Sentencia Social Nº 7827/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7844/2005 de 10 de Noviembre de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

Barcelona, 10 de novembre de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7827/2006

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la

sentència del Jutjat Social 9 Barcelona de data 2 de juny de 2005 dictada en el procediment núm. 259/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part Juana , ha actuat com a ponent Il· lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 13 d'abril de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 2 de juny de 2005 , que contenia la decisió següent:

"ESTIMANDO la demanda formulada por DOÑA Juana , debo declarar y declaro al mismo afecto de Invalidez Permanente en grado de Absoluta, con efectos desde 26/11/2004 y siendo revisable el grado en el plazo de 1 año, reconociéndole el derecho al percibo de una pensión mensual inicial equivalente al 100% de su base reguladora de 461,26 Euros mensuales, o sea en la cuantía de 461,26 euros mensuales, más las revalorizaciones legales pertinentes y condenando al Instituto Nacional de la Seguridad Social a estar y pasar por tal declaración y al abono de la indicada pensión."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La demandante Dña Juana nacido el día 6 de noviembre de 1946 y con DNI núm. NUM000 , figura afiliado a la Seguridad Social a través del Régimen General y con profesión habitual de Oficial Textil Hiladora.

SEGUNDO.- En fecha 10 de diciembre de 2004, tras oportuno reconocimiento médico por la UVAMI se dictó resolución por la Dirección Provincial del INSS en fecha 1801/2005, declarando que la parte actora no se halla en situación de Incapacidad Permanente.

TERCERO.- Disconforme con el grado reconocido la parte actora formuló reclamación previa, que fue desestimada por resolución definitiva de 023/03/05, quedando agotada la vía administrativa.

CUARTO.- La parte actora acredita las siguientes dolencias: depresión mayor refractaria a la medicación y trastorno de ansiedad generalizada de intensidad severa,z espondiloartrosis dorsolumbar moderada, Hallux valgus bilateral intervenido. Osteopenia.

QUINTO.- La base reguladora de la prestación asciende a 461,26 euros mensuales.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, qui el va impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'ens gestor demandat planteja recurs de suplicació contra la Sentència que estima declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és revisar els fets declarats provats de la sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191 b) i c) de la Llei de Procediment laboral , el Text refós del qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon.- Qui recorre postula la revisió del fet provat quart de la sentència, que recull les lesions que pateix. El text alternatiu que proposa és per a què consti que pateix transtorn ansiós depressiu crònic de carácter moderat, espondiloartrosi dorsolumbr moderada, hallux valgus bilateral intervingut i osteopènia. Basa la modificació en els informes mèdics del perit mèdic de la part i l'informe mèdic que cita.

La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja què aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També aquesta Sala ha vingut assenyalant, en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, que davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d'instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l' article 348 de la Llei d'Enjudiciament civil, LEC. 1/2000 ..

En el cas present cas l'esmena al quart fet provat que postula la part, es basa en certificats mèdics que el titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés. Informes mèdics que no són totalment contradictoris entre sí. La valoració jurídica de l'entitat de les lesions declarades provades i les limitacions que li produeixen a la demandant , és facultat exclusiva de l'òrgan judicial. Per tant, en aplicació de la doctrina jurisprudencial esmentada, procedeix la desestimació d'aquest motiu de recurs.

Tercer.- El segon objecte del recurs és la denúncia de la infracció per errònia aplicació de l' article 137.5 de la Llei general de la Seguretat Social , el Text refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny . També invoca doctrina jurisprudencial. La part recurrent raona en el sentit de què les lesions que pateix, segons la modificació proposada, no la inhabiliten per a activitats retribuides de caràcter sedentari.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la LLGSS . la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendabilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solsament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur- la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demès exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la part demandant per a ser creditora de la incapacitat absoluta reconeguda, el quart fet declarat provat de la relació fàctica que no ha sigut modificat, reflecteix un conjunt de patiments amb incidència psíquica determinant greu, que redueixen de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme l'activitat lucrativa per compte pròpia o per compta d'altra amb rendiment acceptable, atesa la Depressió major refractaria a la medicació i el trastorn d'ansietat cronificat d'intensitat severa. En el present cas concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat social ( RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, devent-se desestimar aquest motiu del seu recurs.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar com ho fem el recurs de suplicació plantejat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentencia de 2 de juny de 2005 dictada pel Jutjat Social núm. 9 de Barcelona en el procediment núm. 259 de 2005, seguit a instància de Doña. Juana contra l' esmentat Institut recurrent, la qual confirmem en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.