Sentencia Social Nº 8097/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 8565/2005 de 20 de Noviembre de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

Barcelona, 20 de novembre de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8097/2006

En el recurs de suplicació interposat per Soledad a la sentència del Jutjat Social 27 Barcelona de data 17 de juny de 2005 dictada en el procediment núm. 435/2004 en el qual s'ha

recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 16 de juny de 2004 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 17 de juny de 2005 , que contenia la decisió següent: " Que desestimando la demanda de Soledad frente al Instituto Nacional de la Seguridad Social, sobre invalidez permanente absoluta y total derivada de enfermedad comúnm debo absolver y absuelvo a dicho demandado de las peticiones en su contra deducidas "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º.- La demandante Soledad nacida el 11-02-41 se encuentra afiliada al Régimen Especial de empleadas de hogar de la Seguridad Social, y en situación asimilada a la de alta por convenio especial, por su profesión habitual de empleada de hogar.

2º.- En 20-01-04 solicitó la prestación de Invalidez Permanente y por resolución del INSS de fecha 30-03-04 resolvió no haber lugar a declarar en grado alguno de invalidez. Teniendo el periodo de carencia necesario.

3º.- Formulada reclamación previa ante la citada D.P. ésta resuelve en fecha 21-05-04 desestimandola y conformando el pronunciamiento inicial.

4º.- La base reguladora asciende para la invalidez permanente total y absoluta derivada de enfermedad común a 461.14 euros/mes.

5º.- Las enfermedades que padece la actora son:

-Disminución agudeza visual conservada con corrección AGV : OD: 0,4 Binocular: 0,4.

-Cervicoartrosis y lumbartrosis moderadas con funcionalismo conservado.

-Artrosis leve, cronofisiologica en rodillas, caderas, manos y pies.

-Asma bronquial con pruebas ventilatorias basales dentro de los limites de la normalidad.

-Sindrome de apnea-hipoapneas del sueño severo, subsidirario de tratamiento (reducción ponderal etc.).

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- La part demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima declarar-la en situació d'incapacitat permanent . L'objecte del recurs és revisar els fets declarats provats en la Sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191, b) i c) de la vigent Llei de Procediment laboral , el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de set d'abril .

Segón.- En primer lloc postula la revisió del fet provat cinquè de la Sentència en què consten les lesions, i proposa la redacció alternativa de què pateix, a més de les lesions rrecollides en el fet provat, de disminuació d'agudeza visual conservada amb correcció, UD:0,4 i Binocular:0.4. Cervicoartrosi i lumboartrosi moderades amb funcionalisme conservat, i atrossi lleu cronofisiològica en genolls, malucs mans i peus, asma intrínseca i síndrome d'apnees-hipoapnees del son sever, "subsidiari de tractament ( reducció ponderal, etc.)" interessa l'el liminació d'aquesta última afirmació i en tot cas que consti que el tractament amb CPAP no el tolera. Basa la modificació en els informes mèdics dels metges de la Vall d'Hebron que l'han tractat al llarg dels anys.

La doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala, dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstàncies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l' article 348 de la Llei d'Enjudiciament civil, LEC. 1/2000 . En el present cas l'esmena al cinquè fet provat que postula la part es basa en certificats mèdics que l'òrgan judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés. Informes mèdics que per altra banda no són totalment contradictoris entre sí, un cop es fa abstracció de la valoració jurídica que alguns d'ells fan sobre les limitacions funcionals que les lesions assenyalades comporten per a la demandant. La valoració jurídica d'aquestes limitacions és facultat exclusiva de l'òrgan judicial, en examinar la prova practicada i entendre que la de la demandant no ofereix més credibilitat que les altres proves mèdiques documentals practicades, perquè constitueixen un element de convicció judicial a valorar d'acord amb la facultat de l' article 97.2 de la Llei de Procediment laboral . En el present cas, per aplicació d'aquesta doctrina, s'ha de desestimar aquest motiu de recurs.

Tercer.- El segon objecte del recurs és per a denunciar la infracció de l' article 137, núm. 5 i subsidiàriament l'article 137.4 en relació amb l'article núm. 136.1 actual de la Llei general de la Seguretat Social (LGSS .), el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny i de la jurisprudència, d'acord amb la Disposició Transitòria cinquena bis que manté la definició dels graus d'incapacitat permanent segons l'anterior normativa. La part recorrent manté que a més de la disminució visual binocular important i l'asma bronquial intrínseca, pateix una síndrome d'apnea severa, que l'impossibilita agafar el son i l'incapacita per a qualsevol activitat laboral. Les lesions artròssiques i la pèrdua de visió també imposibiliten les tasques fonamentals de la seva professió d'empleada de la llar.

L' article 136.1 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar una incapacitat permanent ha de concorrer l'existència de lesions psíquiques, neurològiques o físiques ,que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, i també en relació amb el treball que ha de dur a terme, en connexió amb l' article 137. 5 i 4, i la Disposició Transitoria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , ja esmentats, que estableix els diferentes graus. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat total o absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar el propi treball habitual o un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficacia, en régim de dependencia d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerancia per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normas laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inquestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment aceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possiblitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques. La norma exigeix doncs l'objectivació d'unes lesions que per la seva pròpia gravetat comportin determinades limitacions a qui les pateix, i que aquestes limitacions, en aquest cas físiques i neurològiques, en posar-se en relació amb les exigències del treball propi de la professió de l'afectada, determinin la seva ineptitud per a continuar duent a terme aquelles tasques principals o fonamentals de la professió en les condicions de exigència de rendibilitat pròpia del treball per compte d'altre.

Les lesions que pateix la demandant no es consideren en grau determinant de la incapacitat permanent absoluta però si de la total, atesa l'entitat de la patología visual binocular clarament disminuida, l'asma, el quadre artròssic i la síndrome d'apnea severa amb alteració del son. El que aquestes patologíes siguin susceptible de tractament pal liatiu, no comporta que no siguin limitants per a la professió d'empleada de la llar, en ambient pulvígen i requeriment de visió binocular i atenció i concentració mitjanes així como mobilitat permanent, sense perjudici de què els brots d'asma que es produeixn també requereixen un tractament puntual. Per tant es considera que és d'aplicació l' article núm. 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social , raó per la qual s'ha d'estimar la pretensió subsidiaria d'aquest objecte del recurs i declarar la recurrent en situació d'incapacitat permanent total per a la seva professió d'empleada de la llar, haurem de condemnar l'Institut Nacional de la Seguretat Social a abonar la prestació del 75% de la base reguladora de 461,14 euros mensuals amb efectes des del dia 20 de gener de 2004, amb les millores i revaloritzacions que correspongui.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Estimar el recurs de suplicació presentat per la demandant Doña. Soledad contra la Sentència de 17 de juny de 2005 dictada pel Jutjat Social núm. 27 de Barcelona en el procediment núm. 435/2004 , seguit a instancia de la Sra. Soledad contra l'INSS (INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL), la qual revoquem. Declarar la treballadora en situació d'incapacitat permanent total derivada de malaltia comuna per a la seva professió d'empleada de la llar, i condemnem l'Institut Nacional de la Seguretat Social a pagar-la'hi la pensió del 75% de la base reguladora de 461,14 euros mensuals amb efectes des del dia 20 de gener de 2004, amb les millores i revaloritzacions que correspongui.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l' article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.