Sentencia Social Nº 7440/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6483/2007 de 08 de Octubre de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 8 d'octubre de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7440/2008

En el recurs de suplicació interposat per Gema a la sentència del Jutjat Social 19 Barcelona de data 22 de maig de 2007 dictada en el procediment núm. 193/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de

la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 16 de març de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 22 de maig de 2007, que contenia la decisió següent:" DESESTIMO la demanda presentada por Doña Gema contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social en reclamación por INCAPACIDAD PERMANENTE y absuelvo a la demandada, confirmando la resolución administrativa impugnada " .

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primero.- Doña Gema , con fecha de nacimiento el día 27-07-1946, con DNI núm. NUM000 , está afiliada a la Seguridad Social con el nº NUM001 en situación de alta en el régimen especial de trabajadores autónomos, por su profesión habitual de Empleada de hogar, inició un proceso de incapacidad temporal el 15-11-2006.

Segundo.- Por resolución de 10-01-2007 se resolvió que no procedía declarar a la demandante en situación de incapacidad permanente por no reunir dicho requisito. Examinada por el ICAM en fecha 11-12-2006 emitió el siguiente dictamen: "Discopatía L5-S1 intervenida en julio de 2003, mediante discectomía y artrodesis L5-S1. Lumbalgia residual con funcionalismo conservado.".

Tercero.- Frente a dicha resolución se interpuso reclamación previa el 29-01-2007 que fue desestimada por resolución de 13-02- 2007.

Cuarto.- La base reguladora de la prestación es de 504,30 euros y la fecha de efectos 11-12-2006.

Quinto.- La parte actora padece en la actualidad "Cervicoartrosis moderada. Discectomía y Artrodesis instrumentada en L5-S1. Gonartrosis moderada. Glaucoma con disminución de la agudeza visual (0,4 bilateral). Trastorno depresivo en tratamiento".

Sexto.- La actora interpuso demanda ante el Juzgado de lo Social 17 de Barcelona y en el acto de juicio previsto para el 10-01-2002 desistió de su pretensión. Interpuso nueva demanda desestimada por sentencia de 17-02-2003, confirmada por sentencia de la Sala Social del Tribunal Superior de Justicia de 4-02-2004 , sobre la base del siguiente cuadro residual: "Cervicoartrosis incipiente. Lumbartrosis incipiente. Gonartrosis incipiente. Glaucoma de ángulo abierto sin déficit visual. Insuficiencia venosa Leve. Trastorno depresivo no tratado" (folios 19 a 22)

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que desestima la demanda de declaració de grau d'incapacitat permanent total, postula la defensa de la part actora, com a primer motiu de recurs, la revisió fàctica a l'empara del què preveu l'apartat b) de l'art. 191 LPL .

Als dits efectes es sol licita la modificació del fet provat 5 de la sentència. Aquesta petició es relaciona directament amb els documents obrants als folis números 15, consistent en informe de l'Hospital de Bellvitge, proposant que es modifiqui el relat fàctic, amb la inclusió de que l'actora pateix cervicoartrosi moderada, discectomia i artordesi instrumentada en L5-S1, presenta dolor en el maluc esquerre, més evident al caminar, que limita notablement les seves activitats de la vida diària, precisa analgèsia i no realitza vida normal. Gonartrosi moderada. Glaucoma amb disminució d'agudesa visual (0,4 bilateral). Transtorn depressiu en tractament.

SEGON. S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

D'altra banda, és criteri sostingut pacíficament i des d'antic per aquesta Sala (entre moltes d'altres, SS números 4985/1994, de 26 de setembre; 5654/1994 de 24 d'octubre; 6495/1994 de 30 de novembre; 102/1995, de 16 de gener, 1397/1995, de 28 de febrer;, 1701/1995 i 2009/1995, d'11 i 22 de març; 3284/1995 i 3330/1995 de 23 i 24 de maig; 3633/1995 i 3915/1995 de 9 i 23 de juny; 4890/1995 de 19 de setembre; i 6023/1995, 2300/1995 y 6454/1995, de 7, 20 i 28 de novembre, 1028/1996, 1325/1996 i 8147/1996, de 19 de febrer, 1 de març i 9 de desembre; 3397/1997, 4317/1997, 4393/1997 i 4828/1997, de 9 de maig, 12 i 14 de juny i 4 de juliol; i 6002/1998, 14 de setembre i 7068/1998, de 16 d'octubre) tot aplicant la constant jurisprudència del Tribunal Suprem (també entre d'altres, Sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 i 24 de gener de 1991), que davant dictàmens mèdics contradictoris, llevat la concurrència de circumstàncies especials, s'ha d'atendre la valoració realitzada pel magistrat d'instància en virtut de les competències i atribucions que li atribueix l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral, l'article 218.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l'art. 120.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial .

Doncs bé, dels documents citats posats en relació al conjunt de la prova aportada per les dues parts, no es dedueix cap error en la valoració judicial, ja que les patologies que es recullen en la declaració de fets provats es dedueixen les conclusions que indica la sentència si es fa una valoració conjunta de la prova documental, tal com fonamenta la magistrada i ha de ser confirmat per aquesta Sala.

TERCER. Postula la demandant, com a segon motiu de recurs, emparat en la via de l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de procediment laboral, la infracció de l'art. 137-1.c de la LGSS , indicant que la descripció de la situació patològica que realitza la sentencia impugnada obliga a valorar que està incapacitada per a la seva professió habitual.

En referència a la situació d'incapacitat permanent la jurisprudència ve assenyalant amb reiteració -entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990, 18.01.1991 i 29.01.1991- que per a la correcta valoració de la invalidesa corresponent, les lesions i seqüeles respecte concorren en un subjecte afectat, han de ser apreciades conjuntament, de forma que encara que els diferents mals que integren l'estat patològic d'aquell, considerats aïlladament no comportin cap grau d'incapacitat, sí es pot arribar a una conclusió contrària quan es valorin i ponderin conjuntament. D'altra banda, pel que fa al grau de total és aquella que limita a la persona afectadaper a la realització de les tasques essencials de la seva professió u ofici, per la qual cosa s'ha de posar en relació amb les característiques i exigències de la seva professió, conforme a l'art. 137, que la refereix a la darrera professió que exercitava el demandant. Això ha comportat que la jurisprudència hagi vingut destacant reiteradament -entre d'altres, SSTS de 12.06.1986 i 24.07.1986, entre moltes d'altres- el caràcter essencial i determinant de la professió en la qualificació jurídica de la situació residual de l'afectat; de tal forma que, unes mateixes lesions o seqüeles poder ser constitutives o no d'incapacitat permanent en funció de les activitats o tasques que requereixi la professió del presumpte incapacitat.

En el present cas l'actora, de professió habitual "Empleada del Hogar", es declara provat que pateix cervicoartrosi moderada, discectomia i artordesi instrumentada en L5-S1, Gonartrosi moderada. Glaucoma amb disminució d'agudesa visual (0,4 bilateral). Trastorn depressiu en tractament.

Doncs bé, en el present cas, aquesta Sala considera que a més de la ja important limitació que pateix per tasques de sobrecàrrega lumbar, pròpies de les feines de la llar, que s'han de considerar d'esforç físic, la demandant té molt limitada la visió, pel glaucoma que es descriu que afecta als dos ulls, amb una capacitat de visió bilateral inferior al 0,5 %, que tal com al.lega el recurrent s'ha de valorar com a limitativa de professions manuals, de risc o d'esforç físic. En conseqüència, ha de ser estimat en part el recurs de suplicació, respecte a la pretensió subsidiària de la demanda i revocada la sentència de instància, doncs s'ha de valorar que el demandant no pot realitzar les tasques essencials de la professió de servei domèstic, a causa de les malalties que pateix, per la qual cosa s'ha de valorar que és tributaria d' una incapacitat permanent en grau de total, per a l'exercici de la seva professió, conforme a l' article 137-1 de la LGSS que així ho indica, i ha de ser declarada en situació d'incapacitat permanent.

QUART. Els previs raonaments han de comportar, en conseqüència, l'estimació en part del recurs i, per tant, de la demanda, amb prèvia revocació de la sentència recorreguda, declarant a la demandant en situació d'incapacitat permanent total per a la seva professió habitual, per malaltia comuna, amb el dret a percebre una pensió d'incapacitat permanent del Règim General de la Seguretat Social en quantia de la base reguladora i data d'efectes que consten en la sentència, amb l'increment del 20%, per ser major de 55 anys, durant els períodes en què no tingui una altra ocupació.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Que hem d'estimar i estimen el recurs de suplicació interposat per Gema contra la sentència dictada pel jutjat del social número 19 dels de Barcelona en data 22 de maig de 2007, recaiguda en les actuacions 193-2007 , contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, i, en conseqüència, hem de revocar i revoquem la dita resolució i, amb estimació parcial de la demanda formulada per l'actora contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, la declarem en situació d'incapacitat permanent total per a la seva professió habitual de Treballadora de la Llar, derivada de malaltia comuna, amb el dret a percebre una pensió d'incapacitat permanent del Règim General de la Seguretat Social, en quantia inicial equivalent al 55 per cent de la base reguladora de 504,30 euros mensuals, des de la data d'efectes del dia 11-12-2006, més l'increment del 20% en els períodes que no tingui una altra ocupació, i els increments legals i revaloritzacions procedents. Condemnar a l'INSS a estar i passar per la dita declaració i a abonar la dita prestació a l'actora en la quantia i efectes referits.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.