Sentencia Social Nº 7308/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6205/2008 de 14 de Octubre de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 14 d'octubre de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7308/2009

En el recurs de suplicació interposat per Micaela a la sentència del Jutjat Social 2 Lleida de data 4 d'abril de 2008 dictada en el

procediment núm. 21/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Instituto Nacional de la Seguridad Social Lleida i Tesoreria General de la Seguridad Social Lleida, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 4 de gener de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 4d'abril de 2008, que contenia la decisió següent:

"Que desestimando la demanda interpuesta por Dña. Micaela , contra el INSS y la TGSS, debo absolver y absuelvo a las demandadas de todas las pretensiones actoras"

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Dña. Micaela , nacida el 15-07-1.957, está afiliada y en alta en el Régimen General de la Seguridad Social con el nº NUM000 , y su profesión habitual ha venido siendo la de peón reciclaje.

SEGUNDO.- Iniciado procedimiento administrativo de incapacidad permanente, el INSS dictó resolución en fecha 17-08-2.007, denegando a la trabajadora la prestación de incapacidad permanente, por no alcanzar las lesiones que padece un grado suficiente de disminución de su capacidad laboral, para ser constitutivas de una incapacidad permanente, derivada de enfermedad común, para su profesión de peón reciclaje, todo ello, previo dictamen médico de ICAM y dictamen-propuesta de la CEI, de fecha 16-08-2.007, que considera a la actora afecta del siguiente cuadro residual: "fibromialgia, osteoporosis".

TERCERO.- Contra dicha resolución, la demandante interpuso reclamación previa en fecha 17-09-2.007, que fue desestimada en virtud de resolución de 2-10- 2.007.

CUARTO.- La Sra. Micaela está diagnosticada de fibromialgia, osteoporosis sin fractura, trastorno mixto ansioso-depresivo, discopatía degenerativa lumbar L4-L5, hipotiroidismo subclínico.

QUINTO.- La base reguladora de la prestación de incapacidad permanente pretendida es de 485,84 euros mensuales. La fecha de efectos es el 31-07-2.007.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- La treballadora demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima declarar la seva situació d'incapacitat permanent absoluta o subsidiàriament total derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és la revisió dels fets declarats provat de la sentència, i examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l'article 191 b) i c) de la Llei de procediment laboral aprovada per Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon.- Postula las revisió del fet provat quart de la sentència, que es refereix a les lesions que pateix consistents em fibromiàlgia, osteoporosi sense fractura, trastorn mixt ansiós depressiu, discopatia degenerativa lumbar L4-L%, hipotiroidisme subclínic. Proposa um text alternatiu que digui que la recurrent " Està diagnosticada de fibromiàlgia, artritis reumatoide, degeneració macular bilateral, osteoporosi sense fractura, trastorn ansiós depressiu, discopatia degenerativa lumbar L4-L5, hipotiroidisme subclínic, túnel carpià bilateral, lumbàlgia d'evolució llarga. La demandant ha empitjorat de la seva clínica fibromiàlgica. Pateix dolor i limitació de la mobilitat que li impedeix realitzar tasques pròpies de la seva edat i també te problemes per poder realitzar les activitats de la vida diària. La seva patologia provoca un grau de dependència considerable." Basa la modificació em els documents mèdics que cita.

Aquesta Sala ha vingut assenyalant, en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, que davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, que no s'aprecien en el present cas, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l'article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil .

En el cas present la modificació que postula la part es basa en certificats mèdics que la titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés. Per tant, en aplicació de la doctrina jurisprudencial esmentada, procedeix la desestimació d'aquest motiu de recurs.

Tercer.- El segon objecte del recurs te com a motiu la denuncia per infracció en l'aplicació de l'article núm. 136.1 i núm. 137, b) i c) de la Llei General de la Seguretat Social aprovada pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny. Argumenta que la documental mèdica com l'informe de 7 de març de 2008 acredita que no pot aixecar pesos, que necessita ajuda d'altres persones per vestir-se o dutxar-se que no pot caminar més de 100 metres degut a la fatiga intensa, que te dolor generalitzat i que aquest dolor neuropàtic crònic és objecte de tractament pal liatiu amb pegats i fàrmecs propis del dolor sever. Fa consideracions sobre la seva professió habitual en empresa de reciclatge en el lloc de treball en la cinta transportadora en la qual examina iogurts i caixes de iogurts per al seu posterior reciclatge, que exigeix força i esforç que no pot fer degut al dolor cervical, d'espatlla, lumbar peus i mans. Recorda que de forma immediata a l'alta mèdica se la va tornar a donar de baixa mèdica, de manera que segueix necessitant tractament mèdic i farmacològic i es troba impedia pel treball.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Total i Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social, la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat total i absoluta suposa respectivament la impossibilitat relativa d'executar les tasques fonamentals de la professió habitual o qualsevol treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que tot i que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la part recurrent per a ser creditora de la incapacitat absoluta o total reclamada, el quart fet declarat provat no modificat refereix una patologia neurològica, artròssica i psiquiàtrica que ara per ara no comporta una incidència funcional determinant, que redueix de forma significativa l' habilitat per a dur a terme activitats lucratives per compte d'altre o pròpia amb rendiment acceptable i no és condicionant clara per a impossibilitar una activitat labora amb normalitat i habit, un mínim d'eficàcia i professionalitat exigible a qualsevol treballador per compte d'altre. La sentència raona detalladament la valoració de les proves aportades per la recurrent conjuntament amb les altres practicades de manera que la osteoporosi o osteopènia radiológica no és limitant sinó que és la pròpia en una persona madura. La fibromiàlgia no consta provada en quina intensitat limitant es manifesta en la salut de la recurrent, doncs els informes mèdics no ho especifiquen. Que les patologies requereixin tractament farmacològic pal liatiu no suposa que siguin incapacitants, ni per a qualsevol activitat professional ni tampoc per als requeriments de la seva professió habitual de peó de reciclatge, que no requereix força i esforç segons consta en el mateix recurs. No concorren per tant les condicions exigides per l'article 137.5 i 4 de la Llei General de la Seguretat social (RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta o subsidiàriament total, devent-se desestimar el recurs i confirmar la sentència de la instància amb absolució de l'ens gestor recurrent de la pretensió.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar el Recurs de Suplicació interposat per Doña. Micaela contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Lleida de data 4 d'abril de 2008 dictada en el procediment núm. 21/2008 i seguit a instància de l' esmentada recurrent contra l' Institut Nacional de la Seguretat Social i la Tresoreria General de la Seguretat Social, que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.