Sentencia Social Nº 7370/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7475/2005 de 30 de Octubre de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

Barcelona, 30 d'octubre de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7370/2006

En el recurs de suplicació interposat per Carlos José a la sentència del Jutjat Social 2 Tarragona de data 18 de maig de 2005 dictada en el procediment núm. 984/2004 en

el qual s'ha recorregut contra la part SOLVAY FLUOR IBERICA S.A, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 25 de novembre de 2004 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamacio drets contracte treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 18 de maig de 2005 , que contenia la decisió següent:

"Que desestimando íntegramente la demanda presentada por Carlos José contra la empresa SOLVAY FLUOR IBERICA S.A., debo absolver y absuelvo a la demandada de todas las pretensiones cursadas en demanda."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La parte demandante, Carlos José , ha venido prestando sus servicios para la mercantil Solvay Fluor Ibérica S.A., desde el 1.3.74, con categoría profesional de Técnico Superior y salario mensual de 3.934,99 euros con prorrata de pagas extras.

(Hecho no controvertido.)

SEGUNDO.- El actor es Doctor en Ciencias Químicas además de ostentar otros reconocimientos académicos.

(interrogatorio del actor)

TERCERO.- El 16 de junio de 2004, pero con fecha de efectos de 1.7.04, las partes firmaron acuerdo, por el que reconociéndose plena capacidad para obrar y obligarse, exponían lo siguiente:

"PRIMERO.- Que la empresa Solvay Flúor Ibérica, SA propone, y el empleado D. Carlos José acepta voluntariamente, la conversión de su actual contrato de trabajo, en un contrato a tiempo parcial, a partir del 1° de julio de 2004, por un tiempo equivalente al 50% de la jornada anual ordinaria de trabajo.

Las partes convendrán la mejor forma de cumplir con esta jornada anual, de acuerdo con la mejor adaptación de la misma a la organización del trabajo en la empresa.

SEGUNDO.- Por la prestación de dicha jornada anual de trabajo el empleado percibirá un salario mensual de 2.100 euros /mes, un total de 16 veces al año (12 pagas ordinarias, 2 pagas extraordinarias y 1 paga de beneficios equivalente a 2 pagas mensuales).

TERCERO.- La empresa reconoce a todos los efectos la antigüedad del empleado, de 1° de marzo de 1.974.

Lo que ambas partes leen y firman en prueba de conformidad con todas y cada unas de las cláusulas de este documento, en lugar y fecha señalados."

(documento nº3, 4, 7 Y 9 de la actora y 1 de la empresa).

CUARTO.- Las partes estuvieron en negociaciones para alcanzar dicho acuerdo

desde marzo de 2004.

(documentos del 6 al 11 de la empresa)

QUINTO.-EI 29 de junio de 2004 el actor remite a la empresa carta solicitando reconocimiento formal de los acuerdos .relativos a mantenimiento del salario a tiempo completo de 2004, 2.400 euros al mes, a efectos del Plan de

Pensiones de la empresa con SWIS LIFE, y para el caso de rescisión anticipada del contrato de trabajo por despido improcedente. Igualmente en caso de enfermedad o incapacidad. Además que se reconociera para el caso de jubilación anticipada (61 años) se indemnizara tal y como se realiza para los cuadros de Solvay. Y para el caso de que por necesidades de trabajo, la empresa solicitase más horas que las pactadas al 50% se considerarán como horas extras no como C.H. para el caso de no aceptar estas condiciones no aceptaba la media jornada. "

(Documento nº7 del actor)

SEXTO.- La empresa dirigió al actor carta de 30.9.04 por la que reconocía además de lo pactado el 16.6.04, las siguientes condiciones:

"Como salario pensionable a los 65 años de edad, a los efectos del Plan de Pensiones de Solvay Fluor Ibérica, se mantendrá el último salario a tiempo completo de 2004 (4.089 euros/mes, una vez aplicado el 2,5% del Convenio de Químicas), referencia que permanecerá invariable en el tiempo hasta el momento de la jubilación.

En caso de que antes de llegar a los 65 años de edad, se rescindiese el contrato de trabajo entre la empresa y el empleado por causa ajena a éste que fuera declarada despido improcedente por la autoridad judicial competente o reconocida como tal por la empresa, ésta negociará dicha baja de acuerdo con los criterios habituales para los cuadros de la empresa (cálculo de diferencia de netos con el máximo legal de 45 días por año de servicio o 42 mensualidades) tomando como referencia salarial a estos efectos el último salario a tiempo completo del empleado en 2004 (4.089 euros /mes = 16 pagas); referencia que permanecerá invariable en el tiempo hasta el momento de la baja".

Se da por reproducido dicho documento al obrar como nº 3 del actor.

SÉPTIMO.- El actor inicia IT el 29.6.04 con diagnóstico de "reacción aguda al stress" .

No existen periodos anteriores de baja entre 2002 y la de 2004 ((documentos nº 5 y 6 de la demanda, e interrogatorio del actor)

OCTAVO.- El 13.12.04 se celebró el preceptivo acto de conciliación ante el SMAC terminando sin avenencia entre las partes.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, qui el va impugnar en forma SOLVAY FLUOR IBERICA S.A. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- La part demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima la pretensió de nul litat del document de reducció de jornada signat amb efectes de 1 de juliol de 2004 i se li reconegui el dret a mantenir la jornada laboral completa. L'objecte del recurs és la revisió dels fets provats de la Sentència i l'examen de les normes substantives o de la jurisprudència, en empara en l' article 191 b) i c) de la Llei de Procediment laboral , el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon.- La part recurrent postula una addició al fet provat setè de la sentència, que digui " El demandant va signar la novació del seu contracte en un moment de desconcert, sense ser capaç d'entendre la repercussió d'aquesta actuació, en la confiança de la persona que la va dirigir ". Basa la modificació en els informes mèdics que cita i en la pericial mèdica practicada a la seva instància.

La modificació de fets provats únicament pot ser conseqüència d'un error de fet evident i ha de derivar de la prova pericial o documental eficaç i eficient, sense haver de recórrer a deduccions lògiques o raonables atès el caràcter extraordinari del recurs de suplicació i del fet que no es tracta d'una segona instància, raó que impedeix dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats ( Sentència de la Sala Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999 ), perquè això suposaria la substitució del criteri objectiu del jutge d'instància que, com s'ha dit, aprecia els elements de convicció segons l' article 97.2 de la Llei de procediment laboral, que és un concepte més extens que el de mitjans de prova, ja que compren tan els mitjans de prova que enumera l'article 299 de la LEC. 1/2000 com el comportament de les parts en el transcurs del procés i també les seves omissions, davant l'anàlisi de la part, lògicament parcial i interessada, cosa que no es pot acceptar perquè suposa un desplaçament de la funció judicial ordenada per l' article 2.1 de la Llei orgànica del Poder Judicial i per l' article 117.3 de la Constitució espanyola de manera exclusiva als jutges i tribunals. La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja què aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova.

En el cas present considerem que en aplicació de la doctrina citada, no es pot accedir a la modificació fàctica proposada, perquè l'apreciació dels fets provats és resultat no sols dels documents mèdics de data posterior al moment de la signatura del document que cita la part recurrent, sinó de les altres proves aportades per les parts i practicades, i en concret, d'altres documents privats com la mateixa correspondència informàtica entre el demandant i l'empresa. Per tant desestimem aquest objecte del recurs.

Quart.- En el segon objecte del recurs la part recurrent denuncia la infracció dels articles núm. 1261, 1265 i 1266 del Codi Civil , i l' article núm. 3.5 de l'Estatut dels Treballadors ( RD. Legislatiu 1/1995 ) i la doctrina que l'interpreta, que no cita. La part recurrent argumenta que les coaccions manifestades pel treballador com a causa de la nul litat del pacte per vici en el consentiment, no exigeix una prova estricta, a diferència del dret civil, perquè en el dret laboral no hi ha igualtat de posicions, ja què una part es troba supeditada a l'altra . Considera que el document pactat de reducció de jornada únicament beneficia a l'empresa, amb contrapartida inexistent pel demandant, de forma que resulta difícil entendre que una persona qualificada com ell accedís amb el document a renunciar als drets irrenunciables sense contrapartida i en perjudici del seu futur laboral actiu i passiu, a no ser que es trobés en clara dificultat de les seves facultats cognoscitives per a avaluar, conèixer i interpretar el document signat, tal com demostren els informes mèdics aportats.

La Sala no pot atendre aquests arguments perquè ha de partir de la relació fàctica que no ha sigut modificada. No pot apreciar vici en el consentiment del recurrent quan va signar el document de reducció de jornada amb efectes de 1 de juliol de 2004, d'acord amb el raonament de la sentència de la instància. La part recurrent no ha demostrat actes concrets de violència ni intimidació per part de l'empresa demandada, ni cap situació d'assetjament moral, que normalment en l'àmbit de les relacions laborals s'expressa en una actitud de menysteniment continuada i sostinguda en el temps per part de l'empresa. Els únics documents en què basa la seva prova són els informes i pericial mèdica de part, que són posteriors a la signatura del document i diagnostiquen un estrès que raonablement es deu a la tensió viscuda pel recurrent, segons les seves pròpies manifestacions als metges. Aquest patiment manifestat per la part i l'estrès diagnosticat, no són prova objectiva de l'activitat intimidatòria de l'empresa invocada. La prova ha de ser sobre fets concrets que comportin un grau clar d'intimidació per part de l'empresa demandada, més enllà de les pròpies situacions de pressió o tensió de les relacions laborals. Tampoc es pot mantenir que hagi existit error o frau en el consentiment, atesa la prova sobre la negociació dels termes de la reducció de jornada i els efectes discutits entre les parts i reflectits en la posterior correspondència de la reducció de jornada. Queda provada la capacitat del recurrent, també en el cas de depressió o estrès, ja què aquesta patologia no comporta la nul litat de la capacitat de comprensió.

La Sala ha de rebutjar l'argument del recurrent de què la jornada és un dret irrenunciable i per tant s'infringeix l' article núm. 3.5 de l'Estatut dels Treballadors , perquè l' article núm. 12.4 e) de l'Estatut dels Treballadors preveu la conversió d'un treball a temps complet a un a temps parcial, i viceversa.

Per tant hem de desestimar el recurs i confirmar la sentència de la instància en la seva totalitat.

Atesos els raonaments precedents,

Fallo

Desestimar el recurs de Suplicació presentat pel Don. Carlos José contra la Sentència de 18 de maig de 2005 dictada en el procediment núm. 984/2004 seguit a instància de l'esmentat recurrent contra SOLVAY FLUOR IBERICA S.A., la qual confirmem en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l' article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.