Sentencia SOCIAL Nº 7513/2017, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5183/2017 de 05 de Diciembre de 2017

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 44 - 4 - 2017 - 0004242

EL

Recurs de Suplicació: 5183/2017

IL LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

IL LMA. SRA. JUANA VERA MARTINEZ

Barcelona, 5 de desembre de 2017

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7513/2017

En el recurs de suplicació interposat per María Inmaculada a la sentència del Jutjat Social 31 Barcelona de data 25 d'abril de 2017 , dictada en el procediment núm. 85/2017, en el qual s'ha recorregut contra la part Fondo de Garantia Salarial i Estee Lauder, S.A., ha actuat com a ponent Il lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 2 de febrer de 2017, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre reclamacio drets contracte treball, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 25 d'abril de 2017 , que contenia la decisió següent:

'QueDESESTIMOla excepción procesal de inadecuación de procedimiento opuesta por la parte demandada yDESESTIMOla demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por Dª. María Inmaculada frente a ESTEE LAUDER, S.A. y el FOGASA, sobre reconocimiento de derecho y reclamación de cantidad, yABSUELVOa la referida demandada de las pretensiones deducidas en su contra.'

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'PRIMERO.-La demandante presta servicios por cuenta de ESTEE LAUDER, S.A. como vendedora de stand, con salario mensual bruto con inclusión de prorrata de 1.634,42 euros y desde el 9 de enero de 2012 hasta el 01/12/2016 lo había hecho en el centro de trabajo que la empresa tiene ubicado en el centro comercial El Corte Inglés situado en la Avenida Diagonal nº 471-473 de Barcelona. (no controvertido)

SEGUNDO.-En fecha 23/11/2016 la demandante inició un periodo de incapacidad temporal, que se extendió hasta el día 24/01/2017, cuyo diagnóstico no consta. (documental empresa, no controvertido)

TERCERO.-El día 4/01/2017 la empresa comunicó a la actora que con efectos del día 01/12/2016 pasaría a prestar servicios en el Corte Inglés situado en la Avenida Diagonal nº 617-619 de Barcelona. (no controvertido)

CUARTO.-La demandante tiene un hijo matriculado en un centro escolar ubicado en el número 175 de la calle Rosselló de Barcelona, iniciándose el horario lectivo para el curso 2016-2017 a las 09:00 horas. (documental actora, no controvertido)

QUINTO.-El centro escolar antes indicado y el anterior centro de trabajo en Diagonal 473 distaban 850 metros por la ruta más corta, que a paso medio suponían 10 minutos a pie. Entre el colegio y el nuevo centro de Diagonal 619 la distancia por la ruta más corta es de 1.300 metros, que suponen 16 minutos a paso medio. En transporte público la distancia que separa el colegio del centro de Diagonal 619 puede recorrerse mediante cuatro líneas de autobuses, en un tiempo total de 16 minutos, caminando 11 minutos y siendo la frecuencia de paso de alguno de los citados autobuses de dos minutos. (documental actora) Los dos centros de trabajo distan 1.700 metros entre sí. (documental empresa)

SEXTO.-En fecha 15/12/2011 las partes habían alcanzado un acuerdo, cuyo contenido se da por reproducido, en cuya virtud la demandante prestaría servicios de 10:00 a 15:00 horas, con efectos de 7 de enero de 2012. (documento nº 7 actora, no controvertido)

SÉPTIMO.-El día 24/01/2017 la demandante inició un nuevo proceso de incapacidad temporal, con el diagnóstico de 'trastornos de adaptación'. El día 05/04/2017 la demandante acudió al CSM refiriendo que la decisión empresarial le generaba ansiedad. (documento nº 24 a 28 actora)'

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i la part demandada Estee Lauder, S.A- Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència del jutjat social que desestima la demanda presentada per modificació substancial de condicions de treball, interessant l'extinció indemnitzada del contracte i una indemnització de 20 dies per any treballat, més danys i perjudicis, presenta recurs de suplicació la part demandant, que ha estat impugnat.

SEGON.El primer motiu del recurs es presenta per la via de l' art. 193 a) de la Llei reguladora de la jurisdicció social , interessant que s'acordi la nul litat de la sentència dictada i la retroacció de les actuacions al moment anterior a resoldre, per haver-se produït indefensió. Indica que la sentència conté un defecte que és deixar sense determinar quin era l'horari de la demandant, en el moment que l'empresa li comunica el canvi de centre de treball, al legant causes organitzatives. Segons el recurs, el tema de l'horari és determinant per establir si l'actora pot acompanyar al seu fill a l'escola o no, com fa habitualment. Sosté que l'horari de la recurrent és de 9:30 a 14:30 hores i no de 10 a 15 hores, com ha plantejat l'empresa en el tràmit de contestació a la demanda.

Al respecte s'ha de dir que la sentència és cert que no aclareix aquesta qüestió, dins dels fets provats. Però també ho és que motiva concretament el fet que quedi sense resoldre. Així, en el fonament de dret primer, es diu que la part actora afirma en el judici que l'horari començava a les 9:30, però que això no ho havia indicat abans a la demanda, en la que s'al ludia al pacte de 7-01-2012, en el que l'inici de la jornada es fixava a les 10. Per tant, la pretensió d'introduir un canvi d'horari de forma sorpresiva per la demandada li generava indefensió a la contrapart i no podia ser admesa. No obstant, i amb un raonament favorable a la tutela de l'actora, lluny de declarar provat que l'horari començava a les 10, el magistrat de instància raona també que inclús si tingués raó la demandant, i es considerés que l'horari era d'inici 9,30, la conclusió seria idèntica, ja que les circumstàncies del canvi de centre i els suposats perjudicis que al lega la demandant que provoca el canvi de centre i horari, no s'acrediten.

No es pot extreure de tals raonament que s'ha operat en perjudici de la demandant, doncs és la demandant qui no postula un canvi d'horari en la demanda, sinó una modificació de centre de treball, amb al legació d'uns perjudicis, que ha d'acreditar.

No es vulnera l' article 218.1 i 3 de la LEC , ni l' art. 97.2 de la LRJS , pel fet de no haver estimat la modificació substancial de la demanda que va plantejar l'actora en el judici verbal, ni per no haver establert un fet provat de la manera que interessava en benefici propi, doncs de la prova practicada, i ateses les contradiccions de les parts, no es dedueix amb claredat, tal com l'escrit del recurs també al lega.

Per tant, s'ha de rebutjar el motiu del recurs, ja que ni existeix un defecte essencial de la sentència ni s'ha causat indefensió.

TERCER. Els motius segon, tercer i quart del recurs, es presenten per la via de l'art. 193 b) (encara que per evident error de transcripció s'indica el 193 c), demanant la modificació dels fets provats que es diran.

S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisora;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

Aplicant la doctrina exposada, passem a valorar les tres modificacions que es proposen en el recurs:

1.- Del fet provat sisè, que diu que seria un nou fet cinquè, en el sentit de dir:

'En fecha 15/12/2011 las partes habían alcanzado un acuerdo en cuya virtud la demandante que había solicitado el horario de 9:45 a 14:45 h, que la empresa no aceptó, por no adecuarse al del centro de trabajo de El Corte Inglés, establecieron el horario de 10:00 h a 15:00 h, a partir del 7 de enero de 2012.

Con posterioridad a partir de septiembre de 2012, con motivo del cambio de horario del centro de El Corte Inglés,a la actora se le impuso un nuevo horario de 9:30 a 14:30 h, que es el que sigue realizando en la actualidad'.

La modificació redactada, en el paràgraf primer, es basa en el foli 36 de les actuacions, en el que consta el pacte. Del foli 33, resulta efectivament la sol licitud de l'actora de canviar a 9:45 h a 14:45 h, que l'empresa va denegar, el 17 de desembre de 2011, tal com consta en el foli 34 de les actuacions.

El recurs indica que la modificació va passar a ser de 10:00 a 15:00 h hores, acceptada per la treballadora, però el setembre de 2012, se li va modificar l'horari novament i que des d'aquella data la jornada que venia realitzant era de9:30 a 14:30 hores.

No obstant, aquesta darrera circumstància, que era tan transcendental,no la al lega en la demanda, com s'ha fet constar més amunt, ni la sosté en base a cap document o prova pericial en via de recurs. La pretensió de què aquesta Sala tingui per confessa a l'empresa d'un fet no al legat en la demanda no té cap suport processal i en cap cas pot prosperar. Per tant, no pot ser acollida la modificació.

2.- Introduir un nou fet provat sisè que descrigui el protocol de preparació de requisits de presència física concretats en una guia de imatge professional que requereix un maquillatge impecable, cabell, vestit, sabates, mitges, joieria, d'acord amb els que es descriu en els documents 80 a 86, inclusius. A banda de la descripció detallada, el recurrent proposa incloure que comporta a l'actora uns 15 minuts diaris abans d'entrar en l'stand en el que treballa.

Es tracta d'un fet que ja ha estat valorat pel magistrat de instància, si bé és cert que no l'inclou com a fet provat. Denuncia el recurs que les valoracions del magistrat del jutjat social suposen una intolerable intromissió en la vida privada de la actora, amb l'agreujant que extreu conclusions errònies per a la decisió de la sentència. Al marge de la valoració que es faci, és totalment intranscendent el fet, doncs la mateixa exigència de presència física s'imposava abans i després de la modificació que s'impugna, per la qual cosa en aquest punt no ha variat per res les exigències del lloc de treball i resulta indiferent el temps que ocupi a la demandant la preparació, sense que aquesta Sala disposi d'elements, més dels que poden ser notoris, per a efectuar-la, i que efectivament corresponen a decisions de la vida privada que cada treballadora efectua com li resulta més convenient, sense que aquest temps previ generi cap obligació a l'empresa, doncs és una exigència prèvia com a requisit del lloc de treball conegut i acceptat per les parts, i que no supera els límits d'una presència que limiti els drets fonamentals de l'actora.

També s'ha de desestimar aquesta modificació, ja que no resulta transcendent, ni fonamentat en cap document o perícia el temps de preparació.

3.- Introduir un nou fet provat, setè, amb la proposta que digui que del centre escolar del fill de l'actora al centre anterior de treball hi havia una distància de 850 metres i es podia fer en 10 minuts a peu i 9 en transport públic.

Que des del centre escolar i el nou centre de treball hi ha 18 minuts, segons l'actora, o 21 minuts, segons la demandada, més 7 d'espera i 15 de preparació, que suposen 40 o 43 minuts que dedicaria l'actora del centre escolar a la seva feina, de manera que mai podria arribar a les 9:30 si deixa al fill a les 9.

Diu que aquesta redacció resulta del document que consta al foli 147. Es refereix també al Google maps, i les resultats de la recerca de distàncies i transports.

En primer lloc, s'ha de dir que s'adverteix una fal làcia en la redacció proposada doncs només suma el temps d'espera del transport i de la preparació personal quan computa el temps al nou centre, però no a l'anterior. De manera que sumant els 7 minuts d'espera, que en tot cas serien idèntics i els 15 minuts de preparació de vestuari i maquillatge, les diferències temporals entre un i altres centre no serien de 33 minuts sinó només d'11 minuts.

Però, en segon lloc, resulta molt clar el que la sentència de instància ha valorat de manera precisa, que és que la modificació de centre de treball no comporta una greu distorsió a la demandant per assistir puntualment al lloc de treball. De cap manera, si la hora d'entrada fos a les 10 del matí. I tampoc si fos a les 9:30.

El canvi de centre de treball és al mateix carrer de la ciutat. Dels números 471-3 a 617-9, una distància marcada objectivament en 1.700 metres. Que per tant es pot fer caminat o en transport públic, en una avinguda per les que es notori que circulen nombrosos autobusos, amb una freqüència mínima en hores punta.

No es valora cap error del magistrat del jutjat a l'hora de valorar el temps que cal per a traslladar-se de l'anterior lloc de treball al nou, i per tant ha de ser rebutjada la modificació.

QUART. El darrer motiu del recurs, per la via de l' art. 193 c) de la Llei reguladora de la jurisdicció social , al lega la infracció de l'article 41 de l'Estatut dels Treballadors, i la jurisprudència continguda en les sentències del TS de 26-04-2006 , 22-09-2003 , 03-04-1995 , 11-11-1997 i 09-04-2001 , per errònia interpretació.

En resum, nega que la modificació del lloc de treball de la demandant, que afecta exclusivament a la decisió de l'empresa de canviar a l'actora de lloc de treball, per raons organitzatives, es pugui interpretar que entra dins del ius variandi empresarial, i sosté que es tracta d'una modificació substancial que afecta a la demandant perquè impedeix a l'actora tenir cura del seu fill menor i portar-lo a l'escola. L'argument bàsic és que si deixa al seu fill a l'escola a les 9 hores, no pot arribar a les 9:30 al lloc de treball, amb les condicions que la companyia li exigeix de preparació física i vestuari.

Vincula l'argumentació amb el fet que la demandant va instar la modificació horària per tenir cura de fill menor, però s'ha de deixar clar que la demanda no s'ha presentat per la via processal expressa de l' art. 138 de la LRJS , que possibilitaria instar una modificació de jornada i horari, per adequar-la al dret de conciliació, sinó que la demanda únicament interessa l'extinció del contracte per oposar-se a la modificació unilateral de l'empresa, que qualifica de substancial, amb dret a la indemnització derivada de l'art. 41, més una indemnització addicional per danys i perjudicis.

Aquesta Sala considera que la modificació de les condicions de treball de la demandant no poden ser qualificades de substancials, dins del llistat que regula l' art. 41 de l'E.T ., i que permeten l'exercici de la opció de la treballadora que es considera perjudicada, per la qual cosa està prevista l'extinció indemnitzada del contracte.

L'article 41 de l'Estatut dels Treballadors de 2015, aplicable al cas, disposa que:

' La dirección de la empresa podrá acordar modificaciones sustanciales de las condiciones de trabajo cuando existan probadas razones económicas, técnicas, organizativas o de producción. Se considerarán tales las que estén relacionadas con la competitividad, productividad u organización técnica o del trabajo en la empresa.- Tendrán la consideración de modificaciones sustanciales de las condiciones de trabajo,entre otras, las que afecten a las siguientes materias:

a) Jornada de trabajo.

b) Horario y distribución del tiempo de trabajo.

c) Régimen de trabajo a turnos.

d) Sistema de remuneración y cuantía salarial.

e) Sistema de trabajo y rendimiento.

f) Funciones, cuando excedan de los límites que para la movilidad funcional prevé el artículo 39.'

(...) 'En los supuestos previstos en las letras a), b), c), d) y f) del apartado 1, si el trabajador resultase perjudicado por la modificación sustancial tendrá derecho a rescindir su contrato y percibir una indemnización de veinte días de salario por año de servicio prorrateándose por meses los periodos inferiores a un año y con un máximo de nueve meses.'

Per altra banda, s'ha de dir que l' ET també regula els canvis de lloc de treball, quan comportin modificació de residència en l'art. 40 , que no seria aplicable al cas, que dona dret a' optar entre el traslado, percibiendo una compensación por gastos, o la extinción de su contrato, percibiendo una indemnización de veinte días de salario por año de servicio, prorrateándose por meses los periodos de tiempo inferiores a un año y con un máximo de doce mensualidades.'

El precepte de l'art. 41, que no es tracta d'una llista tancada, permetria enquibir altres modificacions de les condicions de treball, no incloses en el llistat, que perquè es qualifiquin de substancials, amb les conseqüències que s'imposen de opció del treballador per a la extinció indemnitzada del contracte, han d'afectar a les condicions de treball amb un perjudici equivalent, o provocant un equivalent desequilibri en les condicions laborals abans pactades. Així, no es pot pretendre que qualsevol modificació contractual que l'empresari realitzi, en exercici del seu poder de direcció, que regula l' art. 20 ET , comporti tals conseqüències indemnitzatòries.

S'ha dit que una modificació substancial no pot ser qualsevol canvi en una de les condicions de treball contingudes en els a, b, c ,d, f) de la llista de l'art. 41, doncs un canvi horari de pocs minuts o del sistema de retribució que no afectés substancialment al treballador no resultaria inclòs. Tampoc per tant qualsevol canvi de centre de treball que no comportés un perjudici substancial valorable, com seria el cas d'un canvi de residència.

Així la sentència STS de 20 de juliol de 2017 , sentència: 653/2017 , recurs: 179/2016 , cita la STS de 18-12-2013 (rcud. 2566/2012 ), recordant la doctrina d'aquella, qeu diu:

'1. Las modificaciones sustanciales de condiciones de trabajo son aquellas que afectan a determinadas condiciones laborales y que solo se justifican por la concurrencia de alguna de las causas establecidas por el legislador. - Pero, en el decurso de la vida del contrato de trabajo, caracterizado por ser de tracto sucesivo, las modificaciones pueden sobrevenir por varias razones: porque cambie la norma aplicable; por acuerdo entre las partes; por voluntad unilateral de una de las partes -bien por la facultad del empresario de variarlas; bien por el ejercicio de un derecho del trabajador-. No toda decisión empresarial que altere la prestación de servicios del trabajador constituye una modificación sustancial. La configuración de lo que se configura por tal se fundamenta en la delimitación del poder de gestión y organización empresarial, por lo que la limitación a las facultades del empleador tiene en cuenta, tanto el tipo de condición laboral afectada (teniendo en cuenta que la relación de condiciones de trabajo del párrafo primero del art. 41 es meramente ejemplificativa y no exhaustiva - STS/4ª de 9 abril 2001, rec. 4166/2000 ; 9 diciembre 2003, rec. 88/2003; 26 abril 2006, rcud. 2076/2005 y 22 enero 2013, rec. 290/2011), como la intensidad de la misma del modificación (no cualquier modificación de una de esas condiciones ha de ser necesariamente sustancial, sino que en cada caso se entra a analizar la medida empresarial adoptada para definir su naturaleza sustancial o no. Y no lo es cuando 'la medida adoptada no supuso alteración valorable de las condiciones de trabajo o de la remuneración' - STS/4ª 22 enero 2013, rec. 290/2011 -). '

Arribats a aquest punt, és evident que la modificació de centre de treball, per un altre que està a uns 1300 metres del mateix carrer (Diagonal) i amb notòria i excel lent comunicació de transport públic - vàries línies de busos i tramvia - comporta una mínima distorsió de l'activitat de l'actora, i per tantno es pot qualificar d'alteració valorable com a substancial de les condicions de treball. Modificació, que com ha valorat el magistrat del jutjat no consta ni que li comporti tants impediment com descriu, ni suposa un canvi substancial de les condicions de treball atès que implica una variació de temps de trasllat a la feina que pot oscil lar entre 10 o 15 minuts al màxim, amb una facilitat d'accés amb el mateix transport públic o anàleg del que abans disposava. No s'acredita que entre l'escola del seu fill i la feina hagi de tardar ara forçosament més de 30 minuts més que abans, ni tampoc que les exigències del vestuari i presència li comportin més de 15 minuts de temps, abans de presentar-se al seu lloc de treball, però en tot cas són circumstàncies indiferents,doncs el que s'ha de valorar és la magnitud del canvi, i si l'empresa pot imposar un canvi de centre de treball de les característiques enunciades, sense oferir el dret a l'extinció del contracte indemnitzada, cosa que ha de ser confirmada, atès el contingut de l'art. 20 de l'Estatut dels Treballadors, en relació a la interpretació de l' art. 41, que hem citat més amunt . En tot cas, la demandant podria instar un procediment de modificació horària per adequar-la a les condicions exigibles per a facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar, prèvia sol licitud expressa a la companyia ( art. 139 LRJS ) en cas que fos denegada, cosa que no consta que hagi intentat. Si fem un estudi comparatiu amb els supòsits que la jurisprudència aplica aquestes modificacions substancials i les seves conseqüències, no tenen res a veure amb la distorsió generada pel canvi de lloc de treball de l'actora, que per tant no li dona dret a la extinció indemnitzada del contracte que sol licita, ni molt menys a la reclamació per danys i perjudicis. En conseqüència, no s'acull tampoc el darrer motiu del recurs i ha de ser desestimat.

Vistos els preceptes legals citat,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per María Inmaculada contra la sentència del Jutjat Social 31 dels de Barcelona, dictada en data 25 d'abril de 2017 , en el procediment número 85/2017, seguit per reconeixement de dret i quantitat, contra ESTEE LAUDER, S.A. I EL FONS DE GARANTIA SALARIAL, i confirmar la decisió de la sentència impugnada.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.