Sentencia Social Nº 7611/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 155/2008 de 23 de Octubre de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 23 d'octubre de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7611/2009

En el recurs de suplicació interposat per Beatriz a la sentència del Jutjat Social 15 Barcelona de data 20 de maig de 2008 dictada en el

procediment núm. 155/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 25 de febrer de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 20 de maig de 2008 , que contenia la decisió següent: " Desestimando las pretensiones principal y subsidiaria de la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por Doña Beatriz , debo absolver y absuelvo al Instituto demandado de las peticiones deducidas en su contra, con confirmación de la resolución impugnada " .

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- La parte actora, Doña Beatriz , con nacimiento el día 10 de abril de 1947 y con DNI NUM000 , se encuentra afiliado a la Seguridad Social y en situación de alta en el Régimen General.

2.- Doña Beatriz inició un proceso de Incapacidad temporal el día 15 de marzo de 2006, agotando el subsidio el día 14 de septiembre de 2007. Tramitado el correspondiente expediente administrativo, se practicó el reconocimiento médico preceptivo, emitiéndose dictamen por la UVAMI en fecha 11 de octubre de 2007 con el siguiente resultado: trastorno depresivo en tratamieto, no incapacitante en la actualidad, fibromialgia, artrosis avanzada en dedos de los pies y metatarso.

3.- La Resolución de la Dirección Provincial del INSS de fecha 19 de noviembre de 2007 declaró a Doña Beatriz no afecta de incapacidad permanente en ninguno de sus grados. Contra dicha Resolución fue interpuesta la oportuna reclamación en Vía Previa, que fue expresamente desestimada.

4.- Doña Beatriz acredita el período mínimo de cotización para causar derecho a la prestación. La base reguladora mensual no controvertida de la prestación, de ser estimada la demanda, asciende a la cantidad de 1.016'68 ?.

5.- Doña Beatriz acredita las siguientes dolencias y secuelas: fibromialgia, síndrome de fatiga crónica mpderados en control y tratamiento, hipoacusia leve, artrosis de ambos pies con antecedentes quirúrgicos y espolones calcáneos, trastorno ansioso depresivo de grado moderado..

6.- La profesión habitual de Doña Beatriz es la de auxiliar administrativa.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que desestima la demanda de declaració de grau d'incapacitat permanent absoluta i subsidiàriament total, derivada de malaltia comuna, postula la defensa de la part actora, com a primer motiu del recurs, la revisió dels fets provats, per la via de l'article 191 b) de la Llei de procediment laboral .

S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisora;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

D'altra banda, és criteri sostingut pacíficament i des d'antic per aquesta Sala (entre moltes d'altres, SS números 4985/1994, de 26 de setembre; 5654/1994 de 24 d'octubre; 6495/1994 de 30 de novembre; 102/1995, de 16 de gener, 1397/1995, de 28 de febrer;, 1701/1995 i 2009/1995, d'11 i 22 de març; 3284/1995 i 3330/1995 de 23 i 24 de maig; 3633/1995 i 3915/1995 de 9 i 23 de juny; 4890/1995 de 19 de setembre; i 6023/1995, 2300/1995 y 6454/1995, de 7, 20 i 28 de novembre, 1028/1996, 1325/1996 i 8147/1996, de 19 de febrer, 1 de març i 9 de desembre; 3397/1997, 4317/1997, 4393/1997 i 4828/1997, de 9 de maig, 12 i 14 de juny i 4 de juliol; i 6002/1998, 14 de setembre i 7068/1998, de 16 d'octubre) tot aplicant la constant jurisprudència del Tribunal Suprem (també entre d'altres, Sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 i 24 de gener de 1991), que davant dictàmens mèdics contradictoris, llevat la concurrència de circumstàncies especials, s'ha d'atendre la valoració realitzada pel magistrat d'instància en virtut de les competències i atribucions que li atribueix l'article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral, l'article 218.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l'art. 120.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial .

Doncs bé, aplicant els criteris doctrinals exposats, s'han de valorar la pretensió de la recurrent que demana modificar el fet cinquè, en el sentit de incloure que la demandant pateix una afectació (miringoplastia fa anys) en l'oïde dret, amb hipoacusia (porta audífon) i en otoesclerosis en oide esquerre.

També demana que es gradui la fibromiàlgia en grau II, i la fatiga crònica també en grau II, afegint que té síndrome sec, migranya, que el trastorn depressiu és major, amb episodis recidivants greus, que pateix també trastorn d'ansietat amb angoixa, degeneració discal de raquis lumbar, osteopènia generalitzada, escoliosi, anèmia ferropènica, artropatia dels dos peus, espoló calcani, mastopatia fibroquística, conització cervical per lesió escamosa intraepitelial de baix grau.

Algunes de les modificacions interessades s'han de rebutjar pel seu caràcter intrascendent als efectes d'aquest litigi com és la descripció de l'anèmia ferropènica, artropatia dels dos peus, espoló calcani, mastopatia fibroquística, conització cervical per lesió escamosa intraepitelial de baix grau, migranya o síndrome sec, o hipoacusia, atès que poden ser tractades o tenen una escassa repercusió funcional, tal com es descriuen. El mateix s'ha de dir respecte a la graduació de la fibromiàlgia, grau II, que tampoc seria transcendent, ja que coincideix amb una valoració genèrica de moderada que descriu el magistrat del Jutjat Social.

Les úniques modificacions que tindrien transcendència doncs serien per una banda la fatiga crònica, que s'interessa que es digui que és grau II i el trastorn psíquic que es descriu com a depressiu major, amb episodis greus recidivants i trastorn d'angoixa i ansietat. Al respecte, el recurrent cita els documents de contrast obrants als folis 20-22, informe de l'Hospital Clínic, Cap Unitat de Fatiga Crònica, que conclou que la malaltia que pateix la demandant no li permet fer una activitat a temps complet i ja que no tolera activitats intenses ni continuades. També cita l'informe psicològic de la Creu Roja de Castelldefels, foli 18, del Hospital de Viladecans, doc. 6 i 8, foli 23, 26; de l'Hospital de Sant Joan de Déu, document 7, folis 24-25.

La descripció de les patologies psíquiques i físiques entra en contradicció però amb altres informes mèdics i en concret, l'informe pericial de Labor que descriu la patologia psíquica i física de la demandant, al qual s'evidencia, que el magistrat de instància ha donat més credibilitat. No es pot atribuir doncs al magistrat de instància cap error evident en la valoració de la prova, per la qual cosa el motiu de revisió de fets, no ha de prosperar.

SEGON. El segon motiu del recurs, emparat en la via de l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de procediment laboral, la infracció de l'art. 137-5 de la LGSS Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny , indicant que la descripció de la situació patològica que realitza la sentencia impugnada obliga a valorar que el demandant està incapacitat, per a tota professió u ofici, i subsidiàriament, l'article 137-4 de la mateixa LGSS , per considerar que estaria incapacitada per a la seva professió habitual d' Auxiliar Administrativa, demanant la declaració d'incapacitat permanent en grau de total. Cita el recurs nombroses sentències d'aquesta Sala Social en les quals s'ha considerat que la síndrome de fatiga crònica s'havia de considerar com a incapacitant per a tota professió u ofici, quan es valora en grau II, entre les quals cita les sentències de dates 27-12-2005, 11-01-2006, 1-02-2006, 1-02-2005, 6-04-2004, 16-11-2005, 29-04-2005, 5-05-2005, entre d'altres.

Respecte a la valoració de la doctrina que cita el recurrent és cert que en moltes ocasions aquesta Sala ha valorat que la constatació de patir la síndrome de fatiga crònica quan ha estat objectivada, amb caràcter greument limitatiu de tota activitat, és suficient per a declarar a la part en situació de incapacitat permanent en grau d'absoluta. Però també és cert que s'ha de fer un anàlisi individual de cada cas i que en altres ocasions aquesta valoració ha estat lligada a la constatació d'altres patologies o símptomes associats. En alguns altres casos s'ha valorat que era una malaltia que limitava tasques d'esforç físic, i en altres no s'ha considerat invalidant per manca de descripció suficient del símptome o del grau d'afectació.

En referència a la situació d'incapacitat permanent, descrita en l'article 137 de la LGSS , la jurisprudència ve assenyalant amb reiteració - entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990, 18.01.1991 i 29.01.1991 - que per a la correcta valoració de la invalidesa corresponent, les lesions i seqüeles respecte concorren en un subjecte afectat, han de ser apreciades conjuntament, de forma que encara que els diferents mals que integren l'estat patològic d'aquell, considerats aïlladament no comportin cap grau d'incapacitat, sí es pot arribar a una conclusió contrària quan es valorin i ponderin conjuntament. El grau d'absoluta és el que limita a la part afectada per tota professió u ofici, i pel que fa al grau de total, com s'indica a la STS de 26.06.1991, l'art. 137, en referir-se a la incapacitat permanent total - en relació, mentre no es produeixi el desenvolupament reglamentari amb l'establert a l'art. 12.2 de l'Ordre de 15 d'abril de 1969 - la refereix a la professió habitual. Això ha comportat que la jurisprudència hagi vingut destacant reiteradament - entre d'altres, SSTS de 12.06.1986 i 24.07.1986, entre moltes d'altres - el caràcter essencial i determinant de la professió en la qualificació jurídica de la situació residual de l'afectat; de tal forma que, unes mateixes lesions o seqüeles poder ser constitutives o no d'incapacitat permanent en funció de les activitats o tasques que requereixi la professió del presumpte incapacitat.

En el present cas l'actora és de professió auxiliar administrativa, per tant s'ha de presumir que no ha de fer esforç físic en l'exercici de la seva professió habitual, més enllà del mínim que suposa està realitzant la jornada laboral completa. Per altra banda, s'ha valorat que l'afectació més important que pateix és la síndrome fibromiàlgica, que es classifica en grau II, cas en què aquesta Sala ha valorat reiteradament que estaria contraindicada per una professió d'esforç físic. En conseqüència, s'ha de confirmar la valoració jurídica realitzada pel magistrat del jutjat social i desestimar el recurs de suplicació.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Beatriz contra la sentència dictada pel jutjat del social número 15 dels de Barcelona, de data 20 de maig de 2008 , recaiguda en actuacions 155/2008, contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, en matèria d'incapacitat permanent i en conseqüència, confirmem la decisió de la sentència dictada.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.