Sentencia Social Nº 757/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6846/2015 de 05 de Febrero de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 6846/2015

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 5 de febrer de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 757/2016

En el recurs de suplicació interposat per Instituto Nacional de la Seguridad Social a la sentència del Jutjat Social 32 Barcelona de data 10 de juny de 2015 dictada en el procediment núm. 1037/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Carlota , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 27-10-14 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 10 de juny de 2015 , que contenia la decisió següent:

QUE DEBO ESTIMAR Y ESTIMO la demanda formulada por Dª Carlota contra el INSS y en consecuencia con revocación de las resoluciones administrativas impugnadas en méritos de la presente acción DEBO DECLARAR y declaro al demandante en situación de INCAPACIDAD PERMANENTE TOTAL para el ejercicio de su profesión habitual de Dependienta de Frutería, derivada de enfermedad común con el derecho de la demandante a percibir la correspondientes prestación sobre la base reguladora de 816,36 euros, en porcentaje del 55% y fecha de efectos de 24 de julio de 2014 con más las revaloraciones y mejoras legales, condenando a la entidad gestora a estar y pasar por la presente declaración.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La demandante Dª Carlota acredita fecha de nacimiento de NUM000 de 1968 DNI nº NUM001 y situación de alta o asimilada al alta en el régimen general con número de afiliación NUM002 .

SEGUNDO.- Mediante resolución del INSS de fecha 5 de septiembre de 2014 se declaró que la demandante no era tributario de incapacidad permanente derivada de enfermedad común siendo valorado por el ICAM presentando las lesiones siguientes: LUMBOCIATALGIA, EN TRATAMIENTO MEDICO Y RHB PENDIENTE DE REVALORIZACION TERAPEUTICA.

TERCERO.- No conforme con la precitada resolución fue formulada reclamación previa, que fue desestimada en los términos que constan en las actuaciones.

CUARTO.- Las lesiones que acredita el demandante se concretan en LUMBOCIATALGIA CRONICA SECUNDARIA A ESTENOSIS POR DISCOPATIAS L2 L3 y L4 L5 CON OSTEOFITOS, CON SIGNOS CLINICOS DE AFECTACION RADIDUCLAR Y LIMITACION FUNCIONAL LUMBAR.

(Pericial del INSS ratificada en el acto de la vista).

QUINTO.- Las partes en el acto de la vista muestran su conformidad en que la base reguladora de la prestación solicitada asciende a 816,36euros y la fecha de efectos es de 24 de julio de 2014.

(extremos no controvertidos entre las partes).

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència que declara la demandant en situació d'incapacitat permanent total per a la seva professió habitual de dependenta de fruiteria, és per examinar les infraccions de les normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 193 c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

La treballadora presenta escrit d'impugnació al recurs, oposant-s'hi amb els arguments que hi consten.

Segon.- Denuncia la infracció de l'article núm. 136.1 de la Llei General de la Seguretat Social (RD Legislatiu 1/1994 de 20 de juny), que transcriu. S'oposa al reconeixement de la sentència perquè considera que no s'han esgotat les possibilitats terapèutiques. Fa referència a un document mèdic que recomana tècniques de relaxament, de forma que expressa la poca entitat de les patologies que no ha set enviada a la clínica del dolor. Admet que te limitació per a tasques que exigeixin sobrecàrrega lumbar, i manté que en la seva professió no es produeix força i esforç no implica sobrecàrrega lumbar.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem (SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Total, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet al grau d'incapacitat permanent total de la normativa anterior, manté que la qualificació d'aquest grau d'incapacitat suposa la impossibilitat d'executar les fonamentals tasques de la professió habitual , i entén que, tot i que funcionalment pugui dur-les a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol requeriment, sinó la de dur-lo a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per a la professió habitual és total quan la possibilitat de dur-la a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix aquella activitat laboral productiva és utòpica.

Referent a les lesions que presenta la treballadora, el quart fet provat de la relació fàctica no atacat, comporta en el conjunt de l'estat de salut de la recurrent un quadre important per la lumbàlgia crònica secundària a estenosi per discopaties L2-L3 i L4-L5 amb osteòfits amb signes clínics d'afectació radicular i limitació funcional lumbar. Aquest quadre limita la bipedestació i deambulació mantinguda que exigeix la professió de venedora en negoci de fruita, que també exigeix traslladar i carregar pesos, postures corporals de flexió o forçades de tot el raquis i la seva sobrecàrrega pels esforços físics i la bipedestació i deambulació.

Les fonamentals exigències de la professió de la demandant són incompatibles doncs amb el seu estat de salut, de manera que compleix amb els requisits exigits en l'article núm. 137.4 de la LGSS., raó per la qual, amb la sentència de la instància, la confirmem amb desestimació del recurs del Ens Gestor.

Atesos els fonaments jurídics precedents,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència de 10 de juny de 2015 dictada pel Jutjat Social núm. 32 de Barcelona en el procediment núm. 1037/2014, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.