Sentencia Social Nº 799/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 248/2006 de 29 de Enero de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG

Barcelona, 29 de gener de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 799/2009

En el recurs de suplicació interposat per Francisca a la sentència del Jutjat Social 2 Granollers de data 4 de juny de 2007 dictada en el procediment núm. 248/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra.

ASCENSIÓN SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 1 d'agost de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 4 de juny de 2007, que contenia la decisió següent: " Que desestimo la demanda interpuesta por Dª. Francisca contra INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL sobre INVALIDEZ PERMANMENTE ABSOLUTA PARA TODO TRABAJO a quien absuelvo de todos los pedimentos de la demanda "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primero.- La actora, afiliada a la Seguridad Social y en situación de alta en el Régimen General, nació el dia 30-12-52 y su última profesión trabajada es la de ALMACENERA . La base reguladora de la prestación es la de 1.399,84 € mensuales y la fecha de efectos el dia 22-03-06 (folio 20 y hechos no controvertidos en lo que respectra a la base reguladora y la fecha de efectos).

Segundo.- La contingencia determinante de la invalidez solicitada es la de enfermedad común (folio 35).

Tercero.- La actora sufre las dolencias y limitaciones siguientes (folio 36).

CERVICOARTROSIS AVANZADA CON LIMITACION FUNCIONAL.

LUMBOARTROSIS MODERADA. GONARTROSIS FEMORO-PATELAR BILATERAL .

Cuarto.- Reconocida la actora por el Médico Forense de esta partido judicial, emite informe en el que concluye que ... la documentación disponible, la anamnesis y la exploración realizada no sugieren agravamiento significativo de la patologia artrósica reconocida. La sintomatologia de caracteristicas fibromialgicas, a mi juicio, no le impide llevar una vida autónoma ni le provoca una discapacidad añadida (folios 107 a 109).

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- La demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que sdesestima la seva pretensió i confirma la situació d'incapacitat permanent total derivada de malaltia comuna que se li va reconèixer en via administrativa. L'objecte del recurs de la recurrent demandant és la revisió dels fets declarats provats de la sentència, i també examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 191 b) i c) de la Llei de Procediment Laboral aprovada per Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon.- En el primer objecte de recurs postula la revisió del fet provat tercer de la sentència que refereix les malalties apreciades judicialment, i proposa el text alternatiu que digui que pateix: "Fibromiàlgia, síndrome de fativa crònica. Síndrome miofacial, síndrome sec i alteracions de la èssera neurovegetativa en forma d'episodis d'hipotensió ortostàtica. Gonartrosi bilaterial, síndrome femoro patelar bilateral. Metatarsàlgies i hallux valgus bilateral. Síndrome del tunel carpìà a les dues mans. Colon irritable. Hèrnia de hiatus. Cervicartrosi. Disfunció neurocongnitiva." Basa la modififació em els documents mèdics que cita.

També postula la supressió del fet provat quart que fa referència al informe emès pel metge forense a instàncies de l'òrgan judicial, perquè considera que predetermina la decisió judicial. Considera que l'informe mèdic forense respon a la capacitat per portar uma vida autònoma i no a la qüestió plantejada de la seva capacitat laboral, i invoca el certificat de l'especialista de la Vall d'Hebron.

Aquesta Sala ha vingut assenyalant en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991 entre moltes d'altres, que davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil . També la doctrina jurisprudencial dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova.

En el cas present l'esmena al tercer fet provat que postula la part, es basa en certificats mèdics que el titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés. Informes mèdics que no són totalment contradictoris entre sí. La valoració jurídica de l'entitat de les lesions declarades provades i les limitacions que li produeixen a la recurrent, és facultat exclusiva de l'òrgan judicial. No considerem que en aquesta valoració s'hagi produït un error de fet clar del jutge que justifiqui la modificació fàctica que postula, ni podem admetre que el fet provat quart és predeterminant de la decisió judicial perquè únicament transcriu la conclusió a la que arriba aquest facultatiu.

Per tant, en aplicació de la doctrina jurisprudencial esmentada, procedeix la desestimació d'aquest motiu de recurs.

Tercer.- En el segon objecte del recurs denuncia per infracció en l'aplicació de l' article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social aprovada pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny . Argumenta que el conjunt de lesions que pateix la impossibiliten de forma absoluta per tot tipus d'activitat laboral, també la sedentària.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem (STS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social, que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur- se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendabilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inquestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment aceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possiblitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la part recurrent per a sercreditora de la incapacitat absoluta que postula, el tercer fet declarat provat de la relació fàctica que no ha sigut modificat, reflecteix un conjunt de patiments artròssics importants amb incidencia física. La resta de patologies iunvocades per la recurrent ara per ara no tenen entitat limitadora funcional de manera permanent, sense perjudici dels brots que puguin presentar i el control i tractament mèdic paliatiu. Entenem doncs que el conjunt del quadre patològic no reduex de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme l'activitat lucrativa per compte pròpia o per compta d'altra amb rendiment acceptable en tasques sedentàries o lleugeres. Concloem que en el cas present no concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat social (RD Legislatiu 1/1994 ) per a declarar el recorrent en situació d'incapacitat permanent absoluta, devent-se desestimar aquest motiu del seu recurs.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar com ho fem el recurs de suplicació plantejat per Doña. Francisca contra la Sentencia de 4 de juny de 2007 dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Granollers en el procediment núm. 248 de 2006 , seguit a instància de la recurrent contra el INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, la qual confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.