Sentencia Social Nº 8350/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 28/2008 de 16 de Noviembre de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL PURCALLA BONILLA

Barcelona, 16 de novembre de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8350/2009

En el recurs de suplicació interposat per Susana a la sentència del Jutjat Social 3 Sabadell de data 23 de maig de 2008 dictada en el

procediment núm. 28/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 14 de gener de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 23 de maig de 2008, que contenia la decisió següent:

"Desestimando las pretensiones de la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por Susana frente al Instituto Nacional de la Seguridad Social, sobre incapacidad permanente en grado absoluto y subsidiariamente total, debo absolver y absuelvo a la demandada de las pretensiones deducidas en su contra, confirmando la resolución impugnada".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- Susana , nacida el día 18 de mayo de 1956, con D.N.I. núm. NUM000 , se encuentra afiliada a la Seguridad Social con el núm. NUM001 , y en situación asimilada a la de alta en el régimen general por percibir prestación de desempleo.

2.- Susana presentó en fecha 21 de septiembre de 2007 solicitó prestación por incapacidad permanente. En la tramitación del correspondiente expediente administrativo fue reconocida médicamente, emitiéndose dictamen por el Institut Català d'Avaluacions Mèdiques en fecha 16 de octubre de 2007 con el siguiente resultado: "Cervicoartrosis, cervicalgias de características mecánicas con funcionalismo conservado". En fecha 13 de noviembre de 2007 se dictó resolución por la Dirección Provincial del Instituto Nacional de la Seguridad Social por la que se declaraba a la parte actora no afecta de incapacidad permanente en ninguno de sus grados.

3.- Contra dicha resolución fue interpuesta la oportuna reclamación en vía previa, que fue desestimada por resolución del Instituto Nacional de la Seguridad Social de fecha 14 de diciembre de 2007.

4.- La profesión habitual de la actora es la de Limpiadora.

5.- La actora acredita el período mínimo de cotización para causar derecho a la prestación. La base reguladora no controvertida de la prestación, de ser estimada la demanda, asciende a la cantidad de 734'40 euros mensuales y efectos desde el día 16 de octubre de 2007, tanto para la incapacidad permanente absoluta, como para la total.

6.- Susana presenta en la actualidad las siguientes patologías: Síndrome fibromiálgico. Cervicoartrosis moderada-avanzada sin limitación funcional a la exploración física practicada. Lumboartrosis leve moderada sin signos de afectación radicular. Síndrome ansioso depresivo.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que desestimà la demanda interposada per la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, o, subsidiariament, Total, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació, el qual té per objecte revisar els fets declarats provats i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

SEGON.- Com a primer motiu del recurs i amb emparament processal correcte en l'apartat b) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent pretén la revisió del fet provat sisè, pel qual proposa la redacció següent: La actora padece: fibromialgia severa, crónica y refractaria al tratamiento y 18/18 puntos álgicos. Cervicoartrosis avanzada de C5 a C7 (RM). Lumbartrosis. Síndrome depresivo". Es fonamenta la pretensió en els documents que va aportar com a prova.

Aquesta modificació haurà de ser desestimada, atès que es fonamenta en els informes metges que va aportar com a prova, que ja han estat valorats pel jutge d'instància, sense que s'hagin aportat noves proves mèdiques objectives que posin de relleu l'equivocació d'aquest i com reiteradament ha assenyalat la Sala en aplicació d'una jurisprudència constant (Sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes altres), davant de dictàmens mèdics contradictoris, sinó es donen unes especials circumstàncies -que en el cas present no s'adverteixen-, cal atenir-se a la valoració realitzada pel Magistrat d'instància en virtut de les facultats que li confereixen l'article 97-2 de la Llei processal laboral i l'article 209 de la Llei d'Enjudiciament Civil .

TERCER.- En el segon motiu del recurs, també correctament emparat, ara en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia la violació per inaplicació dels articles 137.4 i 5, de la Llei General de la Seguretat Social i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix l'incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, o, subsidiàriament, de forma Total per a la seva professió habitual de netejadora.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997, de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, se continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137.4 i 5 de la legislació anterior .

L'esmentat article defineix en l'apartat 5è la incapacitat permanent absoluta com la situació del treballador que es troba incapacitat per la realització de qualsevol tipus de treball i l'apartat 4t com la situació del treballador que, per malaltia o accident es troba incapacitat amb caràcter permanent, per desenvolupar la totalitat o les fonamentals tasques de la seva professió.

Cal observar que, segons l'esmentat article, el que realment es valora en l'apartat 4t és la importància que tenen les limitacions que afecten definitivament el treballador en relació amb el seu rendiment professional en l'ofici que desenvolupa habitualment, sense que tingui importància la incidència que les esmentades limitacions li puguin produir en els altres aspectes de la seva vida o, fins hi tot, en la seva capacitat per exercir d'altres professions. Cal tenir en compte, de la mateixa manera, per aquesta relació entre la limitació definitiva i la professió habitual, que una mateixa seqüela pot constituir una incapacitat permanent per una persona i no pas per una altra. En aquest sentit la jurisprudència ha declarat reiteradament -Sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de juny i 24 de juliol de 1986, entre moltes d'altres- el caràcter essencial i determinant de la professió.

Per contra, la situació d'incapacitat permanent absoluta no té relació directa amb la professió de l'actor, atès que en aquest supòsit el treballador està incapacitat per executar qualsevol treball retribuït en les mateixes condicions de rendiment, professionalitat i eficàcia que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball (sentències del Tribunal Suprem de 22 de setembre, 21 d'octubre i 7 de novembre de 1988, 9 i 17 de març, 13 de juny i 27 de juliol de 1989, i 23 i 27 de febrer i 14 de juny de 1990, entre d'altres).

Doncs bé, tenint en compte l'anterior doctrina, el motiu s'ha de desestimar, perquè no havent-se modificat el fet provat sisè, les lesions que pateix actualment la part actora, no la incapaciten per a realitzar qualsevol professió u ofici, en el termes que abans s'han esmentat, ni tan sols la incapaciten per a desenvolupar totes o les fonamentals tasques de la seva professió habitual de netejadora, atès que el síndrome fibromiàlgic, com correctament raona el magistrat d'instància, no ha estat catalogat com a sever i només en aquest cas podria ser incapacitant. D'altra banda és cert que pateix una cervicoartrosis moderada-avançada, però cal tenir en compte que actualment aquesta patologia no li provoca limitació funcional. En definitiva, en el moment actual, encara que cal valorar que l'actora realitza una professió en la qual cal realitzar esforços i estar en bipedestació i deambulació durant tota la jornada laboral, les patologies abans citades no li impedeixen la realització de la seva professió habitual, ni molt menys la incapaciten de manera absoluta per a la realització de qualsevol treball.

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per Doña. Susana contra la Sentència dictada pel Jutjat Social nº 3 de Sabadell, en data 23 de maig de 2.008 que va recaure en les actuacions 28/2008, en virtut de demanda presentada per l'esmentada Sra. contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta o subsidiàriament Total, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.