Sentencia Social Nº 8352/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6889/2007 de 10 de Noviembre de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 10 de novembre de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8352/2008

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 4 Barcelona de data 27 d'abril de 2007 dictada en el procediment núm. 806/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part Jon , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 10 de novembre de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 27 d'abril de 2007, que contenia la decisió següent:

"QUE ESTIMANDO la demanda formulada por Don. Jon contra el I.N.S.S., declaro al actor en situación de incapacidad permanente total derivada de enfermedad común para el ejercicio de su profesión habitual de Grupo IV-Limpiezas Industriales, con efectos desde el 2-8-2006, y reconociéndole el derecho a percibir una pensión inicial equivalente al 55% de su base reguladora de 2.370,50 euros mensuales; condenando al I.N.S.S. a estar y pasar por esta declaración y al abono de la pensión indicada".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- Don. Jon , nacido/a el día 2-7-52, con D.N.I. nº NUM000 , figura afiliado al Régimen General con categoría profesional de Grupo IV-Limpiezas Industriales.

2.-Se encuentra en situación de asimilada al alta, por percibir prestación por desempleo.

3.-Solicitó la declaración de incapacidad y tras pasar el oportuno reconocimiento médico por la UVAMI se dictó Resolución por el I.N.S.S. en fecha 31-8-2006 en la que se declara que no está afecto/a de grado alguno de incapacidad permanente.

4.-Formulada reclamación previa, fue desestimada por Resolución definitiva de fecha 17-10-2006, quedando agotada la vía administrativa.

5.-Las lesiones que acredita el/la demandante se concretan en:

Discopatía degenerativa severa múltiple cervical. Hernia dura posterolateral izquierda. y protusiones C4-C5 y C5-C6 que comprimen espacio perimedular anterior. Radiculopatía C5-C6. Cervicalgias. Discopatía degenerativa lumbar, de predominio L5- S1. Protusiones discales L3-L4, L4-L5 y L5-S1. Radiculopatía lumbosacra, limitación a la movilidad y dolor con irradiación hacia ambos glúteos, zona inguinal bilateral y extremidades inferiores. Gonartrosis de predominio femoro patelar y femorotibial. Tarsos con dolor a la movilización.

6.-La base reguladora de la prestación solicitada asciende a 2.370,50 euros mensuales, y la fecha de efectos es la de 2-8-2006.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Per l'ens condemnat es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que declara el demandant en situació d'incapacitat permanent total derivada d'accident de malaltia comuna amb dret a percebre la prestació del 55% de la base reguladora de 2.370,50 euros mensuals amb efectes de 2 d'agost de 2006. L'objecte del recurs és reposar les actuacions a l'estat en què es trobaven en el moment d'haver-se infringit normes o garanties del procediment que hagin produït indefensió, revisar els fets provats de la sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191, a), b) i c) de la Llei de procediment laboral, LPL., el Test refós de la qual va ser aprovat pel RD. Legislatiu 2/1995 de 7 d'abril.

Segon.- La part que recorre considera que la sentència de la instància infringeix l' article núm. 24 i núm. 120,3 de la Constitució Espanyola així com l'article núm. 11.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i l'article núm. 208 de la Llei d'Enjudiciament Civil . Argumenta de forma molt escarida, en dues línies, que en els fonaments de dret de la sentència no troba una reflexió mínima o un anàlisi dels punts assumits del debat a fi d'evitar una decisió arbitrària. No obstant en la pètita no planteja la nul litat de les actuacions, sinó la revocació de la sentència i l'absolució de l'ens gestor. Tot i així entenem que hem de pronunciar-nos sobre aquesta causa de suplicació, tota vegada que les infraccions procedimentals que causin indefensió es troben en tot cas tutelades pels tribunals.

La Sala IV del Tribunal Suprem ha establert (Sentencies de 1 desembre 1987, 28 maig 1990 i 9 d'abril 1991 un criteri general clarament restrictiu sobre la declaració de la nul litat d'actuacions en atendre el caràcter instrumental de les formes i les conseqüències negatives d'aquesta decisió sobre el procés. En el mateix sentit la Sala IV del Tribunal Suprem ha establert també (Sentència de 10 d'abril 1990 [RJ 19903452 ]) que «es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial (RCL 19851578, 2635 y ApNDL 8375) y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión, puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal». (En sentit anàleg, Sentència de la Sala IV del Tribunal Suprem de 2 de març 1992 [RJ 19921611]). La Sala IV del Tribunal Suprem (Sentència de 30 d'octubre 1991 [RJ 19917680]) ha establert els criteris següents: «1) La anulación de sentencia es un remedio último y excepcional al que sólo cabe acudir cuando el Tribunal que conoce del recurso no pueda prácticamente adoptar una decisión correcta de la controversia planteada (entre otras muchas Sentencias, las de 20 abril y 16 mayo 1988 [RJ 19882996 y RJ 19883625 ]",i que "la resolución anulatoria requiere además, para considerarse ajustada a derecho que no haya podido ser subsanada por una u otra vía (S. 17 octubre 1989 [RJ 19897281])». Per altra banda el Tribunal Constitucional ha establert que «para que las irregularidades procesales produzcan el radical efecto de la nulidad de actuaciones es preciso que, como señala el Ministerio Fiscal en sus alegaciones, la indefensión que produzcan ha de ser material y efectiva y no simplemente posible». (Interlocutòria del Tribunal Constitucional de 15 de gener de 1996 [RTC 19963 ]); nul litat que comporta la indefensió material i no merament formal atès «que el citado defecto haya causado un perjuicio real y efectivo para el demandado en sus posibilidades de defensa (SSTC 43/1989 [RTC 198943], 101/1991 [RTC 1990101], 6/1992 [ RTC 19926] y 105/1995 [RTC 1995105], entre otras..Doncs be, atenent l'esmentada doctrina, tan del Tribunal Suprem com del Tribunal Constitucional, per a determinar la nul litat d'alguna o algunes actuacions processals ha d'existir una irregularitat processal que ocasioni indefensió material a la part.

En el cas que es debat, la Sala considera que no es produeix cap infracció processal greu que causi indefensió, atès que la magistrada de la instància ha raonat i resolt sobre la pretensió postulada per la part demandant de reconeixement d'una incapacitat permanent total. Amb menys brevetat que la part recurrent en l'exposició del motiu de nul litat que denuncia encara que també de forma escarida, la sentència estableix una relació fàctica completa per a poder decidir, i raona la seva convicció en el sentit de considerar que les lesions i limitacions declarades provades impedeixen el treballador dur a cap les fonamentals tasques de la seva professió habitual de Grup IV Neteja industrial que exigeix esforç físic, impedit per la radiculopatia cervical i lumbar fonamentalment.

Entenem que la sentencia respecta el component jurídic de l'acció i la base fàctica aportada, i l'òrgan judicial estableix el seu judici crític en la forma que considera més ajustada, racional i flexible (SSTS. de 3 de febrer de 1995 i de 16 de desembre de 1996 per totes). En el nostre ordinament no existeix una norma que imposi un criteri específic de raonar. Per tant hem de concloure que la sentència no ha creat indefensió al recurrent, de forma que no infringeix cap norma o garantia del procediment tan greu que vulneri les normes denunciades, raó per la qual hem de desestimar aquest objecte de recurs.

Tercer.- El recurrent postula en el segon motiu de recurs, la modificació del fet provat cinquè de la sentència que recull les lesions, i proposa un text alternatiu que digui que pateix "Hipercolesterolèmia. Protusions discals cervicals i lumbars amb signes de radiculopatia" segons els folis 36 i 37 del procediment.

La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, , manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova.

En el cas present l'esmena al cinquè fet provat que postula la part es basa en documents que la titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés, i en concret dels dictàmens i informes mèdics. En conseqüència s'ha de desestimar aquest motiu de recurs.

Quart.- El tercer objecte del recurs és per a denunciar la infracció de l' article 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social i al.lega en síntesi, que el beneficiàri te un funcionalisme conservat sense signes d'afectació mieloradicular, raó per la qual no existeix limitació funcional per a la seva professió habitual.

L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que, per a declarar la existencia d'una incapacitat permanent, ha de concòrrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme , en connexió amb l' article 137 i la Disposició Transitoria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , que estableix els diferentes graus d'incapacitat. L' article 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social exigeix l'objectivació d'unes lesions que comportin determinades limitacions a qui les pateix, i que aquestes limitacions, en posar-se en relació amb les exigències del treball propi de la professió de l'afectat, determinin la seva ineptitud per a continuar duent a terme aquelles tasques principals o fonamentals de la professió en les condicions de exigència de rendibilitat pròpia del treball per compte d'altre (SSTS. IV de 23 i 27 de febrer i 14 de juny per totes).

Referent a les lesions que presenta el treballador, el cinquè fet declarat provat de la relació fàctica no modificat, reflecteix un conjunt de patimens que comporten una entitat important en la seva incidència funcional combinada, ja què la discopatia degenerativa severa múltiple cervical amb afectació practicament de tot el segment i la radiculopatia de C5-C6 produeixen cervicàlgies. La radiculopatia lumbosacra limita la mobilitat de les extremitats inferiors amb irradiació cap els glutis, zona inguinal bilateral i cames, a més de dolor. Juntament amb aquestes lesions limitants, el demandant pateix gonartrosi amb dolor a la mobilitat. Aquests patiments redueixen de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme la seva activitat profesional de neteja industrial que requereix esforç i força física i mobilitat del cos i les extremitats de forma continuada durant tota la jornada laboral. Per tant s'ha de desestimar aquest motiu ja que concorren les condicons exigides per l' article 137.4 de la Llei General de la Seguretat social , devent confirmar la sentència de la instancia.

Atesos els fonaments de pret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 4 de Barcelona de 27 d'abril de 2007, dictada en el procediment núm. 806/2006 i seguit a instància Don. Jon contra l' esmentat Institut, que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.