Sentencia Social Nº 8080/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 8417/2005 de 20 de Noviembre de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

Barcelona, 20 de novembre de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8080/2006

En el recurs de suplicació interposat per Marcelina a la sentència del Jutjat Social 31 Barcelona de data 2 de juny de 2005 dictada en el procediment núm. 176/2005 en el qual s'ha

recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 14 de març de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 2 de juny den 2005 , que contenia la decisió següent:

"Que DESESTIMO las pretensiones de la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por DOÑA Marcelina contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL y en consecuencia ABSUELVO al expresado demandado de todas las pretensiones deducidas en su contra."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- DOÑA Marcelina , nacida el 15/10/48 se encuentra afiliada a la Seguridad Social con el nº NUM000 .

SEGUNDO.- Por sentencia del Juzgado Social nº 6 de Barcelona de fecha 19-07-96 , la demandante fue declarada en situación de incapacidad permanente total cualificada para su profesión de administrativa, declarándose probadas las siguientes patologías: "trastorno ansioso depresivo de grado moderado, quistes radiculares perineurales, espondiloartrosis incipiente, antecedentes de sarcoma, hipoacusia neurosensorial de carácter severa y bilateral, superior al 90%". Por resolución del INSS de 23/03/04 se declaró el derecho de la demandante a percibir el incremento del 20% de su base reguladora durante los periodos de inactividad laboral desde el 01/02/04.

TERCERO.- Instado por la demandante el procedimiento de revisión de grado, solicitando el reconocimiento de una incapacidad permanente absoluta, en fecha 02/12/2004 el INSS dictó resolución declarando no haber lugar a revisar el grado de incapacidad de la demandante, considerando la UVAMI que no se había producido agravación, y siendo diagnosticada de "hipoacusia bilateral severa neurosensoral, trastorno depresivo de años de evolución, prótesis total de rodilla, parálisis de ciático poplíteo externo, fibromialgia, isquemia crónica de extremidades inferiores". Formulada reclamación previa, la misma fue desestimada por resolución de 01/02/05.

CUARTO.- La demandante acredita el período mínimo de cotización para causar derecho a la prestación. La base reguladora no controvertida de la prestación, de ser estimada la demanda, asciende a la cantidad de 440,02 euros y efectos desde el día 03/12/2004.

QUINTO.- La demandante padece cofosis bilateral, trastorno depresivo mayor cronificado en tratamiento, prótesis total de rodilla derecha sustituida por infección en abril de 2005, fibromialgia, espondiloartrosis moderada, parálisis de ciático poplíteo externo, sarcoma poplíteo intervenido, colon irritable, cervicoartrosis y lumboartrosis de moderadas a severas,e isquemia crónica de extremidades inferiores.

SEXTO.- Por sentencia del Juzgado Social nº 32 de Barcelona de fecha 01/06/01 se desestimó la demanda interpuesta por la demandante en solicitud de incapacidad permanente absoluta por revisión, declarando probado que la demandante padecía "depresión moderada, hipoacusia bilateral superior al 90%, quistes sacros, gonartrosis y espondiloartrosis incipiente a moderada".

SÉPTIMO.- Por sentencia del Juzgado Social nº 16 de Barcelona de fecha 22/10/02 se declaró a la demandante en situación de invalidez permanente absoluta, declarándose probadas las siguientes patologías: "depresión mayor de grado severo y crónica. Lumbalgia crónica que irradia a EEII y lumbociatalgia 1. Radiculopatía crónica L4-L5 y S1. Quistes radiculares no tributarios de tratamiento quirúrgico (1995). Gonartrosis severa junto a condropatía y rotura ligamentosa de rodilla derecha con severa limitación funcional y gran dificultad a la deambulación. Fibromialgia. Hipoacusia bilateral severa". La indicada sentencia fue revocada por la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya en sentencia de 15/12/03 , que modificó el relato de hechos probados sustituyendo el calificativo de severo de la depresión mayor por el de "trastorno depresivo mayor en tratamiento desde 1.994" y ello al no constar en informe alguno de especialista la calificación de severo del grado de la depresión.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, qui no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Per la demandant es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima declarar-la en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna per agreujament de les lesions que va acreditar la seva situació d'incapacitat permanent total. L'objecte del recurs és revisar els fets provats de la sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191 , b) i c) de la Llei de procediment laboral .

Segon.- La demandant proposa la modificació del fet provat cinquè, que es refereix a les lesions que pateix, per a què s'addioni que pateix el trastorn depressiu major sever cronificat en tractament, a més de la resta del text. Basa l'addició en els informes mèdics que cita, del Servei de Psiquiatria de l'Hospital Universitari del Sagrat Cor, sobre la depressió severa que pateix i l'evolució de depressió major severa cronificada i en tractament des de 1994.

La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté de forma pacífica i constant que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja què aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits en què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de de 1.991, entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d'instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal t laboral y l' article 348 de la Llei d'Enjudiciament civil, LEC. 1/2000 .

En el cas present l'addició del fet provat cinquè que postula la part es basa en documents que el titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés. En aplicació d'aquesta doctrina, s'ha de desestimar aquest motiu de recurs.

Tercer.- El segon objecte del recurs és per a denunciar la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social i al.lega en síntesi, que el conjunt florit de patologies i limitacions severes i importants demostren que no pot fer cap feina sedentària o lleugera, , i que concorren les condicions exigides per a què se li reconegui una incapacitat permanent absoluta, atès que les lesions que presenta la demandant s'han agreujat i n'han aparegut de noves que li impedeixen en el seu conjunt la realització de tasques sedentàries, o senzilles.

L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar la existència d'una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, en connexió amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la calificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de tentabilitat i rendabilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solsament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependencia d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la demandant per a ser creditora de la incapacitat absoluta que postula, el cinquè fet declarat provat de la relació fàctica no modificat, reflecteix un conjunt de patimens importants amb l'entitat severa necessària per a comportar incidència funcional combinada que redueixin de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa amb normalitat, tan per compte d'altre o pròpia, ja què presenta cofosi bilateral total del cent per cent en lloc del noranta per cent, trastorn depressiu major cronificat en tractament, pròtesi total de genoll dret substituïda per infecció l'abril de 2005, fibromiàlgia, espondiloartrossi moderada, paràlisi del ciàtic proplíteo extern, sarcoma poplíteo intervinguda, colon irritable, cervicoartrossi i lumboartrossi de moderada a severa, isquemia crònica d'extremitats inferiors. La patología artròssica greu, la sordera total, el trastorn depressiu major cronificat d'anys d'evolució i en tractament constant, la pròtesi total del genoll dret substituït per infecció recent, més la paràlisi del ciàtic poplireo extern intervingut i la isquemia a les extremitats, comporten en el seu conjunt unes limitacions funcionals no solament de relació amb altres degut a la sordera que ja patia, sinó pels desplaçaments els moviments, deambulació i conscentració o atenció, degut al quadre artròssic, neurològic i al sever i cronificat trastorn depressiu major. En relació amb la patología descrita en el fet provat segon de la sentencia sobre les malalties objectivades el juliol de 1997, la Sala entenem que el quadre psíquic ha empitjorat de forma evident, ja què abans era moderat, que la patología artròssica també, doncs abans era incipient, i que al llarg dels anys s'ha produït la pròtessi total de genoll, amb reintervenció darrera per infecció, i l'aparició de la paràlisi del ciatic poplíteo extern, fibromiàlgia i isquemia crònica a les extremitats inferiors. El conjunt del quadre florit que presenta, amb les lesions psíquica i atròssiques determinats, comporta l'estimació del recurs i la revocació de la sentencia de la instància, perquè entenem que impedeixen treballar amb normalitat i habitualitat amb el mínim d'eficàcia i professionalitat exigible a qualsevol treballador per compte d'altre. Per tant, concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat social ( RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, en relació amb l' article núm. 143 de la mateixa norma .

S'haurà de condemnar l'Institut Nacional de la Seguretat Social a abonar la recurrent la pensió del 100% de la base reguladora de 440,02 euros amb efectes del dia 3 de desembre de 2004, més les millores i revaloritzacions que corresponguin.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem d'estimar el Recurs de Suplicació interposat per la Sra. Marcelina contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 31 de Barcelona de 2 de juny de 2005 , dictada en el procediment núm. 176/2005 seguit a instància de l' esmentada Sra. Recurret contra l' Institut Nacional de la Seguretat Social, que revoquem. Declarem la recurrent en situació d'incapacitat permanent absoluta i condemnem l'Institut Nacional de la Seguretat Social a abonar la pensió del 100% de la base reguladora de 440,02 euros amb efectes del dia 3 de desembre de 2004, més les millores i revaloritzacions que corresponguin.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.