Sentencia Social Nº 7827/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 881/2007 de 29 de Octubre de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 29 d'octubre de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7827/2009

En el recurs de suplicació interposat per Leoncio a la sentència del Jutjat Social 10 Barcelona de data 29 de gener de 2008 dictada en el

procediment núm. 881/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 10 de desembre de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 29 de gener de 2008, que contenia la decisió següent:

"Desestimo la demanda promovida por Leoncio contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, en reclamación de incapacidad permanente absoluta, derivada de enfermedad común, absolviendo a la susodicha parte demandada de las pretensiones objeto de la misma. "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El actor, nacido el 2 de julio de 1942, en virtud de resolución del 21 de octubre de 2002 fue declarado en situación de incapacidad permanente en grado de total cualificada para la profesión habitual, derivada de enfermedad común, por las lesiones de: condropatía grado II con destrucción de la articulación femoropatelar de rodilla izquierda + artropatía grado III con afectación de la articulación tibio-femoral + meniscectomía con edema del ligamento lateral interno produciendo gonalgia de intensidad elevada e inestabilidad articular siendo tributario de prótesis total rodilla, hipoacusia en oído derecho con perforación timpánica. Formuló solicitud de revisión por agravación, e instruido expediente fue denegada por resolución de la Dirección Provincial de Barcelona del Instituto Nacional de la Seguridad Social de fecha 8 de agosto de 2007 al considerar que las secuelas seguían constituyendo el mismo grado de incapacidad, contra la que interpuso reclamación previa a la vía judicial en solicitud de un grado de absoluta para todo trabajo, desestimada mediante resolución del 15 de octubre; la base reguladora es de 1.287,68 ?.

SEGUNDO.- Presenta el siguiente cuadro de lesiones: gonartrosis bilateral avanzada susceptible de prótesis total de rodillas; espondiloartrosis moderada, radiculopatía S1 derecha; artrosis moderada en manos, codos y hombros; diabetes mellitus no insulinodependiente; arritmia completa por fibrilación auricular en control cardiológico; enfermedad pulmonar obstructiva crónica leve; síndrome depresivo en tratamiento; hipoacusia bilateral de intensidad moderada.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Pel demandant es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima reconèixer la situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna per agreujament de les lesions que va acreditar la seva situació d'incapacitat permanent total.

L'objecte del recurs és revisar els fets provat i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l'article 191, b) i c) de la Llei de Procediment Laboral .

Segon.- Postula la modificació del fet provat segon de la sentència que es refereix a les lesions que pateix, i proposa un text alternatiu que digui: " Presenta hipoacussia bilateral severa amb marcada afectació conversacional; dísnea cardiorespiratòria; Trastorn distímic mixt; Espondiloartrosi generalitzada avançada; Artrosi de malucs; Artrosi tricompatimental de genolls en grau sever; artrosi avançada severa a les mans; artrosi de colzes i espatlles amb Dèficit funcional i Trastorn Depressiu Mixt." Basa la modificació en els documents que cita.

Postula l'addició d'un fet provat nou, que seria el tercer, amb el següent text que proposa : " Al demandant se li va reconèixer per resolució de 21 d'octubre de 2002 una situació d'Incapacitat permanent en el grua de total per una patologia existent únicament a nivell del genoll esquerre i oïda dreta. No obstant la patologia ha canviat actualment i s'ha agreujat substancialment perquè presenta un procés artròssic intens en el raquis cervical ( estenosi del canal) i lumbar amb afectació radicular i presenta una marcada limitació funcional. També presenta una artrosi avançada a les espatlles amb afectació inflamatòria del m. rotador bilateral que justifica el dolor i la limitació marcada de la funcionalitat, de la mateixa manera en colzes i sobre tot en les mans en les quals el procés sever genera dolor i limitació amb tumefacció. També pateix artrosi en malucs i el procés als genolls s'ha anat agreujant i és de grau avançat en el dret. També es troba afectat d'una acússia ara bilateral amb pèrdua de l'àrea conversacional i una pàtologia cardio respiratòria amb clínica disnèica. Finalment el demandant pateix Trastorn depressiu mixt que agreuja el seu estat i genera limitació per manca d'estímul que comporta. Per tant l'estat general psico-físic en relació al reconegut en la resolució de 2002 s'ha vist agreujat de forma intensa i transcendental sent la seva capacitat laboral residual nul la." Basa l'addició en els documents mèdics que cita.

Aquesta Sala ha vingut assenyalant, en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, que davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d'instància, ateses les facultats que li atorga l'article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil , i la part recurrent no pot pretendre seleccionar y extreure dels diferents informes mèdics aquelles apreciacions que li interessen per a construir un quadre clínic residual adaptat al seu criteri parcial i subjectiu. També la doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova.

En aplicació d'aquesta doctrina, desestimem aquest objecte del recurs, tota vegada que els informes mèdics citats per la part recurrent van ser valorats judicialment en la facultat que confereix l'article 97.2 ja esmentat, juntament amb la resta d'elements de convicció aportats per les parts a la vista oral, sense que el magistrat de la instància estigui obligat a recollir tota i cada una de les expressions mèdiques de les lesions dels informes concrets dels facultatius, sinó les conclusions mèdiques a què arriba segons la valoració que en faci. L'addició fàctica proposada per altra banda és improcedent perquè resultaria predeterminant de la decisió judicial, ja que estableix una valoració de les lesions i seqüeles pròpia de la motivació judicial de la relació fàctica en cas d'estimar la pretensió de la part recurrent.

Tercer.- En el segon objecte del recurs, denuncia la infracció de l'article 137 de la Llei General de la Seguretat Social referit al concepte de la incapacitat permanent absoluta. Amb cita de doctrina jurisprudencial, fa referència a que les lesions recollides en els informes mèdics i també les objectivades en la sentència s'han de relacionar amb la capacitat per fer una activitat amb el mínim d'eficàcia rendiment i constància. Argumenta que la qualitat de vida del treballador està seriament compromesa degut als dolors que en ocasions impedeixen que pugui sortir de casa, i a la impossibilitat d'adoptar posicions del cos prolongades de forma que no pot estar ni dret ni assegut gaire temps ni pot agafar pesos.

Quart.- L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, en connexió amb l'article 137.5 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat Social (RD. Legislatiu 1/1995 ), que remet a la definició de la legislació anterior dels diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes), manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta el recurrent per a ser creditor de la incapacitat absoluta que postula, el segon fet declarat provat de la sentència no modificat estableix que pateix gonartrosi bilateral avançada susceptible de pròtesi total de genolls; espondiloartrosi moderada, radiculopatia S1 dreta; artrosi moderada de mans, colzes i espatlles; diabetes mel litus no insulinodependent; arritmia completa per fibrilació auricular en control cardiològic; malaltia pulmonar obstructiva crònica lleu, síndrome depressiu en tractament, hipoacússia bilateral d'intensitat moderada. Aquest quadre patològic reflecteix un conjunt de patiments variats i importants però no amb l'entitat severa necessària per a comportar incidència funcional combinada que redueixin de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa sedentària, semisedentària o lleugera i alternant, tan per compte d'altre o pròpia, ja què la patologia artròssica i la hipoacússia és moderada, i la dels genolls avançada és susceptible de pròtesi bilateral. També la patologia cardíaca d'arrítmia es troba en control així com la patologia psíquica cardíaca. Ens trobem doncs davant un conjunt de patologies físiques i psíquica que són tributàries de control mèdic i tractament constant pal liatiu, sense perjudici dels brots que pugui patir que, a més del tractament mèdic pal liatiu, comportin el corresponent tractament mèdic puntual.

Si be el quadre patològic actual comporta un agreujament de la patologia del quadre anterior que va donar lloc a la declaració de la incapacitat permanent total, amb la sentència de la instància entenem que actualment no te en el seu conjunt entitat suficient per impedir activitats lleugeres, semisedentàries o lleugeres. Per tant hem de desestimar el recurs i i confirmar la sentència de la instància, perquè entenem que no concorren les condicions exigides per l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social per a declarar el recurrent demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, en relació amb l'article núm. 143 de la mateixa norma .

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar el Recurs de Suplicació interposat pel Don. Leoncio contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 10 de Barcelona de 29 de gener de 2008 , dictada en el procediment núm. 881/2007 i seguit a instància de l' esmentat recurrent contra l' Institut Nacional de la Seguretat Social, i que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.