Sentencia Social Nº 8353/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6138/2007 de 10 de Noviembre de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

Barcelona, 10 de novembre de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8353/2008

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 20 Barcelona de data 24 d'abril de 2007 dictada en el procediment núm. 42/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part

Silvia , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 18 de gener de 2007, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 24 d'abril de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que estimando la demanda interpuesta por Silvia contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, debo declarar y declaro que la actora se encuentra en situación de incapacidad permanente absoluta, para todo trabajo, derivada de enfermedad común, con derecho a una pensión inicial equivalente al 100 por 100 de la base reguladora de 673'68 euros mensuales más los incrementos legales y revalorizaciones procedentes, y con efectos económicos desde el día 21 de septiembre de 2006, condenando al Instituto demandado a estar y pasar por dicha declaración, y en consecuencia a hacer efectiva a la demandante la mencionada pensión en la cuantía y forma señaladas".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Silvia , nacida el 19 de enero de 1948, en situación de alta en el régimen especial de autónomos, tiene como profesión habitual la de administración de loterías.

SEGUNDO.- Inició un proceso de incapacidad temporal el 17 de julio de 2006.

TERCERO.- Inició la vía administrativa ante la Dirección Provincial del INSS quien por resolución de fecha 18 de octubre de 2006 resolvió no declarar a la actora en ningún grado de incapacidad permanente derivada de enfermedad común, denegando en consecuencia el derecho a prestaciones económicas por no reunir el requisito de incapacidad permanente, debiendo continuar con asistencia sanitaria.

CUARTO.- Se agotó la vía administrativa ante el citado organismo quien por resolución de fecha 13 de diciembre de 2006 confirmó el pronunciamiento inicial desestimando la reclamación previa interpuesta.

QUINTO.- En fecha 21 de septiembre de 2006 la UVAMI emitió dictamen médico, reconociendo a la actora como lesiones: "crisis epilépticas desde la infancia en tto médico. Prótesis de cadera iz. Trastorno depresivo mayor. Fractura rótula d. en tto ortopédico con yeso e inmovilización".

SEXTO.- La actora padece:

Crisis epilépticas desde la infancia en tratamiento médico, siendo la última en abril de 2002.

Prótesis de cadera izquierda implantada en intervención quirúrgica en diciembre de 2002, secundaria a necrosis vascular.

Fractura de rótula derecha tras accidente de tráfico el 18 de septiembre de 2006 en tratamiento ortopédico con yeso e inmovilización.

Trastorno de ansiedad generalizada de evolución cronificada con trastorno depresivo mayor grave.

SEPTIMO.- La base reguladora es de 673'68 euros y la fecha de efectos 21 de septiembre de 2006, no controvertido.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Pel demandat Institut Nacional de la Seguretat Social es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que reconeix la situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és revisar els fets provats de la sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191, b) i c) de la Llei de Procediment Laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel RD. Legislatiu 1/1995.

Segon.- El recurrent proposa la modificació del fet provat sisè de la sentència que recull les malalties que presenta la part demandant, a fi de què es digui que la patologia de trastorn d'ansietat generalitzada d'evolució cronificada amb trastorn depressiu major greu es substitueixi per "Trastorn depressiu amb ansietat generalitzada de grau greu en l'actualitat." Basa la modificació en els informes mèdics que cita.

La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits en què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala, en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil .

En el cas present no es pot estimar el motiu del recurs perquè el recurrent basa la modificació en certificats mèdics que el titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés. Informes i pericials mèdiques que per altra banda no són totalment contradictoris entre sí, un cop es fa abstracció de la valoració jurídica que alguns d'ells fan sobre les limitacions funcionals que les lesions assenyalades comporten per a l'afectada. La valoració jurídica d'aquestes limitacions és facultat exclusiva de l'òrgan judicial al examinar la prova practicada i entendre que la pericial mèdica de la part demandant no ofereix més credibilitat que les altres proves mèdiques pericial i documentals practicades, ja que no està obligat a subjectar-se al seu dictamen.

Tercer.- El segon objecte del recurs és per a denunciar la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social en relació amb l'article núm. 136.1 de la mateixa norma . Al.lega en síntesi, amb cita de jurisprudència, que no concorren les condicions exigides, atès que les lesions físiques que presenta la demandant poden ser objecte de tractament mèdic tant respecte a la lesió psíquica com la fractura de ròtula, i considera que la resta de patologies no comporten limitació funcional, de manera que és raonable mantenir la situació d'incapacitat temporal.

L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar la situació d'incapacitat permanent, ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme , en connexió amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat Social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de tendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la demandant per a ser creditora de la incapacitat absoluta reconeguda, el sisè fet declarat provat de la relació fàctica no modificat, reflecteix un conjunt de patiments importants amb l'entitat severa necessària per a comportar incidència funcional combinada que redueix de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa amb normalitat, tan per compte d'altre o pròpia, ja què la patologia psiquiàtrica és d'evolució cronificada amb trastorn depressiu major greu. El conjunt de les patologies impedeix, ara per ara, de manera absoluta treballar amb normalitat i habitualitat amb el mínim d'eficàcia i professionalitat exigible a qualsevol treballador per compte d'altre, sense perjudici de l'evolució que facin i la revisió possible del grau d'incapacitat permanent en el futur. Per tant s'ha de desestimar aquest motiu ja que concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat social (RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar la treballadora en situació d'incapacitat permanent absoluta.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 20 de Barcelona de 24 d'abril de 2007, dictada en el procediment núm. 42/2007 seguit a instància de Doña. Silvia contra l'esmentat Institut, la qual confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.