Sentencia Social Nº 7477/2014, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5263/2014 de 10 de Noviembre de 2014

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 5263/2014

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 10 de novembre de 2014

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7477/2014

En el recurs de suplicació interposat per Andrés i Doroteo a la sentència del Jutjat Social 11 Barcelona de data 15 d'octubre de 2013 dictada en el procediment núm. 48/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Tau-Ingenieria y Construcciones Especiales, S.A., Fondo de Garantía Salarial, Ministerio Fiscal, Exnovo Rehabilitaió i Restauració, S.L., Arc Concesionaria de Obras y Servicios, S.A. i Justiniano (Lugar Abagados y Asociados, S.L.P.), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 17-1-13 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 15 d'octubre de 2013 , que contenia la decisió següent:

Desestimo la demanda interpuesta por Don Andrés y Don Doroteo declarando la falta de competencia de la jurisdicción social para conocer de la extinción de los contratos de trabajo de los actores, al haberse resuelto tal cuestión en el orden mercantil, desestimando las pretensiones contra TAU INGENIERÍA Y CONSTRUCCIONES ESPECIALES SA y la administración concursal.

Estimo la excepción de legitimación pasiva y declaro la inexistencia de grupo de empresas entre las codemandadas TAU INGENIERÍA Y CONSTRUCCIONES ESPECIALES SA, EX NOVO REHABILITACIÓN Y RESTAURACIÓN SL y ARC CONCESIONARIA DE OBRAS Y SERVICIOS SA, a las que absuelvo de las pretensiones formuladas contra ellas en este procedimiento.

Absuelvo a la ADMINISTRACIÓN CONCURSAL de TAU INGENIERÍA Y CONSTRUCCIONES ESPECIALES SA de todas las pretensiones en su contra en este procedimiento.

Por último, procede la absolución del FOGASA sin perjuicio de sus responsabilidades legales.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

1.- Don Andrés fue contratado por la empresa demandada TAU INGENIERÍA Y CONSTRUCCIONES ESPECIALES SA el día 1 de febrero del 2002 y tenía reconocida categoría profesional de oficial 2ª, habiendo sido miembro del Comité de empresa.

2.- Don Doroteo fue contratado por la empresa demandada TAU INGENIERÍA Y CONSTRUCCIONES ESPECIALES SA el día 17 de septiembre del 2003 y tenía reconocida categoría profesional de oficial 2ª, habiendo sido miembro del Comité de empresa.

3.- En fecha de 1 de marzo del 2012, se acordó la declaración de concurso de TAU INGENIERÍA Y CONSTRUCCIONES ESPECIALES SA, empresa dedicada fundamentalmente a la realización de obra pública, por no poder atender el pago puntual de sus deudas.

4.- Por escrito de fecha de 12 de julio del 2012, la empresa concursada solicitó la incoación del correspondiente incidente para la extinción colectiva de las relaciones laborales de parte de la plantilla. La administración concursal presentó escrito mostrando su conformidad. El Juzgado de lo Mercantil nº 4 de Barcelona abrió el periodo de consultas que finalizó con acuerdo de fecha 24 de julio del 2012.

5.- El Juzgado de lo Mercantil nº 4 de Barcelona dictó Auto en fecha de 3 de agosto del 2012, nº 227/12 , acordando la extinción colectiva parcial de los contratos de trabajo entre los que se incluían los de los actores.

La medida de extinción colectiva afectaba a los trabajadores de mano de obra directa, con excepción de Don Valentín , según el acuerdo alcanzado.

Tras la extinción colectiva se siguieron realizando algunas obras pendientes que formaban parte de una UTE entre esta empresa y DRAGADOS. Parte de las obras sufrieron retrasos para su finalización. Con respecto a estas últimas, TAU solo aportó personal cuya categoría profesional era de jefes y encargados, y no mano de obra directa.

6.- Los actores interpusieron demanda en fecha de 28 de septiembre del 2012 impugnando la extinción de su relación laboral, como consecuencia de la medida de despido colectiva acordada en el Auto mencionado en el ordinal anterior, por no haberse respetado su condición de miembros del Comité de Empresa. El juicio tuvo lugar en fecha 16 de noviembre del 2012.

7.- De acuerdo con ello, en fecha de 3 de diciembre del 2012, el Juzgado de lo Mercantil nº 4 de Barcelona dictó sentencia en la que desestimó la demanda de los actores, razonando en el fundamento de derecho tercero lo siguiente:

Esa preferencia, lógicamente, no puede ser absoluta, sino que debe referirse a su categoría profesional, que determina los puestos de trabajo que puede desempeñar. Pues bien, de dichos puestos que se definen como mano de obra directa, solo queda uno de ellos en la compañía, después de que fuese objeto específico del acuerdo adoptado entre la administración concursal y el Comité de Empresa. Los encargados y capataces son categorías profesionales diferentes reconocidas a los actores. Es cierto que los trabajadores tienen derecho a promocionar a dicha categoría, pero su preferencia como miembros del Comité de Empresa no justifica que tengan que ser necesariamente promocionados a ella. En estas condiciones la afectación de los trabajadores demandantes a la medida de extinción colectiva no infringe la preferencia que legalmente tiene reconocida como miembros del comité de empresa.

Esta Sentencia no fue recurrida, por lo que adquirió firmeza.

8.- Los actores interpusieron el 17 de enero del 2013 (fecha de entrada en este Juzgado) demanda por despido improcedente contra TAU INGENIERÍA Y CONSTRUCCIONES ESPECIALES SA, la ADMINISTRACIÓN CONCURSAL DE TAU, EX NOVO REHABILITACIÓN Y RESTAURACIÓN SL, ARC CONCESIONARIA DE OBRAS Y SERVICIOS SA y el FONDO DE GARANTÍA SALARIAL.

9.- En fecha de 17 de diciembre del 2010, fue constituida la sociedad de responsabilidad limitada EX NOVO REHABILITACIÓN Y RESTAURACIÓN SL. Su objeto es: a) actuar como sociedad holding mediante la participación en el capital de sociedades residentes y no residentes en territorio español, dirigiendo y gestionando dichas participaciones, así como la prestación de servicios de asesoramiento y apoyo a las entidades participadas, todo por cuenta propia. b) La adquisición, enajenación, administración, promoción, y explotación, en arrendamiento no financiero, de toda clase de bienes inmuebles, así como la tenencia, disfrute y enajenación por cualquier clase de título de toda clase de valores mobiliarios, así como participaciones o derechos sobre sociedades de cualquier clase a excepción de las actividades que están sujetas a regulación especial. Fueron nombrados administradores solidarios Don Desiderio y Don Imanol . Se fijó el domicilio social en Esplugues de Llobregat 08950, Calle de la Riba. nº 36

En fecha de 7 de julio del 2012, se procedió a la separación de su cargo de administradoras mancomunadas de Doña María Rosa y Doña Elsa . y se nombró en su lugar a Don Teodosio , Don Victor Manuel , Doña Otilia y Doña Adela .

En la plantilla actual prestan servicios los trabajadores: Don Darío , Don Higinio , Doña Fermina , Don Ovidio , Don Jose Daniel , Doña Rita , Don Arcadio y Doña Belinda .

10.- ARC CONCESIONARIA DE OBRAS Y SERVICIOS SA se constituyó el 30 de julio de 1991 bajo el nombre de ARC EMPRESA CONSTRUCTORA SA, y en fecha de 22 de mayo del 2006, Don Desiderio , su administrador solidario, cambió su denominación a la actual. Su domicilio social se encuentra en la Calle Plató nº 6 de Barcelona. Su objeto social es la construcción de viviendas, la ejecución de obras, la compraventa de casas, la gestión de la construcción, y la explotación de fincas. En la actualidad es administradora la Sra. Piedad .

En su plantilla actual se encuentran prestan servicios los trabajadores: Don Leoncio , Don Sebastián , Don Bruno , Don Francisco , Don Maximo , Don Vidal y Don Alejandro .

11.- TAU INGENIERÍA Y CONSTRUCCIONES ESPECIALES SA fue constituida en fecha de 28 de noviembre de 1979. Su administrador solidario es Don Imanol y su domicilio social radica en Calle Plató nº 6 de Barcelona. Tiene por objeto la construcción de viviendas, la compraventa de casas, la adquisición de fincas rústicas y urbanas, el estudio de la ordenación del territorio, etc.

12.- En fecha de 19 de octubre del 2011, se constituyó ante notario una Unión Temporal de Empresas (UTE) entre TAU INGENIERÍA Y CONSTRUCCIONES ESPECIALES SA y EX NOVO REHABILITACIÓN Y RESTAURACIÓN SL. Se nombró como gerente a Don Darío . Su objeto social eran los trabajos de 'obra civil, estructura e instalaciones para las obras de la 2ª parte de la ampliación 3ª fase del CC La Maquinista'.

13.- El personal que provenía de TAU INGENIERÍA Y CONSTRUCCIONES ESPECIALES SA y que fue posteriormente contratado por EXNOVO REHABILITACIÓN Y RESTAURACIÓN SL es el siguiente:

-Don Higinio , con categoría de ayudante de Jefe de obra, contratación efectuada el día 1 de febrero del 2011, anterior al primer ERE efectuado por TAU.

-Doña Fermina , con categoría de Oficial 1ª administrativa, contratación efectuada el día 1 de noviembre del 2011, anterior al segundo ERE efectuado por TAU.

-Don Jose Daniel , con categoría de ayudante de Auxiliar de Estructuras, contratación efectuada el día 1 de febrero del 2012, anterior al segundo ERE efectuado por TAU.

14.- Fue celebrado el acto de conciliación previa que finalizó con el resultado de 'sin efecto'.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. L'objecte del recurs dels demandants contra la sentència que declara la incompetència de l'ordre social de la jurisdicció i desestima la pretensió de nul litat de l'afectació dels dos demandants inclosos en l'incident d'extinció col lectiva de la relació laboral estimada en seu de la jurisdicció concursal degut a la seva condició de membres del Comitè d'Empresa, que basen en la vulneració del dret a la indemnitat i a la llibertat sindical, així com en la improcedència de l'extinció per causa d'existència de grup d'empreses patològic i continuïtat d'activitat empresarial, és per reposar les actuacions al moment d'infringir garanties del procediment que causen indefensió, per revisar els fets provats i per denunciar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència , en empara en l'article núm. 193, a), b) i c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

L'empresa ocupadora presenta escrit d'impugnació al recurs aposant-s'hi amb els arguments que hi consten.

Segon. En el primer motiu del recurs els recurrents denuncien la declaració d'incompetència de la jurisdicció social que estima la sentència de la instància, i insisteixen en el necessari respecte de la garantia de permanència degut a la seva qualitat de membres del Comitè d'Empresa. Resideixen la seva afectació en l'Incident d'extinció col lectiva del concurs de l'ocupadora decidit amb Acord i recollit en l'Aute judicial de 3 d'agost de 2012 dictat pel Jutjat Mercantil núm. 4 de Barcelona a la seva activitat representativa, i invoquen vulneració del dret fonamental a la llibertat sindical i al dret a la indemnitat, sobre els quals mantenen que el jutge concursal no va admetre conèixer.

També denuncien incongruència de la sentència per omissió ja que la instància no es pronuncia sobre la vulneració dels drets fonamentals denunciats, no fent referència a la pretensió de nul litat o improcedència de l'acomiadament. Cita doctrina jurisprudencial sobre la incongruència per omissió. Desprès de referir-se a la revisió de fets provats amb defecte processal perquè no proposa text alternatiu a cap concret fet provat, i únicament manifesta que la instància no va tenir en compte la no aportació per part de l'empresa Tau la prova documental proposada en la demanda i admesa pel jutjat, respecte de la relació laboral dels treballadors i les referides a les mercantils codemandades, amb la consegüent protesta de la part, i invoca l'article núm. 94.2 de la LRJS. Per a què es tinguin els fets establerts en la demanda com a certs. En el tercer objecte del recurs denuncia la interpretació errònia de la doctrina jurisprudencial i doctrina judicial en matèria de Grup d'Empreses i fa repàs d'allò que considera acreditat que existeix grup econòmic integrat en les societats mercantils per a les quals van prestar serveis els demandants. Igualment denuncia la interpretació errònia de l'aplicació de la càrrega de la prova en matèria de Grup d'Empreses d'acord amb l'article núm. 217 de la Llei d'Enjudiciament Civil, i finalitzen en la vulneració dels drets fonamentals contra la llibertat sindical i el dret a la indemnitat.

En la pètita del recurs interessen la revocació de la sentència i la declaració de nul litat dels acomiadaments per vulneració dels drets fonamentals denunciats així com indemnització de danys i perjudicis que xifra i motiva en l'apartat segon de la pètita. Subsidiàriament interessa la improcedència dels acomiadaments amb responsabilitat solidària de les empreses demandades, que constitueixen grup d'empresa laboral amb responsabilitat solidària.

Tercer. Per ser qüestió d'ordre públic processal s'haurà de resoldre en primer lloc si la jurisdicció social és competent per conèixer de la vulneració de drets fonamentals que es plantegen en aquest procediment, o si, com els mateixos recurrents expressen en el seu recurs, aquestes vulneracions de drets fonamentals varen ser objecte del tràmit incidental que van plantejar davant el jutge concursal al impugnar la seva afectació al Expedient de Regulació d'Ocupació amb Acord, d'extinció parcial de contractes , sense que el jutge entrés a resoldre aquestes vulneracions de drets fonamentals en la Sentència de 3 de desembre de 2012 del Jutjat Mercantil 4 de Barcelona dictada en l'incident iniciat per demanda de 3 de setembre de 2012 sobre l'extinció de la relació laboral per afectació del ERO col lectiu, demanda que no consta aportada al procediment, i que va ser resolta pel Jutjat Mercantil per Sentència de 3 de desembre de 2012 .

Tan l'Aute de 3 d'agost de 2012 del mateix Jutjat Mercantil núm. 4 dictat en el tràmit de Concurs 164/2012 , que estimava l'extinció col lectiva dels contractes de treball de les persones que es relacionen en la resolució, i l'afectació dels recurrents en la concreta forma de l'efectivitat d'aquella extinció, com la sentència de 3 de desembre de 2012 del Jutjat Mercantil 4 citada abans, dictada en l'incident laboral núm.667/2012 derivat del Concurs 164/2012, no van ser recorregudes en suplicació pels treballadors, de forma que les dues resolucions judicials van esdevenir fermes.

Recordem la relació fàctica de la sentència de la instància que ara revisem i els fets conformes, de forma que el 1 de març de 2012 es va acordar la declaració de concurs de l'ocupadora, dedicada a realització d'obra pública, per part del Jutjat Mercantil 4 en el procediment de Concurs 164/2012 , ja citat. Que el 3 d'agost de 2012 el Jutjat Mercantil va acordar l'extinció col lectiva parcial dels contractes de treball entre els quals s'incloïen els recurrents, com a treballadors de ma directa. En aquest Aute consta en la seva part dispositiva que els dos recurrents 'extingiran el seu contracte quan a l'empresa no quedi cap treballador de ma d'obra directa, exceptuant al desafectat en l'expedient Valentín ', que tenia comandament. Els recurrents eren personal de ma d'obra directa i membres del Comitè d'Empresa.

El 28 de setembre de 2012 varen impugnar l'extinció de la relació laboral per afectació indeguda atesa la seva qualitat de representants unitaris. Es va celebrar judici el 16 de novembre de 2012 i va recaure Sentència incidental el 3 de desembre de 2012 desestimant la pretensió pels raonaments que consten recollits en la relació fàctica. Aquesta sentència va esdevenir ferma com hem dit perquè no la varen recórrer en suplicació davant aquesta Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

És el dia 17 de gener de 2013 que va entrar en el Jutjat Social d'instància núm. 11 de Barcelona la demanda objecte del present recurs, en la qual interessaven la declaració de la nul litat o improcedència de l'extinció de la relació laboral que se'ls va comunicar per l'ocupadora el 11 de desembre de 2012 en compliment de la seva afectació en el ERO. d'extinció parcial dels contractes de la plantilla, quedant afectat el personal de ma d'obra directa. Nul litat basada en la vulneració dels drets fonamentals de llibertat sindical i al dret a la indemnitat com a motiu de no respectar la garantia de permanència per ser representants dels treballadors, i improcedència en base a l'existència de grup d'empreses laboral atològic de les dues mercantils demandades constituïdes a l'any 2010 i a l'any 1991 respectivament.

L' article 8.2 de la Llei Concursal estableix: ' Son competentes para conocer del concurso los jueces de lo mercantil. La jurisdicción del juez del concurso es exclusiva y excluyente en las siguientes materias:

2.º Las acciones sociales que tengan por objeto la extinción, modificación o suspensión colectivas de los contratos de trabajo en los que sea empleador el concursado, así como la suspensión o extinción de contratos de alta dirección, sin perjuicio de que cuando estas medidas supongan modificar las condiciones establecidas en convenio colectivo aplicable a estos contratos se requerirá el acuerdo de los representantes de los trabajadores. En el enjuiciamiento de estas materias, y sin perjuicio de la aplicación de las normas específicas de esta ley, deberán tenerse en cuenta los principios inspiradores de la ordenación normativa estatutaria y del proceso laboral.

Por suspensión colectiva se entienden las previstas en el artículo 47 del Estatuto de los Trabajadores , incluida la reducción temporal de la jornada ordinaria diaria de trabajo.'.

I l'article núm,. 9.1 de la mateixa norma igualment estableix : 'Extensión de la jurisdicción.

1. La jurisdicción del juez se extiende a todas las cuestiones prejudiciales civiles, con excepción de las excluidas en el artículo 8, las administrativas o las sociales directamente relacionadas con el concurso o cuya resolución sea necesaria para el buen desarrollo del procedimiento concursal.

2. La decisión sobre las cuestiones a las que se refiere el apartado anterior no surtirán efecto fuera del proceso concursal en que se produzca.'

L'article núm. 64.1 a que la instància fa referència, assenyala '1. Los expedientes de modificación sustancial de las condiciones de trabajo de carácter colectivo, incluidos los traslados colectivos, y de suspensión o extinción colectivas de las relaciones laborales, una vez declarado el concurso, se tramitarán ante el juez del concurso por las reglas establecidas en el presente artículo.'

Regula el procediment i en concret en l'apartat 7 estableix que: '7. 'Cumplidos los trámites ordenados en los apartados anteriores, el juez resolverá en un plazo máximo de cinco días, mediante auto, sobre las medidas propuestas aceptando, de existir, el acuerdo alcanzado, salvo que en la conclusión del mismo aprecie la existencia de fraude, dolo, coacción o abuso de derecho. En este caso, así como en el supuesto de no existir acuerdo, el juez determinará lo que proceda conforme a la legislación laboral.

Si no hubiera sido alcanzado un acuerdo, el juez del concurso dará audiencia a quienes hubieran intervenido en el período de consultas, para lo cual, el secretario del juzgado les convocará a una comparecencia en la que podrán formular alegaciones y aportar prueba documental. El juez podrá sustituir esta comparecencia por un trámite escrito de alegaciones por tres días.

El auto, en caso de acordarse la suspensión o extinción colectiva de los contratos de trabajo, surtirá efectos desde la fecha en que se dicte, salvo que en el auto se disponga otra fecha posterior, y producirá las mismas consecuencias que la resolución administrativa de la autoridad laboral recaída en un expediente de regulación de empleo, a efectos del acceso de los trabajadores a la situación legal de desempleo.'

L'apartat 8. de la norma estableix de forma clara que contra aquest Aute les parts podran interposar recurs de suplicació i la resta de recursos establerts en la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social 'que se tramitarán y resolverán ante los órganos jurisdiccionales del orden social, sin que ninguno de ellos tenga efectos suspensivos sobre la tramitación del concurso ni de los incidentes concursales.'

Igualment ens remetem a l'article núm. 50.1 de la Llei 22/2003 de 9 de juliol Concursal que de forma imperativa obliga a abstenir-se als jutges de l'ordre civil i social davant de qui s'interposin demandes que hagi de conèixer el jutge del Concurs segons allò previst a la llei a abstenir-se de conèixer-les prevenint a les parts d'usar el seu dret davant el jutge del concurs.

Per altra banda els articles núm. 1,2 a) i 6 de la LRJS., estableixen que la jurisdicció social cedeix davants la jurisdicció mercantil en els supòsits previstos en la Llei 22/2003 Concursal.

Els demandants recurrents ja varen exercir l'acció d'impugnació de la seva afectació en l'estimació de l'extinció col lectiva tramitada en el Jutjat Mercantil i dels seus contractes, en l'Incident previst en l'article núm. 64 de la Llei, aquí transcrit en la redacció vigent en el moment de la tramitació del incident d'extinció col lectiva i en el moment d'efectivitat d'aquella extinció.

En aplicació de la normativa citada únicament era el Jutjat Mercantil núm. 4 qui podia resoldre els motius d'oposició i impugnació del Aute d'extinció dels seus contractes de treball i pronunciar-se, com va fer, sobre la garantia de permanència.

La jurisdicció del jutge del concurs és exclusiva i excloent en les accions socials que preveu l'apartat 2 de l'article núm. 8 de la Llei Concursal, com també hem dit. En seu de la jurisdicció mercantil existeixen dues resolucions judicials fermes sobre la l'afectació dels recurrents en relació a la seva garantia de permanència. Aquesta es va complir en la forma acordada en l'Aute de 3 d'agost de 2012, que els demandants no varen recórrer davant aquesta Sala com podien decidir d'acord amb el paràgraf 8è. de l'article 64 de la Llei. L'aute va quedar ferm i és qüestió resolta i decidida de forma definitiva. Ens remetem en aquest sentit als arguments de la sentència de la instància i a la motivació continguda en els quatre últims paràgrafs del Quart Fonament de Dret de la sentència recorreguda, que fem nostres

Quant al incident laboral presentat correctament pels recurrents el 29 de setembre de 2012 al Jutjat mercantil que coneixia el Concurs de l'ocupadora, igualment era susceptible de recurs de suplicació davant aquesta Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sense que recorre-la, de forma que va esdevenir ferma i definitiva.

Per aquesta motivació, la conclusió de la Sala és que la qüestió de garantia de permanència dels demandants en l'empresa per raó de la seva representació dels treballadors ha estat resolta de forma definitiva.

En tot cas, també respecte a la pretensió d'improcedència de l'afectació de la decisió d'extinció col lectiva dels contractes de treball per raó de l'existència de grup d'empreses laboral patològic, la jurisdicció social resulta incompetent i s'havia d'haver plantejat en el seu moment davant el Jutjat Mercantil núm. 4 de Barcelona en l'expedient de concurs de l'ocupadora demandada.

Tal com motiva la STSJ de Madrid de 16 de juny de 2014 per totes ( rec. 44/2014 ) en cas similar, 'No existe una tercera vía procesal de impugnación de lo resuelto por el juez de lo Mercantil según la cual - como pretenden los recurrentes - sea posible impugnar por vía de despido individual ante el Juez de lo Social el despido decidido colectivamente por el juez del concurso . Los cauces de impugnación que permite la LC son los dos expuestos, el recurso de suplicación contra el auto - que ya se ha utilizado, según afirman los recurrentes - y las acciones que puedan interponerse ante el Juez de lo Mercantil en cuestiones referidas estrictamente a la relación jurídica individual. Por ello ha sido acertado el criterio del Juzgado de lo Social debiendo confirmarse su auto con desestimación del presente recurso de suplicación'.

La conclusió obligada és doncs que la jurisdicció social és incompetent per raó de la matèria, tal com ha decidit la instància social.

Quart. Aquesta conclusió i la confirmació de la incompetència de la jurisdicció social ens porta a rebutjar les manifestacions que consten en el motius del recurs, tota vegada que la vulneració dels drets fonamentals han de ser objecte d'examen i decisió de l'ordre jurisdiccional competent del que derivi aquesta vulneració en base al principi de la unitat de jurisdicció que garanteix l'article núm. 117 de la Constitució Espanyola, d'acord amb les normes de predeterminació dels jutges segons les normes de competència i procediment que estableixi la Llei. En aquest cas, si tal com afirmen en el recurs, el jutge mercantil no es va pronunciar sobre la vulneració dels drets fonamentals en la Sentència havent-ho denunciat en la demanda, que no consta aportada, era en recurs de suplicació que es podria haver examinat davant aquesta Sala Social del tribunal Superior de Justícia.

Per altra banda la sentència de la instància no pot incórrer en la incongruència que denuncien els recurrents, des del moment que la jurisdicció social és incompetent per la matèria i no pot entrar a resoldre sobre el fons de la controvèrsia, que corresponia al jutge del concurs en la instància, o en recurs de suplicació a aquesta Sala Social del TSJ de Catalunya, de forma que la instància no es podia pronunciar sobre el fons de la controvèrsia, com no podem efectuar-ho tampoc aquesta Sala pels raonaments jurídics precedents.

La confirmació de la incompetència de l'ordre social de la jurisdicció per conèixer de l'acció d'acomiadament plantejada, impedeix entrar en pronunciament sobre el fons dels motius del recurs.

En conseqüència , desestimem el recurs de suplicació i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els fonaments jurídics precedents,

Fallo

Desestimar el recurs presentat pels demandants Don. Andrés i Doroteo contra la Sentència de 15 d'octubre de 2013 dictada pel Jutjat Social núm. 11 de Barcelona en el procediment núm. 48/2013, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.