Sentencia Social Nº 8053/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5263/2006 de 16 de Noviembre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 16 de novembre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8053/2007

En el recurs de suplicació interposat per Erica a la sentència del Jutjat Social 15 Barcelona de data 21 de març de 2006 dictada en el procediment núm. 4/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la

Antecedentes

Primer. En data 2 de gener de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 21 de març de 2006, que contenia la decisió següent:

"Que debo desestimar y desestimo la pretensión de la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por DOÑA Erica y , en consecuencia, debo absolver y absuelvo al INSTITUTO demandado de las peticiones deducidas en su contra, con confirmación de la resolución impugnada."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La parte actora, Doña Erica , con nacimiento el día 21 de abril de 1962 y con D.N.I NUM000 , se encuentra afiliado a la Seguridad Social y en situación de alta en el Régimen Especial de Trabajadores Autónomos.

SEGUNDO.- Doña Erica inició un proceso de Incapacidad Temporal en fecha de 14 de enero de 2004 y agotó el subsidio el día 13 de julio de 2005. Tramitado el correspondiente expediente administrativo, se practicó el reconocimiento médico preceptivo, emitiéndose dictamen por la UVAMI en fecha de 6 de junio de 2005 con el siguiente resultado: tendinopatía calcificante del supraespinoso bilateral con leve bursitis subacromildeltoidea hombro derecho con limitación funcional de predominio derecho, síndrome de Sjögren con afectación ocular, nasal y oral.

TERCERO.- La Resolución de la Dirección Provincial del INSS de fecha 5 de octubre de 2005 declaró a Doña Erica en situación de incapacidad permanente en grado de total y el derecho a la percepción de la pensión legal en cuantía de 831'86 Euros mensuales desde el día 5 de octubre de 2005. Contra dicha Resolución fue interpuesta la oportuna reclamación en Vía Previa, que fue expresamente desestimada.

QUARTO.- La profesión habitual de Doña Erica es la de peluquera, acreditando el período mínimo de cotización para causar derecho a la prestación. La base reguladora mensual no controvertida de la prestación, de ser estimada la demanda, asciende a la cantidad de 1.512'48 Euros.

QUINTO.- Doña Erica acredita las siguientes dolencias y secuelas: tendinopatía calcificante del supraespinoso bilateral con leve bursitis subacromildeltoidea hombro derecho con limitación funcional de predominio derecho, síndrome de Sjögren con afectación ocular, nasal y oral; trastorno ansioso depresivo moderado.

Tercer. Contra aquesta sentència la part ACTORA va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Per la demandant es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima declarar la situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna i confirma el reconeixement de la incapacitat permanent total en resolució administrativa. L'objecte del recurs és revisar els fets provats de la sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191 , b) i c) de la Llei de procediment laboral .

Segon.- La recurrent proposa la modificació del fet provat cinquè de la relació fàctica, que es refereix a les lesions que pateix, per a que digui que " Pateix tendinopatia calcificant del supraespinós bilateral amb lleu bursitis subacromideltoidea de l'espatlla dreta amb limitació funcional de predomini dret. Síndrome de Sjörgren amb afectació ocular, nasal i oral. Severa simptomatologia de sequetat mucoses amb poca resposta terapèutica , molt limitant en especial per la sequetat ocular. Lumbàlgia mecànica. Protusions discals L4-L5 i L5-S1 amb estenosi del canal lumbar. Trastorn ansiós depressiu." Basa la modificación en els documents mèdics que cita.

La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté de forma pacífica i constant que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja què aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits en què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de de 1.991, entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d'instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal t laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament civil, LEC. 1/2000 .

En el cas present la redacció alternativa postulada del fet provat cinquè es basa en documents i proves mèdiques que el titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés. En aplicació d'aquesta doctrina, s'ha de desestimar aquest motiu de recurs.

Tercer.- El segon objecte del recurs és per a denunciar la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social en relació amb els articles 1 i 2b) de la Llei de procediment laboral . Al.lega en síntesi que el conjunt de patologies produeixen per si mateixes una incapacitat, de forma que el quadre de l'activitat residual comporta la impossibilitat de treballar en condicions normals amb l'exigència de tota relació de treball en cap feina rendible i amb rendiment normal i un mínim de professionalitat, encara que sigui sedentària o lleugera, perquè te contraindicada la sobrecàrrega lumbar i és imaginari un treball que alterni la bipedestació amb la sedestació. Cita criteri jurisprudencial d'aquesta Sala.

L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar la existència d'una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, en connexió amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que, encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en régim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur- lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la recurrent per a ser creditora de la incapacitat absoluta que postula, el cinquè fet declarat provat de la relació fàctica no ha sigut modificat, i reflecteix un conjunt de patiments importants amb l'entitat moderada la patologia psíquica, que redueixin la seva habilitat per a dur a terme la seva professió de perruquera, si be entenem que funcionalment i atenent les limitacions objectivades, pot dedicar-se a activitats laborals de tipus sedentari o d'alternància postural. Contra l'argument del recurs, la dificultat de trobar feina apropiada a les patologies que pateix en el mercat de treball no és raó legal determinant del reconeixement de la incapacitat permanent absoluta.

Per tant no concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat social ( RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, motiu pel qual s'ha de desestimar el recurs i confirmar la sentència de la instància en la seva totalitat.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem d'estimar el Recurs de Suplicació interposat per Doña. Erica contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 15 de Barcelona de 21 de març de 2006 seguit a instància de l' esmentada recurrent contra l' INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, dictada en el procediment núm. 4/2006, la qual confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.