Sentencia Social Nº 8278/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4096/2008 de 13 de Noviembre de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 13 de novembre de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8278/2009

En el recurs de suplicació interposat per Alexander a la sentència del Jutjat Social 1 Girona de data 27 de febrer de 2008 dictada en el procediment

núm. 501/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part TGSS G, INSS G i TINTSDOR, S.L., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 20 de juny de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 27 de febrer de 2008, que contenia la decisió següent:

"Desestimar la demanda interpuesta por Alexander contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL Y TINTSDOR S.L. no habiendo lugar a declarar al actor en situación de Invalidez Permanente Absoluta ni Total, absolviendo a la parte demandada de los pedimentos deducidos en su contra".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Don Alexander con NIF nº: NUM000 ,nacido el día 20 de febrero de 1.967 y profesión habitual Operario Textil-Peón, se encuentra afiliado en el Régimen General de la Seguridad Social. (Incontrovertido)

SEGUNDO.- Inició proceso de IT en fecha de 6/9/05, habiendo agotado el periodo de duración máxima. (Incontrovertido).

TERCERO.- Instada la vía administrativa ante la Dirección Provincial del INSS, se dictó resolución de fecha 28 de marzo de 2.007, en la que se reconocían las secuelas de: OD. SINDROME DE FATIGA CRONICA, SINDORME SUBACROMIAL DERECHO IQ EN DOS OCASIONES (ACROMOPLASTIA, BURSECTOMIA), ESPONDILOSIS CERVICAL, RADICULOPATIA, PROTUSION DISCAL L4-L5, RADICULOPATIA, y se declaraba que el actor no estaba afecto de incapacidad permanente en grado alguno por no alcanzar las lesiones que padece un grado suficiente de disminución de su capacidad laboral. Presentada la correspondiente reclamación previa se dictó resolución de fecha 14 de mayo de 2.007, confirmando el pronunciamiento inicial. (Incontrovertido)

CUARTO.- Las secuelas que padece el actor son:

Artropatía acromioclavicular derecha causante de síndrome subacromial y tendinitis del supraespinoso que ha sido intervenida quirúrgicamente en dos ocasiones y que actualmente es causa de dolor residual y limitación de la movilidad del hombro en los últimos grados de todos los movimientos.

Artropatía degenerativa cervical con afectación discal y radiculopatía C7 y C5.

Artropatía degenerativa lumbar con protusión L4-L5 y radiculopatía L5-S1.

Síndrome de fatiga crónica con deterioro cognitivo leve que no afecta a la esfera funcional.

(Pericial de ambas partes y documentos acompañados, informe del ICAM, informe forense de los folios 609 y ss)

QUINTO.- En fecha de 10/8/05 se dictó resolución administrativa en la que no se reconocía al actor ningún grado de incapacidad sobre la base de las siguientes secuelas: Acromioplastia y bursectomia hombro derecho.

En fecha de 31/3/06 se dictó sentencia por el Juzgado Social 2 de esta Capital en la que ratificaba la resolución administrativa y se declaraba que el estado residual del actor estaba constituido por las siguientes secuelas: Diástasis leve con dolor a la presión a nivel de la articulación acromioclavicular, tendinosis leve del supraespinoso sin signos de ruptura, atrofia muscular, dolor a nivel de zona de intervención, espondilosis moderada cervical con prolapsos discales múltiples desde C3 a C7, radiculopatía cervical C7 bilateral, radiculopatía L4 bilateral, protusión lateral derecha L4-L5. (Folios 304 y 305 y 325 y ss.)

SEXTO.- La base reguladora para la Invalidez Permanente Absoluta y Total asciende a la cantidad de 972,84 euros, siendo la fecha a partir de la cual desplegaría efecto desde el día siguiente a su cese en la empresa y la fecha de revisión la de 10/5/08. (Incontrovertido)

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Pel demandant es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima reconèixer la situació d'incapacitat permanent absoluta o subsidiàriament total derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és revisar els fets provats de la sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l'article 191, b) i c) de la Llei de procediment laboral .

Segon.- El treballador postula la modificació del fet provat quart, que es refereix a les lesions que pateix, i proposa un text alternatiu perquè s'addicioni a la fi del redactat que la Síndrome de fatiga crònica és « amb criteris de severitat ». Basa la modificació en els informes i proves mèdiques que cita, amb cita de criteri jurisprudencial sobre aquesta patologia neurològica.

La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté de forma pacífica i constant que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja què aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits en què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991 entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l'article núm. 97.2 de la Llei processal laboral y l'article núm. 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil .

En el cas present la modificació del fet provat quart que postula la part es basa en documents que el titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés i també d'acord amb la mesura per decidir millor adoptada de dictamen de metge forense, en la facultat que li atorga l'article núm. 97.2 de la Llei de Procediment Laboral . En aplicació de la doctrina jurisprudencial invocada, hem de desestimar aquest motiu de recurs.

Tercer.- El segon objecte del recurs és per a denunciar la infracció de l'article 137.5 i 4 de la Llei General de la Seguretat Social i doctrina jurisprudencial i al lega en síntesi, que en el seu conjunt les patologies i limitacions que pateix impedeixen al recurrent fer cap activitat amb professionalitat, dedicació i eficàcia, de manera que no pot fer feina sedentària o lleugera ni que requereixin bipedestació o similars i que concorren les condicions exigides per a què se li reconegui una incapacitat permanent absoluta que postula. De forma detallada i completa fa repàs dels raonaments judicials en relació amb els informes mèdics privats i oficials que reconeixen que es troba incapacitat per a fer treballs d'esforç, i la professió de peó tèxtil, per insistir en la gravetat de la síndrome de fatiga crònica.

L'article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar la existència d'una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, en connexió amb l'article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes), manté que la qualificació d'incapacitat total i absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar les fonamentals funcions de la professió habitual o un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que tot i que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta el recurrent demandant per a ser creditor de la incapacitat absoluta que postula en el recurs, hem d'estar a les lesions declarades provades en la relació fàctica que no s'ha pogut modificar, de manera que el conjunt de lesions i seqüeles reflecteixen uns patiments moderats i sense l'entitat severa necessària per a comportar incidència funcional combinada que redueixin de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme les fonamentals tasques de la seva professió de peó tèxtil que si be comporta esforços no són importants, i molt menys es troba limitat per a qualsevol activitat lucrativa amb normalitat, tan per compte d'altre o pròpia, ja què presenta quadre d'artropatia i radiculopatia cervical i lumbar així com una síndrome subacromial i tendinitis moderades que el pot limitar per a grans esforços però no per a la seva professió habitual de peó tèxtil que requereix esforços moderats o per a una activitat sedentària, lleugera o d'esforços petits. Aquest quadre patològic, ara per ara, no comporta en el seu conjunt una entitat suficient per declarar la incapacitat permanent ni total ni absoluta postulada.

Per tant hem de desestimar el recurs i i confirmar la sentència de la instància, perquè entenem que no concorren les condicions exigides per l'article 137.5 i 4 de la Llei General de la Seguretat Social ( R. Decret Legislatiu 1/1994).

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar el Recurs de Suplicació interposat pel Don. Alexander contra la Sentència de 27 de febrer de 2008 dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Girona en el procediment núm. 501/2007 i seguit a instància Don. Alexander contra la TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, l'NSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i TINTSDOR S.L., que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.