Sentencia Social Nº 7830/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 491/2007 de 29 de Octubre de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL PURCALLA BONILLA

Barcelona, 29 d'octubre de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7830/2009

En el recurs de suplicació interposat per Adriana a la sentència del Jutjat Social 28 Barcelona de data 27 de febrer de 2008 dictada en el

procediment núm. 491/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 5 de juliol de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 27 de febrer de 2008, que contenia la decisió següent:

"Que, desestimando la Demanda interpuesta por Adriana , contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, sobre Incapacidad Permanente Absoluta o subsidiariamente Total para su profesión habitual, derivada de Enfermedad Común, debo absolver y absuelvo a la parte demandada, confirmando las Resoluciones recurridas".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Adriana , con fecha de nacimiento de 10 de Julio de 1.949, está afiliada a la Seguridad Social y en situación de alta en el Régimen General.

SEGUNDO.- Su profesión habitual es la de MECÁNICA SANITARIA.

TERCERO.- La Base Reguladora de la prestación es de 966,33 Euros mensuales.

CUARTO.- Para el cálculo de la Base Reguladora, el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL ha tenido en cuenta las Bases de Cotización del período de Marzo de 1.999 a Febrero de 2.007.

QUINTO.- Inició su último proceso de Incapacidad Temporal el día 20 de Diciembre de 2.006 y causó alta médica, por Inspección, en la fecha de 10 de Abril de 2.007.

SEXTO.- Acredita el período mínimo de cotización exigible para tener derecho a la prestación.

SÉPTIMO.- Es pensionista de viudedad.

OCTAVO.- Según el dictamen emitido por el Centre de Reconeixements i Avaluació Mèdics, a día 8 de Marzo de 2.007, presenta las lesiones siguientes:

DISCOPATÍA L5-S1 CON FUNCIONALISMO CONSERVADO; CEFALEA CRÓNICA; SÍNDROME VERTIGINOSO CON EXPLORACIONES COMPLEMENTARIAS ANODINAS.

NOVENO.- Por Resolución del Instituto Nacional de la Seguridad Social, de 2 de Abril de 2.007, que se le notificó el día 18 de Abril de 2.007, se resolvió:

1. Que no procede declarar a Adriana en ningún grado de incapacidad permanente, derivada de enfermedad común, y denegar el derecho a prestaciones económicas porque no reúne el requisito de incapacidad permanente.

DÉCIMO.- Frente a la Resolución mencionada, la actora interpuso Reclamación Previa a 22 de Mayo de 2.007, por considerar que está afectada de una incapacidad permanente en el grado de absoluta, o subsidiariamente total derivada de enfermedad común.

UNDÉCIMO.- La Reclamación Previa se desestimó a 7 de Junio de 2.007, lo que se le notificó el día 20 de Junio de 2.007.

DUODÉCIMO.- Según certificación del Director de Recursos Humanos del Centro Médico Teknon, S. L., las tareas que realiza la actora son:

Mantener el centro en perfecto orden y desinfección y limpieza. Doblar toallas y colocarlas en estanterías, manteles y servilletas. Se encarga de la uniformidad de Teknon: poner lavadoras, secadoras, plancha, cosidos.

DECIMOTERCERO.- La actora presenta las lesiones siguientes:

DISCARTROSIS C5-C6.

PINZAMIENTO L5-S1.

CEFALEA MIGRAÑOSA.

HIPERCOLESTEROLEMIA.

SÍNDROME VERTIGINOSO.

TRASTORNO ANSIOSO DEPRESIVO TRATADO POR SU MÉDICO DE CABECERA.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- La part demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima declarar-la en situació d'incapacitat permanent . L'objecte del recurs és revisar els fets declarats provats en la Sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l'article 191, b) i c) de la vigent Llei de Procediment laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de set d'abril .

Segon.- En primer lloc postula la revisió del fet provat tretzè referit a les lesions que pateix i proposa la redacció alternativa de què presenta : " Discartrosi C5-C6. Lumbàlgies mecàniques, lumboartrosi severa, àlgies sobre cintura pèlvica i irradiació sobre extremitat inferior esquerra. Escoliosi somàtica, osteofits anterior i marginal. Discopatia L2-L3; L3-L4; L5-S1. RMN lumbar 2/06: protussió discal difosa L4-L5, hèrnia discal foraminal dreta L5-S1, hipertrpòfia facetària de interapofisaries. Cefalea migranyosa. Hipercolesterolèmia. Síndrome vertiginosa. Trastorn ansiós depressiu tractat pel metge de capçalera." Basa la modificació en la pericial mèdica i informes mèdics que cita .

La doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l'article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil.

En el cas present la modificació fàctica que es proposa es basa en pericial i informes mèdics aportats al magistrat de la instància que els ha valorat conjuntament amb la resta d'elements de convicció aportats per les parts, sense que podem apreciar error de fet greu en l'apreciació de la valoració fàctica en aplicació de la doctrina jurisprudencial citada i en el fet de què el mateix fet provat impugnat es refereix a les lesions descrites i al pinçament de L5-S1 que la recurrent descriu en referència a la patologia lumbar àlgica.

Per tant, hem de desestimar aquest objecte del recurs.

Tercer.- El segon objecte del recurs és per a denunciar la infracció de l'article 137, 4 de la Llei General de la Seguretat Social, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny , que conté la definició dels graus d'incapacitat permanent segons l'anterior normativa. Argumenta que d'acord amb doctrina i criteri jurisprudencial que cita, el reconeixement de la incapacitat permanent total que ara postula ha de relacionar-se amb els requeriments de la seva activitat professional com a mecànica sanitària que consten provats en el fet dotzè de la sentència, que exigeix mobilitat completa del cos que te impedida per la limitació lumbar i per la cervical per discartrosi, amb la dificultat afegida deguda a la migranya crònica la síndrome vetiginosa i el trastorn depressiu.

L'article 136.1 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, i també en relació amb el treball que ha de dur a terme, en connexió amb l'article 137. 5 i 4, i la Disposició Transitória 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat Social , que estableix els diferents graus. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat total o absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar el propi treball habitual o un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques. La norma exigeix doncs l'objectivació d'unes lesions que per la seva pròpia gravetat comportin determinades limitacions a qui les pateix, i que aquestes limitacions, en aquest cas neurològiques, físiques i psíquiques, en posar-se en relació amb les exigències del treball propi de la professió de l'afectada, determinin la seva ineptitud per a continuar duent a terme aquelles tasques principals o fonamentals de la professió en les condicions de exigència de rendibilitat pròpia del treball per compte d'altre.

Les lesions psíquica, neurològica i artròssica que consten en la relació fàctica no modificada, consistents en discartrosi cervical C5-C6; pinçament lumbar L5- S1, cefalees migranyoses; hipercolesterolèmia, síndrome vertiginosa i trastorn ansiós depressiu tractat pel metge de capçalera, si be són de duració llarga i per tant cròniques, no consta que la seva entitat comporti incapacitat funcional que impedeixi les fonamentals tasques de la seva professió de mecànica sanitària que consisteix en mantenir el centre sanitari en ordre de desinfecció i neteja de la roba de llit i menjar que s'utilitza al centre. Entenem que aquests requeriments de la seva professió no exigeixen força i esforç constant i tenen alternància de la mobilitat del cos. Per altra banda els patiments acusats són susceptibles de tractament pal liatiu, sense perjudici dels brots àlgics que pugui acusar susceptibles de tractament mèdic puntual.

Per tant, les lesions que pateix la demandant en el seu conjunt no les podem considerar en grau determinant de la incapacitat permanent total postulada ni menys absoluta postulada inicialment , de manera que no és d'aplicació l'article núm. 137. 4 de la Llei General de la Seguretat Social denunciat, raó per la qual hem de desestimar aquest objecte del recurs i confirmar la sentència de la instància.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per la demandant Sra. Adriana contra la Sentència de 27 de febrer de 2008 dictada pel Jutjat Social núm. 28 de Barcelona en el procediment núm. 491/2007 i seguit a instància de l' esmentada recurrent contra l' Institut Nacional de la Seguretat Social i que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.