Sentencia Social Nº 8063/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6509/2007 de 29 de Octubre de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 29 d'octubre de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8063/2008

En el recurs de suplicació interposat per INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL a la sentència del Jutjat Social 2 Sabadell de data 20 de març de 2007 , dictada en el procediment núm. 546/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part

Rocío , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 12 de desembre de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 20 de març de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que ESTIMANDO la demanda de invalidez interpuesta por DOÑA Rocío , contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, DEBO DECLARAR Y DECLARO que la actora se encuentra en situación de incapacidad permanente absoluta para todo trabajo, y en consecuencia condeno a la demandada a que le reconozca y abone una pensión vitalicia y mensual del 100% de la base reguladora de 633,33 euros con efectos del 31-7-2006 con las revalorizaciones y mejoras que legalmente procedan condenando a la entidad gestora a estar y pasar por esta declaración, al abono de la prestación y a las consecuencias derivadas de la misma".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Doña Rocío , D.N.I nº NUM000 , nacida el día 29 de septiembre de 1.948, en situación de alta en el Régimen General de la Seguridad Social tiene como profesión habitual la de Especialista confección.

SEGUNDO.- Inició la vía administrativa ante la Dirección Provincial del INSS quien por resolución de fecha 29-9-2006 de resolvió declarar a la actora en ningún grado de invalidez.

TERCERO.- Se agotó la vía administrativa ante el citado organismo quien por resolución de fecha 8-11-2006, confirmó el pronunciamiento inicial.

CUARTO.- .- La actora padece:

R. DISTIMICO CON SINTOMATOLOGIA LEVE EN LA ACTUALIDAD.

DEPRESION MAYOR GRAVE REFRACTARIA AL TRATAMIENTO.

QUINTO.- La base reguladora de la prestación es de 633,33 euros y la fecha de efectos 31 de julio de 2006, hecho no controvertido.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'Institut Nacional de la Seguretat social demandat planteja recurs de suplicació contra la Sentència que estima declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és la revisió dels fets declarats provat de la sentència, i examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 191 b) i c) de la Llei de Procediment Laboral aprovada per Reial Decret Legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon.- Postula las revisió del fet provat quart de la sentència, que es refereix a que pateix Trastorn distímic amb simptomatologia lleu en l'actualitat i Depressió major greu refractària al tractament, per a què es substitueixi per la redacció alternativa que proposa en la qual consti únicament que pateix Trastorn distímic amb simptomatologia lleu en l'actualitat. Basa la modificació en els informes mèdics que cita en els quals no consta el grau de gravetat de la Depressió major, i en els que consta el trastorn distímic amb somatitzacions de grau moderat o lleu.

Aquesta Sala ha vingut assenyalant, en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, que davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, que no s'aprecien en el present cas, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d'instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament civil, LEC. 1/2000 .

En el cas present entenem que els diagnòstics recollits són contradictoris entre sí, de forma que apreciem error greu en la valoració jurídica de les lesions declarades provades. Tal com argumenta l'ens recurrent alguns documents aportats per la part demandant assenyalen que pateix Trastron depressiu major recurrent, sense que en cap informe mèdic s'assenyali la intensitat d'aquest trastorn, de manera que s'ha d'ometre aquesta patologia, que és contradictòria amb la recollida també en la relació fàctica de trastorn distímic amb simptomatologia lleu en l'actualitat. Per tant, en aplicació de la doctrina jurisprudencial esmentada, procedeix l'estimació d'aquest motiu de recurs.

Tercer.- El segon objecte del recurs te com a motiu la denuncia per infracció en l'aplicació de l' article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social aprovada pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny i de la jurisprudència que cita. Argumenta que no consta en cap informe mèdic dels aportats per les parts el grau de depressió major greu refractària al tractament, perquè en cap cas es gradúa l'entitat d'aquesta simptomatologia psíquica, i conclou que no pateix lesions invalidants i per tant no és creditora de cap grau incapacitat permanent.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social, la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat total o absoluta suposa la impossibilitat relativa o total d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la part demandant per a ser creditora de la incapacitat absoluta reconeguda, el quart fet declarat provat modificat refereix una patologia psiquiàtrica que actualment és lleu, de manera que no comporta una incidència funcional determinant d'una incapacitat permanent, ni absoluta ni total, que redueixi de forma significativa l'habilitat per a dur a terme les fonamentals tasques de la seva professió habitual d'especialista de la confecció, ni activitats lucratives per compte d'altre o pròpia amb rendiment acceptable i no és condicionant clara per impossibilitar una activitat laboral sedentària o semisedentària o la seva professió amb normalitat, habitualitat, un mínim d'eficàcia i professionalitat exigible a qualsevol treballador per compte d'altre . No concorren per tant les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social (RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent total ni menys absoluta , sense perjudici del tractament puntual en cas de brots de la patologia.

Per aquests raonaments, haurem d'estimar el recurs i revocar la sentència de la instància amb absolució de l'ens gestor recurrent de la pretensió.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem d'estimar i estimem el Recurs de Suplicació interposat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Sabadell de data 20 de març de 2007 dictada en el procediment núm. 546/2006, seguit a instància de Doña. Rocío contra l' INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, la qual revoquem, amb absolució de l'Institut Nacional de la Seguretat Social i confirmació de la seva Resolució de 8 de novembre de 2006.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.