Sentencia Social Nº 772/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4654/2015 de 04 de Febrero de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

Recurs de Suplicació: 4654/2015

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 5 de febrer de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 772/2016

En el recurs de suplicació interposat per Faustino a la sentència del Jutjat Social 3 Tarragona de data 8 de maig de 2015 dictada en el procediment núm. 905/2014, en el qual s'ha recorregut contra les parts Fondo de Garantía Salarial, Dow Chemical Iberica, S.L., Kaefer Servicios Industriales, S.A.U., Altrad Rodisola, S.A.U. i Bilfinger Industrial Services Spain, S.A., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 8 de maig de 2015 , que contenia la decisió següent:

'Que ESTIMANDO la falta de legitimación pasiva alegada por las demandadas DOW CHEMICAL IBERICA, S.L., BILFINGER INDUSTRIAL SERVICES SPAIN, S.A., ALTRAD RODISOLA, S.A., se ESTIMA parcialmente la demanda interpuesta por D. Faustino , con NIE nº NUM000 , contra las empresas DOW CHEMICAL IBERICA, S.L., KAEFER SERVICIOS INDUSTRIALES, S.A.U., BILFINGER INDUSTRIAL SERVICES SPAIN, S.A., ALTRAD RODISOLA, S.A. y FOGASA, sobre despido, declarando la IMPROCEDENCIA del despido, condenando a la demandada KAEFER SERVICIOS INDUSTRIALES, S.A.U., a que, a su opción, readmita al actor en las mismas condiciones que regían antes de producirse el despido o le abone una indemnización de 4.238,27 euros (9.136,27 euros - 4.898,00 euros).

No ha lugar a salarios de tramitación, salvo que la empresa opte por la readmisión.

La opción ante dicha deberá ejercitarse en el plazo de cinco días contados a partir del siguiente a la notificación de esta Sentencia.

Se advierte al empresario que en el supuesto de no optar por la readmisión o la indemnización se entiende que opta por la primera'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'PRIMERO.- El demandante D. Faustino , prestó servicios para las siguientes empresas por los periodos que se relacionan:

-ALTRAD RODISOLA, S.A. desde el 25-10-2001 al 22-8-2007

-BILFINGER INDUSTRIAL SERVICES SPAIN, S.A., desde el 27-8-2007 al 7-2-2011, fecha en la que el actor solicitó su baja voluntaria.

-KAEFER SERVICIOS INDUSTRIALES, S.A.U., desde el 7-2-2011 al 30-9-2014, fecha en la que fue despedido objetivamente.

-BILFINGER INDUSTRIAL SERVICES SPAIN, S.A., desde el 1-10-2014, siguiendo prestando servicios actualmente.

El actor desde el 25-10-2001 ha prestado servicios para dichas demandadas en el centro de trabajo de la empresa DOW CHEMICAL IBERICA, S.L., sito en la Pobla de Mafumet.

(docum. nº 1 y 2 de la parte actora, docum. nº 1 a 4 de Bilfinger)

SEGUNDO.- La relación del actor con la empresa KAEFER SERVICIOS INDUSTRIALES, S.A.U., se suscribió el 7-2-1011, mediante un contrato indefinido a tiempo completo, ostentando la categoría profesional de Montador de Andamios, Oficial 1ª, percibiendo un salario promedio mensual de los últimos seis meses, con inclusión de prorrata de pagas extras de 1.777,55 euros.

En dicho contrato se fijaba como domicilio del centro de trabajo 'Polígono Industrial'. En su cláusula adiciona primera se establecía: 'Las características del puesto y del trabajo a desempeñar obligarán al trabajador a desplazarse a los distintos centros de trabajo que la empresa tenga abiertos y donde haya de desempeñarse la laboral para la que se hado contratada, independientemente de su ubicación, por ello, el centro de trabajo tendrá la consideración de itinerante, según se establece en el art. 40.1 del estatuto de los trabajadores '.

(docum. nº 2 de la parte actora, docum. nº 5 de Kaefer)

TERCERO.- Por carta de la empresa demandada KAEFER SERVICIOS INDUSTRIALES, S.A.U., de fecha 15-9-2014, se comunicaba al actor su despido objetivo, por causas económicas y productivas, con efectos desde el 30-9-2014. En cuanto a las causas económicas se concretan unas pérdidas económicas de 2.465.859 euros en el año 2013 y a junio de 2014 el resultado es de -131.379,00 euros. Y en cuanto a las causas productivas se concreta el exceso de personas de andamios para la perspectiva de trabajo que tienen a medio y largo plazo. La indemnización de 20 días de salario por año de servicios se concreta, en la cuantía de 4.898,00 euros, teniendo en cuanto un salario diario de 66,81 eurosy su antigüedad desde el 7-2-2011.

Indemnización que fue abonada al actor mediante transferencia bancaria efectuada ese mismo día.

Carta que obra en auto y se tiene por reproducida a los efectos de su incorporación al presente relato fáctico.

(docum. nº 20 del actor, docum. nº 3 de Kaefer)

CUARTO.- El actor ha percibido la indemnización ofrecida por la empresa demandada por el despido objetivo efectuado en la suma de 4.898,00 euros.

(hecho admitido por el actor)

QUINTO.- El demandante en el año anterior a su despido percibió de la empresa demandada en las siguientes cantidades en concepto de 'viajes' y salidas':

-Octubre 2013:

-Viajes = 354,40 euros

-Salidas = 233,68 euros

-Noviembre 2013:

-Viajes = 268,60 euros

-Salidas = 213,36 euros

-Diciembre 2013:

-Viajes = 217,60 euros

-Salidas = 172,72 euros

-Enero 2014:

-Viajes = 0,00 euros

-Salidas = 0,00 euros

-Febrero 2014:

-Viajes = 64,00 euros

-Salidas = 50,00 euros

-Marzo 2014:

-Viajes = 294,40 euros

-Salidas = 233,68 euros

-Abril 2014:

-Viajes = 230,40 euros

-Salidas = 182,88 euros

-Mayo 2014:

-Viajes = 217,60 euros

-Salidas = 172,72 euros

-Junio 2014:

-Viajes = 204,80 euros

-Salidas = 162,56 euros

-Julio 2014:

-Viajes = 268,80 euros

-Salidas = 213,36 euros

-Agosto 2014:

-Viajes = 217,60 euros

-Salidas = 172,72 euros

-Septiembre 2014:

-Viajes = 76,80 euros

-Salidas = 60,96 euros

Total:

-Viajes = 2.415,00 euros

-Salidas = 1.868,64 euros

Promedio mensual = 356,95 euros

(docum. nº 3 a 19 de la parte actora, docum. nº 6 a 19 de Kaefer)

SEXTO.- Interpuesta denuncia ante la Inspección de Trabajo por dos trabajadores de la empresa demandada KAEFER SERVICIOS INDUSTRIALES, S.A.U., por haberles abonado dicha empresa cantidades en concepto de 'salidas' y 'viajes' que encubren salario, se emitió informe en fecha 23-4-2015, en el que ponía de manifiesto 'entiende la Inspectora que suscribe que las cantidades satisfechas por la mercantil a los citados trabajadores por su desplazamiento fuera del centro de trabajo que ésta considera habitual -Polígono Industrial Estació, nave 5, de Vilaseca-, y que excluye de su base de cotización, son cotizables'.

Informe de la Inspección de Trabajo que se tiene por reproducido a los efectos de su incorporación al presente relato fáctico.

(docum. nº 23 de la parte actora)

SÉPTIMO.- La empresa demandada KAEFER SERVICIOS INDUSTRIALES, S.A.U., ha despedido a seis trabajadores a parte del actor desde el 30-6-2014 al 30- 9-2014

-30-06-2014 = Despido objetivo (acta de conciliación improcedente)

-08-07-2014 = Despido objetivo (acta de conciliación improcedente)

-08-07-2014 = Despido improcedente (conciliación previa acto juicio)

-29-09-2014 = Carta despido objetivo

-30-09-2014 = Carta despido objetivo

-30-09-2014 = Carta despido objetivo

(docum. nº 20 a 26 de la empresa Kaefer)

OCTAVO.- La empresa demandada BILFINGER INDUSTRIAL SERVICES SPAIN, S.A., suscribió con la empresa DOW CHEMICAL IBÉRICA, S.L. un contrato de arrendamiento de servicios SIP y NIDOS RIE en fecha 20 de junio de 2013, con vigor desde el 21-6-2013 al 20-6-2015.

La relación laboral que el actor mantuvo con la demandada BILFINGER INDUSTRIAL SERVICES SPAIN, S.A., desde el 27-8-2007 al 7-2-2011, se documentó mediante un contrato por obra o servicio determinado para la obra sita en DOW CHEMICAL IBÉRICA, S.L. sito en la Pobla de Mafumet. En dicha prestación de servicios el demandante percibió dietas sin que fuera desplazado de dicho centro.

El demandante suscribió con dicha empresa un documento el pasado día 28-1-2011, en el que comunicaba su baja voluntaria con efectos del 7-2-2011, habiendo firmado la liquidación de partes proporcionales y finiquito en la cuantía neta de 1.536,76 euros.

Como se ha indicado en el hecho segundo de la presente resolución, el mismo día el actor suscribió un contrato indefinido con la empresa KAEFER SERVICIOS INDUSTRIALES, S.A.U.

NOVENO.- La empresa KAEFER SERVICIOS INDUSTRIALES, S.A.U., en el centro de trabajo de DOW CHEMICAL IBÉRICA, S.L. sito en la Pobla de Mafumet se dedica al mantenimiento de tres actividades: Aislamiento térmico, pintura y andamios.

(hecho no controvertido)

DÉCIMO.- La empresa demandada KAEFER SERVICIOS INDUSTRIALES, S.A.U., tiene centros de trabajo en las siguientes localidades: Erandio Bilbao (Central), Arrigorriaga (Bizkaia), Cádiz, Cartagena, Coruña, Puertollano, Sevilla y Tarragona.

(pericial económica Sr. Rafael )

DÉCIMO PRIMERO.- En el ejercicio económico del año 2013 la empresa demandada KAEFER SERVICIOS INDUSTRIALES, S.A.U., que alcanzaron unas pérdidas de 2.465.859,00 euros.

La gestión de la crisis durante el ejercicio 2014 y la mejora de la financiación obtenida dentro del propio grupo, redujo las pérdidas, siendo el resultado negativo de -65.535,00 euros.

En el informe de gestión del ejercicio 2014 se pone de manifiesto, que ha supuesto una mejora en los niveles en actividad de la compañía hasta los 42 millones de euros, superior a los 35 millones del ejercicio precedente, lo que ha supuesto una mejora en los resultados hasta llegar prácticamente al equilibrio, por lo que, la compañía queda posicionada para la vuelta de los beneficios en el próximo ejercicio.

(docum. nº 20 de la parte actora, docum. nº 3 y 28 de la demandada Kaefer y pericial económica Don. Rafael )

DÉCIMO SEGUNDO.- A la empresa codemandadas KAEFER SERVICIOS INDUSTRIALES, S.A.U., BILFINGER INDUSTRIAL SERVICES SPAIN, S.A. y ALTRAD RODISOLA, S.A., por razón de su actividad, les es de aplicación el convenio colectivo de la construcción de la provincia de Tarragona.

A la empresa CHEMICAL IBÉRICA, S.L. le es de aplicación el convenio estatal de la industria química.

(hecho no controvertido)

DECIMOTERCERO.- La parte actora no ocupa, ni consta que haya ocupado en el último año, cargo representativo o sindical.

DECIMOCUARTO.- En fecha 6-11-2014, se intentó la conciliación ante el organismo público competente que tuvo lugar intentado sin avenencia respecto a las empresas demandadas a excepción de Altrad Rodisola, S.A. e intentada sin efecto respecto a ésta y FGS, según papeleta presentada el día 19-10-2014.'

TERCER.Contra aquesta sentència la part actora, Faustino , va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a les parts contràries les quals el van impugnar, Dow Chemical Iberica S.L., Kaefer Servicios Industriales S.A.U. i Altrad Rodisola S.A.U. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la Sentència d'instància, que estimà la demanda presentada per la part actora, i declarà la improcedència del seu acomiadament per causes objectives, amb les conseqüències legals inherents a tal declaració, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació que s'estructura en dos motius, el primer dedicat a examinar el relat fàctic de la sentència i el segon a denunciar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència.

Cal posar de relleu que el que es denuncia en el present recurs és únicament la quantia del salari que cobrava el demandant, concretament si en el dit salari s'han d'incloure els conceptes de 'Viatges' i 'Sortides' que l'empresa li abonava mensualment.

Sobre aquesta qüestió el magistrat d'instància assenyala que en la seva demanda l'actor postulava un salari, amb prorrata de pagues extres, de 1.949,20?, sense haver concretat cap quantia addicional i que l'empresa va abonar la indemnització en base a un salari de 66,81? diaris i de 2.004,30? mensuals amb inclusió de prorrata de pagues extres, per la qual cosa ja va incloure l'esmentada percepció extrasalarial, tenint en compte que en el certificat d'empresa i en la cotització es fixava un salari mitjà en els sis últims mesos de 1.777,55?.

SEGON.En el primer motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat b) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , la part actora sol.licita la modificació dels fets provats segon i cinquè.

Pel que fa al primer, es demana que el salari mitjà anual del demandant, en els últims dotze mesos, amb inclusió de prorrata de pagues extraordinàries es fixi en la quantitat de 2.404,03? mensuals. Fonamenta la pretensió en els folis 89 a 105 (nòmines del treballador) i en document que es troba als folis 113 a 123, que és un informe de la Inspecció de Treball.

I, pel que fa al fet provat cinquè perquè consti que la quantitat que se li va abonar en concepte de 'sortides' en el mes de febrer de 2014 és de 50,80? i que, en conseqüència, la suma total abonada per aquest concepte és de 1.869,44? i la mitjana dels 12 mesos anteriors a l'acomiadament de 357,03?. Es fonamenta en les nòmines del treballador.

Sobre la primera pretensió argumenta l'empresa que en tot cas, encara que s'incloguessin els conceptes abans citats, no s'haurien de tenir en compte les pagues extraordinàries en la quantia que reclama el demandant, perquè l'art. 23 del Conveni col.lectiu de la Construcció de Tarragona, publicat en el BOP de 25.4.2013, regula les gratificacions extraordinàries d'estiu i Nadal, establint que s'abonaran a tots els treballadors afectats pel Conveni, en les quanties establertes en les taules annexes, per la qual cosa sumant tots els conceptes la quantia anual és de 27.675?, que dividits per 365 dies resultaria un total de 75,82? diaris

Aquesta Sala ha posat de relleu, en multitud d'ocasions, les exigències de les revisions fàctiques en suplicació, que es poden resumir en els requisits següents: 1) L'equivocació del jutjat s'ha de deduir de forma directa d'un element de prova documental o pericial. 2) S'ha d'assenyalar per la part recurrent el punt específic del contingut de cada document que posa de relleu l'error al.legat, raonant sobre la correcció del motiu, mitjançant una anàlisi que demostri la correspondència entre la declaració continguda en el document i la rectificació que es proposa, 3) l'error ha de ser evident i s'ha de desprendre de forma clara, directa i inequívoca del document, sense que calgui fer deduccions, conjectures o suposicions i 4) l'error ha de ser transcendent per a modificar el sentit de la decisió de la resolució recorreguda, sense que es pugui utilitzar per a introduir qualificacions jurídiques predeterminants de la d'aquella.

Doncs bé, tenint en compte els citats requisits, la primera pretensió ha de ser estimada en part, en el sentit de que hi consti que 'el salari mitjà de l'actor durant els últims 12 mesos en que va treballar a l'empresa, tenint en compte tots els conceptes que va cobrar, és de 2.404,03? mensuals, inclosa la part proporcional de les pagues extres', perquè així consta en les seves nòmines.

Pel que fa a la modificació del fet provat cinquè s'ha d'acceptar en la seva totalitat, perquè en realitat es tracta d'un simple error de transcripció en el concepte de 'sortides' corresponent al mes de febrer de 2014, atès que és cert que la quantitat és de 50.80?, per la qual cosa la suma total abonada per aquest concepte és de 1.869,44? i la mitjana dels 12 mesos anteriors a l'acomiadament de 357,03? pels dos conceptes.

TERCER.En el segon motiu del recurs, també correctament emparat, ara en l'apartat c) de l' art. 193 de la llei processal laboral , el recurrent denuncia la infracció de l' art. 109.1 de la Llei General de la Seguretat Social en relació amb l'art. 26.1 de l'Estatut dels Treballadors i argumenta, en síntesi, que s'ha d'incloure en el salari, als efectes de calcular la indemnització per acomiadament, les quantitats que el treballador ha percebut pels conceptes de viatges i sortides, que figuren en les nòmines, perquè en el cas present, tal com consta en el fet provat segon, el demandant sempre ha treballat en el mateix centre de treball, sense que es produís cap desplaçament temporal, per exigència de la prestació laboral, a cap altre obra, per la qual cosa s'ha de considerar que les dites quantitats no tenen cap caràcter indemnitzatori, tal com ha constatat la pròpia Inspecció de Treball en el seu informe i, en conseqüència, s'han de tenir en compte en el salari regulador de l'acomiadament. Cita, en favor de la seva tesi, les STS de 2.10.2007 i 16.4.2010 .

Per la seva part l'empresa demandada argumenta que el pagament d'aquestes quantitats es motivada perquè en el contracte de treball el centre de treball es va establir a Vilaseca i això no obstant, el treballador havia de prestar serveis a la localitat de La Pobla de Mafumet (a més de 15 Kms.) per la qual cosa en cas de no haver abonat les dites quantitats estaria infringint els articles 51 i 57 del Conveni col.lectiu que estableixen el pagament d'una mitja dieta, si el desplaçament es fa a un terme municipal diferent d'on està ubicat el centre de treball i el pagament d'una indemnització quan els desplaçaments es fan en el vehicle propietat del treballador.

Censura jurídica que s'haurà d'estimar. L'art. 26.1. de l'Estatut dels treballadors estableix que es considerà salari la totalitat de les percepcions econòmiques dels treballadors, en diners o en espècie, per la prestació professional dels serveis laborals per compte aliena, tant si retribueixen el treball efectiu, qualsevol que sigui la forma de pagament, o els períodes de descans computables com de treball. I el nº 2 del mateix article únicament exceptua de la consideració de salari, entre altres que no interessen a efectes del present litigi, 'les quantitats percebudes pel treballador en concepte d'indemnitzacions i bestretes per les despeses realitzades com a conseqüència de la seva activitat laboral'.

En el mateix sentit, l' art. 109.2 de la Llei General de la Seguretat Social exceptua del deure de cotitzar les quantitats relatives, entre altres, a dietes i assignacions per a despeses de viatge, quan corresponguin a desplaçaments del treballador fora del seu centre habitual de treball.

És a dir, que únicament estan excloses de la consideració de salari aquelles dietes o sumes que tenen per objecte compensar al treballador de les despeses (de menjar, viatges, etc.) que aquest hagi de realitzar per a desenvolupar de manera temporal les seves tasques laborals per compte de l'empresa fora del centre o lloc de treball. La causa d'aquest pagament es deu a que el treballador, en aquest cas, ha de suportar unes despeses pel fet d'haver d'anar a treballar fora del seu centre de treball.

En aquest cas, tal com afirma el recurrent, és cert que en el seu contracte laboral es fixava com a centre de treball el 'Polígon Industrial' i que el dit centre de treball 'tendrá la consideración de itinerante, según se establece en el articulo 40.1 de l'Estatut dels Treballadors', per la qual cosa és evident que l'empresa no estava obligada a abonar-li les indemnitzacions corresponents a les despeses per viatge i dinar, per la qual cosa, les quantitats que li abonada per a tal concepte s'ha d'entendre que formaven part del salari.

En relació a l'al.legació de l'empresa referent a que el centre de treball es va fixar en el contracte de treball a la localitat de Vilaseca i la prestació de serveis es feia a la Pobla de Mafumet i que per aquest motiu va haver d'abonar al treballador els conceptes controvertits, no es pot estimar, perquè encara que el domicili social de l'empresa estigui a Vilaseca, consta que el treballador havia de treballar al Polígon Industrial on es trobava ubicada l'empresa principal DOW CHEMICAL IBÉRICA, S.L., on l'actor sempre ha prestat serveis, segons consta en el fet provat primer, i el dit centre de treball es troba ubicat a la Pobla de Mafumet, per la qual cosa l'empresa no estava obligada a abonar-li les quantitats controvertides, perquè el demandant mai no es va desplaçar a realitzar la seva feina a cap altre centre de treball i, en conseqüència, és evident, tal com conclou l'informe de la Inspecció de Treball, que figura en el fet provat sisè, que el pagament dels conceptes de 'sortides' i 'viatges' encobrien en realitat una part del salari.

Sobre aquesta qüestió el Tribunal Suprem s'ha pronunciat en la recent sentència de data 16 de febrer de 2015 (R. 3056/2013 ), en un litigi molt similar al que ens ocupa, atès que era d'aplicació el Conveni Col.lectiu Estatal de la Construcció.

'Un estudio lógico sistemático de los preceptos que regulan la movilidad geográfica nos muestra que las indemnizaciones por desplazamiento (locomoción, manutención y alojamiento) sólo se devengan por los trabajadores desplazados o trasladados de un centro de trabajo a otro diferente tan distante de su residencia habitual que haga que sea penoso, gravoso y oneroso el desplazamiento del trabajador a diario al centro de trabajo. En estos supuestos de desplazamientos y traslados que impliquen cambio de la residencia declarada por el operario se devengan las indemnizaciones extrasalariales controvertidas, salvo que se trate de trabajadores contratados para prestar sus servicios en centros de trabajo móviles o itinerantes que sean cambiados a un centro de trabajo distinto de la misma empresa. La aplicación de la anterior doctrina al presente caso obliga a estimar el recurso examinado, por cuanto los sucesivos contratos que el trabajador recurrente firmó eran para obra determinada y fueron suscritos en el lugar donde radicaba la obra, según el ordinal segundo del relato de hechos probados que referencia en concreto cada uno de los ocho contratos firmados y su objeto, a la par que da por reproducidos los diferentes contratos donde consta el lugar en el que se pactaron y firmaron, localidad que coincide con la de ejecución de la obra objeto del acuerdo. De este hecho probado se desprende que las dietas cobradas por alojamiento y manutención no era debidas, conforme al convenio colectivo, ni al artículo 40-1 del E.T , ya que el contrato no obligaba a cambiar al trabajador de residencia, pues ese cambio lo daba por supuesto la suscripción del acuerdo en el lugar de ejecución de la obra. Si las dietas no eran debidas por disposición legal o convencional, al no existir desplazamiento o traslado en términos legales o convencionales por celebrarse el contrato de prestación de servicios en el lugar de ejecución de la obra que constituía su objeto, es claro que lo abonado por ese concepto tenía carácter salarial y no compensatorio de gastos por desplazamientos a los que no obligaba el contrato. Es precisamente la inexistencia del deber de desplazarse de un centro de trabajo a otro por imposición empresarial el dato que sirve para calificar la naturaleza jurídica de las indemnizaciones, pagadas, por cuánto las cosas son lo que son y no lo que las partes dicen y corresponde a los Tribunales la calificación jurídica de los hechos y de los contratos, según constante jurisprudencia que por lo reiterada no es preciso citar.

Las afirmaciones de la sentencia recurrida, contenidas en su fundamento segundo, sobre que no consta que esas indemnizaciones se cobrasen durante las vacaciones, lo que hacía presumir que sólo se cobraban por día trabajado, afirmación que parece imponer la carga de la prueba de ese dato al trabajador no son estimables por lo antes razonado: si las dietas por gastos de manutención y alojamiento no son debidas por no existir un cambio de centro de trabajo impuesto por el patrono, ni por un contrato que se firmó en el lugar de ejecución de la obra que constituía su objeto, sin que se pactase que el derecho del trabajador a cobrar las indemnizaciones por gastos cuya naturaleza se cuestiona. Por ello, cual se ha dicho, el concepto abonado como compensatorio tiene naturaleza salarial y el hecho de que se abonará sólo por día trabajado no desvirtúa lo dicho, porque, aparte que se trata de una presunción cuya fuerza decae examinando que en las nóminas consta su pago treinta días al mes, resulta que existen complementos salariales que sólo se pagan por día de trabajo, lo que debilita, igualmente, la presunción y hace dudar de que la carga de la prueba incumbiera al trabajador y no a quien tenía mayor facilidad probatoria por disponer de los documentos oportunos ( art. 217 LEC ), situación ante la que, al no existir obligación legal, convencional o contractual de pagar obliga a concluir, cual se dijo antes, que estamos ante una percepción económica que tiene naturaleza salarial, conforme al artículo 26-1 del E.T '.

QUART.L'estimació del motiu comporta la del recurs i la revocació de la sentència d'instància, únicament pel que fa a modificar la quantitat a que puja la indemnització que l'empresa ha d'abonar al treballador, en el cas de que no opti per la readmissió, que es fixa en la quantitat de 10.648,46?, de les quals s'haurà de deduir la suma ja abonada per l'empresa al demandant de 4.898? (fet provat tercer), per la qual cosa la quantitat a abonar serà la de 5.750,46?.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem d'estimar i estimem el Recurs de Suplicació interposat pel Don. Faustino , contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 3 de Tarragona, en data 8 de maig de 2015 , que va recaure en les Actuacions 905/2014, en virtut de demanda presentada pel l'esmentat Sr. contra DOW CHEMICAL IBERICA S.L., KAEFER SERVICIOS INDUSTRIALES S.A.U., ALTRAD RODISOLA S.A.U., BILFINGER INDUSTRIAL SERVICES SPAIN S.A. i el FONS DE GARANTIA SALARIAL, en reclamació per acomiadament, i, per tant, hem de revocar i revoquem l'esmentada resolució, únicament pel que fa a la indemnització que haurà d'abonar l'empresa KAEFER SERVICIOS INDUSTRIALES, S.A.U. a l'actor en cas de no readmissió, que es fixa en la quantitat de 5.750,46?.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.