Sentencia Social Nº 8214/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5238/2007 de 05 de Noviembre de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 5 de novembre de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8214/2008

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 22 Barcelona de data 29 de gener de 2007 dictada en el procediment núm. 668/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part

Cristobal i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 22 de setembre de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Seguretat Social en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 29 de gener de 2007, que contenia la decisió següent: " Que estimando la demanda presentada por D. Cristobal , contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, y Caixa D'Estalvis i Pensions de Barcelona, declaro el derecho del actor a pasar a la situación de jubilación parcial con efectos de 1-6-06, revocando la resolución del I.N.S.S. de fecha 19-6-06 " .

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- El actor, D. Cristobal , D.N.I. nº NUM000 , nacido el 13-3-45 suscribió el 1-6-06 un contrato a tiempo parcial compatible con la jubilación parcial solicitada, con la Caixa D'Estalvis y Pension de Barcelona ( en adelante La Caixa ). Al propio tiempo, por la empleadora se suscribió otro contrato a tiempo parcial con Dª Patricia por el tiempo que el actor reducia su jornada ( contrato de relevo ).

2.- La relevista Sra. Patricia esta encuadrada en el Grupo Profesional 1, nivel retributivo 12, y el actor en el Grupo Profesional tambien 1; pero nivel retributivo 3.

3.- El 15-6-06 el actor solicitó la pensión de jubilación parcial que le fué denegada por resolución de 19-6-06 por entender que los trabajadores jubilados y relevistas no ocupan un puesto de trabajo similar. Formiulada reclamación previa le fué desestimada el 28-7-06.

4.- La codemandada La Caixa, se allana a la demanda.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària impugnó. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que declara el dret del demandant a percebre la pensió de jubilació parcial, l'Entitat Gestora interposa recurs de suplicació a l'empara de l' article 191 c) de la LPL . Al lega el recurrent la infracció del article 12.6 del Estatut dels Treballadors, en relació al artícle 10 del Reial Decret 1131/2002, de 31 d'octubre , pel que es regula la Seguretat Social dels treballadors contractats a temps parcial així com la jubilació parcial.

La infracció consistiria suposadament en que no es compliria el requisit del article 12.6 del ET , de que el lloc de treball del treballador rellevista sigui el mateix que el treballadors substituit o similar, entenent per tal el desenvolupament de tasques corresponents al mateix grup professional o categoria equivalent. Indica el recurrent que el jubilat parcialment ostentava la categoria professional d'ocupat de caixa amb nivell III, enquadrat en el grup I i amb una base de cotització de 2897,70 euros al mes abans de reduir la jornada. Que, pel contrari, el rellevista ha estat contractat amb la categoria d'ocupat de caixa però amb nivell XII dins del grup I, i amb una base de cotització que ascendeix a 2030,13 euros al mes.

SEGON. La pretensió de l'INSS no pot ser atesa, doncs el demandant reunia tots els requisits per a tenir dret a la pensió de jubilació parcial, per la qual cosa el eventual frau en aquesta segona contractació, que en cap cas depen de la voluntat del treballador, ni és aquest responsable del seu control de legalitat, pot perjudicar-li. Atès per altra banda, que el frau no s'ha acreditat, tampoc no es pot donar per provat ( art. 217 LEC i art. 6.4 CC ).

Per altra banda, el requisit de l' article 12.6 del ET es compleix en el cas concret, ja que es declara provat que la rellevista està encuadrada en el grup professional 1, nivell retributiu 12, i el demandant en el grup 1, però nivell 3, per la qual cosa, la diferència no és respecte a les tasques ni al grup o categoria professional, sinó de la retribució, que depen d'altres factors no previstos en la norma, que s'ha d'interpretar conforme a la finalitat de la llei, que és permetre i afavorir la jubilació parcial dels treballadors que tinguin els requissits per accedir-hi i sempre que no suposi l'amortització del lloc de treball, sinó la substitució per treballadors demandants d'ocupació.

L' article 10 del reglament (RD 1131/02, de 31 d'octubre , pel que es regula la seguretat social dels treballadors contractats a temps parcial) que cita com a infringit la part recorrent, obliga a l'empresa quan es reconeix una pensió de jubilació parcial, que concerti simultàniament un contracte de relleu amb un treballador en situació de desocupació o que tingui concertat amb l'empresa un contracte de duració determinada, amb l'objecte de substituir la jornada de treball deixada vacant pel treballador que es jubila parcialment.

El contracte de relleu preceptiu està previst en l' article 12.6 del ET, modificat per la Llei 12/2001, de 9 de juliol de Mesures Urgents per a la reforma del mercat de treball, que va introduir una major flexibilització d'aquesta figura amb el propòsit de lograr- ne una major utilització, així com propiciar un accés diferit a la pensió de jubilació, seguint les recomanacions internacionals, aixó com els criteris del Acord Social de 2001. D'aquesta finalitat de la norma es dedueix que la seva interpretació ha de ser també flexible, i ja que es permet la contractació de treballadors que ja estan prestant serveis a la mateixa empresa, amb contractes de duració determinada, sense expressar la duració ni l'antiguitat dels mateixos,

En el mateix sentit s'ha pronunciat reiteradament aquesta Sala Social, entre d'altres en la sentència de data 27.05.03, que cita nombrosa doctrina dels tribunals superiors de justícia: "... siguiendo la doctrina emanada del Tribunal Superior de Justicia de Madrid en diversas sentencias [7 febrero 1997 (AS 1997/388) y 12 marzo, 14 mayo y 1 diciembre 1998 (AS 1998/793 y AS 1998/1773), entre otras], concluye el Juzgador "a quo que las irregularidades o incluso ilegalidad que, respecto a la contratación del trabajador sustituto pudieran apreciarse, no pueden afectar al trabajador que insta la jubilación, cuando, como aquí sucede, no es partícipe ni tiene conocimiento de una o de otras, debiendo por ello el INSS, en el supuesto de que mediaran, abonar el total importe de la pensión, sin perjuicio de la responsabilidad que, en su caso, pudiera atribuirse a quienes hubiesen actuado de modo irregular o fraudulento, si así hubiese sido. Como dicen la Sentencia del TSJ de Murcia de 7/3/97 y la del TSJ de Cantabria de 6-7-98 (AS 1998/3681), "se trata, en el marco de una política de empleo, de abrir las vías de acceso anticipado a la jubilación, de quienes cumplen la edad de 64 años, sin merma alguna en la prestación derivada de la aplicación de coeficientes reductores; posibilidad que se concede a aquellos trabajadores respecto de los que la empresa contrata un sustituto; el art. 1º.1 del Real Decreto citado lo expresa sin lugar a dudas: la edad mínima para acceder a la pensión de jubilación en el sistema de la Seguridad Social se reduce, de los 65 años, a los 64, bajo dicha condición; partiendo de lo expuesto, el trabajador que manifieste su deseo de jubilarse anticipadamente a la empresa, y obtiene del empresario una respuesta afirmativa, a la que debe acompañar la efectiva contratación de un tercero, no cabe duda que adquiere un autentico derecho subjetivo frente a las demandadas, que debe ser calificado como de carácter inatacable, y al margen de las posibles deficiencias que respecto su sustitución quepa detectar, siempre que el trabajador solicitante de la jubilación sea ajeno a las mismas". Compartiendo la Sala los argumentos esgrimidos en la instancia, se impone la desestimación del recurso y la íntegra confirmación de la sentencia discutida."

Estos mismos criterios son aceptados por el Tribunal Superior de Justicia de Andalucía ( Granada) en su sentencia de 30 de octubre de 2.001; TSJ Castilla-La Mancha, S. 29-10-1999 y 30-7-2004; TSJ Cantabria, S. 6-7-1998 y S. 11-11-1999; TSJ Madrid, S. 1-12-1998; TSJ Murcia S. 7-3-1997, y TSJ Castilla-León (Valladolid) S. 2-5-2000 . En todas ellas se pone de manifiesto que el RD 1194/1985 , trata, en el marco de una política de empleo, de abrir las vías de acceso anticipado a la jubilación, de quienes cumplen la edad de 64 años, sin merma alguna en la prestación derivada de la aplicación de coeficientes reductores; posibilidad que se concede a aquellos trabajadores respecto de los que la empresa contrata un sustituto; el art. 1º.1 del Real Decreto citado lo expresa sin lugar a dudas: la edad mínima para acceder a la pensión de jubilación en el sistema de la Seguridad Social se reduce, de los 65 años, a los 64, bajo dicha condición; partiendo de lo expuesto, el trabajador que manifieste su deseo de jubilarse anticipadamente a la empresa, y obtiene del empresario una respuesta afirmativa, a la que debe acompañar la efectiva contratación de un tercero, no cabe duda que adquiere un autentico derecho subjetivo frente a las demandadas, que debe ser calificado como de carácter inatacable, sin que se pueda entrar a valorar si la contratación del sustituto fue realizada en fraude de Ley, si se dan las circunstancias legales antes citadas, y ello es así porque el trabajador sustituido y que pretende la jubilación anticipada no puede verse afectado por una presunta conducta fraudulenta de la empresa empleadora, que en todo caso deberá responder ante la Entidad Gestora que ha de abonar la prestación de jubilación, pero cuya responsabilidad no puede extenderse al trabajador cuya jubilación pretende, al ser un tercero sin responsabilidad alguna en la cuestión".

En base als raonaments anteriors, ha de ser desestimat el recurs de suplicació i confirmada la sentència de instància.

Vistos els preceptes citats i altres d'aplicació,

Fallo

En el procediment seguit a instància de Cristobal contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, i CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA per pensió de jubilació, davant el jutjat social 22 dels de Barcelona, en actuacions 668/2006 i sentencia del dia 29 de gener de 2007 , desestimem el recurs de suplicació presentat per l'Entitat Gestora i confirmem íntegrament la sentència de instancia.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.