Última revisión
16/09/2017
Sentencia SOCIAL Nº 7412/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6153/2016 de 16 de Diciembre de 2016
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 16 min
Orden: Social
Fecha: 16 de Diciembre de 2016
Tribunal: TSJ Cataluña
Ponente: FALGUERA BARÓ, MIQUEL ÁNGEL
Nº de sentencia: 7412/2016
Núm. Cendoj: 08019340012016106492
Núm. Ecli: ES:TSJCAT:2016:9564
Núm. Roj: STSJ CAT 9564:2016
Encabezamiento
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
EL
Recurs de Suplicació: 6153/2016
IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL
IL·LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA
IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
Barcelona, 16 de desembre de 2016
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 7412/2016
En el recurs de suplicació interposat per Marisol i Correos y Telégrafos, S.A.E a la sentència del Jutjat Social 1 Manresa de data 6 de juliol de 2015 , dictada en el procediment núm. 304/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part , ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.
Antecedentes
Primer.En data 3 d'abril de 2014 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre reclamacio drets contracte treball, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 6 de juliol de 2015 , que contenia la decisió següent:
'Que desestimo la excepción de falta de alegación alegada por CORREOS Y TELÉGRAFOS, S.A.E.; y estimo en parte la demanda interpuesta por doña Marisol contra CORREOS Y TELÉGRAFOS, S.A.E., y en sus méritos declaro que la actora es personal laboral de carácter indefinido de CORREOS Y TELÉGRAFOS, S.A.E. sin perjuicio de la relación como trabajadora fija discontinua para las campañas de Navidad y verano que también une a la actora y a la demandada.'
Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
'PRIMERO.-La demandante, doña Marisol , presta servicios para CORREOS Y TELÉGRAFOS, S.A.E., con la condición de trabajadora fija discontinua, como agente de clasificación, para realizar el reparto en las campañas de Navidad y Verano desde el 01/07/2009. Dicha condición la obtuvo tras superar las bases de la convocatoria aprobada en fecha 10/03/2009. En méritos a ella ha prestado servicios en los siguientes períodos:
1) Del 01/07/2009 al 15/09/2009
2) Del 01/12/2009 al 08/01/2010
3) Del 01/06/2010 al 31/10/2010
4) Del 01/12/2010 al 07/01/2011
5) Del 01/05/2011 al 30/10/2011
6) Del 01/12/2011 al 30/12/2011
7) Del 01/06/2012 al 30/09/2012
8) Del 08/06/2013 al 31/10/2013
9) Del 02/12/2013 al 30/12/2013
10) Del 01/06/2014 al 31/10/2014
(Hecho pacífico entre las partes y documentos 1 y 2 de la actora).
SEGUNDO.-Además de la indicada relación de trabajo, la actora ha prestado servicios para CORREOS Y TELÉGRAFOS, S.A.E., en el cuerpo de operativos, en los siguientes períodos:
1) Del 26/10/2006 al 10/11/2006
2) Del 21/11/2006 al 11/12/2006
3) Del 12/12/2006 al 30/12/2006
4) Del 12/01/2007 al 20/01/2007
5) Del 22/01/2007 al 30/01/2007
6) Del 05/02/2007 al 16/02/2007
7) Del 19/02/2007 al 28/02/2007
8) Del 14/05/2007 al 05/05/2007
9) Del 11/06/2007 al 20/06/2007
10) Del 21/06/2007 al 30/06/2007
11) Del 02/07/2007 al 31/07/2007
12) Del 01/08/2007 al 31/08/2007
13) Del 25/02/2008 al 08/03/2008
14) Del 10/03/2008 al 20/03/2008
15) Del 30/04/2008 al 12/08/2008
16) Del 13/08/2008 al 09/09/2008
17) Del 10/09/2008 al 15/10/2008
18) Del 30/10/2008 al 08/11/2008
19) Del 23/02/2009 al 02/03/2009
20) Del 16/04/2009 al 14/05/2009
21) Del 25/05/2009 al 30/05/2009
22) Del 01/06/2009 al 30/06/2009
23) Del 01/03/2012 al 30/03/2012
24) Del 02/05/2012 al 31/05/2012
25) Del 07/01/2014 al 31/01/2014
26) Del 03/02/2014 al 28/02/2014
27) Del 03/03/2014 al 15/03/2014
28) Del 01/04/2014 al 31/05/2014
29) Del 03/11/2014 al 28/11/2014
30) Del 02/02/2015 al 31/03/2015
31) Del 08/04/2015 al 17/04/2015.
En los contratos suscritos en fechas 02/02 y 08/04/2015 las partes expresaron que se formalizaba al amparo del art. 3 del RD 2720/1998 para atender circunstancias del servicio por 'acumulación de tráfico'.
(Documentos 2, 16, 18 y 19 de la actora).
TERCERO.-La actora formuló papeleta de conciliación ante el organismo competente el 18/03/2014, habiendo realizado las partes el intento de conciliación el 03/04/2014 con el resultado de 'sin avenencia'.
Y formuló la demanda directora del proceso en fecha 03/04/2014.'
Tercer.Contra aquesta sentència ambdues parts van interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no es van impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
Fundamentos
PRIMER.- Es deriva de les presents actuacions que la demandant, personal fix discontinu des del mes de juliol de 2009 després de superar la convocatòria corresponent, havia vingut prestant serveis per a Correus amb anterioritat i posterioritat a través dels diferents contractes que consten en el fet provat segon.
Als dits efectes, interposà demanda de reconeixement de dret, en la què es postulava que, atesa l'existència de frau de llei en la vinculació laboral prèvia i que havia consolidat ja la condició de fixa i no indefinida es declarés que la relació laboral era fixa i a jornada complerta amb caràcter continu.
La sentència del primer grau ha estimat en part la demanda, declarant que l'actora ostenta la condició d'indefinida sense perjudici de la prestació en règim de fix discontinu en les corresponents campanyes. Als dites efectes s'indica que es trencà la unitat del vincle contractual entre el finalitzat el 28.11.2014 i posterior de data 02.02.2015, pel que escau limitar l'anàlisi de fraudulència als dos posteriors a aquesta data, arribant a la conclusió que el motiu que hi consta -'acumulació de tràfic'- obeeixen en realitat a causes estructurals per insuficiència de plantilla. No obstant, es descarta que l'actora pugui consolidar la condició de fixa de plantilla, atès que ni existeix norma legal que impedeixi l'existència coetània de dos tipus de contractes de treball i perquè de donar-se una resposta positiva a la pretensió de la demandant s'estarien afectats drets de tercers.
S'alcen ara en suplicació ambdues parts a través dels motius que tot seguit analitzarem.
SEGON.- Començant la nostra anàlisi pel recurs de suplicació que formula l'empresa demandada a través de l'Advocacia de l'Estat, escau indicar que en el primer motiu, articulat per la via de la lletra b) de l'article 193 LRJS , es postula la modificació del fet provat segon, sense cita de cap document, amb la següent proposta de modificació alternativa del darrer paràgraf:'En los contratos suscritos en fechas 02/02 y 08/ 04/ 2015 las partes expresaron que se formalizaba al amparo del artículo 3 del RD 2720/ 1998 para atender circunstancias del servicio por acumulación del tráfico, habiéndose acreditado mediante las certificaciones aportadas como prueba anticipada por CORREOS Y TELÉGRAFOS que en efecto, fue necesario durante tales períodos un refuerzo de personal, atendido el volumen de trabajo y actividad y el componente de absentismo existente'.
El motiu ha de decaure, atès que és clarament predeterminant de la part dispositiva. En efecte, no ens trobem aquí davant cap error en la valoració de la prova, sinó en una conclusió jurídica de part que es podrà discutir en el seu cas per la via de la lletra c) de l'esmentat art. 193 LRJS .
Caldrà observar, en aquest sentit, que si la recorrent considera que hi ha causa justificadora allò que escau és incloure en el relat fàctic els elements probatoris, no valorats o erròniament valorats en el primer grau jurisdiccional, en que es justifiqui la dita justificació. Però allò que resulta contrari a la lògica de suplicació és pretendre incloure el debat jurídic en el relat fàctic.
SEGON.-Per la via de la lletra c) de l'article 193 LRJS denuncia la demandada la infracció d'allò previst a l' article 218.1 LEC , en considerar que el pronunciament és incongruent. La tesi que es sustenta en aquest punt passa per la consideració -resumida en forma succinta per la Sala- que existeix una incongruència entre la pretensió de la demanda i la part dispositiva.
A banda que la via correcta és la de a lletra a) de l'article 193 LRJS , el motiu ha de ser desestimat. En efecte, és cert que, com ja s'ha indicat prèviament, a la demanda l'actora reclamava el dret a ostentar la condició de fixa i a jornada complerta. I també ho és que, en base als raonaments abans exposats, la jutjadora del primer grau declara la condició d'indefinida de la demandant.
Ara bé, caldrà observar que tot i que el procés laboral es regeix per les regles de justícia rogada (la qual cosa determina que, en principi, els jutges socials estiguin limitats a les concretes peticions de les parts), això no determina que no es puguin aplicar els principis 'iura novit curia' i 'da mihi factum, dabo tibi ius'. Això és: els òrgans judicials el contrari comportaria una interpretació del tot rigorista, de forma tal que els jutges restaríem limitats a les concretes argumentacions de les parts. De fet, el precepte que es cita -l' article 218.1 LEC - permet aquella interpretació flexible, atès que accepta que una sentència s'aparti de fonaments jurídics o fàctics diferents als de les parts, sempre que no es separi de la causa de demanar.
Certament la determinació de què s'entén per 'causa petendi' és complex, especialment en una jurisdicció tuïtiva d'una de les parts com és característic de l'ordre social. En conseqüència escau estar als elements conformadors de les pretensions contingudes a la demanda, per tant allò que comporta la voluntat del ciutadà d'acudir a un tribunal, sempre que es compleixin els mínims requisits processals i no es generi indefensió a la contrapart. Doncs bé, en el present cas l'actora considerà que, juntament amb la relació laboral fixa de caràcter discontinu, atès que prèvia i simultàniament havia formalitzat contractes temporals que es qualificaven com a fraudulents, la conseqüència de l'aplicació de l' art. 15.3 ET comportava que el seu vincle fos fix en general i a jornada complerta. Però ocorre que la jutjadora del primer grau considera que és possible la concurrència de dues relacions contractuals diferenciades i no assumeix la tesi de la demanda en el sentit que el frau de llei -que es declara existent- comporti aquella pretensió de la demanda, per la qual cosa acudeix a la coneguda doctrina unificada en la matèria declarant que, juntament amb el contracte fix, l'actora té la condició d'indefinida. Com es pot comprovar es tracta d'una conseqüència lògica en el raonament de la sentència. I per bé que és cert que no concorre identitat entre la pretensió de la demanda i la sentència, no ho és menys que la dita conclusió es deriva en raonament jurídic d'aquella primera, atès que qui pot allò més, pot allò menys, com ho palesa el fet que cap impediment hagués existit per tal que la demanda contingués la dita pretensió com petició subsidiària. D'aquí que el motiu hagi de ser desestimat, com prèviament anunciàvem.
TERCER.- Per la mateixa via anterior es denuncia la infracció de l' article 15.1 b) ET , l' article 3 del RD 2720/1998 i l'article 47 del conveni rector, en considerar que en el present cas no existeix cap frau contractual, doncs concorria causa justificadora de la temporalitat.
Volem indicar que, certament, son molt nombrosos els pronunciaments judicials, tant d'aquesta Sala com del TS, que venen indicant que en empreses com la demandada escau tenir en consideració les necessitats que aquestes tenen per tal de cobrir els diferents llocs de treball de les persones fixes que continuadament exerceixen els drets legals o convencionals que afecten al temps de treball. D'aquesta manera, a la pràctica -i en relació a la norma convencional aplicable- resulta perfectament possible que aquesta mena de mercantils estiguin cobrint necessitats estructurals a través de mesures contractual de naturalesa conjuntural. Es tracta d'una línia doctrinal certament flexibilitzadora i que en determinats casos pot provocar dubtes relatius a la seva adequació al mandant de la Directiva 1999/70 o Acord Marc en matèria de contractació temporal en relació a la possible existència d'abús en l'encadenament de contractes.
Ara bé, això no determina que Correus o aquesta mena d'empreses tinguin una mena de 'carta blanca' per tal de contractar temporalment en forma universal, sense respectar els mínims criteris de causalitat. En plets similars als presents és molt comú que s'aportin els corresponents certificats per les demandades, on consti l'existència de determinades absències, necessitat de cobertura o falta de mà d'obra. Però ocorre que en el present cas no és apreciable cap fet provat del que es derivi que, efectivament, la recorrent precisava d'acudir a la contractació, bé per motius d'absentisme, bé per motius de punxes productives. És cert que en la documental de Correus consta el document número 10. Ara bé, volem observar que: a) no s'ha pretès la modificació fàctica per tal d'incloure en el relat fàctic la possible existència d'absentisme; i b) no correspon a la Sala valorar d'ofici un document que és una simple fotocòpia i que no ha estat tingut present pel primer grau jurisdiccional.
És per això que el dit motiu ha de ser desestimat, amb els efectes connexes respecte al recurs, en els termes que es diran a la part dispositiva.
QUART.-Per la seva banda, l'actora formula un únic motiu en el que, per la via de la lletra c) de l'article 193 LRJS denuncia la infracció de l' article 15.3 ET en relació a l' article 24 CE ; en considerar que atesa l'existència d'un frau de llei i la condició ja fixa de la demandant la conseqüència lògica era l'estimació íntegra de la pretensió postulada a la demanda.
La dita tesi es basa en una sil logisme erroni, com és el fet de que atesa la condició de fixa estén els seus efectes al frau contractual en els anteriors i simultanis contractes temporal. Però ocorre que això es basa en la conclusió de que en realitat només existia un contracte. No obstant, com encertadament senyala la jutjadora del primer grau, és doctrina cassacional que no existeix cap interdicció legal de que una persona estigui vinculada amb la mateixa empresa a través de dos contractes ( SSTS UD 17.05.2004, Rec. 3223/2003 , 04.05.2006, Rec. 1847/2004 , etc.) Certament són possibles supòsits en els que la dita concurrència esdevingui impossible -per coincidència temporal-, però això no consta ocorri en les presents actuacions (màxim quan al llarg de tres anys s'ha vingut compatibilitzant la contractació temporal amb la de fix discontinu). Consideració a la què escau afegir que tampoc existeix cap precepte legal del què es pugui derivar la pretensió de la demanda.
En aquesta tessitura és evident que, com encertadament senyala la jutjadora del primer grau, la fraudulència contractual en l'àmbit de la demandada comporta, conforme constant doctrina cassacional, la declaració d'indefinit no fix. I això no es veu desvirtuat pel fet que la demandant hagi consolidat plaça de fix discontinu, atès que en puritat només ha guanyat en propietat aquesta en la descrita condició, en forma tal que l'extensió dels efectes que es pretenen per la recorrent comportaria l'afectació de qualsevol ciutadà que volgués optar a la cobertura de la corresponent vacant o dels seus companys, que no podrien accedir a la plaça fixa que l'actora consolidaria conforme a la seva tesi.
D'aquí que també el motiu del recurs de la demandant hagi de ser desestimat.
Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació
Fallo
Que hem de desestimar i desestimem els recursos de suplicació interposats per Marisol i per CORREOS Y TELÉGRAFOS, SAE contra la sentència dictada pel jutjat del social número 1 dels de Manresa en data 6 de juliol de 2016 , recaiguda en les actuacions 304/2014, i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.
Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.
Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.
Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .
Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.
La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.
També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.
Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:
El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.
Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.
PUBLICACIÓ.Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.
