Sentencia Social Nº 7608/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5203/2006 de 05 de Noviembre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

Barcelona, 5 de novembre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7608/2007

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 25 Barcelona de data 1 de març de 2006 dictada en el procediment núm. 747/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part Emilia , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 26 d'octubre de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 1 de març de 2006, que contenia la decisió següent:

"Estimar la demanda presentada per Emilia contra INSS -Instituto Nacional de la Seguridad Social- , i declaro l'actor en situació d'Incapacitat Permanent Absoluta per malaltia comuna i el dret a rebre la prestació per import del 100 per cent de la seva base reguladora de 758,67 Euros al mes a partir de la data de efectes de 5-05-2005, conseqüentment condemno l'ens gestor a pagar a l'esmentada part actora aquesta prestació, amb els mínims, les millores i les revaloritzacions legalment procedents."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMER.- La demandant Emilia , nascuda el día 28-04-1959, i amb DNI núm. NUM000 , figura afiliada a la Seguretat Social i en situació d'alta o assimilada en el règim general per la seva activitat professional habitual com a auxiliar operadora, per el ram tèxtil i acredita el periode de cotització que cal per tenir dret a las prestacions d'Incapacitat Permanent.

SEGON.- La demandant va iniciar la incapacitat temporal el dia 25-8-2004.

TERCER.- Després de ser examinada per la Unitat de Valoració Mèdica d'Incapacitats el dia 5-05-2005 per resolució de l'Institut Nacional de la Seguretat Social del dia 25-08-2005 es va denegar la declaració de la part actora en situació d'Invalidesa Permanent perquè no reuneix el requisit d'Incapacitat Permanent, havent de continuar amb assitència sanitària.

QUART.- Contra aquesta resolució es va interposar una reclamació prèvia, amb què s'exhauria la via administrativa, que va ser desestimada.

CINQUÈ.- La base reguladora de la prestació es de 758,67 Euros al mes per a la invalidesa, i la data d'efectes de 5-05-2005.

SISÈ.- La demandant pateix: "Síndrome de fatiga crònica severa. Grave disfunción neurocognitiva con dificultad de concentración, acalculia prefrontal, dificultad memoria de procesamiento, dificultad actividad discursiva y del aprendizaje y memoria de trabajo espacial. Fibromialgia desde 12-99. Depresesión en tratamiento desde 1997, de intensidad moderada."

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'ens demandat planteja recurs de suplicació contra la Sentència que estima declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és revisar els fets declarats provats de la sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191 b) i c) de la Llei de Procediment laboral, el Text refós del qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon.- Qui recorre postula la revisió del fet provat sisè de la sentència, que recull les lesions que pateix, i postula el text alternatiu en què consti que pateix trastorn distímic de grau moderat. Síndrome de fatiga crònica. Fibromiàlgia. Basa la modificació en l'informe mèdic de la seva pericial mèdica, en la Resolució administrativa i en el dictamen de l'Institut Català d'Avaluacions Mediques.

La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté de forma reiterada, constant i pacífica que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja què aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits en què els elements esmentats com a revisors ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També aquesta Sala ha vingut assenyalant, en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, que davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d'instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament civil, LEC. 1/2000.

En aplicació d'aquesta doctrina, en el cas present l'esmena al sisè fet provat que postula la part, s'ha de desatendre atès que el titular judicial va valorar de forma conjunta els documents i proves que cita la part recurrent amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés en la facultat que li atorga l' article núm. 97.2 de la Llei de Procediment laboral . Per tant s'ha de desestimar aquest objecte del recurs.

Tercer.- El segon objecte del recurs és la denúncia de la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , el Text refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny , ladoctrina jurisprudencial que cita. Manté que les lesions que pateix la demandant no la inhabiliten per complert perquè pot dur a terme feines sedentàries.

Efectivament, la doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la LGSS . la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendabilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerancia per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inquestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment aceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possiblitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la part demandant per a ser creditora de la incapacitat absoluta reconeguda, el sisè fet declarat provat no modificat, reflecteix un conjunt de patiments amb incidència neurològica severa quant a la síndrome de fatiga crònica amb greus disfuncions neurocognitives, síndrome fibromiàlgica des de desembre de 1999 i depressió en tractament d'intensitat moderada, que redueixen de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme cap activitat lucrativa sedentària o de canvi postural intermitent per compte pròpia o per compta d'altra, amb rendiment acceptable, per la incidència de la dificultat de concentració, acalculia prefrontal dificultat de memòria de processament, dificultat d'activitat discursiva i del aprenentatge i per a la memòria espacial.

La Sala considera que en el cas present concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat social (RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, de manera que s'ha de desestimar aquest objecte del recurs i confirmar la sentència de la instància en la seva totalitat.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació plantejat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentencia de 1 de març de 2006 dictada pel Jutjat Social núm. 25 de Barcelona en el procediment núm. 747 de 2005 seguit a instància de Doña. Emilia contra l' INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, la qual confirmem en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.