Sentencia Social Nº 7677/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 96/2007 de 23 de Octubre de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 23 d'octubre de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7677/2009

En el recurs de suplicació interposat per Asunción i MUTUA ASEPEYO a la sentència del Jutjat Social 2 Granollers de data 5 de novembre de 2007 dictada en el procediment núm. 94/2007 i els nº 95/2007 i 96/2007 acumulats, en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUTO NACIONAL DE LA

SEGURIDAD SOCIAL, TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL i PRECUINATS CARNICS OSONA, S.L, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 14 de febrer de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Accident de treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 5 de novmebre de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que desestimo la excepción de prescripción de la demanda acumulada interpuesta por MUTUA ASEPEYO, desestimo la demanda interpuesta por Dª. Asunción , contra INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, sobre INVALIDEZ PERMANENTE TOTAL para la profesión habiutal o , subsidiariamente Parcial, para la profesión habitual y desestimo la demanda acumulada interpuesta por Mutua Asepeyo contra la actora de los presentes autos y las demás partes demandada, y, previa confirmación de las resoluciones impugnadas, absuelvo a todos los demandados de todas las peticiones de las demandas acumuladas."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primero.- La actora, afiliada a la Seguridad Social y en situación de alta en el Régimen General, nació el día 15-11-83 siendo la última profesión trabajada la de PEÓN MANIPULADOR DE MAQUINA DE CARNE. La base reguladora para la prestación de invalidez total es la de 15.253'89 ? anuales y para la de invalidez parcial de 41 '97 ? diarios y la fecha de efectos el 30-06-06 (folios 24, 29 y hechos no controvertidos en lo que respecta a base reguladora y fecha de efectos).

Segundo.- El día 30-03-05 la actora se lesioné la muñeca izquierda al realizar un sobreesfuerzo cuando llevaba a cabo sus tareas habituales, y causó baja médica el día 06-04-05 e inició un episodio de incapacidad temporal (calificado por la mutua como de enfermedad profesional) 06-04-05 (folios 313 a 315, 19y 20).

Tercero.- En fecha 19-04-05, la empresa demandada presentó un parte de enfermedad profesional en el que describía la enfermedad como dolor e inflamación en la muñeca cuando la trabajadora desarrolla sus tareas habituales que se diagnostica corno Enfermedad de Kienbök (folio 49).

Cuarto.- La actora presenta en la muñeca izquierda una necrosis aséptica a vascular semilunar semilunar-enfermedad de Kienböck (estadio II,) de la que fue intervenida quirúrgicamente el 07-06-06 practicándosele osteotomía con acortamiento del radio izquierdo y posteriormente siguió un tratamiento para la rehabilitación funcional después de lo cual presenta las siguientes dolencias y limitaciones (folios 53, 54 y 58).

MOVILIDAD ACTIVA DE LA MUÑECA IZQUIERDA:

- FLEXIÓN: 50% -(40º)

- EXTENSIÓN: 60% (-10º)

- PRONACION: COMPLETA

- SUPINACIÓN : 45º (-30°)

- INCLINACIONES CUBITALES Y RADIALES CONSERVADAS.

- CICATRIZ DEL DORSO DE LA MUÑECA IZQUIERDA DE 7 CENTÍMETROS. ELASTICA Y SIN HIPERTRÓFIAS NI ADHERENCIAS.

Quinto.- La actora fue reconocida por el Institut Català d'Avaluacion Mèdiques (IVAM) en fecha 30-06-06 quien objetivó las siguientes dolencias y limitaciones (folio 202):

Limitación de la prosupinación del antebrazo en menos del 50% .Limitación de la movilidad de la muñeca en menos del 50% cicatriz cara dorsal muñeza izquierda entre 7 y 8 centímetros.

Sexto.- En fecha 21-09-06, la actora presentó ante el INSS una solicitud de prestación de incapacidad permanente por accidente de trabajo (folios 24 y 25).

Séptimo.- Por resolución del INSS de fecha 31-10-06, se reconoció a la actora una prestación por lesiones permanentes no invalidantes derivadas de accidente de trabajo por importe de 1 .470'00 ? por presentar las lesiones objetivadas en el informe del IVAM (folios 29 y 30)

Octavo.- Las tareas habituales de la actora en su puesto de trabajo de ayudante de decoración en la empresa demandada son las siguientes (folio 37 y 317):

-Colocación de piezas de queso en las máquinas ralladoras.

-Control de las máquinas dosificadoras automáticas que decoran los productos cargándolas, cuando sea necesario, con el producto a dosificar. El peso de las piezas de tales productos es el siguiente: Bacon,5 , Jamón Dulce 12,5 Kg, Quesos , de 3 a 10 Kg.)

-Control visual del producto elaborado y decoración manual del mismo.

-Preparar ingredientes para las tareas de decoración manual y transportar las cubetas con dichos ingredientes hasta su punto de uso.

-Ayudar en el montaje y desmontaje de las máquinas de la sección.

-Orden y limpieza del lugar de trabajo.

Noveno.- La actora causó baja en la empresa demandada el día 19-09- 05 (folio 229, vuelto).

Décimo.- La reclamación previa interpuesta por Mutua ASEPEYO y resuelta el día 09-0 1-07 fue notificada a dicha entidad el día 02-92-07 y la demanda interpuesta por dicha mutua y acumulada a los presentes autos fue presentada ante el Juzgado de lo Social n° 16 el día 09-03-07 quien en fecha 12-03-07 la remitió al Juzgado Decano de los de Barcelona que la registró en fecha 13-03-07 correspondiendo por reparto llevado a cabo el día 15-03-07 al Juzgado de lo Social n° 12 de Barcelona siendo posteriormente acumulada a los presentes autos (folios 29 y 143)

Tercer. Contra aquesta sentència , per MUTUA ASEPEYO i per Doña. Asunción va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i el va impugnar en forma Asunción . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- La Mútua demandant i la treballadora demandant en les respectives accions postulades acumulades articulen recurs de suplicació contra la Sentència que desestima l'excepció de prescripció plantejada per la Mútua Asepeyo i desestima la demanda plantejada per la treballadora i la mateixa Mútua amb confirmació de la resolució de 9 de gener de 2007 de l'Institut Nacional de la Seguretat Social que confirma la resolució de l'ens gestor de 31 d'octubre de 2006 que reconeix a la treballadora una prestació per lesions permanents no invalidants derivades d'accident de treball i no de malaltia professional com postulava la Mútua.

Els dos recursos tenen per objecte revisar els fets provats i examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, d'acord amb l'article 191, b) i c) de la Llei de Procediment Laboral, el Text refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon.- La Mútua recurrent postula la revisió del fet provat segon que es refereix a què el dia 30 de març de 2005 la treballadora es va lesionar el canell esquerre al realitzar un sobre esforç quan duia a cap les seves tasques habituals i va causar baixa mèdica el dia 6 d'abril de 2005 amb inici de la situació de la incapacitat temporal el mateix dia. Proposa un text alternatiu que digui " La demandant va ser diagnosticada de necrosi asèptica semilunar- malaltia de Kiemböck- produïda per la gran quantitat de moviments repetitius que exigeix el lloc de treball i, després de presentar dolor en el canell esquerre d'uns quants mesos d'evolució, va ser donada de baixa mèdica en període d'observació per malaltia professional el dia 30 de març de 2005. Després d'uns quants estudis clínics i radiològics per RMN. es va confirmar que el diagnòstic era per malaltia professional." Basa la modificació en pericials i documents i proves mèdiques i tècniques per acreditar que pateix la malaltia de Kienböck, que deriva de malaltia professional pels moviments repetitius del seu treball de peó manipuladora de màquines de carn com a ajudant de decoració de pizzes emmarcat en la relació establerta en el RDecret de malalties professionals d'aplicació.

Al seu torn la treballadora recurrent postula la modificació del fet provat quart de la sentència que es refereix a les lesions i seqüeles objectivades i proposa un text alternatiu que digui que pateix " Limitació funcional àlgica del canell esquerre després d'haver patit un accident de treball el dia 30 de març de 2005 al recollir un pes aproximat de 5 kgs. amb dolor al canell esquerre. Inicialment se li va diagnosticar per part de la Mútua Aspeyo de necrosi asèptica de semilunar ( malaltia de Kienböck) i va procedir a la immobilització amb fèrula i posteriors controls radiològics. Degut a la evolució tòrpida , va ser intervinguda quirúrgicament el 23 de juny de 2005 per practicar una osteotomia d'escurçament diafiso-metafisària del radi esquerre i osteosíntesi amb placa. Actualment persisteix el dolor articular amb la mobilitat del canell i disminució de la força, sent el balanç articular de la flexió a 45º sobre 90; de l'extensió de 45º sobre 70; de desviació cubital de 50º sobre 60; de desviació radial de 20º sobre 25; de supinació de 45º sobre 90, i a més cicatriu del dors de la mà esquerra de 7 centímetres, elàstica i sense hipertròfies ni adherències. Conseqüència del balanç articular es troba limitada per a les activitats que requereixin manipulació continuada o fer força amb la mà afectada, i no li es recomanable aixecar pesos superiors a 3 o 4 kg. de forma continuada." Basa la modificació en la pericial mèdica de la part.

La Mútua Asepeyo postula la modificació del fet provat cinquè que es refereix a l'informe mèdic de l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques i proposa que a la redacció s'afegeixi a la fi del text que " Presenta necrosi avascular de semilunar del canell esquerre. Malaltia de Kienböck.", que basa en el mateix informe.

Finalment tan la Mútua recurrent com la treballadora recurrent postulen la modificació del fet provat octau que descriu les tasques habituals de la treballadora. La Mútua proposa que a la fi de la relació de tasques del treball habitual s'addicioni la frase de " Els esforços físics més destacats incideixen en els canells." Basa la modificació en les proves pericials tècnica i mèdica.

Al seu torn la treballadora recurrent postula un text alternatiu extens que digui que "les tasques en el lloc de treball d'ajudants de decoració de pizzes en l'ocupadora consisteixen en quatre fases rotatòries cada quaranta minuts i a cada una d'elles dedica un 23% de la jornada laboral de vuit hores descomptat el temps de descans. La fase d'alimentar la màquina ratlladora de formatge consisteix en alimentar de barres de formatge la màquina ratlladora, amb les operacions de tallar amb un cuter l'envoltori de plàstic retràctil que cobreix la barra de formatge i empènyer-la fins a l'alimentació automàtica. Ha d'alimentar unes 15 o 20 barres de formatge que pesen uns 7.5 kg. una. La segona fase d'alimentar el pernil dolç o bacon a la màquina dossificadora també consisteix en alimentar la màquina de forma manual en un trajecte de mig metro a un metre, i pes de 5 kg. peça de bacon; 12.5 kg., la peça de pernil dolç i de 3 a 10 kg. la peça de formatge en funció del tipus que es manipula i el fabricant. La tercera fase consisteix en supervisar i decorar manualment les pizzes mal decorades que suposa el control qualitatiu del procés de decoració de les pizzes. La quarta i última fase de neteja de la zona de treball comporta mantenir neta tota la zona de treball dels tres llocs anteriors, escombrant amb escombres especials la zona i recollint el producte caigut al terra amb unes pales amb les quals el porta a les galledes de deixalla. A més de deambular s'ha d'ajupir per recollir del terra el producte caigut. Utilitza també fregones, espàtules, pales. També ha d'ajudar a l muntatge i desmuntatge de les diferents màquines de la secció. La limitació funcional del 46% com a mínim de la seva professió habitual, atès que es troba incapacitada per atendre les tasques de la primera fase em un 23% i la segona fase em un 23% degut a què a d'aixecar pesos superiors als recomanables mèdicament de 3 a 4 kg., és superior al 33% previst em l'article núm. 137 de la Llei General de la Seguretat Social , sense tenir em compte algunes de les tasques de la quarta fase de neteja i d'ajuda al muntatge i desmuntatge de les màquines e la secció, que contribuirien a incrementar el percentatge em el 46%." Basa la modificació em els informes tècnics de la Mútua i de l'empresa ocupadora així com els perits mèdics de les parts.

Hem de recordar que la modificació de fets provats únicament pot ser conseqüència d'un error de fet evident i ha de derivar de la prova pericial o documental eficaç i eficient, sense haver de recórrer a deduccions lògiques o raonables atès el caràcter extraordinari del recurs de suplicació i del fet que no es tracta d'una segona instància, raó que impedeix dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats (Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999), perquè això suposaria la substitució del criteri objectiu del jutge d'instància que aprecia els elements de convicció segons l'article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral , que és un concepte més extens que el de mitjans de prova, ja que compren tan els mitjans de prova que enumera l'article 299 de la Llei d'Enjudiciament Civil , com el comportament de les parts en el transcurs del procés i també les seves omissions, davant l'anàlisi de la part, lògicament parcial i interessada, cosa que no es pot acceptar perquè suposa un desplaçament de la funció judicial ordenada per l'article 2.1 de la Llei orgànica del Poder Judicial i per l'article 117.3 de la Constitució Espanyola de manera exclusiva als jutges i tribunals. També la doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits en què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la Sala ha establert en aplicació de la doctrina jurisprudencial reiterada i pacífica (Sentències números 7.421/93 de 29 de desembre; 4.193/94, de 13 de juliol i 964/95, d'11 de febrer, per totes) que per a que la pretensió revisora tingui èxit els errors o omissions denunciats han de ser suficientment transcendents per a variar el sentit de la decisió judicial atès que raons d'economia processal impedeixen acollir en la revisió de fets errors fàctics denunciats sense transcendència.

En aplicació de la doctrina transcrita hem de desestimar la modificació postulada del fet provat segon, quart , cinquè i vuitè, perquè no observem error d'apreciació greu de la prova per part del magistrat de la instància, tota vegada que la relació fàctica es basa en els mateixos mitjans de prova documental i pericials que citen les parts i que consten citades expressament en cada fet provat , valorades en la facultat judicial de l'article núm. 97.2 ja citat de la Llei de Procediment Laboral . Consta documentat que el dia 30 de març de 2005 la treballadora va fer un sobre esforç quan manipulava en la seva tasca habitual en el lloc de treball, consta que se la va diagnosticar de malaltia de Kienböck que pateix, consten els balanços de limitació del canell esquerre pràcticament coincidents amb els postulats per la treballadora i consten les tasques concretes i habituals del lloc de treball amb el pes de les peces de formatge, bacon i pernil dolç, sense que procedeixi introduir fets obvis com la incidència de les tasques manuals en les extremitats superiors o introduir en la relació fàctica un redactat que comporti predeterminació de la decisió judicial, com seria establir una limitació funcional superior al 33% del rendiment habitual d'acord amb la definició normativa de la incapacitat permanent que es postula.

En aplicació de la doctrina citada i les consideracions precedents, hem de desestimar aquest primer objecte del recurs.

Tercer.- El segon objecte del recurs de la Mútua, conforme amb la qualificació de lesions permanents no invalidants, denuncia la vulneració de l'article núm. 115 i núm. 116 de la Llei General de la Seguretat Social referits al concepte legal d'accident de treball i malalties professionals i el R. Decret 1995/1978 de 12 de maig que recull les lesions per malaltia professionals, perquè entén que les que pateix la treballadora es troben incloses en l'apartat E, punt 6 e) o subsidiàriament en l'apartat E, punt 5 , i cita criteri jurisprudencial de la Sala que considera la malaltia de Kienböck com a professional degut a consistir una malaltia del sistema osteo- articular provocada per vibracions mecàniques i per la realització de moviments repetitius. Conclou que la contingència de les lesions és per malaltia professional.

Al seu torn respecte a la contingència per malaltia professional, la treballadora recurrent s'oposa perquè entén que la malaltia que pateix no es troba inclosa en cap apartat del R. Decret 1995/1978 i considera que atès que va existir un fet puntual de sobre esforç el dia 30 de març de 2005, es va produir un accident de treball conforme al que preveu l'article núm. 115, 2 e) de la Llei General de la Seguretat Social .

Amb la sentència de la instància entenem que la contingència del cas concret és la d'accident de treball perquè amb anterioritat al fet puntual del sobre esforç de 30 de març de 2005 la treballadora no havia patit del canell de forma que es veiés impedida per a desplegar la seva professió i tasca habitual. La patologia que ha quedat provada de necrosi asèptica avascular semnilunar, malaltia de Kienböck estadi II de la qual va ser intervinguda quirúrgicament per practicar una osteotomia amb escurçament del radi esquerre i posterior rehabilitació funcional , no queda inclosa en el llistat de malalties professionals que contempla el R. Decret 1995/1978 d'aplicació al cas perquè estava vigent en el moment de l'accident el dia 30 de març de 2005 al qual es remet l'article núm. 116 de la Llei General de la Seguretat Social ( RD Legislatiu 1/1994 ). Entenem que les seqüeles de necrosi asèptica avascular no tenen res a veure amb una paràlisi dels nervis degut a pressió o a malaltia osteoarticular provocada per vibracions mecàniques, que es el que es contempla en l'apartat E, 6 , e) del R Decret com a malalatia professional, tal com raona la sentència. La malaltia de Kienböck consisteix en una insuficiència d'irrigació que normalment te origen de malaltia comuna com hem dit en alguna ocasió anterior, a no ser que s'expressi a partir d'un fet puntual en el lloc de treball i per raó del treball, desencadenant de la lesió en consonància amb la definició legal d'accident de treball que contempla l'article núm. 115, 2 e) o f) de la Llei General de la Seguretat Social . Per tant, hem d'entendre que la etiologia de les seqüeles de mobilitat del canell esquerre deriva d'accident de treball, de manera que desestimem aquest objecte del recurs de la Mútua recurrent.

Quart.- La treballadora denuncia la infracció per aplicació indeguda de l'article núm. 137 de la Llei General de la Seguretat Social de 20 de juny de 1994 que es remet a l'article núm. 137, 4 i 3 de la redacció anterior en aplicació de la Disposició Cinquena bis de la Llei , perquè postula la declaració d'una incapacitat permanent total o subsidiàriament parcial atenent la professió que ostenta i els requeriments concrets del seu lloc de treball. Argumenta que després del tractament quirúrgic i rehabilitador, persisteix dolor articular del canell i disminució de força en el balanç de la meitat dels graus normals en la flexió, en l'extensió a 45º sent 70 els normals, del 50º de desviació cubital front els 60 normals i de 20º de desviació cubital davant els 25º normals, que la impedeixen activitats de manipulació continuada, força amb la mà esquerra i la contraindicació d'aixecar pesos superiors a 3 o 4 kg.. Descriu les tasques concretes de les quatre fases de la feina en el seu lloc de treball per concloure que no pot fer les fonamentals tasques de la seva professió o subsidiàriament te una limitació funcional superior al 33% previst en l'article núm. 137 de la Llei General de la Seguretat Social com a Ajudant de decoració de pizzes. Cita doctrina jurisprudencial.

El pronunciament judicial ha d'observar la definició de la incapacitat permanent de l'article 136.1 en relació amb els graus d'incapacitat de l'article 137, 4 i 3 de la Llei General de la Seguretat Social, conservats per la seva Disposició Transitòria quinta bis de la mateixa Llei General de la Seguretat Social . Aquestes normes exigeixen l'objectivació d'unes lesions que per la seva pròpia gravetat comportin determinades limitacions a qui les pateix, i que aquestes limitacions, en aquest cas físiques, en posar-se en relació amb les exigències del treball propi de la professió de l'afectada, determinin la seva ineptitud per a continuar duent a terme aquelles tasques principals o fonamentals de la professió en les condicions de exigència de rendibilitat pròpia del treball per compte d'altre (SSTS. IV de 23 i 27 de febrer i 14 de juny per totes). Pel que fa referència als graus d'Incapacitat Permanent Parcial segons el número 3 de l'article 137 de la Llei General de la Seguretat Social , també es refereix a la professió habitual, per la qual cosa cal declarar els esmentats graus d'incapacitat quan les lesions o seqüeles impedeixin -en el cas de la Incapacitat Total- o redueixin -en el supòsit de la Parcial- el desenvolupament de les tasques pròpies de l'activitat habitual amb la professionalitat, dedicació i constància que la relació laboral exigeix.

En el cas present cas la relació fàctica no ha sigut modificada, i la Sala no pot considerar la professió habitual postulada amb els requeriments del seu lloc de treball com la de decoradora de pizzes, atès que la seva categoria professional és la de peó manipuladora de màquines de carn. La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem elaborada en l'exercici de la funció unificadora i interpretativa del bloc normatiu regulador de la protecció de les incapacitats permanents del nostre sistema de seguretat social pública, estableix la necessitat de valorar les malalties objectives i suposadament definitives del treballador afectat que s'hagin tingut en compte, per a determinar la seva incidència invalidant. Aquesta doctrina suposa que: En cada cas la decisió haurà d'examinar de manera individualitzada les particularitats concretes que el diferencien de situacions d'altres afectats, tant per la gravetat de les lesions i per la incidència d'altres , com per la concreta activitat de l'afectat que és determinant per a la valoració de la incapacitat, referida en el moment de l'inici de la situació d'incapacitat temporal, o de l'accident de treball o no laboral en el seu cas, o de la sol licitud ( SS.TS de 2-4-1992 RJ 2587,1992, de 29-1-1993 RJ. 3791,1993, de 23-11 2000 RJ,10300, 2002). Que la valoració comporta que lesions aparentment iguals poden afectar de manera distinta als diferents treballadors , tant en funció de la intensitat de la lesió com per la incidència sobre la seva capacitat laboral segons l'activitat professional que dugui a terme ( SSTS. de 25-1-2000 RJ 2000,1068; o de 27-11-1991, RJ 1991,8421 o la de 9-4-1992 RJ 1992, 2614, per totes). L'aplicació individualitzada de la regulació de la protecció d'incapacitant porta doncs a una pràctica casuística per a determinar el grau de la invalidesa ( SSTS. 9-5-1995 RJ.1995, 1758 i de 27-2-1997 RJ. 1997,632).

El caràcter professional del sistema de protecció de la invalidesa porta a haver de valorar la capacitat residual degut a les seqüeles definitives, en relació a l'activitat laboral, tenint en compte la professió habitual fins el moment d'ocórrer la incidència invalidant (STS de 23-11-2000 RJ. 2000, 10300 ja citada) i no els requeriments concrets del lloc de treball, que determinarà la graduació d'incapacitat permanent parcial, total o absoluta legalment prevista en l'article núm. 137 de la Llei General de la Seguretat Social , vigent fins que es produeixi el desplegament reglamentari de la nova redacció del precepte introduïda per l'Article 8.1 de la Llei 24/1997 de 15 de juliol de Consolidació i Racionalització del Sistema de Seguretat Social, tal com disposa la Disposició Transitòria 5ª bis de l'esmentada Llei, amb el desplegament reglamentari en l'article 24.3 de l' Ordre Ministerial de 15 d'abril de 1969 encara vigent, que en concret estableix la compatibilitat del cobrament de la pensió amb la percepció de treballs per compte d'altre o en la mateixa empresa. Seguint la doctrina jurisprudencial, la valoració de la capacitat laboral s'ha de relacionar amb la prestació d'una professió o activitat professional en condicions normals d'habitualitat, de manera que amb un esforç normal s'obtinguin rendiments exigibles de manera raonable, sense que per a l'afectat comporti un esforç addicional especial, devent poder prestar el treball concret o l'activitat amb la necessària professionalitat que ha de concórrer el treballador d'acord amb les exigències normals de continuïtat, dedicació y eficàcia, sociològicament normals i legalment exigibles, de manera que pugui dur a terme el treball de forma continuada en jornada laboral ordinària establerta en el sector o en l'empresa ( SSTS. de 22-9-1989 RJ. 1989,6472; de 14-2-1989 RJ. 1989,752; de 7-3-1990 RJ. 1990,1779 o de 23-2-1990, RJ.1990,1219, per totes), sense que l'activitat pugui comportar un increment de risc físic propi o aliè, ni de companys de treball o terceres persones ( SSTS. de 25-4-1995 , 14-3-1996 o 26- 5-1996).

En el cas present en què la relació fàctica ha quedat concretada sense cap modificació, considerem que les limitacions funcionals produïdes per les lesions que pateix la treballadora recurrent, per elles mateixes no són limitadores per a la seva professió de peó manipuladora de màquines de carn ni entenem que li impedeixen fer les tasques manuals de manipulació de les pizzes, atès que la mà esquerre no és la dominant i la limitació de la mobilitat global del canell esquerre no arriba al 50%, sense que consti la intensitat de les àlgies que addueix.

Per tant, també hem de desestimar aquest motiu del recurs de la treballadora, de manera que haurem de confirmar la sentència de la instància.

Atesos els fonaments jurídics anteriors i els preceptes d'especial i general aplicació invocats

Fallo

Desestimar el recurs presentat per la Mútua d'AATT. i MMPP. de la SS. núm. 151Asepeyo i el presentat per la treballadora demandant Doña. Asunción contra la Sentència d'instància dictada el dia 5 de novembre de 2007 pel Jutjat Social núm. 2 de Granollers en el procediment núm. 94/2007 i els nº 95/2007 i 96/2007 acumulats, que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.