Sentencia Social Nº 784/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 246/2006 de 28 de Enero de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 28 de gener de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 784/2008

En el recurs de suplicació interposat per Ariadna a la sentència del Jutjat Social 2 Girona de data 23 de juny de 2006 dictada en el procediment núm. 246/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part INSS, ha actuat com a ponent Il·lma.

Antecedentes

Primer. En data 30 de març de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 23 de juny de 2006, que contenia la decisió següent:

"Que desestimando la demanda presentada por DOÑA Ariadna , debo absolver al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, de la pretensión principal y subsidiaria deducida en su contra y, en consecuencia, se confirma la resolución administrativa impugnada".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La actora DOÑA Ariadna , nacida el 9-5-1952 y provista de DNI n° NUM000 , figura afiliada en el Régimen General de la Seguridad Social con el nº NUM001 , como trabajadora por cuenta de la empresa Manufacturas Antonio Gassol S.A, habiendo cesado en la prestación de servicios por cierre de la empleadora el 26-1-2003. Se fija una base reguladora mensual de la prestación pretendida de 831,55 Euros, con efectos económicos del 31-1 -2006.

SEGUNDO.- La demandante permaneció en situación de IT, por enfermedad común, desde el 19-9-2002 al 21-3-2004. El 8-2- 2005 la demandante inició proceso de IT, derivada de enfermedad común, situación que persiste en el momento actual.

TERCERO.- Por resolución del INSS de 10-7-2003 fue declarada no afecta de incapacidad alguna, según dictamen del CRAM, de fecha 7-7-2003, en el que se hace constar el siguiente cuadro residual: FIBROMIALGIA.- CERVICOARTROSIS.DISCOPATIA DEGENERATIVA LUMBAR L2-L3, L3-L4. PEQUEÑAS HERNIAS C5- C6 Y C6-C7 SIN COMPROMISO MEDULAR.- TRASTORNO DISTIMICO. Tal resolución fue confirmada por sentencia de 22 de noviembre de 2003 dictada por el Juzgado de lo Social n°1 de Girona en autos n° 441/2003 .

CUARTO.- En resolución del INSS de 24-3-2004, y partiendo de un estado secuelar de FIBROMIALGIA, DISTIMIA Y ARTROPATIA DEGENERATIVA recogido en el dictamen propuesta de la CEI, se volvió a denegar el reconocimiento de incapacidad permanente pretendido.

QUINTO.- Por Resolución del INSS de 13-2-2006 se declara que las Iesiones que padece la actora no alcanzan un grado suficiente de disminución de s capacidad laboral para ser constitutivas de incapacidad permanente, todo ello sobre la base del dictamen emitido por el ICAM de 31-1-2006, en el que se establece el siguiente cuadro residual:

ARTROPATIA DEGENERATIVA.- FIBROMIALGIA.- DISTIMIA.

SEXTO.- Al tiempo de emitir su dictamen el ICAM, la parte actora presen las siguientes lesiones: ARTROPATIA DEGENERATIVA.- FIBROM IALGIA.DISMINUCIÓN DE LA AGUDEZA VISUAL.- DISTIMIA DEPRESIVA CRONICA.

SEPTIMO.- La profesión habitual de la actora es la de operaria textil.

OCTAVO.- Se agotó la vía previa administrativa.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- La part demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima declarar-la en situació d'incapacitat permanent . L'objecte del recurs és revisar els fets declarats provats en la Sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191, b) i c) de la vigent Llei de Procediment laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de set d'abril .

Segon.- En primer lloc postula la revisió del fet provat sisè de la Sentència en què consten les lesions i proposa la redacció alternativa següent: " En el moment d'emetre el ICAM el seu dictamen, presentava artropatia degenerativa. Fibromiàlgia severa( 18/18). Disminució de l'agudesa visual en l'ull esquerre del 0,4 i en l'ull dret del 0,06. Depressió major refractària crònica." Basa la modificació en els documents mèdics que cita.

També postula la modificació del fet provat setè que refereix la professió d'operària tèxtil. Proposa un text alternatiu que digui que " Es especialista en filatura i les tasques que ha de fer són traslladar carros amb el contingut de 96 a 144 cons d'uns dos o tres quilos de pes, des de la zona de l'aparcament als passadissos de fabricació, i col locar-los en les màquines a una alçada de 0,50 a 1,80 mts. Controlar el funcionament correcte de les màquines, nuar els fils de cada con, posar cons buits a les filetes, treure els cons plens de la cinta ( d'un a dos quilos cada un), etiquetar-los, colocar-los en carros i portar els carros al pre- magatzem. Controlar la identificació dels tipus de fil diferents i la seva composició sense barrejar-los, mantenir les màquines i els passadissos nets de borra i impureses amb l'ús d'aire comprimit o escombra de tissora, i netejar manualment les bobines de fil que la màquina no accepta." Basa la modificació en el certificat de l'empresa ocupadora.

La doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d'instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament civil, LEC. 1/2000. En el cas present la modificació fàctica sisena s'ha de desestimar en aplicació d'aquesta doctrina jurisprudencial perquè no observem cap error de la instància en la valoració judicial de les lesions, atès que els documents mèdics citats també han sigut objecte d'examen com la resta d'elements de convicció i proves practicades aportats al órgan judicial. Respecte a la modificació del fet provat setè, hem d'estar a l'exigència de l' article núm. 137.2 de la Llei General de la Seguretat Social ( RDLegislatiu 1/1994 ) de constatació de la professió o grup professional i no del professiograma concret de cada lloc de treball. Per tant també es desestima aquesta modificació.

Tercer.- El segon objecte del recurs és per a denunciar la infracció de l' article 137, núm. 5 i subsidiàriament l'article 137.4 en relació amb l'article núm. 136.1 actual de la Llei general de la Seguretat Social, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny i de la jurisprudència, d'acord amb la Disposició Transitòria cinquena bis que manté la definició dels graus d'incapacitat permanent segons l'anterior normativa. Argumenta que les severes lesions neurològiques i psíquica secundaria impedeixen qualsevol treball sedentari o lleuger amb la rendibilitat i constància exigides en situació de normalitat, perquè considera te impedit principalment per la fibromiàlgia amb l'afectació vital severa i múltiples punts de dolor juntament amb la patologia psiquiàtrica crònica i refractària.

Quart.- L' article 136.1 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques, neurològiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, i també en relació amb el treball que ha de dur a terme, en connexió amb l' article 137. 5 i 4, i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , ja esmentada, que estableix els diferents graus. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat total o absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar el propi treball habitual o un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demès exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possiblitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques. La norma exigeix doncs l'objectivació d'unes lesions que per la seva pròpia gravetat comportin determinades limitacions a qui les pateix, i que aquestes limitacions, en aquest cas físiques, neurològiques i psíquiques, en posar-se en relació amb les exigències del treball propi de la professió de l'afectada, determinin la seva ineptitud per dur a terme cap tasca o a continuar duent a terme aquelles tasques principals o fonamentals de la professió en les condicions de exigència de rendibilitat pròpia del treball per compte d'altre.

Les lesions que consten en la relació fàctica no modificada consisteixen l'artropati degenerativa i disminució de l'agudesa visual, així com fibromiàlgia i trastorn. La gravetat o intensitat de les lesions són objecte de valoració en la motivació i fonamentació de la sentència, amb la qual em de coincidir perquè parteix de què la intensitat de la patologia fibromiàlgica i del quadre depressiu no es troba reflectida en els informes mèdics aportats per les parts en la prova documental. La Sala no pot apreciar la intensitat severa de la patologia fibromiàlgica encara que segueixi tractament en la unitat del dolor, perquè es desconeix l'impacte funcional limitant concret que comporta.

Per tant, les lesions que pateix la demandant en el seu conjunt no les considerem en grau determinant de la incapacitat permanent total i menys absoluta, perquè considerem que la intensitat de la malaltia no limita la recurrent per tasques de la seva professió d'operària tèxtil o especialista ni per a tot tipus de treball rendible. Per tant no és d'aplicació l' article núm. 137. 4 i 5 de la Llei general de la Seguretat Social, raó per la qual hem de desestimar aquest objecte del recurs i confirmar la sentència de la instància

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per la demandant Sra. Ariadna contra la Sentència de 23 de juny de 2006 dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Girona en el procediment núm. 246/2006 seguit a instància de l' esmentada recurrent contra l' Institut Nacional de la Seguretat Social, la qual confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.