Última revisión
24/11/2006
Sentencia Social Nº 8300/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6893/2005 de 24 de Noviembre de 2006
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 13 min
Orden: Social
Fecha: 24 de Noviembre de 2006
Tribunal: TSJ Cataluña
Ponente: CASTELL VALLDOSERA, LIDIA
Nº de sentencia: 8300/2006
Núm. Cendoj: 08019340012006108995
Núm. Ecli: ES:TSJCAT:2006:14356
Encabezamiento
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
RU
IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN
IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 24 de novembre de 2006
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats
més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 8300/2006
En el recurs de suplicació interposat per Juan Miguel a la sentència del Jutjat Social 32 Barcelona de data 22 de desembre de 2004 dictada en el procediment núm. 665/2004 en el qual
s'ha recorregut contra la part Nissan Motor Iberica, S.A., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA .
Antecedentes
Primer. En data 27 de setembre de 2004 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamació quantitat, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 22 de desembre de 2004 , que contenia la decisió següent:
"Que estimando la excepción de litispendencia, alegada por la demandada, NISSAN MOTOR IBERICA S.A., en el presente juicio al que ha dado origen la demanda promovida por D. Juan Miguel contra la entidad NISSAN MOTOR IBERICA S.A., debo absolver y absuelvo en la instancia a la demandada NISSAN MOTOR IBERICA S.A."
Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
PRIMERO.- D. Juan Miguel , mayor de edad, con D.N.I. n° NUM000 , trabajaba para la empresa NISSAN MOTOR IBÉRICA, S.A. hasta que se rescindió su relación laboral en fecha 31/12/2002 por hallarse incluido en un Expediente de Regulación de Empleo.
SEGUNDO.- El Acuerdo de Prejubilaciones al que se encuentra sometido, establece en su Punto Décimo apartado d), que si como consecuencia de la indemnización complementaria se produjera una tributación adicional en el impuesto sobre la renta para el trabajador afectado, la empresa compensará dicha tributación adicional con el límite de hasta el 95% de la retribución neta (es decir un 5% más del 90% del salario neto que le fue calculado y establecido a la fecha del cese). (No es controvertido).
TERCERO.- Que el salario que tiene reconocido es el de 1.833,45 Euros por 12 meses, por lo que el 5% de esta cantidad asciende a 1.100,07 Euros.
CUARTO.- La diferencia para el actor que se produjo entre la cuota íntegra tributaria de la declaración presentada y de la paralela que hizo Hacienda, ascendió a 1.621,92 Euros.
QUINTO.- La empresa demandada le ha compensado la cantidad de 980,84 Euros, mientras que el actor reclama la diferencia hasta llegar hasta esos 1.100,07 Euros, lo que resulta el total de los 119,23 Euros que reclama.
SEXTO.- Se encuentra pendiente de Sentencia firme un procedimiento interpuesto por el actor, autos n0175/2003, que fue repartido al Juzgado de lo Social nº13 de Barcelona, relativo a lá inclusión o no de determinados pluses, lo que podría suponerle una diferencia neta mensual en su retribución, de 201,22 Euros. (documento n01 de la demandada, folios nº59-65).
SÉPTIMO.- Se agotó la conciliación previa sin avenencia.
Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, qui el va impugnar en forma NISSAN MOTOR IBERICA S.A.. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
Fundamentos
PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que sense entrar a l'examen del fons de l'assumpte, estimà l'excepció de litispendència al.legada per l'empresa demandada, s'interposa per la part actora Recurs de Suplicació, que s'estructura en dos motius.
El primer s'empara en l' apartat a) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , i demana la nul.litat de la sentència per violació per inaplicació del que disposen els articles 410, 411, 416 i 421 de la Llei d'Enjudiciament Civil , en relació amb la jurisprudència creada per la interpretació de l'antic article 1.252 del Codi Civil , concretament esmenta la STCo. Nº 171/1991, de 16 de setembre i les sentència del Tribunal Suprem de dates 21.12.2000, 18.6.1990 i 23.3.1996 . Així mateix fa esment a l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral , en relació amb el 107 així com l'article 218 de la LEC i l'article 248 de la LOPJ , perquè a la sentència li manca motivació i congruència, la qual cosa origina la violació del dret a la tutela judicial efectiva consagrat en l' article 24 en connexió amb l' article 120.3 de la Constitució .
Afirma el recurrent que no existeix en el present supòsit litispendència amb la pretensió de la demanda del Jutjat Social nº 13 de Barcelona (actuacions 175/2003), en la qual va recaure sentència de data 16 de desembre de 2.004 , perquè en aquella demanda el que es reclamava era el dret de l'actor a percebre des del moment en que es va rescindir la seva relació laboral amb la demandada per expedient de regulació d'ocupació i fins el moment en que sigui declarat en situació de jubilació, les indemnitzacions mensuals convingudes en el punt quart apartat a) de l'Acord de Prejubilacions subscrit en el seu dia entre la demandada i els seus treballadors, en quantia equivalent a la diferència entre les prestacions netes de desocupació i el 90% del salari net de l'actor vigent a la data del cessament (31.12.2002). Que la diferència mensual sol.licitada era de 194,13 Euros/mes, per la qual cosa es demanava es condemnés l'empresa al pagament de la quantitat de 776,52 Euros corresponents a la diferència entre el que hauria d'haver cobrar i el que va cobrar efectivament, durant els mesos de gener a abril de 2.003.
I, en virtut del raonament anterior afirma que la sentència és incongruent amb la pretensió exercitada perquè no entra a examinar el fons de l'assumpte i té manca de motivació perquè la jutgessa no fa en els raonaments jurídics de la sentència cap menció ni anàlisi comparatiu entre els dos procediments, la qual cosa li ha produït indefensió.
SEGON.- Aquesta última al.legació ha de ser desestimada amb tota contundència, atès que la jutgessa d'instància fonamenta la seva decisió en que hi ha hagut un procediment anterior, que consta en el fet provat sisè i argumenta en el fonament de dret tercer, el perquè entén que entre l'esmentat procediment i l'actual hi ha litispendència, no hi ha, en conseqüència cap manca de motivació en la sentència ni tampoc existeix incongruència, atès que aquesta només apareix quan el jutge deixa d'examinar alguna de les pretensions presentades per les parts, el que en el present litigi no ha succeït, perquè la sentència ha examinat correctament la pretensió deduïda per la part actora, encara que no ha entrat a resoldre el fons de l'assumpte perquè ha estimat l'excepció processal presentada per la demandada.
Ara bé, pel que fa a l'al.legació principal presentada en el recurs, referent a que no existeix litispendència entre la demanda que s'està examinant en el present plet i l'anterior presentat per l'actor contra l'empresa, Actuacions 175/2003, del Jutjat Social nº 13 de Barcelona, en el qual va recaure la sentència de 23 de juliol de 2.003 , haurà de ser estimada.
En efecte, la jutgessa va entendre que existia litispendència entre els dos litigis citats anteriorment, perquè en el moment del judici estava pendent de resolució el plet anterior, atès que la sentència del jutjat Social nº 13 de data 23.7.2003 havia estat anul.lada per sentència d'aquesta Sala de data 13.10.2004 (R. 6958/04 ) i per tant estava pendent de resoldre'ls de nou en instància l'esmentat plet. En aquell litigi del que es tractava era de fixar de manera definitiva la retribució mensual del demandant (es tractava de si s'havia d'incloure en el 90% del salari garantit per l'empresa alguns plusos), la qual cosa -segons la magistrada- tindria efectes i repercusions en la declaració de l'IRPF de l'actor i, per tant, desplegarà efectes de cosa jutjada positiva sobre les qüestions que han de ser debatudes en aquest procediment, atès que es podria modificar la quota íntegra i la diferència de tributació entre la declaració realitzada pel demandant i la paral.lela referida per ell en la seva demanda, el que, sens dubte, afectaria a la compensació que es pretén.
Doncs bé, aquest raonament no es pot compartir per la Sala, perquè tal com correctament afirma l'empresa impugnant del recurs, la institució de la litisipendència persegueix la finalitat d'evitar que en dos litigis de tramitació coetània es dictin resolucions contradictòries i que, a més, té en compte el dret de les parts a no haver de suportar dos litigis sobre el mateix assumpte.
Com ha recordat recentment la sentència de 30 d'abril de 2.004 del Tribunal Suprem , amb cita de diverses sentències anteriors, la "doctrina de esta Sala, contenida, entre otras, en las sentencias de 14 de marzo de 1995, 24 de marzo de 1995, 25 de abril de 1995, 9 de febrero de 1996, 20 de mayo de 1999, 21 de diciembre de 2000 y 17 de septiembre de 2002 , ha aplicado una noción estricta de litispendencia. En estas sentencias se establece, como sintetiza la de 20 de mayo de 1999 , que «en nuestro Derecho procesal la litispendencia es una excepción que tiende a impedir la simultánea tramitación de dos procesos con el mismo contenido, siendo una institución preventiva y tutelar de la cosa juzgada, por lo que requiere las mismas identidades que ésta, identidades que han de ser subjetiva, objetiva y causal, por lo que no basta para la identidad total con que entre ambos procesos exista una mera conexión o identidad de alguno de estos elementos (pero no de todos), pues esto último a lo único que puede dar lugar es a la posibilidad de acumulación de ambos procesos a instancia de parte legítima, constituyendo una hipótesis distinta a la de litispendencia».
Ara bé, la litispendència es projecta en dues formes diverses, i compleix dues funcions, la negativa o preclusiva, a fi d'impedir que es produeix una nova decisió sobre el fons d'un segon procés sobre el mateix objecte ja resolt i ferm en un procés anterior i la positiva o prejudicial, que opera quan la relació jurídica objecte de la primera sentència només és un element prejudicial o condicionant de l'objecte del segon litigi, que no es pot desconèixer, ni discutir, ni contradir en el segon procés. És a dir, té les mateixes funcions que la institució de la cosa jutjada, però opera en un moment anterior.
Aplicant aquesta doctrina al present cas és evident que no hi ha identitat objectiva entre el present plet i l'anterior a que fa referència el recurrent, atès que en aquell s'exercitava una pretensió de reclamació de quantitat fonamentada en la inclusió o no de determinats plusos en la retribució neta anual corresponent al 90% del salari net que tenia el treballador en el moment d'extingir-se la relació de treball i en el present el que es demana és una quantitat corresponent a la tributació addicional que el treballador va haver de pagar a Hisenda a conseqüència de la indemnització complementària que va rebre, atès que l'empresa segons el Punt desè, apartat d) es va comprometre a compensar al treballador per l'esmentada tributació addicional, amb el límit de fins el 95% de la retribució anual neta. Per aquesta compensació l'empresa va abonar al treballador la quantitat de 980,84 Euros i aquest entén que la suma havia de ser la de 1.100,07%, és a dir, reclama la diferència de 119,23 Euros. No hi ha, doncs, litispendència en sentit negatiu o preclusio.
TERCER.- S'haurà d'examinar, doncs, si es dóna entre els dos plets que s'estan comparant la litispendència que abans hem anomenat com positiva o prejudicial, que és la que la jutgessa d'instància ha entès aplicable al present supòsit, en raonar que la inclusió o no dels plusos que demana l'actor en la fixació definitiva de la retribució mensual del demandant, tindrà efectes i repercussions en la declaració d'IRPF de l'actor.
Doncs bé, aquest raonament no es comparteix per la Sala, perquè el que demana l'actor en el present litigi és que es condemni l'empresa a abonar-li la quantitat de 119,23 Euros, corresponent a la declaració de la Renda de l'exercici de 2.003, és a dir, una declaració ja realitzada, en la qual l'actor va declarar els ingressos que havia rebut l'esmentat any per part de l'empresa codemanda, i abonada a Hisenda. I cap repercussió pot tenir per al plet citat, la decisió que s'adopti en el litigi anterior al qual abans s'ha fet referència, perquè en aquell es demana s'inclogui en el salari net mensual que rep l'actor una quantitat que correspon a diversos plusos i encara que aquesta pretensió tingués èxit, aquesta circumstància cap incidència tindria en el present plet, perquè la quantitat que va rebre l'actor l'any 2003 i que va declarar a Hisenda no tindria cap variació. L'única repercussió seria en la declaració de l'IRPF de l'actor corresponent a l'any en que l'empresa li augmentés la quantitat mensual, i li pagués, si de cas, els endarreriments corresponents, perquè l'actor haurà de pagar l'impost en relació a la total quantitat que percebi en l'esmentat any.
És per això que s'ha d'estimar el motiu i amb ell el recurs, el que comporta declarar la nul.litat de la sentència d'instància i ordenar el retorn de les actuacions a la magistrada per a que aquesta, amb plena llibertat de criteri, entri a examinar el fons de la pretensió de la demanda.
VISTOS els preceptes legals esmentats, els que hi concorden i demés disposicions d'aplicació general,
Fallo
Que hem d'estimar i estimem el Recurs de Suplicació interposat pel Don. Juan Miguel contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 32 de Barcelona, en data 22 de desembre de 2.004 , que va recaure en les Actuacions núm. 665/04, en virtut de demanda presentada per l'esmentat Sr. contra NISSAN MOTOR IBÉRICA, S.A. en reclamació de quantitat i, anul.lem la sentència d'instància ordenant retornar les actuacions a la jutgessa d'instància perquè aquesta, amb plena llibertat de criteri, entri a examinar el fons de la pretensió de la demanda.
Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .
Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.
Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.
PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.
