Sentencia Social Nº 8252/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 9031/2005 de 23 de Noviembre de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 23 de novembre de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8252/2006

En el recurs de suplicació interposat per Ángela a la sentència del Jutjat Social 27 Barcelona de data 5 DE JULIOL DE 2005 dictada en el procediment núm. 211/2005 en el qual

s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 23 de març de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 5 de juliol de2005 , que contenia la decisió següent:

"Que desestimando la demanda de Ángela frente al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, sobre Invalidez Permanente Absoluta y total derivada de enfermedad común, debo absolver y absuelvo a dicho demandado de las peticiones en su contra deducidas. "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primero. La actora Ángela , nacida el 19 de Febrero de 1967 y en situación de alta, se encuentra afiliada al Régimen Especial de Trabajadores Autónomos de la Seguridad Social, como consecuencia de trabajos prestados como actividades diversas-peluquería.

Segundo. Inició proceso de incapacidad temporal el 21 de Mayo del 2003, agotando el subsidio el 20 de Noviembre del 2004, que se prorrogó hasta el 3 de Enero del 2005.

Tercero. Por resolución del INSS de fecha 3 de Enero del 2005 se resolvió no haber lugar a declararla en grado alguno de invalidez. Teniendo el periodo de carencia necesario.

Cuarto. En fecha 15 de Noviembre del 2004 se emitió informe por UVAMI, teniéndose su contenido por reproducido por obrar su contenido en el expediente administrativo.

Quinto. Se agotó la vía administrativa ante el indicado organismo quien por resolución de fecha 21 de Febrero del 2005 confirmó el pronunciamiento inicial.

Sexto. La base reguladora asciende para la invalidez permanente total y absoluta a 640,80 euros Imes.

Sexto. Las enfermedades que padece son:

- Fibromialgia en control y tratamiento, sin limitación funcional de la movilidad ostearticular del raquis y extremidades.

- Trastorno Depresivo - Ansioso con somatizaciones de grado moderado.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, qui no el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- La part demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima declarar-la en situació d'incapacitat permanent . L'objecte del recurs és revisar els fets declarats provats en la Sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191, b) i c) de la vigent Llei de Procediment laboral , el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de set d'abril .

Segon.- En primer lloc postula la revisió del fet provat sisè de la Sentència en què consten les lesions i proposa la redacció alternativa que transcriu conforme pateix " Dolor crònic sever generalitzat. Procés d'uns set anys d'evolució, que es va iniciar amb quadre de dolor i contractures de musculatura paravertebral cervical de sintura escapular. Progressiu agreujament simptomàtica, malgrat el tractament ampli i adequat. Contractures musculars, dispepsia funcional, parestèsies d'extremitat. La intensitat del dolor ha obligat l'ús terapuèutic de derivats mòrgics, a més dels tractamments farmacològics usuals. El diagnòstic reumatològic és de fobromiàlgia amb punts tender positius i Astenia severa amb fatigabil precoç davant qualsevol activitat. Trastonr depressiu sever amb ideació autolítica, imsomni, apatia, anhedonia, trastonrs amnèsics, ansietat elevada, sentiments d'incapacitat, minusvalua." Basa la modificació en els documents mèdics que cita.

La doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala, dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstàncies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d'instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal t laboral y l' article 348 de la Llei d'Enjudiciament civil, LEC. 1/2000 . En el cas present l'esmena al sisè fet provat que postula la part, es basa en certificats mèdics que l'òrgan judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés. Informes mèdics que per altra banda no són totalment contradictoris entre sí, un cop es fa abstracció de la valoració jurídica que alguns d'ells fan sobre les limitacions funcionals que les lesions assenyalades comporten per a la demandant. La valoració jurídica d'aquestes limitacions és facultat exclusiva de l'òrgan judicial, en examinar la prova practicada i entendre que la de la demandant no ofereix més credibilitat que les altres proves mèdiques documentals practicades.

En el present cas, per aplicació d'aquesta doctrina, s'ha de desestimar aquest motiu de recurs.

Tercer.- El segon objecte del recurs és per a denunciar la infracció de l' article 137, núm. 5 i subsidiàriament l'article 137.4 en relació amb l'article núm. 136.1 actual de la Llei general de la Seguretat Social , el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny i de la jurisprudència, d'acord amb la Disposició Transitòria cinquena bis que manté la definició dels graus d'incapacitat permanent segons l'anterior normativa. Argumenta que pel conjunt de lesions que pateix és creditora de la incapaciat absoluta, d'acord amb la doctrina jurisprudencial que cita, perquè les patologies neurològiques li impedeixen estar dreta amb mobilitat a les extremitats superiors com exigeix la seva professió de perruquera, i també li impedeixen dur a terme qualsevol treball amb la rendibilitat necessària.

Quart.- L' article 136.1 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, i també en relació amb el treball que ha de dur a terme, en connexió amb l' article 137. 5 i 4, i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , ja esmentats, que estableix els diferents graus. Efectivament, la doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la calificació d'incapacitat total o absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar el propi treball habitual o un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possiblitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva, son utòpiques. La norma exigeix doncs l'objectivació d'unes lesions que per la seva pròpia gravetat comportin determinades limitacions a qui les pateix, i que aquestes limitacions, en aquest cas psíquiques i neurològiques, en posar-se en relació amb les exigències del treball propi de la professió de l'afectada de teleoperadora, determinin la seva ineptitud per a continuar duent a terme aquelles tasques principals o fonamentals de la professió en les condicions de exigència de rendibilitat pròpia del treball per compte d'altre.

Les lesions que pateix la demandant no es consideren en grau determinant de la incapacitat permanent ni total ni menys absoluta, atesa l'entitat moderada del trastorn ansiós depressiu amb somatitzacions de grau moderat, sense que consti l'entitat de la fibromiàlgia que pateix, ni si ha estat sotmesa a clínica del dolor. No consta que la intensitat de la malaltia limiti la recurrent per a les tasques de la seva la professió habitual de perruquera autònoma. Per tant es considera que no és d'aplicació ni s'infringeix l' article núm. 137.4 o 5 de la Llei general de la Seguretat Social , raó per la qual també s'haurà de desestimar aquest motiu de recurs.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per la demandant Doña. Ángela contra la Sentència de 5 de juliol de 2005 dictada pel Jutjat Social núm. 27 de Barcelona en el procediment núm. 211/2005 seguit a instància de l' esmentada Sra. recurrent contra l' Institut Nacional de la Seguretat Social, la qual es confirma en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.