Sentencia Social Nº 8461/2014, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5514/2014 de 18 de Diciembre de 2014

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

EL

Recurs de Suplicació: 5514/2014

IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 18 de desembre de 2014

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8461/2014

En el recurs de suplicació interposat per Eutimio , Lourdes , T.Q. Tecnol, S.A., Go Fruselva, S.L.U., Setier, S.L. i Masergroup, S.L.U. a la sentència del Jutjat Social 1 Reus de data 7 de juny de 2013 , dictada en el procediment núm. 828/2012, en el qual s'ha recorregut contra la part Humberto , Vic Inmo, S.L., Crismar Semac, S.A., Quimar, S.L., Tecnol S.A. Rumania i Tecnol, S.A. Andorra, ha actuat com a ponent Il· lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer.En data 13 de setembre de 2012, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 7 de juny de 2013 , que contenia la decisió següent:

'Que la demanda formulada por Eutimio y Lourdes , contra TQ TECNOL SL, GO FRUSELVA SLU, SETIER SL, QUIMAR SL, VIC INMO SL, MASERGROUP, CRISMAR SEMAC SA, TECNOL SA RUMANIA, TECNOL SA ANDORRA Y Humberto , declaro el despido de los trabajadores, improcedente, condenando a las empresas integrantes del grupo, TQ TECNOL, MASERGROUP SLU, SETIER SL Y GO FRUSELVA a que en el plazo de cinco días a partir del siguiente a la notificación de esta Sentencia, opten, por la readmisión de sendos trabajadores en las mismas condiciones que regían antes del despido, con abono de salarios de tramitación para este caso, o a que les indemnicen en la cantidad de 7.970,82 euros a Eutimio y 14.699,47 euros a Lourdes . Se advierte al empresario que en el supuesto de no optar por la readmisión o la indemnización se entiende que opta por la primera.

Se absuelve a VIC INMO SL, CRISMAR SEMAC SA, TECNOL SA RUMANIA, TECNOL SA ANDORRA y Humberto de todos los pedimentos de la demanda.'

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'PRIMERO.- Eutimio , mayor de edad, con DNI NUM000 , ha venido prestando sus servicios para TQ Tecnol SL desde el 1.5.2008, mediante contrato sometido a la Ley 12/01 (Doc. 2 actora sobre contrato), con una categoría profesional de responsable de departamento, con un salario mensual con prorrata de pagas extra de 1.700 euros, en nómina de 1.500 euros, más 200 euros mediante ingreso bancario en concepto de nómina, 55,74 euros al día. (Doc. 4 a 8 y 9 de la actora sobe nóminas y extracto bancario)

Lourdes , mayor de edad, con DNI NUM001 , ha venido prestando sus servicios para TQ Tecnol SL desde el 5.5.2005, con una categoría profesional de Grupo 2 auxiliar administrativo, con un salario mensual con prorrata de pagas extra de 1.400 euros, 45,90 euros al día.

SEGUNDO.- Mediante carta de fecha 1.8.2012 la empresa TQ TECNOL procedió a despedir por causas económicas a Eutimio , con efectos de 15.8.2012.

Mediante carta de fecha 13.8.2012 la empresa TQ TECNOL procedió a despedir por causas económicas a Lourdes , con efectos de 27.8.2012.

Sendas cartas se aportan como documental y su contenido se da aquí por reproducido en aras a la brevedad. (Doc. 1 y 16 actora)

TERCERO.- Existe grupo de empresas a efectos laborales entre las empresas TQ TECNOL, MASERGROUP SLU, SETIER SL Y GO FRUSELVA.

CUARTO.- La empresa TQ TECNOL presenta la siguiente evolución de resultados económicos en su importe neto de la cifra de negocios:

Ejercicio 2010: 9.466.754,67 euros.

Ejercicio 2011: 6.361.767,96 euros.

Ejercicio 2012: 1.890.193,33 euros

QUINTO.- Los demandantes no ostentan ni han ostentado durante el año anterior al despido cargo de representación sindical ni delegado de personal.

SEXTO.- Se ha celebrado ante el CMAC el preceptivo acto de conciliación con un resultado de SIN AVENENCIA.'

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora i la part demandada TQ TECNOL SA, GO FRUSELVA SLU , SETIER SL, SERVEIS I ADMINISTRACIONS MASERGROUP SLU van interposar un recurs de suplicació, que van formalitzar dins del termini i que es van impugnar respectivament. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-S'alcen en suplicació les empreses condemnades a través d'un motiu inicial en el que, per la via de la lletra a) de l'article 193 LRJS es denuncien la infracció de normes processals susceptibles de produir indefensió. En concret, s'indiquen en el recurs dues vulneracions: a) en primer lloc, la insuficiència de fets provats, en relació als articles 97.2 LRJS ; i b) en segon lloc, la falta de motivació de la sentència, amb denúncia dels articles 120.3 LRJS i 218.2 LEC .

Començant la nostra anàlisi per la insuficiència de fets provats caldrà indicar que la recorrent sustenta la tesi que el relat fàctic només fa esment a l'evolució de les vendes a nivell d'ingressos de l'empresa ocupadora però res no diu respecte les vendes consolidats del grup, les pèrdues actuals de les empreses demandades, ni les consolidades del grup d'empreses, ni les de la mercantil ocupadora.

És evident que el motiu es malapte. En efecte, és suficient una somera lectura de la sentència per comprovar com la jutjadora del primer grau estudia en primer lloc si existeix o no grup patològic d'empreses, arribant a una conclusió positiva, per bé que respecte una part de les codemandades. A continuació s'entra en el judici de formalitat, indicant que en la carta d'acomiadament conté totes les dades econòmiques del grup; però a l'arribar al judici de causalitat afirma que només dóna versemblança a les dades de l'empresa ocupadora, sense que s'hagin provat en forma suficient les que conformen del grup patològic. Com fàcilment es pot comprovar es tracta d'una valoració de la prova que és en principi competència exclusiva i excloent del primer grau jurisdiccional. I és del tot evident, per mera lògica, que si la sentència afirma que no s'han provat les dades del grup difícilment contindrà en la part corresponent al relat fàctic cap referència a les dites dades. I això cal afegir, en relació tant al grup com a l'empresa ocupadora, que res impedeix a la recorrent si considera que ha existit una valoració de la prova recórrer a la revisió fàctica -cosa que fa i que, com veurem, serà estimada-, pel que difícilment podrà concórrer la indefensió que requereix la lletra a) de l'article 193 LRJS .

I a igual conclusió desestimatòria hem d'arribar respecte la falta de motivació de la sentència. De nou aquí es torna a afirmar que 'incomprensiblement' res diu la jutjadora del primer grau respecte la situació del grup. Doncs bé, haurem d'insistir que la sentència afirma que no existeixen elements de prova suficients per tal de valorar la realitat del grup. En conseqüència no existeix cap error 'in procedendo', sinó -en el seu cas- 'in iudicando', pel que si la part actora considera que existeix prova suficient ha d'acudir a la via de la lletra b) -no a la de l'a)- de l'article 193 LRJS .

SEGON.-Per la via de la lletra b) de l'article 193 LRJS pretenen les codemandades recorrents la modificació del relat fàctic de la sentència. En concret, se'ns demanen el següents canvis:

- Del fet provat segon, amb cita dels documents dels folis 322 a 377 i 309 a 321, per tal que s'hi afegeixi un nou paràgraf amb la següent redacció: 'La empresa TQ Tecnol SA, durante el ejercicio 2012, ha llevado a cabo la modificación sustancial de las condiciones de trabajo de cinco trabajadores, y ha alcanzado trece acuerdos de reducción de salarios'

- Del fet provat tercer, fent esment als documents dels folis 14, 590 i 439, 590, 715, 498, 787, 556, 278, 269, 372, 352, 281, 467 i 5 de la caixa 4, amb la següent proposta de text d'addició:

' El grupo de empresas presenta la siguiente evolución de pérdidas y ganancias consolidada, antes de impuestos, según obra en los Informes de Auditoría de Cuentas Anuales Consolidadas, de la empresa dominante SERVEIS / ADMINISTRACIQNS MASERGRUP SLU, para los siguientes ejercicios económicos:

- Ejercicio 2009: -5.395.1 14,37€ (Pérdidas)

- Ejercicio 2010: 102. 779,62€ (Beneficio)

- Ejercicio 2011: -2.095.445,83€ (Pérdidas)

- Ejercicio 2012: -507.136,47€ (Pérdidas)

Las empresas TQ Tecnol SA, acreditaba beneficios de 80.316,80€ en 2010 y unas pérdidas de 909.608,59€ para el año 2011. La empresa Go Fruselva SLU acreditaba unos beneficios de 4.993,54€ para el año 2010 y unas pérdidas de 18.76,78 € para 2011. La empresa Setier SL acreditaba unos beneficios de 11,416.37€ para el año 2010 y unas pérdidas de 9.181,97€ para el año 2011. La empresa Serv. Adm. MaserGrup SLU acreditaba unos beneficios de 6.052,91€ para el año 2010 y unas pérdidas de 1.017.898,49€ para el año 2011'

-Del fet provat quart, en referència als documents dels folis 209, 823, 11 i 17 de la caixa 5, 208, 655, 823, 12 i 20 de la caixa 5, 183, 498, 246, 12 i 20 de la caixa 5, 164, 498, 346, 12 i 20 de la caixa 5, 12, 20 i 105 de la caixa 5, 280 i 346amb la següent proposta de redacció:

'La empresa TQ TECNQL SA presenta la siguiente evolución anual en su volumen de ventas o importe neto de la cifra de negocios:

- Ejercicio 2009: 12.478.906,03€

- Ejercicio 2010: 9.466.754,67€

- Ejercicio 2011: 6.361.76196€

-Ejercicio 2012: 1.890. 193,33€'

La empresa TQ TECNQL SA presenta la siguiente disminución de ingresos o ventas en tres trimestres consecutivos tal y como sigue:

-4Tipos y exclusiones de Trabajador autónomo 1: 1.125.740,71€ Vs 4Tipos y exclusiones de Trabajador autónomo0: 2.919.235,46€ Disminución: -1.793.494,75€

-3Tipos y exclusiones de Trabajador autónomo 1: 1.450.407,306 Vs 3Tipos y exclusiones de Trabajador autónomo0: 1.834.375,47€ Disminución = -383.968,1 7€

-2Tipos y exclusiones de Trabajador autónomo1: 1.698.929,13€ Vs2Tipos y exclusiones de Trabajador autónomo0: 2.186.294,19€ Disminución: -487.365,06€

La empresa TQ TECNOL SA presenta la siguiente evolución de pérdidas y ganancias según los resultados de la explotación:

- Ejercicio 2009: -4.589.605,87€ (Pérdidas)

- Ejercicio 2010:80.31 6,80€ (Beneficio)

- Ejercicio 2011: -909.608,59€ (Pérdidas)

-Ejercicio 2012: -914.345,91€ (Pérdidas)

La empresa TQ TECNOL SA soportó unos gastos de personal de 1.880.697,04€ en 2012 y de 3.144.273,41€ en 2011, y de 4.180.227,71€ para 2010, según su cuenta de Pérdidas y Ganancias para los diferentes años'

Aquestes modificacions fàctiques han de tenir en la valoració de la Sala un resultat diferenciat. En efecte, bona part dels canvis proposats són del tot irrellevants a efectes de les reflexions de la Sala. Així, l'existència de prèvies mesures de reestructuració interna (modificació substancial de les condicions de treball, reduccions salarials, etc.) poden tenir influència únicament a efectes del judici de funcionalitat en relació a la situació de l'empresa ocupadora, però cap efecte poden tenir respecte allò que determina la concurrència d'un grup patològic -atès que serà aquest l'àmbit de determinació de les nostres reflexions-. A similars conclusions escau arribar en quant l'evolució de pèrdues i guanys del grup mercantil, en la mesura en que la sentència no considera que totes les empreses que el conformen incorrin en una unitat empresarial. I en quant la modificació del fet provat quart caldrà arribar a idèntica conclusió desestimatòria per varis motius: a) en primer lloc, perquè els simples errors materials en el resultat d'un any no tenen incidència significativa en les nostres reflexions; b) en segon lloc perquè haurem de reiterar la problemàtica relativa a les dades del grup patològic; i, finalment, perquè resta evident que del contingut actual del fet provat quart ja es deriva clarament l'existència d'un descens altament significatiu en els resultats econòmics de l'empresa.

D'aquesta manera, i en el marc de la concurrència d'un grup patològic d'empreses, que no es discuteix per la recorrent, allò que resulta del tot evident és que a efectes del judici de causalitat de l'acomiadament l'element central és la determinació de si la part recorrent ha acreditat o no l'existència d'una situació econòmica negativa per part de totes les empreses que composen el grup patològic. La jutjadora del primer grau ho nega, tal i com hem dit, en considerar que només s'ha aportat el balanç de TECNOL i sense que existeixi cap prova relativa a la resta d'empreses que conformen el grup laboral. En conseqüència, a efectes de la present litis és del tot transcedent determinar si la proposta d'afegitó ('Las empresas TQ Tecnol SA, acreditaba beneficios de 80.316,80€ en 2010 y unas pérdidas de 909.608,59€ para el año 2011. La empresa Go Fruselva SLU acreditaba unos beneficios de 4.993,54€ para el año 2010 y unas pérdidas de 18.76,78 € para 2011. La empresa Setier SL acreditaba unos beneficios de 11,416.37€ para el año 2010 y unas pérdidas de 9.181,97€ para el año 2011. La empresa Serv. Adm. MaserGrup SLU acreditaba unos beneficios de 6.052,91€ para el año 2010 y unas pérdidas de 1.017.898,49€ para el año 2011')té o no base fàctica suficient a fi i efecte d'incloure aquesta redacció en el text de la sentència. Doncs bé, els canvis proposats es basen en informes d'auditoria i la declaració fiscal de l'impost sobre societats. Certament, en el present cas no costa el balanç ni els demés documents comptables de les societats no formalment ocupadores (això és: GO FRUSELVA, SETIER i MASERGRUP), com tampoc consta el registre -ni l'obligació legal al respecte- dels dits comptes (en relació als articles 27 i 31 CCom . i 317.6 i 318 LEC ). Ara bé, com s'ha dit, sí consten les referides dades en l'auditoria comptable i en la declaració fiscal oportuna.

Certament allò que en casos d'acomiadaments per causes estrictament econòmiques resulta del tot rellevant és l'aportació dels documents comptables (podent- se acudir en aplicació analògica en els acomiadaments objectius a allò previst a l' article 4 del RD 1483/2012 ) No obstant, la materialització formal de la prova també permet acudir a altres documents. I tot i que la valoració de la dita prova és una competència exclusiva i excloent dels jutjador del primer grau jurisdiccional, pot la Sala per la via de la lletra b) de l'article 193 LRJS entrar en la dita valoració si l'error és evident. Doncs bé, en el present cas és clar a judici de la Sala que una auditoria comptable on consten les dades de la resta d'empreses conformadores del grup laboral no formalment ocupadores i, especialment, el contingut de les declaracions fiscal de l'impost de societats són elements provatoris del tot rellevants, que no poden ser omesos sense més.

En aquest marc caldrà indicar que a la demanda ja es feia esment a l'existència d'un grup d'empreses patològic -d'un abast més ample- per tant (màxim quan, com hem dit, en el recurs, ni tant sols s'ataca l'existència del dit grup laboral tot i que en un àmbit més reduït) una bona diligència processal per part de la recorrent hagués recomanat l'aportació de la documentació comptable de totes les codemandades. Ara bé, dit l'anterior, és clar que les dades atenyents a la situació econòmica d'aquestes mercantil sí foren aportades, per bé que en forma indirecta, en la documentació abans esmentada. I és aquesta una documentació que la Sala no pot ometre, atès que, com hem dit, ens trobem davant una documentació certament qualificada. I això màxim quan la jutjadora del primer grau - com també s'ha indicat- no fa cap valoració al respecte en la fonamentació jurídica de la sentència, atès que es limita a constatar la no aportació del balanç. No existeix, en conseqüència, cap valoració de la documentació citada per la recorrent que és rellevant.

Escau, per tant, modificar el relat fàctic de la sentència incloent el redactat proposat. I no enerva aquesta conclusió la tesi del treballador impugnant en el sentit que les referides dades no constaven en la carta d'acomiadament. En el dit escrit allò al que es feia esment és a la situació econòmica de l'empresa formalment ocupadora i a les del grup mercantil. La qüestió relativa a la concurrència d'un grup d'empreses patològic fou introduïda a la demanda, obtenint un resultat a la sentència estimatori en part. Doncs bé, si aquestes foren els termes del debat processal és evident que difícilment es pot generar indefensió a la part actora. Però és més: resulta que si es dóna un cop d'ull a la carta d'acomiadament es pot comprovar com en el seu contingut sí es fa esment als resultats de les empreses condemnades

D'altra banda, caldrà indicar que per bé que les dades que s'han inclós en el relat fàctic es limiten als anys 2010 i 2011, l'acomiadament dels demandants es produí a mitjans del 2012, pel que les referides dades són suficients a efectes de la qualificació de l'extinció per la Sala.

TERCER.-Per la via de la lletra c) de l'article 193 LRJS denuncien les recorrents la infracció d'allò previst als articles 1216 , 217.3 i 326.1 LEC en relació a l' article 97.2 LRJS , per entendre que ha existit una infracció de les normes processals aplicables a la valoració de la prova.

És evident que el motiu ha de decaure, atès que es tracta d'una qüestió fàctica, en els termes ja apuntats en l'anterior fonament jurídic. No ha existit aquí cap infracció de les normes processals citades, sinó un error en la valoració de la prova.

QUART.-Per la mateixa via anterior denuncia la part actora la infracció dels articles 51.1 , 52.c ) i 53.4 TRLET en relació a l' article 122.1 LRJS , així com la doctrina cassacional a la què es fa esment, en considerar que ha existeixen causes motivadores de la causalitat, negant l'aplicació del judici de funcionalitat.

Volem observar d'entrada que el denominat judici de funcionalitat continua pervivint, en els termes als què es fa esment per la més recent doctrina cassacional (entre d'altres, SSTS 18/02/2014 -rec. 96/2013 -, 26/03/2014 -rec. 158/2013 -, etc.) Ara bé, és del tot evident també que el dit judici de funcionalitat o proporcionalitat no opera en idèntica identitat quan la causalitat és estrictament econòmica que respecte la resta de causes legalment observades.

Cal recordar, en aquest sentit, que fins a la reforma laboral del 2010 la causalitat econòmica restava limitava a l'existència de pèrdues. Així s'havia expressat amb reiteració per la doctrina cassacional (per totes, SSTS UD de 14.05.1998 -RJ 19984650 -, 11.06.2008 -RJ 20083468 - y 29.09.2008 -RJ 2008 5536-, etc.) Això determinava un evident problema hermenèutic quan aquestes no eren actuals, però sí erren previsibles a curt o mitjà termini, de tal manera que si l'empresa considerava que el nivell d'ingressos o vendes tenia una evolució negativa no podia concórrer a la dita causalitat. Val a dir, no obstant, que la doctrina judicial no era en aquells moments tan rígida com s'ha afirmat per algun sector doctrinal. En efecte, es deia que en les descrites circumstàncies la causalitat no era econòmica, sinó organitzativa o productiva. Tanmateix, dit l'anterior, caldrà observar que el judici de causalitat i, especialment, el de funcionalitat és molt més laxa en matèria d'acomiadaments estrictament econòmics que en quant la resta de causes.

A partir de la Llei 35/2010 s'inclouen dins les causes econòmiques les previsions de pèrdues o el descens persistents d'ingressos, sense majors continguts. Amb tot, el canvi del 2012 serà molt més clar al respecte, tant fent menció al descens de vendes, com incloent la ja esmentada presumpció legal 'iuris tantum' de concurrència de causa en el cas de descens de vendes i ingressos al llarg de tres trimestres consecutius en relació a l'any anterior. És evident que en puritat el descens d'ingressos o de vendes no té perquè comportar una 'situació econòmica negativa', que és allò que determina l'activació de la causa econòmica. Ara bé, la voluntat del legislador és clara: situar les descrites situacions en el marc d'un judici de causalitat i formalitat pel dit motiu (essent aquí la prova relativament simple) i no tant, com abans ocorria, en causes productives o organitzatives (supòsits en els que la prova resulta molt més complexa en basar-se en simples apreciacions i no dades comptables).

Doncs bé, en el present cas és del tot evident -conforme al pacífic fet provat quart- que l'empresa formalment ocupadora ha passat una xifra de negocis en import nét de quasi bé 9 milions i mig d'euros a un altre que no arriba als dos milions en tres anys, i de tenir uns guanys de més de 80 euros a unes pèrdues de més de 900.000 en dos exercicis I una tendència similar resulta apreciable en quant la resta d'empreses que conformen el grup d'efectes laborals (un cop efectuada la modificació fàctica), doncs Go Fruselva SLU ha passat a tenir uns beneficis de 4.993,54€ al 2010 a unes pèrdues de 8.76,78 € al 2011; Setier SL d'uns beneficis d'11,416.37€ al 2010 a unes pèrdues de 9.181,97€ al 2011 i MaserGrup SLU d'uns beneficis de 6.052,91€ al 2010 a unes pèrdues d'1.017.898,49€ al 2011. Per tant, la situació econòmica negativa tant de l'empresa ocupadora com de la resta de mercantils que conformen el grup laboral és òbvia i clara. I en aquest marc resta evident que la reducció de plantilla en dues persones té evidents efectes de reducció de despeses, pel que no únicament es supera el judici de causalitat, sinó també el de funcionalitat.

D'aquí que el motiu hagi de ser estimat, amb els efectes que direm posteriorment i en la part dispositiva.

CINQUÈ.-Per la seva banda els demandants formulen també recurs. Als dits efectes, per la via de la lletra b) de l'article 193 LRJS es pretenen els següents canvis en el relat fàctic:

-Del fet provat tercer, en relació als documents del seu ram de prova bloc 4, foliats com 49, 50 i 51, amb la següent proposta de redacció: 'Existe grupo de empresas a efectos laborales entre las empresas TQ TECNOL, MASERGRUP SLU, SETIER S.L, y GO FRUSELVA, APLICACIONES TECNICAS QUIMAR, S.L., SETIER, S.L.U, VIC-INMO, S.L.U y TECNOL INTERNATIONAL, S.A. (a las que pertenece TECNOL, S.A. RUMANIA y TECNOL S.A. ANDORRA), CRISMAR SEMAXA, S.L.U. y D. Humberto '

- I del fet provat quart, fent esment als documents dels folis 281, 322, 19 1 29 i 124 a 135 de les actuacions, amb la següent proposta d'addició final: 'La carta de despido recoge pérdidas de TQ TECNOL en 2011 por importe de 909.608,59 €, y el impuesto de sociedades de 2011 aportado por la empresa al Registro Mercantil, tras recoger la anterior cifra como resultados antes de impuestos, lo compensa con impuestos antes de beneficios, y acaba con la cifra de 6.847,66 € de beneficios como RESULTADO DEL EJERCICIO (Folio 281 de los autos). La carta de despido objetivo ofrece información de las empresas TQ TECNOL, S.A., GO FRUSELVA SLU, SETIER Y SERV. ADM. MASERGRUP, sin mencionar dato económico alguno de APLICACIONES TECNICAS QUIMAR, S.L., TECNOL INTERNACIONAL, S.A. (que comprende TECNOL RUMANIA y TECNOL ANDORRA), VIC-INMO, SL, CRISMAR-SEMAXA, S.L., ni de D. Humberto '

Els canvis proposats no poden ser estimats. En efecte, respecte el fet provat tercer caldrà indicar que el contingut proposat conté una autèntica conclusió jurídica, clarament predeterminant de la part dispositiva i, per tant, del tot aliena a la tècnica de la revisió fàctica. Al què caldrà afegir que la prova al legada ha estat amplament valorada per la jutjadora del primer grau, sense que consti cap error al respecte. I en quant l'addició del fet provat quart hem de ressaltar que el fet que a la carta d'acomiadament només es fa esment a les dades de les cocondemnades i no a la resta de mercantils del grup codemandades ja consta en forma expressa amb valor fàctic en la fonamentació jurídica de la sentència.

SISÈ.-Per la via de la lletra c) de l'article 193 LRJS denuncia la part actora la infracció d'allò previst als articles 51.1 i 53.1 ET , així com la doctrina jurisprudencial que es cita, en entendre que s'ha d'estendre la responsabilitat de la condemna i l'àmbit de l'anàlisi de l'acomiadament a totes les empreses demandades i no únicament a les condemnades.

Volem observar que, com és notori, la noció de grup d'empreses patològic, ha experiment una modificació substantiva a partir de la STS que intenta unificar criteris en el nou paradigma. A aquests efectes s'enumeren els anteriors pronunciaments del TS 27.05.2013 (rec. 78/2012 ) en la matèria i se sistematitzen, introduint alguna modificació en la doctrina tradicional. Els traços característics d'aquest pronunciament en la readequació d'elements addicionals són els següents: a) no existeix ja diferència formal entre grup d'empreses laboral i mercantil: el que existeix en tot cas és un grup d'empreses mercantil, encara que en determinats casos es pot estendre la responsabilitat a totes o diverses empreses del grup; b) la direcció unitària desapareix com a element addicional a valorar, salvo quan 'se ejerce anormalmente y causa perjuicio a los trabajadores, como en los supuestos de actuaciones en exclusivo beneficio del grupo o de la empresa dominante' , com tampoc és element addicional suficient l'existència d'accions comunes, càrrecs societaris o elements d'estratègia empresarial comunes.; c) no conforma un element addicional l'aparença externa d'unitat; d) a l'àmbit de la unitat de plantilla cal diferenciar entre el plànol individual (prestació de treball indistint) i el col lectiu (confusió de plantilla); e) la unitat patrimonial no s'aplica al capital social, sinó al patrimoni. I en aquest marc cal constatar que l'existència d'infraestructures comunes només és un indici de grup patològic; f) també en el marc d'unitat patrimonial s'indica que la caixa única és assimilable al que es denomina promiscuïtat de la gestió econòmica; i g) en tot cas, segueix en vigor la visió civilista quan la diversitat empresarial obeeixi únicament a la creació d'empreses aparents.

D'aquesta forma se sistematitzen els elements conformadors dels elements addicionals en la forma següent: '1º) el funcionamiento unitario de las organizaciones de trabajo de las empresas del grupo , manifestado en la prestación indistinta de trabajo -simultánea o sucesivamente- en favor de varias de las empresas del grupo ; 2º) la confusión patrimonial; 3º) la unidad de caja; 4º) la utilización fraudulenta de la personalidad jurídica, con creación de la empresa «aparente»; y 5º) el uso abusivo -anormal- de la dirección unitaria, con perjuicio para los derechos de los trabajadores'.

Doncs bé, en el present cas l'únic que s'acredita és l'existència d'un grup mercantil ordinari entre pràcticament totes les codemandades. Ara bé, tenint present l'extensa valoració de la prova efectuada per la jutjadora del primer grau ocorre que els elements addicionals necessaris per tal d'estendre la responsabilitat es limiten únicament a les codemandades. I en aquesta tessitura els recorrents es limiten a constatar la concurrència de vincles participatius entre les diferents empreses i l'aparença externa d'unitat -del tot aliens conforme la doctrina esmentada a la noció de grup d'empreses patològic-, sense desvirtuar en cap moment les extenses valoracions que conté la sentència del primer grau en el seu fonament jurídic tercer respecte la dita qüestió.

Òbviament si la conclusió judicial final hagués passat per considerar que el grup tenia l'extensió pretesa a la demanda caldrà compartir els criteris dels recorrents respecte la insuficiència de la missiva extintiva, amb els efectes que això comportaria en la qualificació de l'acomiadament. Però no és el cas, pel que caldrà estar a les reflexions fetes en l'anterior fonament jurídic quart.

D'aquí que el motiu hagi de ser desestimat.

SETÈ.-Les anteriors conclusions doncs, ens han de dur a la desestimació del recurs formulat pels actors i a l'estimació del formulat per l'empresa, pel que conforme allò establert a l' article 53.4 ET , en relació a l' article 122.1 LRJS escau revocar la sentència del primer grau, amb la conseqüent desestimació de la demanda i absolució d'aquella de les peticions en ella contingudes, declarant la procedència de l'acomiadament dels actors, amb devolució a la recurrent del dipòsit efectuat i, en el seu cas, de les consignacions en metàl lic efectuades o la cancel lació de l'assegurament prestat de la quantitat objecte de condemna, un cop aquesta sentència sigui ferma.

Finalment, vol la Sala constatar que conforme allò que consta en el fonament jurídic segon el actor senyor Eutimio percebia per transferència bancària dos- cents euros mensuals, que la sentència del primer grau considera com salari. Per bé que la dita qüestió podria tenir una òbvia incidència en la qualificació de l'acomiadament haurà de restar imprejutjat, atès que: a) desconeixem els efectes que la dita qüestió pot tenir en la quantificació de la indemnització; b) la demanda no conté cap referència al dit aspecte i en quant els referits efectes qualificatoris; i c) el recurs dels demandant no fa tampoc esment al dit tema. D'aquí que tenint present el caràcter extraordinari del recurs de suplicació aquesta qüestió hagi de romandre, com s'ha dit, imprejutjada.

Vistos els preceptes legals esmentats, els seus concordants i demés disposicions

Fallo

Que hem de desestimar i desestimen el recurs de suplicació interposat per Eutimio i Lourdes contra la sentència dictada pel jutjat del social número 1 dels de Reus en data 7 de juny de 2013 , recaiguda en actuacions 828/2012, en demanda per acomiadament formulada contra T.Q. TECNOL S.A., GO FRUSELVA, S.L.U., SETIER S.L., VIC INMO S.L., MASER GRUP, CRISMAR SEMAC, SA, QUIMAR, SL, Humberto , TECNOL SA RUMANIA i TECNOL, SA ANDORRA, i que hem d'estimar i estimem el recurs de suplicació instat per T.Q. TECNOL S.A., GO FRUSELVA, S.L.U., SETIER S.L., i SERVEIS I ADMINISTRACIÓ MASER GRUP, SLU contra la dita sentència, i, per tant, la hem de revocar i la revoquem la dita resolució i, en conseqüència, desestimem la demanda, declarem la procedència de l'acomiadament dels actors d'efectes 15.08.2012 i 27.08.2012 respectivament, validem la dita extinció contractual i absolem als recorrents de les peticions de la dita demanda, amb devolució del dipòsit efectuat i, en el seu cas, de les consignacions en metàl lic efectuades o la cancel lació de l'assegurament prestat de la quantitat objecte de condemna, un cop aquesta sentència sigui ferma.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.