Sentencia Social Nº 8488/...re de 2006

Última revisión
30/11/2006

Sentencia Social Nº 8488/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1615/2006 de 30 de Noviembre de 2006

nuevo

GPT Iberley IA

Copiloto jurídico

Relacionados:

Tiempo de lectura: 12 min

Orden: Social

Fecha: 30 de Noviembre de 2006

Tribunal: TSJ Cataluña

Ponente: FACORRO ALONSO, ALBERTO FRANCISCO

Nº de sentencia: 8488/2006

Núm. Cendoj: 08019340012006107988

Núm. Ecli: ES:TSJCAT:2006:13319


Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LMA. SRA. ÁNGELES VIVAS LARRUY

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

IL·LM. SR. FRANCISCO ANDRÉS VALLE MUÑOZ

Barcelona, 30 de novembre de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8488/2006

En el recurs de suplicació interposat per Plácido i Mutua Asepeyo a la sentència del Jutjat Social 24 Barcelona de data 15 de setembre de 2005 dictada en el procediment núm.

387/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social) i Elte Estructuras Metalicas, S.A., ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer. En data 27.05.05 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 15 de setembre de 2005, que contenia la decisió següent:

"Estimando en parte la demanda interpuesta por D. Plácido frente al Instituto Nacional de la Seguridad Social, la Tesorería General de la Seguridad Social, la Mutua Asepeyo y la empresa Elte Estructuras Metálicas S.A., declaro que el actor se encuentra en situación de incapacidad permanente en grado de parcial, con derecho a percibir una indemnización a tanto alzado de 24 mensualidades de su base reguladora de 1.226,09 euros, condenando a las demandadas a estar y pasar por esta resolución y a la Mutua Asepeyo a su abono."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO. El actor, D. Plácido , con DNI n° NUM000 , nacido el 20-12-54 y afiliado al Régimen General de la Seguridad Social con el n° NUM001 , vino prestando servicios para la empresa Elte Estructuras Metálicas S.A., desde el 23-5-03 hasta el 23-9-04, con un contrato para obra o servicio determinado, con la categoría profesional de Oficial 3a Almacenero. Dicha empresa tiene asegurado el riesgo de accidentes de trabajo con la Mutua Asepeyo.

SEGUNDO. En fecha 26-5-03 sufrió un accidente de trabajo, al ser golpeado por una viga y sufrir una caída posterior, a consecuencia del cual inició un período de incapacidad temporal, con el diagnóstico de "fractura de fémur, fractuas costales, heridas y contusiones varias", que se prolongó hasta el día 4-7-04, fecha en que se le extendió el alta médica por mejoría; posteriormente inició una nueva baja médica por recaída en fecha 14-7-04, que se prolongó hasta el 1-8-04.

TERCERO. Tramitado expediente por incapacidad permanente a instancias de la Mutua Asepeyo, el Instituto Nacional de la Seguridad Social dictó resolución de 7-2-05 por la que acordó que no procedía declarar al actor afecto de lesiones permanentes no invalidantes derivadas de accidente de trabajo.

Las lesiones reconocidas por la entidad gestora fueron las siguientes: "Polifracturado. Neumotorax con funcionalismo ventilatorio actual dentro de la normalidad. Fx arcos costales y Fx diafisaria fémur derecho consolidados".

CUARTO. Frente a esa resolución el actor interpuso reclamación previa, que fue desestimada en fecha 6-5-05.

CUARTO. La base reguladora de la prestación de incapacidad permanente parcial es de 1.226,09 euros y la de la incapacidad permanente total es de 13.750,95 euros, y la fecha de efectos es de 7- 2-05.

QUINTO. El actor sufrió una caída y la caída de una viga que le golpeó el costado, sufriendo una herida contusa en cuero cabelludo, fracturas de 2a a 8a arcos costales hemitórax derecho y fractura diafisaria de fémur derecho a dos niveles, neumotorax y hemoperitoneo; a consecuencia de ello ingresó en la UCI y se le practicó tratamiento quirúrgico y rehabilitador. Actualmente presenta una alteración ventilatoria obstructiva en grado ligero, con disnea de esfuerzo.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora i la demandada Mutua Asepeyo van interposar un recurs de suplicació, que van formalitzar dins del termini. D'ambdós recursos es va donar trasllat a les parts, sent impugnat per la Mutua Asepeyo el interposat per l'actora i per l'actora el interposat per la Mutua Asepeyo. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. La sentència d'instància ha estimat en part la demanda presentada per l'actor, declarant- lo en situació d'incapacitat permanent parcial. Als dits efectes, el pronunciament indica que, atesa l'existència d'una alteració ventilatòria obstructiva de grau lleuger amb disnea d'esforc, existeixen tasques específiques que no pot efectivament realizar. Contra el dit pronunciament s'alcen ara en suplicació tant el demandant com l'entitat col.laboradora, pels motius que tot seguit analitzarem.

SEGON. Ambdues recurrents pretenen la modificació de fets provats, amb correcta empara comuna per la via de l' apartat b) de l'art. 191 TRLPL.

Així, el recurs de l'actora, postula, en primer lloc, la modificació de l'ordinal primer, en relació als documents que consten en els folis 128 i 181, proposant-se el següent redactat: "El actor, D. Plácido , con DNI n° NUM000 , nacido el 20-12-54 y afiliado a la Seguridad Social con el n° NUM001 , vino prestando servicios para la empresa Elte Estructuras Metálicas S.A., desde el 23-05-2003 hasta el 23-09-04, con un contrato para obra o servicio determinado, con la categoría profesional de Oficial 3a Almacenero. La actividad económica de la empresa es el montaje de armazones y estructuras metálicas (CNAE-93 núm. 452) y el trabajo habitual del trabajador consiste en la carga y descarga de camiones. El número de trabajadores que prestaban servicios para la empresa en el centro de trabajo donde tuvo lugar el accidente era de 95 operarios. Dicha empresa tiene asegurado el riesgo de accidentes de trabajo con la Mutua Asepeyo"

La mateixa recorrent, amb cita dels folis 129 i 181 peticiona el canvi en el text actual del fet provat segon, indicant-nos el següent redactat: "El accidente tuvo lugar cuando, realizando su trabajo habitual, se disponía a descargar, junto con otro compañero, unos perfiles metálicos de unos 10 metros de largo. La viga que le golpeó era del tipo IPE 400, de 14.52 metros y 1.170 Kg. de peso"

Per la seva banda, l'entitat col.laboradora s'oposa a l'ordinal cinquè, en base als documents foliats com a 124 a 137i 147, amb proposta de modificació en els següents termes: "El actor sufrió un accidente al caer una viga golpeándole ésta el costado, sufriendo una herida contusa en cuero cabelludo, fracturas de 2° a 8° arcos costales hemitórax derecho y fractura diafisiaria de fémur derecho a dos niveles, neumotorax y hemoperitoneo; A consecuencia de ello ingresó en la UCI y se le practicó tratamiento quirúrgico y rehabilitador. Actualmente presenta una alteración ventilatoria obstructiva en grado ligero"

Escau tenir present que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements: a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments; b) que aquest error es basi en documents o perícies que constin en les actuacions que ho posin en evidència; c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria; d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i e) que les modificacions sol.licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

L'aplicació d'aquests criteris ha de comportar la desestimació dels dos motius plantejats per la part actora. En efecte, pel que fa a les funcions professionals que exercia el demandant abans de l'accident, cal fer esment que en els processos d'incapacitat permanent allò que ha de valorar-se no són tant les concretes activitats exercides quan esdevé el fet causant, sinó la capacitat de realitzar les tasques essencials de la professió, ofici o enquadrament, de tal manera que aquelles característiques específiques i puntuals esdevenen intranscendents, atès que s'ha de tenir present l'exercici de la possible mobilitat funcional, màxim quan -com s'indica en el propi recurs- no pot qualificar-se en la nostra realitat com a petita l'empresa per a la que el recorrent exerceix la seva activitat professional. Es per això que el canvi redaccional proposat resulta irrellevant. D'altra banda, en relació a la modificació de l'ordinal segon, hem d'observar que en aquesta litis les circumstàncies concurrents en què esdevingué l'accident són també irrellevants, atès que l'objecte de la present litis és la determinació del grau d'incapacitat del demandant. Volem destacar alhora que, per bé que aquest aspecte podria tenir un cert efecte indiciari respecte l'activitat exercida, hem d'aplicar els criteris de relació amb la professió o enquadrament esmentats, al què hem d'afegir que el redactat proposat no palesa que les funcions allà descrites siguin realitzades en forma continuada.

I, respecte el recurs de la MATMPSS, cal recordar a la recorrent que no correspon a aquesta Sala jutjat de nou les patologies concurrents, sinó únicament valorar si el magistrat d'instància ha caigut en error en la valoració de la prova. És criteri sostingut pacíficament i des d'antic per aquesta Sala (entre moltes d'altres, SS números 4985/1994, de 26 de setembre; 5654/1994 de 24 d'octubre; 6495/1994 de 30 de novembre; 102/1995, de 16 de gener, 1397/1995, de 28 de febrer;, 1701/1995 i 2009/1995, d'11 i 22 de març; 3284/1995 i 3330/1995 de 23 i 24 de maig; 3633/1995 i 3915/1995 de 9 i 23 de juny; 4890/1995 de 19 de setembre; i 6023/1995, 2300/1995 y 6454/1995, de 7, 20 i 28 de novembre, 1028/1996, 1325/1996 i 8147/1996, de 19 de febrer, 1 de març i 9 de desembre; 3397/1997, 4317/1997, 4393/1997 i 4828/1997, de 9 de maig, 12 i 14 de juny i 4 de juliol; i 6002/1998, 14 de setembre i 7068/1998, de 16 d'octubre) tot aplicant la constant jurisprudència del Tribunal Suprem (també entre d'altres, Sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 i 24 de gener de 1991, que davant dictàmens mèdics contradictoris, llevat la concurrència de circumstàncies especials, s'ha d'atendre la valoració realitzada pel magistrat d'instància en virtut de les competències i atribucions que li atribueix l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral, l'article 218.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l'art. 120.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial .

En la mesura en què el jutjador d'instància ha valorat la prova i ha arribat a determinades conclusions, sense que s'indiqui en el recurs els possibles errors que pot haver comès més, el dit motiu de suplicació ha de decaure, atès que consten en informes mèdics la disnea d'esforç que es recull en l'ordinal cinquè.

TERCER. A través del segon dels motius del recurs, emparat en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei foral es denúncia per ambdues recurrents la infracció de l' art. 137 LGSS , postulant-se en el cas del treballador l'existència d'una incapacitat permanent total i la inexistència de cap grau per l'entitat col.laboradora.

La incapacitat permanent parcial produeix la disminució, almenys del 33% de la seva capacitat de guany. La dita incapacitat es caracteritza -mentre no es produeixi el desenvolupament reglamentari de la LGSS previst a la Llei 24/1997 - per no assolir el grau de total, però que ocasioni al treballador una disminució no inferior al 33% del seu rendiment normal per a aquesta professió sense impedir-li les tasques fonamentals de la mateixa

Certament és difícil i feixuc determinar si unes determinades lesions assoleixen un percentatge matemàtic, tenint present que les possibilitats laboral d'una professió poden ser molt variades i amples, en funció de l'exercici de la mobilitat funcional.

Escau, per tant, analitzar en cada cas les circumstàncies concurrents, a fi i efecte de poden determinar si la pèrdua de capacitat laboral i de guany del treballador -en relació a l'activitat que exerceix, atès que aquí no existeix causa d'extinció ex art. 49 1 c) TRLET - és suficientment significativa a fi i efecte de crear un estadi de necessitat susceptible de ser cobert amb despesa de la Seguretat Social. En el present cas pocs dubtes té la Sala de que la valoració feta a la instància és correcta, atenent els elements fàctics concurrents. D'aquesta manera, el treballador demandat presenta evidents limitacions per a la realització de concrets i importants activitats de l'enquadrament acreditat, singularment aquelles que requereixin d'esforç físic continuat. Tanmateix, però, és clar que pot continuar exercint el nucli essencial de la seva activitat, el que ha de determinar la desestimació d'ambdós recursos en relació a la qualificació del grau.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem els recursos de suplicació interposats per Plácido i ASEPEYO, Mútua d'Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social número 151 contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 24 de Barcelona en data 15 de setembre de 2006, recaiguda en les actuacions 387/2005 , en virtut de demanda deduïda per la dita persona física contra l'entitat col.laboradora també recorrent i l'INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, la TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL i ELTE ESTRUCTURAS METÁLICAS, SA en reclamació per incapacitat permanent i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.

Fórmate con Colex en esta materia. Ver libros relacionados.