Sentencia Social Nº 8246/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 8796/2005 de 23 de Noviembre de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG

Barcelona, 23 de novembre de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8246/2006

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la

sentència del Jutjat Social 8 Barcelona de data 12 de juliol de 2005 dictada en el procediment núm. 853/2003 en el qual s'ha recorregut contra la part Carlos José , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 4 de novembre de 2003 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 12 de juliol de 2005 , que contenia la decisió següent:

"Que estimando como estimo parcialmente la demanda interpuesta por Carlos José contra INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL debo declarar y declaro el derecho de la parte actora a percibir una prestación de Invalidez permanente Total del 555 de su base reguladora de 1.043,03 Euros con efectos desde el día 13 de agosto de 2003, y en consecuencia condeno al ENTE GESTOR a que le abone dicha prestación con los mínimos, mejoras y revalorizaciones legalmente procedentes."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primero.- Que el actor, de profesión pinche de cocina, nació el 3-12-1959, por sentencia de fecha 11-3-2003, del juzgado de lo social n° 32 fue declarado no afecto de incapacidad permanente en grado alguno en atención a las siguientes dolencias: Intervenido de hernia discal L5-S1 en 1999. Actualmente exploración neurológica y EMG dentro de la normalidad. - folio 59 y siguientes-.

Segundo.- Que la anterior sentencia fue recurrida en suplicación, folio 55, en pos de la declaración de incapacidad permanente pretendida por la actora tal como reconocen pacíficamente las partes.

Tercero.- Que por resolución administrativa de 12 de agosto de 2003 se declaró al actor, pinche de cocina, no afecto de incapacidad permanente en grado alguno a pesar de la propuesta de incapacidad permanente formulada por la UVAMI el 9-7-2003 que recoge las lesiones descritas en la referida resolución administrativa: Iscectomia L5-S1 1999 con secuela de reacción fibrótica cicatricial que engloba infundíbulo radicular SI. Discopatía grave L5-S1 con clínica de lumbalgias persistentes vasovagales repetitivos.

Cuarto. - Que interpuesta la pertinente reclamación previa la misma fue desestimada por resolución administrativa de 9-10-2003.

Quinto.- Que las dolencias y limitaciones que padece la parte actora son: Iscectomia L5-S1 1999 con secuela de reacción fibrótica cicatricial que engloba infundíbulo radicular SI. Discopatía grave L5-S1 con clínica de lumbalgias persistentes y síncopes vasovagales repetitivos. Trastorno ansioso depresivo moderado.

Sexto. - Que la indiscutida base reguladora mensual y efectos son respectivamente: 1.043,03 euros y 10-7-2003 para la incapacidad permanente absoluta y efectos de 13-8-2003 para la incapacidad permanente total, con idéntica base reguladora a la anteriormente referida.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària qui no el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'Institut Nacional de la Seguretat social planteja recurs de suplicació contra la Sentència que declara el demandant en situació d'incapacitat permanent total derivada de malaltia comuna per les funcions habituals de marmitó. L'objecte del recurs és examinar la infracció de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191 c) de la Llei de Procediment laboral , el Text refós del qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon.- El motiu que postula en primer lloc qui recorre és la infracció per aplicació indeguda de l' article 421 de la Llei d'Enjudiciament Civil sobre resolució en casos de litispendència o cosa jutjada, que basa en què en el seu dia va invocar aquesta excepció en el present procediment de la instància, que va ser estimada i al seu torn revocada per la Sala en sentència de 3 de març de 2005, Rotllo 5458 de 2004 . La invocació i estimació de la excepció de litispendència es basava en què estava pendent de resolució davant aquesta Sala una sentència anterior del jutjat social núm. 32 de Barcelona que havia desestimat la pretensió d'incapacitat permanent. En empara en l' article núm. 270 de la Llei d'Enjudiciament Civil , la part aporta la sentència de la Sala de 2 de setembre de 2004 dictada en el Rotllo 6695 de 2003 derivat del procediment del jutjat social núm. 32 de Barcelona .

Aquest motiu s'ha de rebutjar, tota vegada que la sentència de la Sala de 3 de març de 2005 dictada en el Rotllo 5458 de 2004 és ferma, i justament va desestimar l'excepció de litispendència plantejada, perquè no existia pendència entre el procediment anterior que havia vist el jutjat social núm. 32 de Barcelona en que s'havien tingut per provades unes concretes lesions, i les objectivades en el procediment administratiu del que va derivar l'acció davant el jutjat social núm. 8 de Barcelona. La sentència de la Sala de 3 de març de 2005 va declarar la nul litat d'aquella sentència de la instància i va reposar les actuacions al moment anterior de dictar-ne una de nova per a entrar a decidir sobre el fons de la pretensió, com ha fet la sentència de la instància que ara recorre l'ens gestor. Actualment per tant, no procedeix entrar a decidir l'excepció de litispendència, perquè es tracta de cosa jutjada formal i material.

Tercer.- L'ens recurrent també denuncia l' article núm. 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social , el Text refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny .

El pronunciament judicial ha d'observar la definició de la incapacitat permanent de l' article 136.1 en relació amb els graus d'incapacitat de l'article 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social , conservats per la seva Disposició Transitòria quinta bis de la mateixa Llei General de la Seguretat Social . Aquesta norma exigeix l'objectivació d'unes lesions que per la seva pròpia gravetat comportin determinades limitacions a qui les pateix, i que aquestes limitacions, en aquest cas fonamentalment físiques, en posar-se en relació amb les exigències del treball propi de la professió de l'afectat, determinin la seva ineptitud per a continuar duent a terme aquelles tasques principals o fonamentals de la professió en les condicions de exigència de rendibilitat pròpia del treball per compte d'altre ( SSTS. IV de 23 i 27 de febrer i 14 de juny per totes ).

En el cas present es considera que les limitacions funcionals produïdes per les lesions que pateix el demandant per elles mateixes ja són limitadores, doncs consisteixen en iscectomia L5-S1 l'any 1999 amb seqüela de reacció fibròtica cicatritzal que engloga infundíbol radicular S1; discopatia greu L5-S1 amb clínica de lumbàlgies persistents i símpcopes vasovagals repetitius; trastorn ansiós depressiu moderat, segons consta en el fet provat no atacat que principalment recull les lesions objectivades per la UVAMI a més del trastorn ansiós depressiu. Tal com els mateixos perits de la part recurrent assenyalen en el seu informe, i recull la sentència de la instància en el seu últim fonament de dret, aquestes lesions limiten el treballador per a les activitats que comporten la sobrecàrrega del raquis lumbar, amb limitació per a esforços físics continuats i rics pels símpcopes vasovagals repetitius. Lesions per tant que considerem li impedeixen la realització de les funcions fonamentals de la seva professió de marmitó, que comporta els requeriments d'esforç físic, amb càrrega de pesos, força, i de deambulació, bipedestació i mobilitat de les extremitats superior. Per tant, les limitacions funcionals actuals derivades de les lesions físiques que pateix el demandant, tenen suficient entitat per a incapacitar-lo de manera total per a les fonamentals feines de la seva professió habitual. En conseqüència s'haurà de desestimar el recurs i confirmar la Sentència de la instància en la seva totalitat.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes d'especial i general aplicació esmentats,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació plantejat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència de 12 de juliol de 2005 dictada pel Jutjat Social núm. 8 de Barcelona en el procediment núm. 853/2003 , seguit a instància Don. Carlos José contra l' esmentat institut, la qual confirmem en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.