Sentencia Social Nº 8283/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 295/2008 de 13 de Noviembre de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 13 de novembre de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8283/2009

En el recurs de suplicació interposat per Carlos Alberto a la sentència del Jutjat Social 1 Manresa de data 4 de juliol de 2008 dictada en el procediment

núm. 295/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Institut Nacional de la Seguretat Social i Tesorería General de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 16 de maig de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 4 de juliol de 2008, que contenia la decisió següent:

" Desestimo la demanda dirigida por Carlos Alberto contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social y la Tesorería General de la Seguridad Social, y no declaro que se encuentre en situación de Incapacidad Permanente Absoluta para todo tipo de trabajo "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO. Al actor, nacido el 19-4-49 y con DNI nº NUM000 , se le reconoció por sentencia de 25-1-99 en situación de incapacidad permanente total para su profesión habitual de oficial textil con fundamento en padecer afectación visual moderada-severa [AVCC OD=0'4 y OI=0'5], cervicoartrosis moderada, lumboartrosis moderada, gonartrosis leve-moderada.

SEGUNDO. El 13-3-08 el INSS dictó resolución denegatoria de la revisión de grado en que reconocía las siguientes lesiones: facoesclerosis discreta, coriorretinitis miópica, AVCC OD=0'4 y OI=0'2, cervicobraquialgia derecha por cervicoartrosis, lumbalgia crónica por lumbartrosis, gonalgia bilateral por condropatía femoropatelar. El 22-4-08 el INSS desestimó la reclamación administrativa previa y confirmó su anterior resolución.

TERCERO. El actor presenta una miopía magna con coriorretinitis y atrofia coriorretiniana con agudeza visual del ojo derecho de 0'4 (sobre 1) y del ojo izquierdo de 0'2; cervicoatrosis moderada-avanzada, lumboartrosis y gonartrosis moderadas sin limitación funcional, y trastorno depresivo reactivo.

CUARTO. La base reguladora mensual para la incapacidad es de 405'57 euros con efectos económicos desde el 14-3-08.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que desestima la demanda de declaració de grau d'incapacitat permanent absoluta, postula la defensa de la part actora, com a primer motiu de recurs, la revisió fàctica a l'empara del què preveu l'apartat b) de l'art. 191 LPL . Als dits efectes es sol licita modificació dels fets provat primer i tercer, relatius a indicar que la professió habitual del demandant era la de oficial tèxtil (tints), fet que comporta que s'havia especialitzat en el color i que per la feina li era vita tenir una més perfecta visió i que la lumboartrosi descrita s'ha de valorar com a crònica, moderada.

S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisora;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

D'altra banda, és criteri sostingut pacíficament i des d'antic per aquesta Sala (entre moltes d'altres, sentències números 4985/1994, de 26 de setembre; 5654/1994 de 24 d'octubre; 6495/1994 de 30 de novembre; 102/1995, de 16 de gener, 1397/1995, de 28 de febrer;, 1701/1995 i 2009/1995, d'11 i 22 de març; 3284/1995 i 3330/1995 de 23 i 24 de maig; 3633/1995 i 3915/1995 de 9 i 23 de juny; 4890/1995 de 19 de setembre; i 6023/1995, 2300/1995 y 6454/1995, de 7, 20 i 28 de novembre, 1028/1996, 1325/1996 i 8147/1996, de 19 de febrer, 1 de març i 9 de desembre; 3397/1997, 4317/1997, 4393/1997 i 4828/1997, de 9 de maig, 12 i 14 de juny i 4 de juliol; i 6002/1998, 14 de setembre i 7068/1998, de 16 d'octubre) tot aplicant la constant jurisprudència del Tribunal Suprem (també entre d'altres, Sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 i 24 de gener de 1991), que davant dictàmens mèdics contradictoris, llevat la concurrència de circumstàncies especials, s'ha d'atendre la valoració realitzada pel magistrat d'instància en virtut de les competències i atribucions que li atribueix l'article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral, l'article 218.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l'art. 120.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial .

Doncs bé, el recurrent no cita els documents dels que es deduiria l'error judicial, ja que es tracta més de una valoració de la mateixa professió i dolències acreditades, que de una petició de revisió concreta dels fets provats el que es proposa. En conseqüència, s'ha de desestimar el primer motiu de recurs formulat doncs, respecte de la professió, el que indica és més una valoració jurídica, i el mateix es pot dir de les malalties que han quedat transcrites en el fet provat que qüestiona, de les que valora que suposen un agreujament de les prèvies, ja que l'ull esquerre ha passat de tenir una agudesa visual de 0,5 a 0,2, així com que s'ha de valor el trastorn depressiu major, fets que consten en el fet provat tercer de la sentència.

SEGON. Postula la demandant, com a segon motiu de recurs, emparat en la via de l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de procediment laboral, la la infracció de l'art. 137- 5 de la LGSS , indicant que la descripció de la situació patològica que realitza la sentencia impugnada obliga a valorar que està incapacitat per tota professió u ofici, a causa de la patologia que pateix, demanant la declaració de incapacitat permanent en grau d'absoluta, per revisió del grau de total declarat en data 25-01-99.

En referència a la situació d'incapacitat permanent la jurisprudència ve assenyalant amb reiteració -entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990, 18.01.1991 i 29.01.1991- que per a la correcta valoració de la invalidesa corresponent, les lesions i seqüeles respecte concorren en un subjecte afectat, han de ser apreciades conjuntament, de forma que encara que els diferents mals que integren l'estat patològic d'aquell, considerats aïlladament no comportin cap grau d'incapacitat, sí es pot arribar a una conclusió contrària quan es valorin i ponderin conjuntament. D'altra banda, pel que fa al grau d'absoluta segons la definició de l'ex art. 137-5 de la LGSS , es aquell que inhabilita completament al treballador per tota professió u ofici, havent declarat la jurisprudència que s'ha d'atendre la petició d'incapacitat quan no estigui la persona en condicions de realitzar les tasques essencials de qualsevol professió per sedentària i lleugera ja que les aptituds que li restin no tinguin rellevància per realitzar una activitat retribuïda i per compte aliena, amb un mínim de professionalitat i eficàcia, i sense que sigui exigible un vertader afany de sacrifici per part del treballador ni un intens grau de tolerància per l'empresari.

Doncs bé, en el present cas l'actor havia estat declarat en situació d' incapacitat permanent en grau de total per a la seva professió habitual l'any 1999, valorant- se que patia una afectació visual severa (AVCC UD 0,4 i UE 0,5). Sol.licitada la revisió per agreujament es denegada per l'INSS i les lesions que s'objectiven en la sentència, realment estan agreujades, doncs és cert que la visió del ull esquerre ara és de 0,2, a banda de què pateix cervicoartrosi moderada-avançada, lumboartrosi i gonartrosi moderades, i trastorn depressiu reactiu. No obstant això, ha valorat el magistrat del jutjat social que no es pot valorar que aquest agreujament comporti la valoració que està limitat per qualsevol professió u ofici, atès que el dèficit de visió no es pot considerar tant limitatiu i que les patologies artròsiques no són severes. Certament per la patologia artròsica, que no es valora que comporti greu limitació funcional per bipedestar o deambular, o realitzar feines que no comportin esforços, no seria apreciable el grau de incapacitat permanent absoluta. Pel que fa al grau de visió, s'ha de reiterar el criteri d'aquesta Sala Social, que en supòsits de limitació de visió ha declarat la incapacitat permanent en graus de gran incapacitat quan s'acredita que la pèrdua de visió afecta a la possibilitat de distingir objectes, és a dir de ceguera quasi total (STSJC de 14-04-2005; 16-01-2006; 10-02-2006), o absoluta per qualsevol feina, per dèficits severs de visió com del 0,1 o del 0,2 binocular (STSJC de 16-01-2006); del 0,1-0,3 (TSJC de 5705-08), 0,3 i 0,2; (TSJC de 16-01-2009); 0,3-0, 3; (TSJC de 16-01- 2009); 0,3 - 0, 1 (TSJC de 30-05-2007); 0,4 - 0,16 (TSJC de 15-01-2007); 0,5 - 0,1 (TSJC de 20-06-2005). Reiterant l'anterior doctrina d'aquesta Sala, dictada en supòsits anàlegs, ha de ser desestimat el recus de suplicació, doncs l'agreujament del dèficit de visió, encara és superior als límits de visió que han donat lloc a apreciar el grau d'incapacitat permanent absoluta, per apreciar que no existia una mínima visió residual que permetés la inserció en qualsevol professió u ofici, integrat en una jornada laboral i amb tots els requeriments que són legalment exigibles. En conseqüència, ha de ser confirmada la sentència del Jutjat Social.

Atesos els preceptes legals esmentats, els seus concordants i demès disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimen el recurs de suplicació interposat per Carlos Alberto contra la sentència dictada pel Jutjat Social únic de Manresa, de data 4 de juliol de 2008, recaiguda en actuacions 295/08, contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, i la TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL en matèria d'incapacitat permanent i en conseqüència, confirmem íntegrament la sentència dictada.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle.

Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.