Sentencia Social Nº 7422/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5827/2006 de 26 de Octubre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

IL·LM. SR. EMILIO DE COSSIO BLANCO

Barcelona, 26 d'octubre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7422/2007

En el recurs de suplicació interposat per Inocencio a la sentència del Jutjat Social 27 Barcelona de data 8 de març de 2006 dictada en el procediment núm. 721/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la

Antecedentes

Primer. En data 14.10.05 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 8 de març de 2006, que contenia la decisió següent:

"Que desestimando la demanda interpuesta por Inocencio contra -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social), MIDAT MUTUA y KOROTA S.A. en materia de Invalidez Permanente Total derivada de Accidente de Trabajo, debo absolver y absuelvo a éstos de la misma."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primero. El actor Inocencio nacido en fecha 19 de Junio de 1977, se halla afiliado al Régimen General de Seguridad Social y en situación de alta.

Segundo. El día 15 de Marzo del 2002 sufrió un accidente de trabajo cuando prestaba sus servicios por cuenta de la empresa demandada KOROTA S.A., dedicada a la actividad de fabricación y mantenimiento de martillos hidráulicos para excavadoras, con el diagnóstico de fractura bilateral de calcáneos.

Tercero. La profesión habitual del trabajador al producirse el accidente era de mecánico montador metalúrgico, realizando las tareas que se describen en el profesiograma aportado en el ramo de prueba de la Mutua demandada como documento n° 3, por reproducido en su contenido.

Cuarto. La empresa demandada KOROTA S.A. tiene cubierto el riesgo derivado de accidente laboral de sus trabajadores con la Mutua MIDAT MUTUA y no existe informe de que la misma se encuentre al descubierto del pago de cuotas.

Quinto. Se inicio la vía administrativa ante la Dirección Provincial del I.N.S.S. quien por resolución de 2 de Junio del 2005 resolvió declarar al trabajador en situación de incapacidad permanente en grado de parcial, derivada de accidente de trabajo, con efecto desde el 31 de Marzo del 2005.

Sexto. Fue valorado por UVAMI el 31 de Marzo del 2005, teniéndose su dictamen por reproducido.

Séptimo. Se ha agotado la vía administrativa previa a la jurisdicción social por resolución de 7 de Septiembre del 2005 que desestimó la reclamación administrativa previa interpuesta.

Octavo. La base reguladora de la prestación de Invalidez Permanente total derivada de Accidente de Trabajo es de: 10.836,63 euros anuales.

Noveno. Las lesiones que padece el trabajador son las siguientes:

Fractura bilateral de calcáneos. Intervención quirúrgica en Marzo del 2004, pie izquierdo con limitación en su movilidad en un 50% (Abolición de la inversión y eversión del tobillo izquierdo), y algias.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a les parts contràries i el va impugnar la demanda Midat Mutua, no impugnant-lo la resta d' intervinents. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Postula la demandant com a primer motiu de suplicació, amb empara en l'apartat b) de l'art. 191 LPL , la revisió de fets provats de la sentència.

Als dits efectes es sol licita en primer lloc la revisió del fet provat primer, fent-se esment a la documentació que obra en poder de l'empresa demandada i sense concretar cap document, proposant-se el següent redactat alternatiu: "El actor Inocencio , nacido en fecha 19 de junio de 1977, se halla afiliado al Régimen General de la Seguridad Social y en situación de alta. Ha estado desde el inicio de su última baja laboral, inactivo laboralmente, percibiendo las prestaciones económicas por IT o bien por desempleo, habiendo sido requerido tras la notificación de la sentencia de autos, por la empresa KOROTA, S.A., para su reincorporación al puesto de trabajo mediante carta de fecha 1.4.2006, siendo despedido por causas objetivas, incapacidad sobrevenida para la realización de las tareas básicas de su oficio-categoría profesional, con fecha efecto 1 de mayo de 2006"

Així mateix es demana el canvi en el text de l'ordinal tercer, en relació al foli 64, amb el següent redactat: "La profesión habitual del trabajador al producirse el accidente era de mecánico montador metalúrgico, realizando las tareas que se describen en el documento 64 y en el profesiograma aportado en el ramo de prueba de la Mutua demandada, como documentos n° 3, por reproducidos ambos en su contenido"

I, finalment, es demana la modificació del fet provat novè. En aquest punt se'ns demana la inclusió d'un llarg text on es proposa la inclusió de la descripció de patologies, valoracions i lesions que consten en l'informe pericial practicat a la seva instància, amb remissió al seu contingut -per bé que amb incorrecta referència-

Escau tenir present que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements: a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments; b) que aquest error es basi en documents o perícies que constin en les actuacions que ho posin en evidència; c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria; d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

L'aplicació dels dits criteris ha de comportar la desestimació de les modificacions proposades en relació als fets provats primer i tercer. En efecte, pel que fa al primer dels dits motius s'ha de destacar que -a banda de que no se'ns indica cap document, sense que podem acceptar una vulneració de les regles de la càrrega de la prova, atès que la carta d'acomiadament lògicament hauria de trobar-se a mans del recorrent- el fet de que l'actor hagi estat acomiadat -la qual cosa, no s'acredita- en res afecta per evidents motius la qualificació del grau. I, respecte la modificació del fet provat tercer, escau indicar que és evident que la magistrada del primer nivell ha donat major importància a la pericial tècnica practicada que a una fotocòpia d'un informe genèric del lloc de treball, pel que no resulta apreciable cap mena d'error en aquesta activitat jurisdiccional.

I en relació a la modificació del fet provat novè, cal recordar a la recorrent que no correspon a aquesta Sala jutjat de nou les patologies concurrents, sinó únicament valorar si el magistrat d'instància ha caigut en error en la valoració de la prova. És criteri sostingut pacíficament i des d'antic per aquesta Sala (entre moltes d'altres, SS números 4985/1994, de 26 de setembre; 5654/1994 de 24 d'octubre; 6495/1994 de 30 de novembre; 102/1995, de 16 de gener, 1397/1995, de 28 de febrer;, 1701/1995 i 2009/1995, d'11 i 22 de març; 3284/1995 i 3330/1995 de 23 i 24 de maig; 3633/1995 i 3915/1995 de 9 i 23 de juny; 4890/1995 de 19 de setembre; i 6023/1995, 2300/1995 y 6454/1995, de 7, 20 i 28 de novembre, 1028/1996, 1325/1996 i 8147/1996, de 19 de febrer, 1 de març i 9 de desembre; 3397/1997, 4317/1997, 4393/1997 i 4828/1997, de 9 de maig, 12 i 14 de juny i 4 de juliol; i 6002/1998, 14 de setembre i 7068/1998, de 16 d'octubre) tot aplicant la constant jurisprudència del Tribunal Suprem (també entre d'altres, Sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 i 24 de gener de 1991, que davant dictàmens mèdics contradictoris, llevat la concurrència de circumstàncies especials, s'ha d'atendre la valoració realitzada pel magistrat d'instància en virtut de les competències i atribucions que li atribueix l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral, l'article 218.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l'art. 120.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial .

En la mesura en què la jutjadora d'instància ha valorat la prova i ha arribat a determinades conclusions, sense que s'indiqui en el recurs els possibles errors que pot haver comès, el dit motiu de suplicació ha de decaure, doncs, com s'ha dit, davant informes contradictoris ha de prevaler la valoració de la prova que s'ha efectuat a la instància. Escau referir la insòlita pretensió del recurs, que pretén, sense majors consideracions, la transcripció quasi bé íntegre del seu informe pericial, obviant l'existència d'altres proves, documents i peritatges, que són els que la magistrada del primer nivell jurisdiccional ha tingut presents i sense fer cap indicació, com s'ha dit, dels errors que es puguin haver comès en l'esmentada activitat.

SEGON. A través del segon dels motius del recurs, emparat en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei foral es denúncia pel recorrent la infracció -amb incorrecta cita- de l' art. 136 LGSS .

És reiterada doctrina d'aquesta Sala (entre moltes altres, la de 19 octubre 1992), així com d'altres Sales socials de diferents Tribunals Superiors de Justícia, que a l'efecte de la declaració d'una Invalidesa Permanent com Total deu partir-se que: a) La valoració de la Invalidesa Permanent ha de realitzar-se atenent fonamentalment a les limitacions funcionals derivades dels patiments del treballador, quan tals limitacions són les quals determinen l'efectiva restricció de la capacitat de guany. b) Han de posar-se en relació les limitacions funcionals resultants amb els requeriments de les tasques que constitueixen el nucli de la concreta professió. c) L'aptitud per a l'acompliment de l'activitat laboral «habitual» d'un treballador, implica la possibilitat de portar a terme totes o les fonamentals tasques de la mateixa, amb professionalitat i amb unes exigències mínimes de continuïtat, dedicació, rendiment i eficàcia, i sense que l'acompliment de les mateixes generi «riscos addicionals o superposats» als normals d'un ofici o comporti la submissió a una «contínua situació de sofriment» en el treball quotidià. d) No és obstacle a la declaració de tal grau d'incapacitat el qual el treballador pugui realitzar altres activitats distintes, més lleugeres o sedentàries, o fins i tot pugui ocupar tasques «menys importants o secundàries» de la seva pròpia professió habitual o comeses «secundaris o complementaris» d'aquesta, sempre que existeixi una impossibilitat de continuar treballant en aquesta activitat i que conservi una aptitud residual que «tingui rellevància suficient i transcendència tal que no li impedeixi al treballador concretar relació de treball futur». I i) Deu entendre's per «professió habitual», no un determinat lloc de treball, «sinó aquella que el treballador està qualificat per a realitzar i a la qual l'empresa li hagi destinat o pugui destinar-li en mobilitat funcional».

Aplicant aquests criteris hermenèutics al supòsit analitzat, el recurs ha de ser desestimat. En efecte, inalterat el relat fàctic, és clar que les lesions acreditades no incapaciten al demandant per a realitzar les tasques essencials de la professió acreditada, atès el grau de desenvolupament de les mateixes, així la possible alternància de postures en que s'exerceix la dita professió, sense perjudici de l'existència de possibles incompatibilitats respecte determinades funcions o la incapacitat temporal que es pugui derivar del procés derivat de l'accident patit pel recorrent. Les lesions descrites en l'ordinal novè, en efecte, limiten la mobilitat en espais irregulars, sense que la professió acreditada requereixi, en general, d'aquestes exigències ergonòmiques.

TERCER. Les anteriors consideracions, doncs, han de comportar la desestimació del recurs, en tant que la jutjadora d'instància ha valorat adequadament les limitacions funcionals de l'actor, respecte la seva professió habitual, amb la conseqüència de la plena confirmació del decideixo de la sentència.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Inocencio contra la sentència dictada pel jutjat del social número 27 dels de Barcelona en data 8 de març de 2006, recaiguda en les actuacions 721/2005 , en virtut de demanda deduïda per la dita part actora contra l'INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, la TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, MIDAT MUTUA i KOROTA, SA en reclamació per incapacitat permanent i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.