Sentencia Social Nº 7282/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5633/2006 de 24 de Octubre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 24 d'octubre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7282/2007

En el recurs de suplicació interposat per Manuel a la sentència del Jutjat Social 21 Barcelona de data 28 d'abril de 2006 dictada en el procediment núm. 769/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part Mutua Fremap i -I.C.S.-(Institut Català

Antecedentes

Primer. En data 31.10.05 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Incapacitat temporal, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 28 d'abril de 2006, que contenia la decisió següent:

"Refusar la demanda interposada per Manuel contra Institut Català de la Salut i la Mútua Fremap, al acceptar l'excepció de caducitat oposada per la Mútua, per tant, absolc en la instància als demandats de les pretensions que els hi eren deduïdes."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primer. El 25/10/2004 el demandant Manuel , va causar baixa per incapacitat temporal derivada de malaltia comuna, per causa de lumbàlgia, efectuant I'ICAM, a instàncies de la Mútua Fremap, revisió de la situació d'IT, lliurant l'alta mèdica amb data 1/6/2005.

Segon. Sense solució de continuïtat, el següent dia 2/6/2005 el metge de capçalera li va lliurar al demandant una nova baixa medica per incapacitat temporal, i per causa de la mateixa patologia, que instada la validació per I'ICAM, va esser refusada el 13/6/2005.

Tercer. El demandant pateix protrusions discals a nivells L3-L4-L5, sense compromís foraminal significatiu ni estenosi de canal, amb resultats negatius de l'estudi electromiografic, i sense signes clínics d'afectació radicular.

Quart. El demandant va impugnar la no validació el 13/6/2005 de la nova baixa per incapacitat temporal, formulant reclamació prèvia que va dirigir i presentar davant l'lnstitut Nacional de la Seguretat Social el 19/7/2005, el qual la va traslladar al Institut Català de la Salut que rebuda el 8/8/2005, va dictar resolució el 10/10/2005 refusant la pretensió.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a les parts contràries i el va impugnar la demandada Mútua Fremap. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Es deriva de les presents actuacions que el demandant fou donat d'alta d'un procés d'incapacitat temporal (iniciat el 25.10.2004, derivat de malaltia comuna i gestionat per l'entitat col laboradora) en data 01.06.2005. L'endemà fou donat de baixa pels serveis públics de salut per la mateixa patologia, el que determinà la manca de validació per l'ICAM en data 13.06.2005

Interposà reclamació prèvia en data 19 de juliol, en la què manifestava que havia de seguir-se-li abonant la prestació d'incapacitat temporal, atès que el procés d'IT endagat el 02.06.2005 -per tant, el procés de la segona baixa- gaudia de "perfecta validesa"

A l'acte del judici la Mútua al legà la caducitat de caducitat, per entendre que l'alta es produí el dia 1 de juny i que la reclamació prèvia no s'interposà fins al 29 de juliol. El magistrat del primer nivell jurisdiccional, per bé que considera que el demandant no està impugnant l'alta mèdica sinó la no validació de la posterior baixa -la del 2 de juny- i que la reclamació prèvia s'interposà el dia 19 de juliol, estima l'existència de caducitat, atès que, en aplicació de l' art. 71.2 TRLPL havien transcorregut en tot cas els trenta dies que l'esmentat precepte legal.

S'alça ara en suplicació el beneficiari, a través de dos motius. En el primer, per la via de l'apartat a) de l'art. 191 TRLPL es denuncia la infracció d'allò previst a l' art. 71.5 TRLPL en relació a l'ar. 133.2 LEC , per entendre que -seguint la lògica de la instància- i sense comptar els dissabtes, només havien transcorregut 26 dies, el que determina la inexistència de caducitat. I, en una segona causa, per la via de l'apartat c) de l'art. 191 TRLPL , es denuncia la infracció d'allò previst a l' art. 128 TRLGSS en relació a l' art. 24.1 CE , postulant-se la plena estimació de la demanda.

Resta evident que en el present cas allò que es discuteix -des de la perspectiva de recurs- és si la reclamació prèvia estava o no caducada. D'aquesta manera, la infracció del dret substantiu és totalment subsidiària, sense que la Sala tingui competències al respecte, atès que en el cas d'estimar-se el primer motiu del recurs, els seus efectes serien devolutius per tal de que el jutjador del primer nivell entrés en el fons de l'assumpte(sense que, contra allò que es diu, poguéssim entrar en el fons de l'assumpte per obvis motius de congruència processal), mentre que si fos desestimatori cap efecte podria tenir respecte els fons de l'assumpte.

SEGON. Centrats així els termes del debat processal resta evident que el recurs ha de ser desestimat.

En efecte, cap dubte existeix respecte que el termini d'impugnació de l'alta mèdica -o, com es diu a la sentència, la no validació de la segona baixa- és el de trenta dies que observa l' art. 71.2 TRLPL . Doncs bé, en la present litis el "dies ad quem" el constitueix el dia 13 de juny -per bé que, lògicament, considera la Sala que, en definitiva, no s'està impugnant tant la no validació sinó l'alta del dia 1- i el "dies a quo" el 19 de juliol. Si es té present que estem parlant d'una impugnació administrativa -atès que no es tracta de terminis processals, doncs la dia impugnació s'adreça contra la no validació de la nova baixa- és aquí d'aplicació allò previst a l' art. 48.1 de la Llei 30/1992 , que només exclou del còmput els festius, però no els dissabtes. Certament l'article esmentat de la LEC no computa els dissabtes. Però aquest fet, a banda de que es tracta de terminis processals, té una evident explicació, atès que els jutjats no funcionen l'esmentat dia, el que sí ocorre amb l'Administració.

En el present supòsit la caducitat no apareix en relació a actuacions processals, sinó respecte la reclamació administrativa. Per tant, no estem aquí interpretant la LEC -o el TRLPL- sinó la Llei 30/1992 i sense que sigui d'aplicació el debat processal en relació al caràcter substantiu del termini, doncs cap norma substantiva ve a establir un plaç al respecte i havent-se d'observar l'expressa remissió de l'art. 71.2 a les normes administratives.

Per tant, atès que els dissabtes han de ser computats als dits efectes, resta fora de dubtes que la reclamació prèvia estava caducada, el que ha de significar, ateses les prèvies reflexions, la desestimació de la demanda.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Manuel contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 21 de Barcelona en data 28 d'abril de 2006, recaiguda en les actuacions 769/2005 , en virtut de demanda deduïda per la dita part actora contra l'INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT i MÚTUA FREMAP en reclamació per incapacitat temporal i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.