Última revisión
10/11/2006
Sentencia Social Nº 7819/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 8210/2005 de 10 de Noviembre de 2006
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 9 min
Orden: Social
Fecha: 10 de Noviembre de 2006
Tribunal: TSJ Cataluña
Ponente: SOLE PUIG, ASCENSION
Nº de sentencia: 7819/2006
Núm. Cendoj: 08019340012006108469
Núm. Ecli: ES:TSJCAT:2006:13830
Encabezamiento
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
RU
IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO
IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG
Barcelona, 10 de novembre de 2006
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats
més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 7819/2006
En el recurs de suplicació interposat per Carlos a la sentència del Jutjat Social 11 Barcelona de data 28 DE JUNY DE 2005 dictada en el procediment núm. 274/2005 en el
qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG.
Antecedentes
Primer. En data 20 d'abril de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 28 de juny de 2005 , que contenia la decisió següent:
"Que debo desestimar y desestimo totalmente la demanda formulada por Don Carlos , contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL que pretendía declaración de que se halla en situación de Incapacidad Permanente en el grado de absoluta para todo tipo de trabajo."
Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
PRIMERO.- La parte actora don Carlos , nacido el 15/04/1946, titular de D.N.I. nº NUM000 , afiliado a la Seguridad Social en el Régimen General con el nº NUM001 , de profesión habitual oficial conductor, acredita cotización por periodo suficiente para lucrar la prestación que postula, y base reguladora de 837,00 euros.
SEGUNDO. - Inició proceso de incapacidad temporal el 25/06/2003 e incoado expediente de incapacidad permanente agotado el plazo máximo de duración de aquella situación, emitió dictamen el CRAM el 02/12/2004, que recogía como dolencias: "Doble lesión aórtica y mitral. Recambio valvular (prótesis ambas lesiones). Sección ligamentosa de dedo pulgar derecho. Tratamiento de anticoagulación" y resolvió la Dirección Provincial deI I.N.S.S. en Barcelona el 26/01/2005, declarando que se encontraba afecto de incapacidad permanente en grado de total para su profesión habitual derivada de enfermedad común, y cualificada por razón de edad, con derecho a percibir pensión inicial equivalente al 75% de su base reguladora, con efectos económicos de 26/01/2005.
TERCERO.- Formuló reclamación previa que pretendía declaración de incapacidad permanente en el grado de absoluta para todo trabajo, que fue desestimada por resolución expresa.
CUARTO.- Padece: Cardiopatía por doble lesión aórtico mitral actualmente con buen funcionalismo tras doble implantación valvular mitral y aórtica. FEV1 del 66% e insuficiencia mitral ligera. Disnea a moderados esfuerzos. Antecedentes de mínima lesión de aspecto isquémico en hemisferio izquierdo. Leve alteración de la función ventilatoria. Tratamiento anticoagulante.
Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, qui no el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
Fundamentos
Primer.- La part demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima reconèixer la situació d'incapacitat permanent absoluta. L'objecte del recurs és revisar els fets declarats provats en la Sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191, b) i c) de la vigent Llei de Procediment laboral , el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de set d'abril .
Segón.- En primer lloc postula la revisió del quart fet provat de la Ssntència en què consten les lesions, i proposa la redacció alternativa sobre les seves lesions en base a la pericial mèdica de la part i els informes mèdics aportats en la seva prova documental.
La doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstàncies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d'instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal t laboral y l' article 348 de la Llei d'Enjudiciament civil, LEC. 1/2000 . En el present cas l'esmena al quart fet provat que postula la part es basa en certificats mèdics i peritatges mèdics que el titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés. Informes mèdics que per altra banda no són totalment contradictoris entre sí, un cop es fa abstracció de la valoració jurídica que alguns d'ells fan sobre les limitacions funcionals que les lesions assenyalades comporten per a la demandant. La valoració jurídica d'aquestes limitacions és facultat exclusiva de l'òrgan judicial, en examinar la prova practicada i no donar més preponderància a una que altra, atès que la prova mèdica del demandant no ofereix més credibilitat que les altres proves mèdiques documentals practicades, ja què no està obligat a subjectar-se al seu dictamen. La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova.
En el cas present, per aplicació d'aquesta doctrina, s'ha de desestimar aquest motiu de recurs.
Tercer.- El segon objecte del recurs és per a denunciar la infracció per no aplicació de l' article 137, 1 c) abans núm. 137,5 de la Llei General de la Seguretat Social , el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny, d'acord amb la Disposició Transitòria cinquena bis que manté la definició dels graus d'incapacitat permanent segons l'anterior normativa. Considera que a més de les greus lesions al cor, pateix una insuficència ventilatòria entre un 58% i un 66% i s'ha de sotmetre a tractament anticoagulant continuat. Entén que la restricció ventilatòria juntament amb la sequela cardíaca és molt greu. Invoca criteri jurisprudèncial que transcriu.
L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar una incapacitat permanent ha de concorrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, i també en relació amb el treball que ha de dur a terme. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat total o absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar el propi treball habitual o un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en régim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.
En el present cas, el conjunt de les lesions que pateix el demandant es consideren en grau determinant de la incapacitat permanent total tal com se li ha reconegut, sense que es trobi limitat per a dur a terme activitats de tipus sedentari i alternancia postural, doncs el conjunt de lesions que pateix es troben controlades i en tractament i no tenen entitat invalidant de forma absoluta. Per tant es considera que no s'infringeix l' article núm. 137.5 de la Llei general de la Seguretat Social i la doctrina jurisprudencial esmentats, raó per la qual també s'haurà de desestimar aquest motiu de recurs.
Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes d'especial i general aplicació,
Fallo
Desestimar el recurs de suplicació presentat pel rrecurrent demandant Don. Carlos contra la Sentència de 28 de juny de 2005 dictada pel Jutjat Social núm. 11 de Barcelona en el procediment núm. 274/2005, seguit a instància de l' esmentat Sr. recurrent contra l' Institut Nacional de la Seguerat Social, la qual es confirma en la seva totalitat.
Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .
Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.
Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.
PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.

