Sentencia Social Nº 8056/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5298/2006 de 16 de Noviembre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 16 de novembre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8056/2007

En el recurs de suplicació interposat per Jesus Miguel a la sentència del Jutjat Social 1 Lleida de data 10 de març de 2006 dictada en el procediment núm. 329/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part TGSS, INSS, MUTUA ASEPEYO i

Antecedentes

Primer. En data 26 d'abril de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 10 de març de 2006, que contenia la decisió següent:

"Que desestimando la demanda interpuesta por DON Jesus Miguel en reclamación de Invalidez Permanente Total contra la empresa FURES S.A. , la MUTUA ASEPEYO, el INSS y la TGSS, debo absolver y absuelvo a los citados demandados de los pedimentos de la demanda formulada en su contra. "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO. El demandante, D. Jesus Miguel , nacido el 15-2-46, está afiliado al Régimen General de la Seguridad Social con el n° NUM000 , y su profesión habitual es la de encargado en fábrica de electricidad.

SEGUNDO. El 18-7-03 el demandante sufrió un accidente, consistente en una descarga eléctrica, mientras prestaba servicios para la empresa FURAS S.A., que tenía cubiertas las contingencias profesionales de sus trabajadores con la Mutua ASEPEYO. A consecuencia del accidente inició proceso de IT el mismo día 18-7-03, hasta el 9-5-04, en que fue dado de alta por los servicios médicos de la Mutua por "mejora que permite realizar el trabajo habitual".

TERCERO. El 21-7-04 se inició expediente.te de incapacidad; el 23-8-04 el INSS dictó resolución en virtud de la cual denegaba la prestación de lesiones permanentes no invalidantes "por no ser constitutivas de incapacidad permanente las lesiones que padece, en ninguno de los grados establecidos por la ley, ni valorables como lesiones permanentes no invalidantes, según lo dispuesto en los artículos 136, 137 y 150 LGSS ".

Previamente, el 21-6-04, había sido examinado por el ICAM, que determinó que el actor estaba afecto de "parestesias residuales ambas piernas por lesión sensitiva ambos nervios surales secuela de lesión por electrocución".

CUARTO. Contra dicha resolución, el demandante interpuso reclamación previa, que fue desestimada en virtud de resolución de 17-3-05. Previamente, el 1-3-05, había sido examinado de nuevo por el ICAM, que emitió informe con idéntica conclusión que el de 21-6-04 en cuanto a las lesiones que presentaba el actor.

QUINTO. El demandante padece parestesias residuales en ambas piernas por lesión sensitiva de ambos nervios surales, como secuela de la lesión por electrocución sufrida el día 18-7-03. Asimismo, presenta desde mediados del año 2.004 un trastorno depresivo del que está siendo tratado por un médico psiquiatra.

SEXTO. El puesto de trabajo que desempeñaba el actor en la empresa FURAS S.A. era el de encargado de turno de tarde y de noche; horario que es rotativo y que cambia cada mes.

Las tareas que debe realizar el encargado de turno son las siguientes: preparar las órdenes de fabricación con su utilaje, responsabilizarse del personal e instalaciones, instruir y formar al personal según los índices de calidad y productividad establecidos, hacer cumplir las normas de seguridad laboral, verificar la aplicación del auto control de los operarios, colaborar en las reparaciones y puestas en marcha, proveer de materiales según necesidad en cada momento, realizar descargas de materia prima si es necesario, obtener el máximo resultado de la producción y calidad, controlar el sobreconsumo y las mermas, conservación de la maquinaria e instalaciones, actuar rápidamente ante el mal funcionamiento de las máquinas, cuidar de que se mantenga la limpieza e informar de las incidencias ocurridas en el turno. Además de todas las tareas manuales, de supervisión y control de todo el proceso de fabricación de la fábrica, debe efectuar tareas directas de producción manejando una pequeña línea de producción de trenzado al 50% de su rendimiento, colaborar en la carga y descarga de las bobinas en las distintas máquinas de producción y reparar averías puntuales en las máquinas de producción (especialmente en el turno de noche).

SÉPTIMO. La base reguladora de la prestación de incapacidad permanente es de 1.740,83 euros mensuales.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma MUTUA ASEPEYO. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- La part demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima declarar-la en situació d'incapacitat permanent . L'objecte del recurs és revisar els fets declarats provats en la Sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191, b) i c) de la vigent Llei de Procediment laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de set d'abril .

Segon.- En primer lloc postula la revisió del fet provat cinquè de la Sentència en què consten les lesions i proposa la redacció alternativa de la última part que es refereix al trastorn depressiu, pel text que postula de què: "Mentre esta essent tractat per la Mútua Asepeyo, març 2004, se li diagnostica un quadre ansiós reactiu postraumàtic derivat d'accident laboral, que general amb el temps en un trastorn depressiu major de mes de dos anys de duració, del qual encara continua afectat, de forma que és irreversible." Basa la modificació en els documents mèdics que cita.

La doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala, dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l'article 97.2 de la Llei processal t laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament civil, LEC. 1/2000.

En el present cas l'esmena al cinquè fet provat que postula la part es basa en proves pericials i certificats mèdics que l'òrgan judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés. Informes mèdics que per altra banda no són totalment contradictoris entre sí, un cop es fa abstracció de la valoració jurídica que alguns d'ells fan sobre les limitacions funcionals que les lesions assenyalades comporten per a la demandant. La valoració jurídica d'aquestes limitacions és facultat exclusiva de l'òrgan judicial, en examinar la prova practicada i entendre que la prova mèdica de la demandant no ofereix més credibilitat que les altres proves mèdiques pericials i documentals practicades, ja què no està obligat a subjectar-se al seu dictamen, si be constitueixen un element de convicció judicial a valorar d'acord amb la facultat de l' article 97.2 de la Llei de Procediment laboral .

En el cas present, per aplicació d'aquesta doctrina, s'ha de desestimar aquest motiu de recurs.

Tercer.- El segon objecte del recurs és per a denunciar la infracció de l' article núm. 137, 4 de la Llei general de la Seguretat Social (LGSS.), el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny , d'aplicació d'acord amb la Disposició Transitòria cinquena bis que manté la definició dels graus d'incapacitat permanent segons l'anterior normativa. Argumenta que la lesió psíquica que pateix és conseqüència i seqüela de l'accident de treball patit i és de llarga evolució i gravetat, de manera que resulta incapacitant de forma total relacionada amb la professió d'encarregat en fàbrica d'electricitat, encara que erròniament en el recurs es refereixi a treballador de tintoreria.

Quart.- L' article 136.1 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, i també en relació amb el treball que ha de dur a terme, en connexió amb l' article 137. 4 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat Social , ja esmentats, que estableix els diferents graus. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat total suposa la impossibilitat relativa d'executar el propi treball habitual, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables.. La norma exigeix doncs l'objectivació d'unes lesions que per la seva pròpia gravetat comportin determinades limitacions a qui les pateix, i que aquestes limitacions, en aquest cas físiques i psíquiques, en posar-se en relació amb les exigències del treball propi de la professió de l'afectat, determinin la seva ineptitud per a continuar duent a terme aquelles tasques principals o fonamentals de la professió en les condicions de exigència de rendibilitat pròpia del treball per compte d'altre.

No havent modificat la relació fàctica, les lesions que pateix el recurrent no es consideren en grau determinant de la incapacitat permanent ni total. El trastorn depressiu que podríem entendre cronificat si be en tractament, no consta que respongui a depressió major en cap grau d'intensitat. No podem considerar que el conjunt del quadre que pateix vegi limitades de forma permanent les tasques de la seva la professió habitual d'encarregat en fàbrica d'electricitat amb les tasques que consten en el professiograma recollides en el fet provat sisè de la sentència, sense perjudici de seguir els tractaments que corresponguin en moments puntuals de brots de les malalties. Per tant es considera que no és d'aplicació l' article núm. 137.4 de la Llei general de la Seguretat Social , raó per la qual també s'haurà de desestimar aquest motiu de recurs.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel Don. Jesus Miguel contra la Sentència de 10 de març de 2006 dictada pel Jutjat Social núm. 1 de LLeida en el procediment núm. 329/2005 seguit a instància de Jesus Miguel contra l' INSS, la MUTUA ASEPEYO , FURES S.A. i la TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, la qual es confirma en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.