Sentencia SOCIAL Nº 7396/2017, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4249/2017 de 30 de Noviembre de 2017

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 44 - 4 - 2014 - 8042127

EL

Recurs de Suplicació: 4249/2017

IL LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 30 de novembre de 2017

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7396/2017

En el recurs de suplicació interposat per Jose Ramón i INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS) a la sentència del Jutjat Social 6 Barcelona de data 30 de setembre de 2016 , dictada en el procediment núm. 899/2014, ha actuat com a ponent Il lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre accident de treball, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 30 de septiembre de 2016 , que contenia la decisió següent:

'DESESTIMO la demanda interpuesta por Jose Ramón frente a contra INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL en reclamación por INCAPACIDAD PERMANENTE DERIVADA DE ENFERMEDAD COMÚN en su pretensión principal, pero ESTIMOla misma en su pretensión subsidiaria y declaro a Jose Ramón en situación de INCAPACIDAD PERMANENTE TOTAL DERIVADA DE ENFERMEDAD COMÚN, condenando al Instituto Nacional de la Seguridad Social a estar y pasar por tal declaración y al abono al mismo de una pensión del 55% sobre la base reguladora de 2.394,92euros con las revalorizaciones y mínimos legales que le correspondan en su caso, y fecha de efectos económicos de 21/09/2013.'

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'1.- Jose Ramón con DNI NUM000 , nacido el NUM001 /1953, fue declarado en situación de incapacidad permanente total para su profesión de oficial 1ª despiezador derivada de accidente de trabajo por sentencia dictada en diciembre de 1986 en la magistratura de Trabajo num. 17 de Barcelona, señalando la misma que como consecuencia del accidente en 17/06/1984 padece'doble cicatriz quirúrgica en la muñeca derecha en forma de 5 sobre cara palmar, que comienza sobre el canal carpiano y finaliza sobre el canal bufón, trastorno vasomotor en toda la mano acompañado hiperhidrosis. Tinell positivo al golpear la cicatriz que va hacia los dedos anular, meñique y progresivamente va haciendo participe al dedo medio, crepitaciones a la movilización de la mano y disminución su potencia de las del 50 por cien'

El 27/07/2015 solicitó el incremento del 20% de la pensión sobre la base reguladora y por resolución de fecha 29/09/2015 se le reconoció con efectos desde 21/07/2015, declarándose la responsabilidad en el pago de la Mutua Activa Mutua 2008 por las responsabilidades legales del INSS y TGSS.

2.- Jose Ramón presentó solicitud de revisión por agravación el 25/06/2013. Por resolución del INSS de fecha 26/07/2013 se resolvió que no procedía revisar el grado de incapacidad ya declarado al actor por sentencia de 06/12/1986. Según dictamen del ICAMS de 18/07/2013 que emitió informe tras la exploración de trabajador, señalaba que las lesiones del mismo eran: entesopatia de glúteos a nivel de la inserción en trocánter mayor derecho pendiente de evolución. Protrusión C5-C6 y L4-L5, cervicolumbalgias de características mecánicas con funcionalismo conservado. Algias en los movimientos límite de la muñeca.

Interpuso la parte actora reclamación previa el 04/09/2013 por la que solicitaba que se reconociera de forma principal situación de incapacidad permanente total cualificada por enfermedad común para la profesión de encargado de sección, supervisor, reponedor y subsidiariamente la situación de incapacidad permanente parcial pata la profesión de encargado de sección, supervisor, reponedor. Fue desestimada por resolución de 30/06/2014 de forma expresa. En la misma se señala que la última profesión del interesado fue la de encargado de sección, supervisor y reponedor para la empresa Superficies Alimentación, S.A.

3.- El Sr. Jose Ramón fue despedido el 20/09/2010 y ha sido perceptor de prestación por desempleo desde 21/09/2013 a 20/07/2015.

4.- Con anterioridad, en fecha 22/04/2010 el Sr. Jose Ramón sufrió un accidente de trabajo y estuvo en situación de IT desde 22/04/2010 a 05/06/2010 derivada de contingencia profesional con el diagnostico contusión múltiples sitios de miembro inferior. En fecha 06/06/2010 inició proceso de IT derivado de contingencias comunes-enfermedad común por ciática. Por resolución del INSS de fecha registro salida se declaró que el proceso de IT iniciado el 06/06/2010 derivaba de accidente de trabajo. Y tras iniciarse expediente ante la Dirección provincial del INSS por la misma se declaró en resolución de 13/01/2012 la existencia de lesiones permanentes no incapacitantes derivadas de accidente de trabajo. En esa resolución se establecía que presentaba el trabajador las siguientes lesiones. Cicatriz en glúteo derecho y que había iniciado el proceso de incapacidad temporal el 22/04/2010, siendo alta médica el 15/10/2011 y también que su profesión habitual a la fecha de producirse el accidente era dependiente supermercado.

Por resolución de fecha 30/04/2012 se desestimó la reclamación previa del Sr. Jose Ramón que pretendía la declaración de incapacidad permanente total o subsidiariamente absoluta derivada del accidente de trabajo sufrido. Impugnada ante la Jurisdicción social la resolución, por sentencia de fecha 10/05/2012 dictada en el Juzgado social núm. 14 de Barcelona en procedimiento 576/2012 se desestimó la demanda que pretendía la declaración de incapacidad permanente total o subsidiariamente absoluta derivada del accidente de trabajo. En esa sentencia se declaraba probado que: 'SEXTO: La parte actora como consecuencia del accidente objeto del presente litigio, acaecido el dia 22 de abril de 2.010, del que fue atendido en urgencias hospitatarias diagnosticándosele síndrome de latigazo cervical, policontusión dorso lumbar y hombro, por lo que se le practico rehabilitación. Posteriormente se le diagnóstico de ciática como derivada deaccidente de trabajo y fue intervenido quirúrgicamente para la liberación de la fascia, bursectomia y alisado de calcificaciones, con resultado en el análisis de anatomía patológica de tejido tendinoso y muscular con fibrosis, padeciendo en la actualidad cicatriz en glúteo derecho y dolor a nivel de cresta anterior iliaca. Además y como consecuencia de enfermedad común padece discopatías lumbar con profusión L3-L4 y L4-L5 (RM columna lumbosacra 28-05-2010 obrante al folio 71 e informe obrante a folio 190) )(informe ICAMS obrante a folios 35 reverso y 38 que se dan por reproducidos; informe y pruebas mutua acto de juicio obrantes a folio s 188 a 193 y pericial medica; pueba biomecánica 04/12/2012 realizado a través de la empresa obrante a folios 179 a 181, y 81 reverso; prueba biomecánica de la Mutua obrante a folios 182 a 187; prueba parte actor en lo que se refiere a las pruebas objetivas obrante a folios 59 y 60, dándose todos los folios señalados por íntegramente reproducidos).

La sentencia se confirmó por la dictada en suplicación en fecha 31/01/2014 por el T.S.J de Catalunya Sala social en recurso 4624/2013 .

5.- La base reguladora de la prestación calculada de 06/2005 a 05/2013 asciende a 2.394,92euros.

La fecha de efectos económicos de la prestación es 21/09/2013

6.- Jose Ramón sigue presentando como consecuencia del accidente sufrido en 17/06/1984 sigue afectado por la existencia de ladoble cicatriz quirúrgica en la muñeca derecha y crepitaciones a la movilización de la mano y disminución su potencia de las del 50 por cien,como consecuencia del accidente sufrido en 22/04/2.010 y tras aparecerciática derivada de accidente de trabajo y fue intervenido quirúrgicamente para la liberación de la fascia, bursectomia y alisado de calcificaciones, con resultado en el análisis de anatomía patológica de tejido tendinoso y muscular con fibrosis, padeciendo en la actualidad cicatriz en glúteo derecho y dolor a nivel de cresta anterior iliaca.En 17/08/2010 mediante resonancia magnética se concluyó sobre la existencia de hallazgos compatibles con tendinitis calcificada en la inserción del músculo glúteo medio en trocánter con probable bursitis media subglutea y troncanterica asociada y cambios degenerativos coxofemorales discretos y finalmente se le practicó en 10/05/2011 la intervención quirúrgica de bursectomia y alisado de troncanter mayor , siendo alta el 11/05/2011. Mediante Gammagrafia ósea de 25/04/2012 se informó que a nivel de trocanter mayor derecho los signos eran sugestivos de mínima entesopatia y la RMN de cadera derecha de 30/10/2012 informaba de hallazgos compatibles con trocanteritis

derecha leve con un estudio en el resto sin alteraciones a destacar Derivado de enfermedad común se halla afectado de:

-patologia degenerativa de discopatías lumbar con protrusiones de L1 a S1 asociadas a espondilosis y de carácter discreto con escasa repercusión anatómica, y Protrusión discal posterolateral derecho más marcada en L4-L5

-discopatias cervicales con presencia de protrusión discal discreta a nivel C4-C5 y C6-C7 y protrusión discal y hernia discal posterolateral izquierda en C5-C6 asociada a modificaciones por espondilosis-coxalgia derecha con signos degenerativos incipientes/moderados y ruptura de labrum, con limitación a la movilidad en la flexión de cadera derecha de 80º-90º y limitación de los últimos grados de rotación y -abducción/ adducción- y limitación por persistencia de dolor y pendiente y en lista de espera para implante de prótesis total cadera derecha.

7.- Por resolución de fecha 09/10/2015 ya se reconoció a la parte actora que tenia un grado de disminución del 54% con efectos desde el dia 13/03/2015 reconociendo esa resolución del Departament d'accio social i ciutadania que no supera el baremo que determina la existencia de dificultades para utilizar el transporte publico colectivo en base a los siguientes diagnósticos:, limitación funcional de la ESD (capsulitis adhesiva hombro degenerativa) limitación funcional de una EI (osteoartrosis localizada degenerativa), limitación funcional de la columna (trastorn del disc vertebral, degenerativa) limitación funcional ma dreta (fractura-seqüeles, traumatica).'

Tercer.En data 22 de febrer de 2017 es va dictar interlocutòria d'aclariment de l'anterior sentència, la part dispositiva és com segueix:

'DISPONGO: Que procede aclarar la demanda corrigiendo la expresión del porcentaje sobre la prestación que se expresa en el fallo de la sentencia dictada en procedimiento 899/2014 en fecha 30-09-16 en el sentido de que donde en el FALLO dice '...al abono al mismo de una pensión del 55% sobre la base reguladora de 2.394,92euros con las revalorizaciones y mínimos legales que le correspondan en su caso, y fecha de efectos económicos de 21/09/2013'debe decir '...al abono al mismo de una pensión del 55%que se incrementará en un 20% en los periodos de inactividad laboral atendida la edad del trabajadorsobre la base reguladora de 2.394,92euros con las revalorizaciones y mínimos legales que le correspondan en su caso, y fecha de efectos económicos de 21/09/2013''

Quart.- Contra aquesta sentència ambdues parts van interposar un recurs de suplicació, que van formalitzar dins del termini. La part actora ha impugnat el recurs de l'INSS. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Contra la sentència que estima la demanda en part - ja que l'actor interessava el grau d'absoluta - i declara al demandant en situació d' incapacitat permanent en grau de total, derivat d'accident de treball, presenten sengles recursos de suplicació, la part demandant, que interessa la declaració del grau de incapacitat permanent absoluta, i l'INSS, que demana la revocació del grau de total.

SEGON. La defensa de l'Entitat Gestora proposa la revisió dels fets provats, per la via de l' art. 193 b) de la LRJS , que ha de ser examinada prèviament, únicament dirigida a modificar un error molt evident de transcripció del fet provat tercer, en el sentit de indicar que el demandant va ser acomiadat el dia 21-09-2013, i no el 20-09-2010, tal com resulta del foli 346.

No està impugnada aquesta modificació i es dedueix també del mateix fet provat que fa constar la percepció de la prestació per desocupació del demandant des del dia 21-09-2013, a conseqüència de l'acomiadament, i per tant s'ha de modificar per congruència de la pròpia resolució.

TERCER. Com a segon motiu de recurs de l'INSS i primer de la part actora, per la via de l' article 193 c) de la Llei reguladora de la jurisdicció social , s'al leguen les normes jurídiques relatives a la definició dels graus de la incapacitat permanent total i absoluta. Per la defensa de l'INSS, l' article 137-4 de la Llei general de la Seguretat Social , i per la part actora la infracció dels articles 193.1 i 194 del TR Llei general de la Seguretat Social , Reial Decret Legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre.

L'INSS sosté que les lesions declarades provades limitarien a l'actor únicament per tasques que requereixin bipedestació i/o deambulació perllongades, i que la patologia que pateix no és definitiva, doncs existeixen possibilitats terapèutiques no esgotades.

La part demandant sosté que les limitacions que es descriuen en la sentència l'incapaciten per qualsevol professió u ofici, ja que la patologia del maluc, provoca un dolor que limita a més de la bipedestació i deambulació, la sedestació, a més de molts actes de la vida diària. Destaca també que la malaltia descrita s'afegeix a altres que té declarades per seqüeles d'accident laboral (afectació a la mà dreta) i altres patologies lumbars i cervicals, espondiloartosi i dolor en espatlla dreta.

La vigent Llei general de la Seguretat Social, aprovada per Reial Decret Legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre, que va entrar en vigor el 2 de gener de 2016, manté (per manament de la disposició transitòria vigèsima sexta) la definició dels graus d' incapacitat permanent - en l ' article 194.1 al 6 -, la redacció que establia el Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny , aplicable al cas, fins que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a les que es fa referencia

En referència a la situació d'incapacitat permanent la jurisprudència ve assenyalant amb reiteració - entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990 , 18.01.1991 i 29.01.1991 - que per a la correcta valoració de la invalidesa corresponent, les lesions i seqüeles respecte concorren en un subjecte afectat, han de ser apreciades conjuntament, de forma que encara que els diferents mals que integren l'estat patològic d'aquell, considerats aïlladament no comportin cap grau d'incapacitat, sí es pot arribar a una conclusió contrària quan es valorin i ponderin conjuntament. Com s'indica en la STS de 26.06.1991 , l'art. 137-4 en referir-se a la incapacitat permanent total -en relació, mentre no es produeixi el desenvolupament reglamentari amb l'establert a l'art. 12.2 de l'Ordre de 15 d'abril de 1969- la refereix a la professió habitual. Això ha comportat que la jurisprudència hagi vingut destacant reiteradament -entre d'altres, SSTS de 12.06.1986 i 24.07.1986 , entre moltes d'altres- el caràcter essencial i determinant de la professió en la qualificació jurídica de la situació residual de l'afectat; de tal forma que, unes mateixes lesions o seqüeles poder ser constitutives o no d'incapacitat permanent en funció de les activitats o tasques que requereixi la professió del presumpte incapacitat. Pel que fa al grau d'incapacitat permanent absoluta, la dita doctrina casacional ve insistint -entre moltes d'altres, SSTS 22.09.1988 , 21.10.1988 , 07.11.1988 , 09.03.1989 , 17.03.1999 , 13.06.1999 , 27.07.1989 , 23.02.1990 , 27.02.1990 , 14.06.1990 , etc.- en que 'la realización de un quehacer asalariado implica no sólo la posibilidad de efectuar cualquier faena o tarea, sino la de llevarla a cabo con un mínimo de profesionalidad, rendimiento y eficacia, y la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar que en el amplio campo de las actividades laborales exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, que son indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se dé un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones laborales normales aquellas en las que se ofrezcan tales carencias, al ser incuestionable que el trabajador ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables'.

Doncs bé, les lesions que presenta el demandant i que poden tenir una incidència important en la limitació funcional són les declarades provades en el fet provat 6, que ha resultat d'una acurada valoració dels diferents informes mèdics i dels processos anteriors del demandant. I es descriu:

Patologia degenerativa lumbar de L1 a S1, amb protusions associades a espondilosi de caràcter discret, amb escassa repercussió anatòmica, i protusió discal posterolateral dreta més marcada en L4-L5.

Discopatia cervical amb presència de protusió discal discreta a nivell C4-C5 i C6-C7 i protusió discal i hèrnia discal posterolateral esquerra en C5-C6 associada a modificacions per espondilosi.

Coxàlgia dreta amb signes degeneratius incipients/moderats i ruptura labrum, (lligament glenoideo) amb limitació a la mobilitat en la flexió de maluc dret de 80-90 graus i limitació als darrers graus de rotació i abducció adducció, persistència de dolor i pendent i en llista d'espera per a implant de pròtesi total de maluc dret.

La descripció de les patologies, tal com ha valorat la magistrada del jutjat social, ens posen de manifest unes limitacions per a treballs de gran esforç o sobrecàrrega amb repercussió de la columna lumbar, sobretot per a treballa manuals, d'esforç mínim, a causa de la hèrnia discal cervical, i també per a qualsevol feina que obligui a restar dret o caminar durant la jornada laboral. Li queda capacitat al demandant per a realitzar una professió sedentària, que no li requerís cap funcionalitat de les descrites. La possibilitat de què millori amb l'implant de la pròtesi, que al lega l'INSS, ja indica l' art. 136-1 de la LGSS , que només pot ser obstacle per a la declaració d'incapacitat permanent si és certa i a curt termini, cosa que no s'acredita. Ni el termini, ni la certesa de la intervenció quirúrgica curativa. Aquesta conclusió comporta sostenir que la sentència valora correctament el grau d'incapacitat permanent total, ja que la professió del demandant, obliga a restar de peu durant la majoria de la jornada laboral a més de fer força amb les mans. Les dues coses són requeriments funcionals impossibles per el demandant.

Finalment, respecte a les patologies associades que proposa valorar el recurs de la part actora. És cert que resulta acreditat que el Sr. Jose Ramón pateix unes limitacions seqüeles d'accident, que també han de ser tingudes en compte, a l'hora de fer una valoració de la capacitat. I aquestes queden descrites en el fet provat primer, que valora les seqüeles que li van ser valorades en la sentència de 1986, per accident de treball (cicatriu i limitació mobilitat de la mà dreta), i també altres derivades d'accident de treball de l'any 2010 (cicatriu al glutis dret, i dolor a nivell de cresta anterior ilíaca... seqüeles de síndrome de fuetada cervical, policontusió dorso lumbar i espatlla, ciàtica, i IQ, alliberament de fàscia, bursectomia i allisat de calcificacions...).

Les malalties anteriors del demandant van ser valorades en un procediment anterior, que la sentència descriu, que va finalitzar en sentència ferma (fet provat 4) que ara han resultat agreujades. Tenint en compte el conjunt de limitacions del demandant, no es pot sinó confirmar la sentència que declara a l'actor en situació d'incapacitat permanent total per a la seva professió habitual d' encarregat de secció de l'empresa de supermercats, supervisor i reposador en empresa d'alimentació. Aquesta professió obliga al demandant a restar gran part de la jornada laboral en situació de bipedestació i sedestació, a més de realitzar càrregues i postures forçades en les funcions de reposador del gènere. En conseqüència, no es pot valorar que li resti capacitat funcional per a la seva categoria professional, però si per altres professions que no exigeixen aquests requeriment. Entenem que la sentència d' instancia ha aplicat correctament els preceptes legals citats pels recurrents, i ha de ser confirmada.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Desestimar els sengles recursos de suplicació interposats per les dues parts, en el procediment número 899-2014, seguit a instància de Jose Ramón per incapacitat permanent derivada de malaltia comuna, contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, i confirmem íntegrament la sentència dictada en data 30 de setembre de 2016 , aclarida per interlocutòria de data 22 de febrer de 2017 , pel Jutjat Social 6 dels de Barcelona, que estimava la demanda en part i declarava a la demandant en situació d'incapacitat permanent total, derivada de malaltia comuna i el dret a la pensió corresponent.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.