Sentencia Social Nº 7696/2014, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3832/2014 de 20 de Noviembre de 2014

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 3832/2014

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 20 de novembre de 2014

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7696/2014

En el recurs de suplicació interposat per Melchor a la sentència del Jutjat Social 1 Figueres de data 3 d'abril de 2014 dictada en el procediment núm. 358/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS) i TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 10-7-13 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 3 d'abril de 2014 , que contenia la decisió següent:

Que desestimando la demanda interpuesta por D. Melchor , debo absolver y absuelvo al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, de las pretensiones contenidas en la misma, y en consecuencia se confirma la resolución administrativa impugnada. Con absolución de la TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL por falta de legitimación pasiva.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El actor D. Melchor , provisto de DNI nº NUM000 y nacido el NUM001 -1955, figura afiliado al Régimen General de la Seguridad Social con el Nº NUM002 . Extinguida el 20-4-2011 la relación laboral para la empleadora Construccions J. Masmartí SL, fue perceptor de la prestación por desempleo desde el 1-5-2011 al 30-4-2013, y actualmente percibe subsidio de desempleo para mayores de 52 años desde el 1-6-2013. (vida laboral del folio 8)

SEGUNDO.- Se fija una base reguladora mensual de 1.331,18 Euros para las prestaciones de invalidez permanente absoluta o total pretendidas. En caso de estimación de la demanda los efectos económicos de la prestación se produciría desde el 19-4-2013. (expediente administrativo)

TERCERO.- Por Resolución del INSS de 24-4-2013 se declara que las lesiones que padece la parte actora no alcanzan el grado suficiente de disminución de su capacidad laboral para llegar a constituir una incapacidad permanente, y ello sobre la base del dictamen emitido por el ICAMS el 19-4-2013 en el que se describe el siguiente diagnóstico y limitaciones funcionales:

TRASTORNO DEPRESIVO MAYOR EPISODIO UNICO EN REMISION, COMPENSADO Y ESTABILIZADO. LUMBALGIA MECANICA NO LIMITANTE FUNCIONALMENTE. (folios 13 y 14 y expediente administrativo)

CUARTO.- El cuadro residual que afecta a la demandante consiste en:

TRASTORNO DEPRESIVO MAYOR EPISODIO UNICO EN REMISION, COMPENSADO Y ESTABILIZADO. LUMBALGIA MECANICA.

(pericial de la médico forense y del perito médico del INSS -folios 75 a 77 y 85 y 86)

QUINTO.- La profesión habitual del actor es la de oficial 1ª Albañil. (incontrovertido)

SEXTO.- El Sr. Melchor tiene reconocido por el Departament de Benestar Social i Familia un grado de discapacidad física-psíquica del 53% con efectos del 7-3-2013. (folios 11 y 12)

SEPTIMO.- Se agotó la vía previa administrativa. (folio 19)

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. L'objecte del recurs del demandant contra la sentència que desestima declarar-lo en situació d'incapacitat permanent, és la revisió dels fets declarats provat de la sentència, i examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l'article 193 b) i c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

Segon. Postula la revisió del primer fet provat sense redacció alternativa i en base 'als documents que consten en la demanda i la prova documental aportada al acte del judici'.

Cal recordar la naturalesa extraordinària quasi de cassació del recurs de suplicació i no d'apel lació, en virtut del principi d'instància única que regeix el procediment laboral. D'aquesta manera, no correspon a la Sala , ni té competències per tornar a jutjar allò que ja ha estat jutjat, sinó únicament el control d'adequació a la legalitat de l'activitat jurisdiccional en la instància única. Aquest caràcter extraordinari del recurs de suplicació i el fet que no es tracta d'una segona instància impedeix dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats ( Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999 ).

És així que la modificació de fets provats únicament pot ser conseqüència d'un error de fet evident i ha de derivar de la prova pericial o documental eficaç i eficient prevista en l'article núm. 193 b) i núm. 196.3 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, sense haver de recórrer a deduccions lògiques o raonables, perquè això suposaria la substitució del criteri objectiu del jutge d'instància que aprecia els elements de convicció segons l' article 97.2 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , que és un concepte més extens que el de mitjans de prova ja que compren tan els mitjans de prova que enumera l'article 299 de la Llei d'Enjudiciament Civil com el comportament de les parts en el transcurs del procés i també les seves omissions, davant l'anàlisi de la part, lògicament parcial i interessada, cosa que no es pot acceptar perquè comporta un desplaçament de la funció judicial ordenada per l'article núm. 2.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i per l'article núm. 117.3 de la Constitució Espanyola de manera exclusiva als jutges i tribunals.

També aquesta Sala ha vingut assenyalant, en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, que davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil.

En el cas present no es postula cap modificació concreta del primer fet provat de la sentència, amb greu defecte processal contrari a l'article núm. 93, b) i 96.3 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, que obliga a destacar la prova documental o pericial concreta que es considera infringida i el concret error en la seva valoració per part de la magistrada. En aquest cas el recurrent es remet a tota la prova practicada sense distinció que la magistrada de la instància també ha examinat juntament amb la resta de d'elements de convicció aportats per les parts al judici en la facultat judicial exclusiva que atorga l'article núm. 97.2 de la Llei processal laboral ja citat, i que l'ha portada a conformar el seu convenciment sobre les malalties que pateix amb l'auxili del dictamen del metge forense, tal com explicita en el quart Fonaments de Dret de la sentència.

En aplicació de la doctrina jurisprudencial citada, desestimem aquest motiu de recurs.

Tercer. La part recurrent denuncia la infracció de l'article núm. 137.4 amb cita de la infracció dels articles núm. 136, 137, 138 i 139,1 de la Llei General de la Seguretat Social en relació amb l'article núm. 12 de l'Ordre de 15 d'abril de 1969. Resumidament manté que te una greu disminució de les seves capacitats físiques de deambulació prolongada, de força i esforç de carregar pesos, etc. i aprecia una disminució global del 63% de l'articulació dels seus membres. En relació amb la professió de paleta és evident que no pot dur a cap els requeriments de la professió, del tot incompatibles amb el seu estat de salut. Es remet a la definició legal i la interpretació jurisprudencial de la incapacitat permanent referides a que les reduccions anatòmiques siguin objectivables i a que siguin previsiblement definitives. Acaba interessant una incapacitat permanent absoluta per a la professió habitual de paleta del demandant.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 i 4 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta i Total, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat total o absoluta suposa respectivament la impossibilitat relativa d'executar les fonamentals tasques de la professió habitual o la impossibilitat de dur a cap un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur a terme una activitat, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixen d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques. En concret l'article núm. 137.4 citat, porta a concloure que la invalidesa permanent en el grau d'incapacitat total per a la professió habitual , comporta la situació de la persona treballadora afectada que, després d'haver estat sotmesa a tractament mèdic prescrit i haver set donada d'alta mèdica, presenta reduccions anatòmiques o funcionals greus, susceptibles d'objectivació i previsiblement definitives, que l'inhabiliten per a la realització de les fonamentals tasques de la professió habitual, tot i que es pot dedicar a un altre distinta.

En el cas present el fet provat quart no ha set atacat ni s'ha modificat la relació fàctica, de forma que partim de les patologies de trastorn depressiu major episodi únic en remissió, compensat i estabilitzat. Lumbàlgia mecànica.

Aquestes seqüeles i patologies en relació a la professió de paleta, presenten un quadre limitador segons el informe de la metge forense interessat pel jutjat en mesura per decidir millor abans de dictar sentència, acordada a instància del demandant. Parteix la metge forense de la lumbàlgia crònica que irradia a les extremitats inferiors amb limitació dels moviments de flexo extensió de la columna, que s'explica per prova objectiva de RMN. Per estenosi del canal lumbar i estenosi foramidal predominant a L4-L5 i L5-S1. Assenyala que la simptomatologia dolorosa no respon al tractament convencional i s'exacerba amb esforços físics que sobrecarreguen la columna vertebral i a la regió lumbo sacra limiten la seva funcionalitat, de forma que te contraindicades activitats que requereixin esforços físics que sobrecarreguin la columna lumbar de forma continuada.

Aquesta situació ha set valorada per la magistrada de la instància fent referència expressa al informe mèdic forense en el quart fet provat i motivant la seva decisió en relació al estat de salut del recurrent en el quart fonament de dret, i arriba a la conclusió que, a la vista dels informes mèdics contradictoris, amb cita del informe del Hospital de Figueres de 18 de setembre de 2013, la mobilitat de la columna lumbar amb prova de Lassegue negativa, requereix mesures fisioterapèutiques i faixi lumbosacra per optimitzar el tractament àlgic, sense que es pugui afirmar actualment que aquesta patologia esdevingui limitadora de forma definitiva per a la professió de paleta.

La conclusió a la que arriba la instància, sense que la Sala hagi observat error greu en l'apreciació de la prova practicada, porta a que, a la vista de la patologia psiquiàtrica depressiva en tractament i acusant certa millora, i a la vista de que la reumatologia informada si be compleix criteris de fibromiàlgia , ara per ara no comporta limitació funcional, desestima el reconeixement de la incapacitat permanent total per a les tasques pròpies de l'ofici de paleta i menys la incapacitat per a qualsevol activitat laboral per compte propi o per altre amb professionalitat i constància, sense perjudici de possibles brots puntuals d'exacerbació del dolor que requereixin una incapacitat temporal.

Assenyalem també que el recurs confon el grau de discapacitat que te reconegut per a les activitats de la vida quotidiana amb la incapacitat absoluta o total en relació a la professió habitual pròpia del sistema públic de la Seguretat Social en regim especial de treballadors autònoms i del Règim general de treballadors per compte d'altre , que tenen un tractament legal totalment diferenciat, ja que el reconeixement de la discapacitat no es relaciona amb la impossibilitat de dur a cap qualsevol treball retribuït dintre del mercat de treball. Ens remetem a la motivació en aquest sentit del Quart Fonament de Dret de la sentència de la instància.

Així doncs el recurrent no presenta actualment limitacions físiques i psíquica importants que impedeixin desplegar els requeriments de la professió habitual de paleta, de manera que el conjunt del seu estat de salut no comporta una situació de patiment en la seva feina segons doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem ( STS de 21-5-1979 Ar.2218 , reiterada en les de 6-11-1987 i 21-1-1988 per totes).

En conseqüència, les exigències de la seva professió són compatibles amb les lesions objectivades en la relació fàctica de la Sentència recorreguda, de forma que no concorren els requisits exigits en l'article núm. 137. 4 de la Llei General de la Seguretat Social, de manera que desestimem el recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els fonaments jurídics precedents

Fallo

Desestimar el Recurs de Suplicació interposat pel Don. Melchor contra la Sentència de 3 d'abril de 2014 dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Figueres en el procediment núm. 358/2013, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.