Sentencia Social Nº 7742/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5459/2006 de 09 de Noviembre de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 9 de novembre de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7742/2006

En el recurs de suplicació interposat per SAS Cockpit automotive System, S.L. actualment SAS

Autosystemtechnik, S.A. a la sentència del Jutjat Social 4 Barcelona de data 27 de març de 2006 dictada en el procediment núm. 538/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part Juan Miguel , Juan , Juan Pedro , -F.G.S.- Fondo de Garantía Salarial, Ministerio Fiscal, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 22 de juliol de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament disciplinari, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 27 de març de 2006 , que contenia la decisió següent:

"Que estimando en parte la demanda interpuesta por Don. Juan Miguel , Juan y Juan Pedro contra SAS COCKPIT AUTOMOTIVE SYSTEM S.L., actualmente denominado SAS AUTOSYSTEMTETECHNIK S.A.,MINISTERIO FISCAL y FONDO DE GARANTIA SALARIAL , declaro la improcedencia de los despidos de los demandantes, condenando a la empresa demandada SAS COCKPIT AUTOMOTIVE SYSTEM S,L., actualmente denominada SAS AUTOSYSTEMTECHNIK S.A., a estar y pasar por esta declaración, pudiendo los trabjadores, en el término de CINCO DIAS desde la notificación de esta resolución, optar entre la readmisión o el abono por parte de la empresa de las cantidades siguientes:

1.- El Sr. Juan Miguel 21.404,63 euros en concepto de Indemnización y los salarios de tramitación desde la fecha de efectos del despido, 22-6-2005, hasta la de la sentencia a razón de 54,88 euros diarios.

2.- Don. Juan , 24.940,80 euros en concepto de indemnización, y los salarios de tramitación desde la fecha de efectos del despido 22-6-2005, hasta la notificación de la sentencia a razón de 55, 42 euros diarios.

3.- Don. Juan Pedro , 16.273,21 euros en concepto de indemnización, y los salarios de tramitación desde la fecha de efectos del despido, 22-6-2005, hasta la notificación de la Sentencia a razón de 54,93 euros diarios.

Absolviendo a la empresa de las restantes peticiones ejercitadas. Sin expresa condena en costas."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primero.- Don. Juan Miguel con DNI NUM000 , ha venido prestando servicios para la empresa SAS COKPIT AUTOMOTIVE SYSTEM S.L. actualmente denominada SAS AUTOSYSTEMTECHNIK S.A, con una antigüedad de 7 de octubre de 1.996, categoría profesional de Oficial 1ª y percibiendo un salario de 1.646,51 euros brutos mensuales, con inclusión de prorrata de pagas extraordinarias.

Segundo.- Don. Juan con D.N.I. nº NUM001 , ha venido prestando servicios para la empresa SAS COCKPIT AUTOMOTIVE SYSTEM S.L.,actualmente denominada SAS AUTOSYSTEMTECHNIK S.A., con una antigüedad de 7 de octubre de 1996, categoría profesión de Oficial 1ª y percibiendo un salario de 1.662,72 euros brutos mensuales, con inclusión de prorrata de pagas extraordinarias

Tercero.- Don. Juan Pedro , con DNI nº NUM002 ha venido prestando servicios para la empresa SAS COCKPIT AUTOMOTIVE SYSTEM S.L.,actualmente denominada SAS AUTOSYSTEMTECHNIK S.A., con una antigüedad de 26 de octubre de 1998, categoría profesión de Oficial 2ª y percibiendo un salario de 1.662,72 euros brutos mensuales, con inclusión de prorrata de pagas extraordinarias.

Cuarto.- Es de aplicación a las partes el Acuerdo sobre Código de Conducta Laboral para la Industria del Metal.

Quinto.- Los tres actores son miembros del Comité de Empresa por el Sindicato CGT y también del Comité de Huelga que tuvo lugar en la empresa los días 19 y 20 de mayo y 2 de junio de 2005.

Sexto.- La empresa interpuso demanda de Conflicto Colectivo en petición de declaración de ilegalidad de la huelga, que recayó ante el Juzgado de lo Social nº 24 de esta Ciudad,autos nº /2005, que en fecha 19-9-205, dictó sentencia desestimatoria. Sentencia que aun no es firme.

Septimo.- Don. Juan recibió carta de la Empresa de fecha 14 de mayo de de 2005, de notificación de incoació de expediente contradictorio"por la convocatoria de la huelga del día dos de junio y los hechos protagonizados por usted y el resto de miembros del Comité de Huelga". Expediente que fue comunicado a la Selección Sindical correspondiente para que formulara alegaciones.

Octavo.- La empresa le comunicó carta de despido de fecha 22 de junio de 2005, imputándole que:

"Ostentó la condición de convocante y miembro del Comité de Huelga de la Jornada de huelga, que a tender de esta parte es claramente ilegal....

Participó ustd activamente en dicha jornada de huelga, organizando y formando parte de sendos de "piquetes" que a lo largo de esa jornada intentó impedir el acceso de sus compañeros a su puesto de trabajo, mediante su presencia intimidatoria en las puertas de acceso, insultos y amenazas a aquéllos que querían ejercer su derecho al trabajo, según carta que obra al folio 643 de los autos y que se tiene por reproducida a todos los efectos.

Noveno.- Los Sres. Juan Pedro y Juan Miguel recibieron carta de la Empresa el 30 de mayo de 2005 de notificación de incoación de expediente contradictorio "por la convocatoria de huelga de los días 19 y 20 de mayo" , y el día 14 de junio " por la huelga del dos de junio", en la que se hacía mención a "los hechos protagozinados por usted y el resto de miembros del Comité de Huelga". Expediente que fue comunicado a la Secció Sindical correspondiente para que formulara alegaciones.

Décimo.- El día 22 de junio de 2005, les fue enviada a los Sres. Juan Pedro y Juan Miguel carta de despido en la que la empresa les comunicaban su despido imputándoles:

"Ostentó la condición de convocante y miembro del Comité de Huelga de las jornadas de huelga, que a entender de esta parte es claramente ilegal...

Participó usted activamente en dicha jornada de huelga, organizando y formando parte de sentos "piquetes" que a lo largo de esa jornada intentó impedir el acceso de sus compañeros a su puesto de trabajo, mediante su presencia intimidatoria en las puertas de aceso, insultos y amenzadas a aquéllos que querían ejercer su derecho al trabajo" según cargas que obran a los folios 655 y 665 de los autos, y que se tienen por reproducidas a todos los efectos.

Undécimo. - La huelga imputada es legal, según sentencia todavía no firme. Y en el Atestado de la Guardia Civl consta como miembros del Comité de Huelga impidieron el acceso de los trabajadores a su lugar de trabajo, e insultaron y amenzaron a las Fuerzas actuantes y a los trabajadores que acudían a trabajar. Pero no ha quedado acreditado que esas personas fueran los tres actores, pues habían mäs miembros del Comité de Huelga.

Duodécimo.- En fecha 20 de Julio de 2005 se celebró la preceptiva conciliación ante el SCI del Departament de Treball con el resultado de "sin avenencia".

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada SAS COCKPIT AUTOMOTIVE SYSTEM SL va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, qui el va impugnar en forma els Srs. Juan Miguel , Juan i Juan Pedro . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que estima en part la demanda, que sol licitava la nul litat o subsidiàriament la improcedència de l'acomiadament, i declara improcedent l'acomiadament dels demandants, als quals es va imputar la participació en una vaga il legal, presenta recurs de suplicació l'empresa demandada, que ha estat impugnat per l'adversa.

SEGON. Com a primer motiu del recurs, per la via de l' apartat a) de l'art. 191 TRLPL es denuncia per la recorrent la infracció de normes o garanties processals que li han causat indefensió, postulant la nul litat d'actuacions.

Al lega el recurrent l'existència de litispendència, amb cita de l' article 158.3 de la LPL , precepte que indica seria aplicable al cas, ja que regula els efectes de cosa jutjada de la sentència dictada en procediments era matèria de conflicte col lectiu, respecte als conflictes individuals que versin sobre idèntic objecte. En el cas que ens ocupa, el procediment seguit en el jutjat social 24 d'aquesta ciutat, en matèria de conflicte col lectiu, actua com actora l'empresa recurrent dirigint l'acció contra el Comitè de Vaga i el Comitè d'Empresa i demana la declaració de il legalitat de la vaga, mentre que en el present procediment els actors són els treballadors acomiadats als quals se'ls imputa la participació en la vaga la qualificació de la qual és matèria del procés anterior a banda d'altres infraccions.

Respecte a la doctrina dels tribunals que cita el recurrent, continguda en les sentències de l'AN de 13 de març de 2001, TSJC de 7 de març de 2000, TSJ Andalusia-Granada 22 de juliol de 2003 , és cert que els tribunals han d'evitar que el resultat dels litigis comportin resolucions oposades i contradictòries entre si, ja que una de les finalitats del procés és aconseguir la seguretat jurídica.

Però també es coneguda, la subordinació de la institució de la litispendència a la de cosa jutjada, tal i com forma reiterada ha posat en evidència la doctrina unificada (entre d'altres, SSTS 13.10.1994, 28.12.1994, 14.03.1995, 12.04.1995, 15.05.1995, 25.10.1995 i 20.12.1995 ). En altres paraules, aquella institució processal només opera quan aquesta segona desenvolupa la seva eficàcia legal. L'exigència de la "més perfecta identitat" entre les parts, la seva posició processal i la causa de demandar -que contemplava el derogat art. 1252 CC - va comportar, que la doctrina cassacional tradicional hagués rebutjat l'aplicació de la cosa jutjada de no donar-se aquesta absoluta similitud (com es pot veure, per exemple, en les SSTS 30.06.1987 o la més recent de 03.04.2001 ). Si bé, no cal oblidar que la dita interpretació rígida ha trobat excepcions en la pròpia doctrina unificada, en casos concrets d'aplicació de l'efecte positiu de cosa jutjada; així, per exemple, pel que fa a procediments declaratius d'existència de responsabilitat solidària en grups d'empresa, respecte a actuacions posteriors, sempre que es doni la identitat subjectiva, que es contempla en la coneguda i important sentència TS 29.05.1995 ; o en la sentència de 26.12.2000 , que determina l'efecte positiu de cosa jutjada d'una sentència ferma d'acomiadament i extinció sobre un procediment posterior relatiu a l'alta d'ofici. O en l'encara més recent STS UD 14.04.2005 , en la què es determina l'eficàcia de cosa jutjada respecte la declaració de contingència en incapacitat temporal i el posterior procediment d'incapacitat permanent. Amb tot, el canvi més substantiu en la matèria ha vingut de la mà del redactat de l' art. 222 de la LEC 2000 , atès que el seu apartat primer suavitza en forma clara l'anterior del Codi Civil i, molt especialment, tenint present que en el seu apartat quart amplia l'aplicació de l'analitzada institució als processos posteriors que "apareguin com conseqüència lògica" de l'objecte dels anteriors, sempre que existeixi identitat subjectiva. Amb la generalització de l'efecte positiu de la cosa jutjada -i per tant, de litispendència- s'eviten clars conflictes d'aplicació i/o interpretació de dos pronunciaments judicials sobre qüestions processals diferents, però que aborden un determinat aspecte comú, connex o derivat en forma contradictòria, el què és contrari al dret de tutela judicial efectiva, ex art. 24.1 CE (entre d'altres, SSTC 24/1984, 171/1991, 219/2000 i 151/2001 ).

En aquesta línia, la més recent doctrina del Tribunal Suprem en la matèria ha afirmat (per totes, SSTS 21.12.2000 ó 17.09.2002 ), que "la excepción de litispendencia tiene por finalidad impedir que puedan producirse resoluciones contradictorias sobre unos mismos hechos de seguirse, simultáneamente, dos causas para enjuiciar la misma pretensión. Así entendida la excepción no puede producir indefensión, pues recaerá una resolución judicial que dará respuesta a las pretensiones deducidas. Pero, si éstas no son las mismas, el primer litigio no puede enervar la tramitación del segundo, pues, caso contrario, quedarían sin resolver las acciones ejercitadas en el postrero" .

Doncs bé, analitzant d'al legada qüestió processal en les presents actuacions, escau observar que és evident que entre aquesta litis i la sentència prèviament recaiguda en la instància dictada pel Jutjat Social 24, que desestimava la pretensió de declaració de il legalitat de la vaga, no existeix ni identitat subjectiva (no són les mateixes parts del conflicte col lectiu i d'aquest d'acomiadament, ni per la seva posició processal, ni pel fet que en aquell procediment estan demandats els Comitès de Vaga i d'Empresa), ni de causa de demanar (per tant, raons i fonaments jurídics i fàctics de la pretensió), ni l'objecte de la pretensió (ja que en un cas és una declaració judicial de il legalitat de la vaga i en l'altra la qualificació de la decisió extintiva amb les conseqüències legals).

Per altra banda, si bé queda evidenciada la connexió entre els dos processos, no es pot tampoc compartir però la valoració de que declarada la il legalitat o legalitat de la vaga, quedaria predeterminada la matèria objecte de l'acomiadament. I això és així ja que en la valoració de l'acomiadament s'han de tenir en compte a més a més de la declaració formal o no de legalitat de l'actuació, altres elements tals com el factor subjectiu de la culpabilitat dels treballadors que hi intervenen, convocants o no de la mateixa, així com el grau de participació, i inclús la proporcionalitat de la sanció i la no discriminació en la efectivitat de la decisió sancionadora respecte a tots els participants en la vaga declarada. En conseqüència, no es pot compartir la conclusió de que la valoració sobre la vaga convocada sigui predeterminant de la del procediment d'acomiadament causant de la suspensió del litigi, per efectes de l'aplicació de l' article 158.3 de la LPL , que fan que no sigui apreciable en el cas concret l'excepció de litispendència, sobretot quan els requisits formals de la convocatòria donaven lloc a una aparença de legalitat, que ha estat objecte de un litigi, estimant el jutjat de instància que no es podia declarar il legal, havent-se de confirmar la correcta valoració de la jutgessa de instància, que va rebutjar aquesta excepció processal.

TERCER. Com a segon motiu del recurs, la part demandada demana la revisió dels fets provats, per la via de l' article 191-b) de la Llei de procediment laboral . Interessa al efecte, la modificació del fet provat 11è, al legant que el relat que consta és essencialment valoratiu i resulta errònia l'afirmació que conté sobre la legalitat de la vaga.

Cita com a documents de contrast els que diu folis, referint-se a documents: 27 del ram de prova de la part (carta comunicant pèrdues pers la vaga): 41 del mateix (provisió admetent a tràmit el recurs contra la sentència del J. S. 24 presentat per la mateixa empresa); atestat policial, document 44; diligència identificació G.C folis 594, informe de detectiu privat, folis 394 a 413, fotografies, folis 407.

Cal posar de relleu -tal com s'ha dit abans- que el present recurs de Suplicació no té la naturalesa de l'apel lació ni de segona instància, - Sentències del Tribunal Constitucional 18/1993, 294/1993 i 93/1997 - sinó que és de naturalesa extraordinària, gairebé cassacional, en el qual el Tribunal "ad quem" no pot valorar "ex novo" tota la prova practicada a les actuacions. Naturalesa que es basa en l' article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la regulació del qual evidencia que per al legislador és el jutge d'instància, que és el que té un coneixement directe de l'assumpte, a qui correspon apreciar els elements de convicció, concepte més ampli que el de mitjans de prova, en incloure també la conducta de les parts en el judici, per establir la veritat processal intentant que s'apropi al màxim a la veritat real, valorant, en consciència i segons les regles de la sana crítica ( Sentència del Tribunal Constitucional de 17 d'octubre de 1994 ), la prova practicada a les actuacions d'acord amb les àmplies facultats que amb aquesta finalitat li atorga l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral . I aquesta atribució de la competència per valorar la prova del Magistrat "a quo" és precisament la que determina que el Tribunal Superior s'ha de limitar, normalment, a efectuar només un control de la legalitat de la sentència, i tant sols excepcionalment pugui revisar les seves conclusions de fet, precisament quan d'algun document o prova pericial invocada pel recurrent es posi de manifest, de manera inqüestionable, l'errada del Jutge "a quo", refusant-se tota possibilitat de revisió de la prova dels testimonis i de la confessió judicial, així com dels possibles arguments i les interpretacions més o menys lògiques del recurrent valorant la prova realitzada (en aquest sentit, cal fer referència a les sentències del Tribunal Suprem de dates 17 d'octubre de 1990 i 13 de desembre de 1990 ), fins el punt que s'hagi dit que la certesa de l'error exclou tota situació dubtosa, de manera que si la part recurrent no al lega un medi idoni per la revisió i no acredita molt clarament l'errada en la valoració de la prova per part del Jutge, ens trobarem davant d'un intent interessat i inútil de substituir el criteri judicial objectiu pel subjectiu de la pròpia part.

Doncs, bé, la jutgessa de instància, en el fet provat onzè que es pretén modificar, fa referència a una sentència que no és ferma, els contingut de la qual no es discuteix pel recurrent i consta en les actuacions. Per altra banda, es realitza una valoració de les altres proves aportades, que no evidencia cap error material, sinó la conclusió a la qual ha arribat la jutgessa aplicant el principi de immediació i la valoració del conjunt de la prova practicada, sense que el relat interessat pel recurrent resulta de manera clara i indiscutida dels documents que cita. En conseqüència, s'ha de rebutjar el segon motiu del recurs.

QUART. Per la via de l' article 191 c) de la LPL , formula el recurrent la censura jurídica, indicant que la sentència infringeix la jurisprudència que interpreta l'article 54.2 c) i d) de l'Estatut dels Treballadors , amb cita de la doctrina del Tribunal Constitucional que indica que l'exercici del dret de vaga inclou el dret a difondre i informació sobre la mateixa ( STS 120/183 RTC 1983/120 ), però no pot tutelar el de coaccionar, amenaçar o exercir actes de violència moral de caràcter intimidatori, per què això seria contrari a béns constitucionalment protegits com la dignitat de la persona i el seu dret a la integritat moral. Cita el recurrent, altres sentències de Tribunals Superiors de Justícia del P.B de 30-01-01, de Catalunya, de 12 de maig de 2003, de Madrid de 17-03-94, Canàries de 1 d'octubre de 2004 i STS de 7 de març de 1985 , en què es declara causa justa d'acomiadament la participació en actes coactius en el curs de una vaga, impedint coactivament a altres treballadors l'exercici dels seus drets a realitzar les feines que l'empresa indicava, l'accés al treball, o similars.

Però en la seva argumentació el recurrent parteix d'una premissa que no ha quedat acreditada, ja que no s'ha modificat el relat fàctic, del qual és dedueix que membres del Comitè d'Empresa van impedir l'accés al treball a altres treballadors, que van insultar i amenaçar a les forces actuants i a altres treballadors, però que no ha quedat acreditat que els autors d'aquestes actuacions fossin els demandants. En conseqüència, no havent-se acreditat els fets imputats en la carta d'acomiadament, correspon confirmar la sentència de instància, en aplicació de l' article 105 de la LPL, que regula la càrrega de la prova i de l'article 55-4 del ET, en relació al article 54 del mateix text legal .

CINQUÈ. Les anteriors consideracions, doncs, han de comportar la desestimació del recurs i la confirmació del decideixo de la sentència recorreguda, amb imposició de costes processals a la part recurrent, que haurà d'abonar en concepte d'honoraris de la part impugnant del recurs la quantitat de 300 euros, atès l' article 233.1 de la LPL .

Conforme a l' article 202.1 i 4 de la LPL, s'ha d'acordar la pèrdua del dipòsit necessari i de la consignació de la quantitat objecte de la condemna, quantitats a les que es donarà la destinació legal.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per SAS COCKPIT AUTOMOTIVE SYSTEM, S.L. actualment denominada SAS AUTOSYSTEMTECHINK, S.A. contra la sentència dictada pel jutjat del social 4 dels Barcelona, en data 27 de març de 2006 , recaiguda en les actuacions 538-05, en virtut de demanda deduïda per Juan Miguel , Juan I Juan Pedro contra la citada empresa i el FONS DE GARANTIA SALARIAL i el MINISTERI FISCAL, en reclamació per acomiadament, i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.

Condemnem a les costes del recurs a la part recurrent, que haurà d'abonar 300 euros en concepte d'honoraris de lletrat a la part impugnant del recurs.

Acordem la pèrdua del dipòsit i consignació per recórrer, quantitats a les que es donarà la destinació legal.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.