Sentencia SOCIAL Nº 7599/2017, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5139/2017 de 11 de Diciembre de 2017

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 44 - 4 - 2016 - 8010789

EL

Recurs de Suplicació: 5139/2017

IL LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 11 de desembre de 2017

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7599/2017

En el recurs de suplicació interposat per MUTUAL MIDAT CYCLOPS i Celestino a la sentència del Jutjat Social 19 Barcelona de data 2 de febrer de 2017 , dictada en el procediment núm. 236/2016, en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS), TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i BARCELÓ CONDAL HOTELES, S.A., ha actuat com a ponent Il lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre accident de treball, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 2 de febrer de 2017 , que contenia la decisió següent:

'DESESTIMOlas demandas acumuladas interpuestas por Mutua MIDAT CYCLOPS, Mutua Colaboradora con la Seguridad Social nº 1 y D. Celestino frente a las demandadas respectivasen reclamación por BASE REGULADORA Y GRADO DE INCAPACIDAD PERMANENTE POR ACCIDENTE DE TRABAJOy ABSUELVO a las demandadas de las pretensiones deducidas en las demandas acumuladas, confirmando la resolución impugnada respecto al grado de incapacidad permanente total reconocido al demandante y la base reguladora establecida en la misma.'

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'Primero.- Celestino , nacido el NUM000 -1961, DNI NUM001 , afiliado a la Seguridad Social con el número NUM002 , prestaba servicios para la empresa Barceló Condal Hoteles, S.A. como Maitre de Hotel. La empleadora tiene suscrito convenio de asociación con Mutua Mutual Midat Cyclops por cobertura de contingencias profesionales, hallándose al corriente de sus obligaciones con la Seguridad Social.

Segundo.-El trabajador sufrió un accidente de trabajo en fecha 30-10-2014, iniciando el 31-10-2014 un proceso de incapacidad temporal. En fecha 23-11-2015 se iniciaron actuaciones para la valoración de las secuelas, extendiéndose alta con propuesta de secuelas definitivas el 13-10-2015. Por resolución de 11-12-2015 se resolvió declarar a Celestino en situación de incapacidad permanente en grado de total para su profesión habitual, derivada de accidente de trabajo, con efectos 13-10-2015 y derecho a percibir una pensión mensual desde el 11-12-2015 a cargo de MC Mutual con las responsabilidades legales del INSS y TGSS, en cuantía del 55% de la base reguladora anual de 28.508,52 euros. El ICAMS en dictamen de 2-11-2015 reconoció las siguientes secuelas'Gonalgia dcha. Por ruptura horizontal del cuerpo de menisco interno, condromalacia grado III. IQ en nov. 2014. Secuelas de rigidez articular. Atrofia muscular y deambulación con una muleta'.El ICAMS formuló propuesta de incapacidad permanente para trabajos de bipedestación/deambulación prolongada (folio 95).

Tercero.-Frente a la resolución dictada se interpuso por el Sr. Celestino reclamación previa el 12-01-2016 interesando la declaración de incapacidad permanente absoluta y la Mutua demandante en fecha 15-01-2016 impugnando la base reguladora fijada en la resolución y postulando la de 27.552,76 euros anuales conforme a certificación patronal de salarios, excluyendo del cálculo los pluses de manutención, uniforme y ropa.

Cuarto.-La base reguladora de la prestación reconocida en la resolución impugnada es de 28.508,52 euros anuales. La base reguladora postulada por Mutual Midat Cyclops es la de 27.552,76 euros anuales. La fecha de efectos de la prestación es la de 11-12-2015.

Quinto.-El demandante presenta en la actualidad'Gonalgia derecha por ruptura horizontal del cuerpo de menisco interno, condromalacia grado III. Intervención quirúrgica en noviembre de 2014 mediante artroscopia. Secuelas de rigidez articular y dismetría (2 cm). Atrofia muscular y deambulación con una muleta.'.

Sexto.-La empresa certificó el importe del salario diario de 47,96 euros, dos pagas extras en importe de 1.458,72 euros y 3.628,62 euros por 'otros pluses', 114 catorce días laborables efectivos trabajados y 224 laborables según convenio (folio 17).

Séptimo.-Por resolución de 18-07-2016 le fue reconocido al demandante el derecho a percibir el incremento del 20% durante los períodos de inactividad laboral, con efectos 21-06- 2016 a cargo de MC Mutual (folio 190).'

Tercer.Contra aquesta sentència les parts actores Celestino y Mutua MIDAT CYCLOPS van interposar recurs de suplicació, que van formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i el recurs del Sr. Celestino va ser impugnat per la part demandada Barceló Condal Hoteles. i per la Mutual Midat Ciclops El recurs de la Mutua Midat Cyclops va ser impugnat pel Sr. Celestino . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Contra la sentència que desestima les demandes acumulades, contra la resolució administrativa que va declarar la incapacitat permanent total del treballador, i confirma que la contingència de la situació d'incapacitat permanent total és derivada d'accident de treball, així com al base reguladora, presenten sengles recursos de suplicació, les defenses de la Mútua i la del treballador accidentat, que ha estat impugnats, recíprocament; el primer pel beneficiari de la prestació, i el segon, per la Mútua patronal i per l'empresa demandada.

Els dos recursos es plantegen per la via de l'art. 193 c) de la Llei reguladora de la jurisdicció social, admeten els fets provats de la sentència. El treballador es dirigeix a impugnar el grau d'incapacitat, demanant que es declari la incapacitat permanent absoluta, mentre que la Mútua interessa mantenir el grau de total, però establint una base reguladora de la prestació en una inferior quantia, resultat de descomptar determinats conceptes abonats per l'empresa.

SEGON. Per la via de l' art. 193 c) de la Llei reguladora de la jurisdicció social, el recurs de la part treballadora es dirigeix a qüestionar el grau d'incapacitat, al legant la infracció de l ' art. 137-5 del Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, LGSS , ja que valora que les lesions que es fan constar en el fet provat cinquè el fan tributari del grau d'incapacitat permanent absoluta.

En referència a la situació d'incapacitat permanent la jurisprudència ve assenyalant amb reiteració -entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990 , 18.01.1991 i 29.01.1991 - que per a la correcta valoració de la invalidesa corresponent, les lesions i seqüeles respecte concorren en un subjecte afectat, han de ser apreciades conjuntament, de forma que encara que els diferents mals que integren l'estat patològic d'aquell, considerats aïlladament no comportin cap grau d'incapacitat, sí es pot arribar a una conclusió contrària quan es valorin i ponderin conjuntament. D'altra banda, pel que fa al grau de total, com s'indica a la STS de 26.06.1991 , l'art. 137 -en relació, mentre no es produeixi el desenvolupament reglamentari amb el que estableix l'art. 12.2 de l'Ordre de 15 d'abril de 1969- ve referida a la darrera professió que exercitava el demandant. Això ha comportat que la jurisprudència hagi vingut destacant reiteradament -entre d'altres, SSTS de 12.06.1986 i 24.07.1986 - el caràcter essencial i determinant de la professió en la qualificació jurídica de la situació residual de l'afectat; de tal forma que, unes mateixes lesions o seqüeles poder ser constitutives o no d'incapacitat permanent en funció de les activitats o tasques que requereixi la professió del presumpte incapacitat.

I, pel que fa al grau d'incapacitat permanent absoluta, la doctrina cassacional ve insistint -entre moltes d'altres, SSTS 22.09.1988 , 21.10.1988 , 07.11.1988 , 09.03.1989 , 17.03.1999 , 13.06.1999 , 27.07.1989 , 23.02.1990 , 27.02.1990 , 14.06.1990 , etc.- en que 'la realización de un quehacer asalariado implica no sólo la posibilidad de efectuar cualquier faena o tarea, sino la de llevarla a cabo con un mínimo de profesionalidad, rendimiento y eficacia, y la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar que en el amplio campo de las actividades laborales exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, que son indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se dé un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones laborales normales aquellas en las que se ofrezcan tales carencias, al ser incuestionable que el trabajador ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables'.

En el present cas l'actor va patir un accident de treball, del que li resten com a seqüeles les que s`han descrit en el fet provat cinquè, que afecten al genoll dret, en el que pateix una condromalàcia frau III, i ruptura horitzontal del cos del menisc interna, que ha estat intervingut quirúrgicament, mitjançant artroscòpia, quedant una rigidesa articular i dismetria de 2 cm, atròfia i precisa bastó anglès per caminar.

Ja que ni es qüestiona aquesta limitació, no es pot arribar a la conclusió de què el demandant no pot realitzar les tasques bàsiques cap classe de professió, doncs les limitacions funcionals descrites li permeten realitzar les tasques essencials d'una professió sedentària. Per tant, el recurs s'ha de desestimar.

TERCER. El recurs de la Mútua d'accidents de treball, també per la via de l'apartat c) de l'article 193 de la Llei foral, denúncia la infracció dels articles 58 i 60 del Reglament d'Accidents de Treball, aprovat per Decret de 22 de juny de 1956. Indica que s'ha vulnerat el reglament esmentat ja que no s'ha calculat la base reguladora de la prestació reconeguda per la sentencia. Indica que incorre la resolució de l'INSS i la sentencia en un error matemàtic de càlcul de la retribució anual anterior al moment de l'accident, doncs tenint en compte la retribució salarial del demandant en l'any anterior de l'accident, el total seria de 27.552,76 euros. Aclareix que l'error està provocat perquè s'han sumat als conceptes que apareixen en les nòmines com a plus de manutenció i de uniforme i de roba de treball, que apareixen als folis 455, 456, 43, 464, 465, 466, 467, 468 i 469. Que aquestes quantitats hauries de ser descomptades del càlcul de la base reguladora.

L'article 60-2 del reglament de 1956, aplicable al cas, s'ha de valorar en relació al que regula l' article 147-1 del Reial Decret Legislatiu 8/2015, LGSS (109-1 de la LGSS de 1994) que, quan estableix que en el càlcul de la base reguladora, disposa que la base de cotització per a totes les contingències i situacions emparades per l'acció protectora del Règim General de la Seguretat Social, incloses les d'accident de treball i malaltia professional, estarà constituïda per la retribució total, qualsevol que sigui la forma o denominació, que amb caràcter mensual tingui dret a percebre el treballador, o la que efectivament percebi de ser aquesta superior, per raó del treball que realitzi per compte aliena, base a la que s'haurà d'estar pel càlcul de la base reguladora de les prestacions. En el punt segon es fan constar els conceptes no computables.

Concretament, la normativa citada disposa:

'Art. 147-1: La base de cotización para todas las contingencias y situaciones amparadas por la acción protectora del Régimen General, incluidas las de accidente de trabajo y enfermedad profesional, estará constituida por la remuneración total, cualquiera que sea su forma o denominación, tanto en metálico como en especie, que con carácter mensual tenga derecho a percibir el trabajador o asimilado, o la que efectivamente perciba de ser

esta superior, por razón del trabajo que realice por cuenta ajena.

Las percepciones de vencimiento superior al mensual se prorratearán a lo largo de los doce meses del año.

Las percepciones correspondientes a vacaciones anuales devengadas y no disfrutadas y que sean retribuidas a la finalización de la relación laboral serán objeto de liquidación y cotización complementaria a la del mes de la extinción del contrato. La liquidación y cotización complementaria comprenderán los días de duración de las vacaciones, aun cuando alcancen también el siguiente mes natural o se inicie una nueva relación laboral

durante los mismos, sin prorrateo alguno y con aplicación, en su caso, del tope máximo de cotización correspondiente al mes o meses que resulten afectados.

No obstante lo establecido en el párrafo anterior, serán aplicables las normas generales de cotización en los términos que reglamentariamente se determinen cuando, mediante ley o en ejecución de la misma, se establezca que la remuneración del trabajador debe incluir, conjuntamente con el salario, la parte proporcional correspondiente a las vacaciones devengadas.

2. Únicamente no se computarán en la base de cotización los siguientes conceptos:

a) Las asignaciones para gastos de locomoción del trabajador que se desplace fuera de su centro habitual de trabajo para realizar el mismo en lugar distinto, cuando utilice medios de transporte público, siempre que el importe de dichos gastos se justifique mediante factura o documento equivalente.

b) Las asignaciones para gastos de locomoción del trabajador que se desplace fuera de su centro habitual de trabajo para realizar el mismo en lugar distinto, no comprendidos en el apartado anterior, así como para gastos normales de manutención y estancia generados en municipio distinto del lugar del trabajo habitual del perceptor y del que constituya su residencia, en la cuantía y con el alcance previstos en la normativa estatal

reguladora del Impuesto sobre la Renta de la Personas Físicas.

c) Las indemnizaciones por fallecimiento y las correspondientes a traslados,

suspensiones y despidos.- Las indemnizaciones por fallecimiento y las correspondientes a traslados y suspensiones estarán exentas de cotización hasta la cuantía máxima prevista en norma sectorial o convenio colectivo aplicable.- Las indemnizaciones por despido o cese del trabajador estarán exentas en la cuantía establecida con carácter obligatorio en el texto refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores, en su normativa de desarrollo o, en su caso, en la normativa reguladora de

la ejecución de sentencias, sin que pueda considerarse como tal la establecida en virtud de convenio, pacto o contrato.

Cuando se extinga el contrato de trabajo con anterioridad al acto de conciliación,

estarán exentas las indemnizaciones por despido que no excedan de la que hubiera

correspondido en el caso de que este hubiera sido declarado improcedente, y no se trate

de extinciones de mutuo acuerdo en el marco de planes o sistemas colectivos de bajas

incentivadas.

Sin perjuicio de lo dispuesto en los párrafos anteriores, en los supuestos de despido o cese como consecuencia de despidos colectivos, tramitados de conformidad con lo dispuesto en el artículo 51 del texto refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores , o producidos por las causas previstas en el artículo 52.c) del citado texto refundido, casos se deban a causas económicas, técnicas, organizativas, de producción o por fuerza mayor, quedará exenta la parte de indemnización percibida que no

supere los límites establecidos con carácter obligatorio en el mencionado Estatuto para el despido improcedente.

d) Las prestaciones de la Seguridad Social, las mejoras de las prestaciones por incapacidad temporal concedidas por las empresas y las asignaciones destinadas por estas para satisfacer gastos de estudios dirigidos a la actualización, capacitación o reciclaje del personal a su servicio, cuando tales estudios vengan exigidos por el desarrollo de sus actividades o las características de los puestos de trabajo.

e) Las horas extraordinarias, salvo para la cotización por accidentes de trabajo y enfermedades profesionales de la Seguridad Social.'

La magistrada del jutjat social ha valorat que dels certificats de cotització per període computable, que consten en l'expedient administratiu, es dedueix que la cotització realitzada respon a conceptes realment abonats i cotitzats per l'empresa demandada, i no resulten increments respecte a anualitats anteriors, ni comissions, hores extres o altres conceptes que la llei computa com a exclosos, d'acord amb el precepte referit. Així, el càlcul de la base cotització respon a retribucions realment abonades i cotitzades, sense que la Mútua hagi proposat prova o instat la modificació de fets provats de la sentència per incloure uns fets dels que es puguin deduir que existeixen cotitzacions que responguin a conceptes exclosos. I, per tant, sense una base fàctica que doni suport a les seves al legacions, s'ha de desestimar el recurs de suplicació i confirmar la sentència impugnada.

QUART. Ja que la part recurrent no gaudeix del benefici de justícia gratuïta, en ser desestimat el recurs, han de declarar-se les costes de lletrat per la impugnació del recurs, al seu càrrec, i la pèrdua del dipòsit, per aplicació dels articles 202 i 233 de la LPL, que regulen el principi del venciment.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Que desestimem els recursos de suplicació interposats per Celestino i per MUTUA MIDAT CYCLOPS, Mútua Col laboradora de la Seguretat Social número 1, contra la sentència dictada pel Jutjat del Social número 19, dels de Barcelona, de data 2 de febrer de 2017 , en les actuacions número 236-16 i les acumulades 243-16, seguides per incapacitat permanent derivada d'accident de treball, instades per les referides parts recurrents, contra l' INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, i l'empresa BARCELÓ CONDAL HOTELES , S.A.. En conseqüència, confirmen en tots els seus punts la sentència dictada, que desestimava les demandes i confirmava la resolució administrativa.

Acordem la pèrdua del dipòsit per recórrer, quantitat a les que es donarà la destinació legal, i la imposició de les costes a MUTUA MIDAT CYCLOPS, que xifrem en 400 euros a favor del lletrat de Celestino , impugnant del recurs de suplicació.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l'Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social.

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l'article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l'art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.