Sentencia Social Nº 7832/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 772/2007 de 29 de Octubre de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL PURCALLA BONILLA

Barcelona, 29 d'octubre de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7832/2009

En el recurs de suplicació interposat per Rodolfo a la sentència del Jutjat Social 11 Barcelona de data 21 de desembre de 2007 , dictada en el

procediment núm. 772/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 6 de novembre de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 21 de desembre de 2007 , que contenia la decisió següent:

"Que debo desestimar y desestimo totalmente la demanda formulada por don Rodolfo , contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL que pretendía declaración de que se halla en situación de incapacidad permanente en el grado de absoluta para todo tipo de trabajo".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º - La parte actora don Rodolfo , nacido el 03/04/1964, titular de D.N.I. nº NUM000 , afiliado a la Seguridad Social en el Régimen General con el nº NUM001 , de profesión habitual oficial de carga y descarga, acredita cotización por periodo suficiente para lucrar la prestación que postula y base reguladora de 1.612,91 euros.

2º - Inició proceso de incapacidad temporal el 08/02/2006, e incoado expediente de incapacidad permanente, una vez agotado el periodo máximo de aquella situación, emitió dictamen l'ICAM, el 12/04/2007, que recogía como dolencias: "Insuficiencia aórtica aguda severa secundaria a endocarditis. Implantación de prótesis mecánica valvular aórtica el 25/02/2006. Sustitución de la prótesis el 07/09/2006. Actualmente clase funcional II de la NYHA. Obesidad mórbida. Hipertensión arterial. Dislipemia" y resolvió la Dirección Provincial del I.N.S.S. en Barcelona, el 10/07/2007, declarando que se encontraba afecto de incapacidad permanente en grado de total para su profesión habitual derivada de enfermedad común, con derecho a percibir pensión inicial equivalente al 55% de su base reguladora, con efectos económicos de 12/07/2007.

3º - Formuló reclamación previa que pretendía declaración de incapacidad permanente en el grado de absoluta para todo trabajo que fue desestimada por resolución expresa.

4º - Padece: Insuficiencia aórtica aguda severa secundaria a endocarditis tratada con implantación de prótesis mecánica valvular aórtica el 25/02/2006 y posterior sustituación el 07/09/2006. Actualmente normofunción de la prótesis, clase funcional II de la NYHA y fuerza de eyección del 58%. Obesidad mórbida. Hipertensión arterial. Dislipemia. Hernia de hiato

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- El demandant interposa recurs de suplicació contra la Sentència que li denega el dret a percebre la prestació d'incapacitat permanent en el grau d'absoluta. L'objecte del recurs és revisar els fets declarats provat de la Sentència i examinar la infracció de les normes substantives i de la jurisprudència en empara en l'article 191 b) i c) de la Llei de Procediment laboral el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon.- Qui recorre postula la modificació del fet provat quart que es refereix a les lesions i seqüeles que pateix, i proposa un text alternatiu que digui: " El demandant pateix: Insuficiència aòrtica aguda severa secundària a endocarditis que ha sigut tractada amb implantació de pròtesi mecànica valvular aòrtica el dia 25 de febrer de 2006 i posterior substitució el dia 7 de setembre de 2006. Actualment Classe funcional II NYHA. Obesitat mòrbida. Hipertensió crònica severa. Dislipèmia." Basa la modificació en els informes mèdics que cita, fent constar que la discrepància amb l'objectivació judicial de les lesions i seqüeles és amb la hipertensió arterial, que és crònica i severa i constitueix un factor de risc gravíssim per a la seva patologia cardíaca.

La doctrina jurisprudencial dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits en què els elements esmentats com a revisors ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991 entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstàncies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l'article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil .

En el cas present l'esmena al quart fet provat que postula la part es basa en certificats mèdics que el titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés. Informes mèdics que no són totalment contradictoris entre sí. La valoració jurídica de l'entitat de les lesions declarades provades i les limitacions que li produeixen a la demandant , és facultat exclusiva de l'òrgan judicial. No considerem que en aquesta valoració s'hagi produït un error de fet clar del jutge que motivi la modificació fàctica que fa constar, atès també que la hipertensió arterial és i ha de ser objecte de tractament pal liatiu sense que el factor de risc possible, amb independència de la seva entitat, sigui per si mateix invalidant.

Per tant, en aplicació de la doctrina jurisprudencial esmentada, procedeix la desestimació d'aquest motiu de recurs.

Tercer.- En aquest objecte del recurs, denuncia l'aplicació errònia dels articles núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( RD. Legislatiu 1/1994 de 20 de juny ). Amb cita de la doctrina del Tribunal Suprem sobre la qualificació de la incapacitat absoluta, entén que les lesions que pateix impedeixen tasques senzilles o lleugeres perquè no pot realitzar tampoc esforços puntuals i/o continuats encara que siguin lleugers.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social, la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur- se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendabilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta el recurrent per a ser creditor de la incapacitat absoluta que postula, el quart fet declarat provat de la relació fàctica que no ha sigut modificat, confirma la patologia cardíaca normofuncionant de la pròtesi classe funcional II de la NYHA amb ejecció del 58%, a més de l'obesitat mòrbida, la hipertensió arterial la dislipèmia i l'hèrnia de hiatus. Considerem amb la sentència de la instància que el conjunt de patologies no comporta ni impedeix dur a terme tasques sedentàries o lleugeres perquè la patologia cardíaca està controlada i resolta i els factors de risc com la obesitat mórbida o la hipertensió i els altres que concorren són susceptibles de correcció amb tractament pal liatiu i control mèdic, de manera que ara per ara no són incapacitants de forma absoluta. En el cas present no concorren les condicions exigides per l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social per a declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, motiu pel qual desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els fonaments jurídics assenyalats i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Que desestimem el recurs de suplicació presentat pel Sr. Rodolfo contra la Sentència de 21 de desembre de 2007 dictada pel Jutjat Social núm. 11 de Barcelona en el procediment núm. 772/2007 i seguit a instància de l' esmentat recurrent contra l' Institut Nacional de la Seguretat Social, que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.