Sentencia Social Nº 8511/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 917/2007 de 19 de Noviembre de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL PURCALLA BONILLA

Barcelona, 19 de novembre de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8511/2009

En el recurs de suplicació interposat per Isidora a la sentència del Jutjat Social 9 Barcelona de data 26 de febrer de 2008 dictada en el procediment

núm. 917/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 27 de desembre de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 26 de febrer de 2008, que contenia la decisió següent:

"Que desestimando la demanda formulada por Doña Isidora debo absolver y absuelvo libremente al INSS de los pedimentos formulados en su contra".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- La parte actora Doña Isidora nacida el día 10.04.1958, con DNI nº NUM000 , está afiliada a la Seguridad Social en situación de alta, en el Régimen General, siendo su profesión habitual la de especialista fábrica telas no tejidas.

2.- Inició un proceso de incapacidad temporal el 07.10.2005 y agotó el subsidio el 06.04.2007. Tras pasar el oportuno reconocimiento médico por ICAM el 18.07.07, la Dirección Provincial del INSS dictó en fecha 03.10.07 Resolución en la cual manifestó no procedía declarar al trabajador en ningún grado de incapacidad permanente, derivada de enfermedad común, y denegar el derecho a prestaciones económicas porque no reúne el requisito de incapacidad permanente.

3.- Formulada reclamación previa, la misma fue desestimada por Resolución definitiva de 19.11.07, quedando agotada la vía administrativa.

4.- La parte demandante posee el período mínimo de cotización.

5.- La base reguladora de la pensión es la de 923,03 euros mensuales. Efectos para la incapacidad permanente en grado de absoluta 18.07.2007; para la total 04.10.2007.

6.- La parte actora padece las siguientes lesiones: Síndrome de fatiga crónica-fibromialgia sin disfunción articular asociada. Trastorno depresivo mayor recurrente de grado moderado en tratamiento específico.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Per la demandant es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima reconèixer la situació d'incapacitat permanent absoluta o subsidiàriament total derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és revisar els fets provats de la sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l'article 191, b) i c) de la Llei de procediment laboral .

Segon.- La recurrent proposa la modificació del fet provat sisè, que es refereix a les lesions que pateix, i proposa el text alternatiu que digui que pateix "Síndrome de fatiga crònica II-III clarament establert i en fase invalidant sense objectivar-se resposta al tractament. Fibrtomiàlgia grau II. Síndrome sec mucoses. Trastorn depressiu major recurrent. Síndrome miofacial. » Basa la modificació en el informes mèdics dels especialistes de la Unitat de Fatiga Crònica del Hospital públic de la Vall d'Hebron i de l'Hospital Clínic de Barcelona que l'han seguit des de 2006 entre altres.

La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté de forma pacífica i constant que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja què aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits en què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de de 1.991 entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d'instància, ateses les facultats que li atorga l'article núm. 97.2 de la Llei processal laboral y l'article núm. 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil .

En el cas present la modificació del fet provat sisè que postula la part es basa en documents que si be la titular judicial va valorar de amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés en la facultat que li atorga l'article núm. 97.2 de la Llei de Procediment Laboral , entenem que són determinants perquè són dels especialistes dels serveis públics de salut de Departaments específics d'aquestes patologies neurològiques, de prestigi reconegut com el Servei de l'Hospital Clínic i de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, que han anat seguint el procés patològic des de 2006 i 2007, contràriament al que raona la sentència de què es tracta de diagnòstic recent. Entenem com hem dit en altres ocasions ( STSJ de Catalunya de 27 de gener o de 7 de juny, les dues de 2004, rec. 3751- 03, per totes) que aquests informes mèdics tenen rellevància perquè han seguit i tractat el procés patològic i les repercussions psiquiàtriques del recurrent amb les proves mèdiques corresponents de forma regular i constant durant mes de dos anys, tenint en compte que l'ens gestor no aporta cap pericial mèdica i la proposta de l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques s'ha hagut de basar en els mateixos diagnòstics mèdics continguts en els documents que cita el recurrent, que, d'acord amb el criteri doctrinal seguit per aquesta Sala Social del TSJC. ja des de les SS de 27 de juny de 1996 i de 6 de març de 1997 en aplicació de la doctrina del TS. ( SSTS. de 2 de desembre de 1985, 3 de març de 1987, 16 de gener i de 23 de febrer de 1990), impliquen un coneixement major de l'estat patològic del pacient i per tant tenen un valor de prova major al informe emès en una única exploració, sobre tot si es tracta de certificats mèdics de metge especialista d'un centre de Salut, Hospital o facultat de medicina, de prestigi reconegut en el camp de la ciència mèdica concreta. En el cas present els certificats mèdics que cita la part recurrent són de metges que han seguit l'evolució del pacient, especialistes en la matèria i pertanyen a Departaments neurològics de prestigi notori reconegut com són els Hospitals públics de Barcelona, Clínic i Val d'Hebron.

En aplicació doncs de la doctrina i criteri jurisprudencial citat, hem d'estimar aquest objecte del recurs i tenir el fet provat sisè de la sentència en els termes següents : " La treballadora pateix en l'actualitt: S'ñindrome de Fatiga crònica II/III clarament establert i sense resposta al tractament. Fibromiàlgia grau II. Sd. Sec Mucoses. Trastorn depressiu major recurrent en tractament. Sd.miofacial."

Tercer.- El segon objecte del recurs és per a denunciar la infracció de l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social i doctrina jurisprudencial i al lega en síntesi, que en el seu conjunt les patologies i limitacions que pateix impedeixen al recurrent fer cap activitat amb professionalitat, dedicació i eficàcia, de manera que no pot fer feina sedentària o lleugera ni que requereixin atenció, concentració i memòria, amb deteriorament cognitiu degut a la fatiga crònica grau II-III sense millora pel tractament, diagnosticada de forma cronificada l'any 2006 igual que el quadre psiquàtric, sent la disfunció cognitiva de la recurrent severa segons les proves neurocognitives Waiss. Assenyala que la patologia és evolutiva i ha empitjorat malgrat haver estat inactiva laboralment per esgotament de la situació d'incapacitat temporal. Invoca doctrina jurisprudencial sobre la definició de la incapacitat permanent absoluta i conclou mantenint que és creditora de ser reconeguda en aquest grau d'incapacitat o subsidiàriament en el de total per a la seva professió d'especialista en fàbrica de teles, que es veu impossibilitada de dur a cap perquè també requereix concentració i bipedestació, facultats entre d'altres que te limitades degut a la necessitat de descans grans períodes durant el dia.

L'article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar la existència d'una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, en connexió amb l'article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes), manté que la qualificació d'incapacitat total o absoluta suposa respectivament la impossibilitat relativa d'executar les fonamentals tasques del treball habitual o un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixen d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la recurrent demandant per a ser creditora de la incapacitat absoluta o subsidiàriament total que postula, el sisè fet declarat provat de la relació fàctica modificat estableix que pateix Síndrome de fatiga crònica II-III cronificat sense resposta al tractament. Fibromiàlgia en grau II. Trastorn depressiu major recurrent , síndrome miofacial i sec de mucoses.

Aquest conjunt de lesions reflecteixen un patiment invalidant important respecte a la síndrome de fatiga crònica que, d'acord amb els informes mèdics dels metges especialistes dels Departaments especialitzats en aquestes malalties neurològiques que l'han vingut tractant, és intens. La fibromiàlgia abunda en el quadre patològic de la malaltia neurològica, que junt amb el quadre psíquic, són moderats. La resta dels síndromes objectivats, tenen entitat per incidir funcionalment de forma combinada en la reducció significativa de la seva habilitat per a dur a terme, no qualsevol activitat lucrativa amb normalitat tan per compte d'altre o pròpia, però si les fonamentals tasques de la seva professió habitual d'especialista en fàbrica de teles, que requereix la bipedestació constant, més mobilitat corporal i de les extremitats superiors, i la concentració i atenció . Aquest quadre patològic comporta doncs, ara per ara, i sense perjudici de l'evolució i la possibilitat de revisió del seu estat de salut , una entitat suficient per declarar la recurrent en situació d'incapacitat permanent total postulada de forma subsidiària.

Per tant hem d'estimar l petició subsidiària del recurs i amb revocació de la Sentència de la instància, declarar la recurrent en situació d'incapacitat permanent total per a la seva professió habitual ja que concorren les condicions exigides per l'article 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social . Haurem de condemnar l'Institut Nacional de la Seguretat Social a què aboni a la beneficiària la corresponent prestació del 55% de la base reguladora de 923,03 euros mensuals amb efectes de 4 d'octubre de 2007, més les millores i revaloritzacions que corresponguin.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem d'estimar la petició subsidiària del Recurs de Suplicació interposat per Doña. Isidora contra la Sentència de 26 de febrer de 2008 dictada pel Jutjat Social núm. 9 de Barcelona en el procediment núm. 917/2007 , seguit a instància de l' esmentada recurrent contra l' Institut Nacional de la Seguertat Social , i que revoquem. Declarem la demandant en situació d'incapacitat permanent total derivada de malaltia comuna i condemnem l'Institut Nacional de la Seguretat Social a abonar la prestació corresponent al 55% de la base reguladora de 923,03 euros mensuals amb efectes de 4 d'octubre de 2007, més les millores i revaloritzacions que corresponguin.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.