Sentencia Social Nº 7522/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4410/2015 de 14 de Diciembre de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 4410/2015

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 15 de desembre de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7522/2015

En el recurs de suplicació interposat per Laura a la sentència del Jutjat Social 10 Barcelona de data 22 d'abril de 2015 dictada en el procediment núm. 1147/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 6-11-13 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 22 d'abril de 2015 , que contenia la decisió següent:

Desestimo la demanda promovida por Laura contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, en reclamación de incapacidad permanente en grado de absoluta, derivada de enfermedad común, absolviendo a la susodicha parte demandada de las pretensiones objeto de la misma.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

1. La demandante, nacida el 4 de marzo de 1949, en situación de alta en el Régimen General de la Seguridad Social, de profesión habitual coordinadora de programa de televisión, inició un proceso de incapacidad temporal el 10 de enero de 2013, y por resolución de la Dirección Provincial de Barcelona del demandado Instituto Nacional de la Seguridad Social dictada el día 19 de julio de 2013 fue declarada en situación de incapacidad permanente total para la profesión habitual, derivada de enfermedad común, contra la que formuló reclamación previa en solicitud de un grado de absoluta para todo trabajo, desestimada mediante resolución del 27 de septiembre de 2013; la base reguladora de la prestación es de 2.517,32 euros y los efectos económicos del 25 de junio de 2013.

2. Presenta: EPOC con severa alteración ventilatoria; AVC con afectación atrófica regional y en la atención sostenida y leve disminución de la fuerza del hemicuerpo derecho; antecedentes de carcinoma vesical intervenido quirúrgicamente en varias ocasiones, sin signos de recidiva, con incontinencia urinaria de esfuerzo; espondiloartrosis con clínica de raquialgias.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs de la demandant contra la Sentència que desestima declarar-la en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna i confirma el grau d'incapacitat permanent total reconegut en via administrativa, és per revisar els fets provats i per examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 193, b ) i c) de la Llei 36/ 2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

Segon.- Postula la modificació del segon fet provat referit a les lesions i seqüeles que presenta i les limitacions que comporten. Proposa un text alternatiu que digui que presenta : ' EPOC amb alteració ventilatòria severa ( criteris de Gold-IV); AVC amb afectació atròfica regional i amb afectació cognitiva de la memòria, atenció sostinguda i concentració, amb disminució de la força del hemi cós dret. Trastorn depressiu marcat en tractament amb Alprazolan i Escitalopram: antecedents de carcinoma vesical intervingut quirúrgicament en vàries ocasions, en tractament amb quimioteràpia, amb important incontinència urinària i urgència de micció ( capacitat de retenció de 2 h. de dia i de nit, 1 h.) precisant ús de bolquers; espondilo artrosi amb clínica de raquiàlgies.'

Basa les addicions postulades en relació a les lesions que consten en el fet provat, referides a la EPOC severa, a l'afectació en l'atenció sostinguda , i a la limitació de força lleu del hemi cós dret; a trastorn depressiu que no consta en el fet provat , i en el tractament del carcinoma vesical amb quimioteràpia així com a la incontinència urinària, en la pràctica totalitat dels documents i pericial mèdica que cita, i conclou que s'ha produït error greu judicial en la seva apreciació i valoració.

La doctrina jurisprudencial dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge de la instància en l'apreciació de la prova.

També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991 entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstàncies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil.

Igualment la Sala ha establert, en aplicació de la doctrina jurisprudencial reiterada i pacífica ( Sentències números 7.421/93 de 29 de desembre ; 4.193/94, de 13 de juliol i 964/95, d'11 de febrer , per totes), que per a que la pretensió revisora tingui èxit els errors o omissions denunciats han de ser suficientment transcendents per a variar el signe de la part dispositiva de la resolució judicial atès que, en tot cas, excepte de manera excepcional, les raons d'economia processal impedeixen acollir en la revisió de fets errors fàctics denunciats sense transcendència perquè no porten a res.

En el cas present les addicions que la recurrent interessa introduir en el fet provat atacat, es basen en prova mèdica documental i prova pericial mèdica que el magistrat ha examinat i valorat conjuntament amb la resta de proves mèdiques i elements de convicció aportats per les parts al procés. La recurrent es remet a la pràctica totalitat de la prova practicada per la seva part, per insistir en la EPOC. severa ja reconeguda, sense que sigui transcendent el mètode de la seva valoració. Les proves mèdiques que cita en relació a l'afectació de la memòria que descriu destaquen alteració de la memòria, afecció atencional, problemes amb la memòria, amb ànim depressiu i canvi de caràcter així com labilitat, que porta a introduir la patologia de Trastorn depressiu reactiu a la patologia, tal com interpreta com a trastorn depressiu 'marcat' a la vista dels documents citats. En el text introdueix unes matitzacions de les seqüeles del carcinoma vesical amb en tractament de quimioteràpia i urgència miccional i la incontinència urinària

De la prova citada no es pot desprendre la entitat de les seqüeles a que fa referència, perquè els informes mèdics no informen de la entitat i incidència funcionalment limitadora, sinó que descriuen les patologies i símptomes però no la seva intensitat.

La valoració jurídica de l'entitat de les lesions declarades provades i les limitacions que li produeixen a la demandant , és facultat exclusiva de l'òrgan judicial. Així resulta que no podem constatar que en el convenciment judicial sobre l'estat de salut de la recurrent a través de la prova mèdica practicada s'hagi produït un error de fet clar del magistrat que motivi la modificació fàctica postulada respecte del quadre físic i psíquic que presenta.

En aplicació de la doctrina jurisprudencial citada, desestimem aquest motiu de recurs.

Tercer.- Denuncia la infracció per no aplicació de l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994 de 20 de juny) que defineix la incapacitat permanent absoluta. Manté, fent referència a doctrina i criteri jurisprudencial d'aquesta Sala Social que cita i transcriu en part sobre la incontinència urinària en relació a la interpretació judicial del concepte legal de la incapacitat permanent absoluta, que d'acord amb les conclusions del perit mèdic de la part el conjunt de l'estat global de salut de la recurrent comporta una limitació àmplia que impedeix que pugui desplegar cap activitat laboral per compte d'altre a pròpia amb la rendibilitat i eficàcia mínimes requerides en qualsevol lloc de treball, incloses les sedentàries i lleugeres.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994), la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que tot i que funcionalment pugui dur-lo a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

La relació fàctica no ha set modificada, de forma que la patologia a considerar és la que consta en el segon fet provat. El conjunt de patologies i seqüeles reconegudes declarades provades comporten unes limitacions funcionals que la inhabiliten per a treballs d'esforç i per una activitat d'atenció i concentració mental sostinguda, però no impedeixen que es pugui dedicar a activitats lucratives senzilles i lleugeres de tipus sedentari i sense exigències físiques. La incontinència urinària és d'esforç i requereix un tractament pal liatiu però, tot i constituir una patologia molesta que requereix el control constant també amb mitjans pal liatius com els bolquers, no impedeix ni limita ara per ara a la demandant per a l'activitat laboral lleugera o sedentària. La sentència d'aquesta Sala Social del TSJ. de Catalunya que cita, a mes de no constituir jurisprudència d'acord amb l'article núm. 1.6 del Codi Civil, es refereix a una incontinència urinària contínua. Hem dit en supòsits d'incontinència de vuit o dotze vegades diàries que no comportava la impossibilitat absoluta atenent també a la incidència concreta en horari laboral, atès el caràcter professional de la incapacitat permanent.

En conseqüència amb el raonat, la demandant no reuneix els requisits exigits en l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social, de forma que desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els nostres fonaments jurídics precedents

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per Doña. Laura contra la Sentència de 22 d'abril de 2015 dictada pel Jutjat Social de Barcelona núm. 10 en el procediment núm. 1147/2013, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.