Sentencia Social Nº 7623/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4895/2006 de 06 de Noviembre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

Barcelona, 6 de novembre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7623/2007

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 1 Barcelona de data 9 de març de 2006 dictada en el procediment núm. 18/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part Rubén , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 12 de gener de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 9 de març de 2006, que contenia la decisió següent:

"Que estimando la demanda interpuesta por el trabajador DON Rubén contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, debo declarar y declaro al demandante en situación de Incapacidad Permanente en grado de ABSOLUTA derivada de enfermedad común, con derecho a percibir una pensión en la cuantía de 1.572,00 Euros mensuales, por 14 pagas al año, equivalente al 100 por 100 de la base reguladora con más los mínimos, incrementos y revalorizaciones pertinentes, y con efectos económicos desde el día 30 de junio de 2.005, condenando a la citada Entidad Gestora a estar y pasar por esta declaración, y en su consecuencia a hacer efectiva al demandante la pensión en la cuantía y forma señalada."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La parte actora D. Rubén , nacida el 19 de julio de 1.946 , titular del D.N.I. n° NUM000 , afiliada a la Seguridad Social en el Régimen, con el n° NUM001 , de profesión habitual Operario Producción Fab. envases" acredita cotización por periodo suficiente para lucrar la prestación que postula, y base reguladora de 1.572,00 euros.

SEGUNDO. - Incoado expediente de invalidez, emitió dictamen el CRAM el 30 de junio de 2005, que recogía como dolencias: " Laberintopatia bilateral degenerativa que ocasiona hipoacusia bilateral. Acufenos e inestabilidad. Trastorno depresivo Mayor con poca respuesta al tratamiento. Cervicoartrosis" , y resolvió la Dirección Provincial del I.N.S.S. en Barcelona el 2 de noviembre de 2.005, declarando que se encontraba afecta de incapacidad permanente en el grado de total para su profesión habitual, cualificada por razón de edad, con derecho a percibir pensión equivalente al 75% de su base reguladora con efectos de 30 de junio de 2.005 .

TERCERO.- Formuló reclamación previa que pretendía declaración de incapacidad permanente en el grado de absoluta que fue desestimada por resolución expresa.

CUARTO.- Padece: " Severa Hipoacusia Mixta bilateral con pérdida auditiva del 73% en el oído derecho y del 70,80% en el.oído izquierdo. Síndrome Vertiginoso Periférico de origen Laberíntico. Inestabilidad. Cervicoartrosis con protusiones discales C2-C3, C3-C4 y C4-C5 . Síndrome subacromial. Diabetes Mellitus insulinodependiente. HTA. Trastorno Depresivo Mayor cronificado ".

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Pel demandat Institut Nacional de la Seguretat Social es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que reconeix la situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és revisar els fets provats de la sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191 , b) i c) de la Llei de Procediment Laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel RD. Legislatiu 1/1995 .

Segon.- L'ens recurrent proposa la modificació del fet provat quart de la sentència que recull les malalties que presenta la part demandant, a fi de què es supleixi pel text alternatiu que fa constar, en què es diu " pateix laberintopatia bilateral degenerativa que ocasiona hipoacússia mixta bilateral. Audiometria: OD-51,3%; OE,-56%. Acúfens i inestabilitat. Trastorn depressiu major amb poca resposta al tractament. Cervicoartrosi. Artrosi glenohumeral dreta moderada. Diabetes Mellitus II. HTA." Basa la modificació en els documents mèdics que cita.

La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala, en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d'instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament civil, LEC. 1/2000 .

En el cas present no es pot estimar el motiu del recurs, perquè el recorrent basa la modificació en certificats mèdics que la titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés. Informes i pericials mèdiques que per altra banda no són totalment contradictoris entre sí, un cop es fa abstracció de la valoració jurídica que alguns d'ells fan sobre les limitacions funcionals que les lesions assenyalades comporten per a l'afectat. La valoració jurídica d'aquestes limitacions és facultat exclusiva de l'òrgan judicial al examinar la prova practicada i entendre que la pericial mèdica de la part demandant no ofereix més credibilitat que les altres proves mèdiques pericial i documentals practicades, ja que no està obligat a subjectar-se al seu dictamen.

Tercer.- El segon objecte del recurs és per a denunciar la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social i al .lega en síntesi, amb cita de jurisprudència, que no concorren les condicions exigides, atès que les lesions físiques i psíquica que presenta el demandant no li impedeixin en el seu conjunt la realització de tasques sedentàries o lleugeres.

L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar la situació d'incapacitat permanent, ha de concòrrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme , en connexió amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat Social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de tentabilitat i rendabilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solsament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur- lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta el demandant per a ser creditor de la incapacitat absoluta reconeguda, el quart fet declarat provat de la relació fàctica no modificat, reflecteix un conjunt de patiments importants amb l'entitat severa necessària per a comportar incidència funcional combinada que redueix de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa amb normalitat, tan per compte d'altre o pròpia, ja què la patologia de vertigen produïda per la laberintopatia bilateral i el trastorn depressiu major amb poca resposta al tractament juntament amb la resta de patologies, impedeixen de manera absoluta treballar amb normalitat i habitualitat amb el mínim d'eficàcia i professionalitat exigible a qualsevol treballador per compte d'altre. Per tant s'ha de desetimar aquest motiu ja que concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat social ( RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar el treballadors en situació d'incapacitat permanent absoluta, de manera que s'ha de confirmar la sentència de la instància.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Barcelona de 9 de març de 2006, dictada en el procediment núm. 18/2006 seguit a instància de Rubén contra l' INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, la qual confirmem en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.