Sentencia Social Nº 8513/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3635/2008 de 19 de Noviembre de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL PURCALLA BONILLA

Barcelona, 19 de novembre de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8513/2009

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 31 Barcelona de data 13 de desembre de 2007 dictada en el procediment núm. 701/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Teodosio , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra.

ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 9 d'octubre de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 13 de desembre de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que ESTIMO ÍNTEGRAMENTE las pretensiones de la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por Teodosio contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, sobre Incapacidad Permanente, y en consecuencia DECLARO al referido demandante en situación de incapacidad permanente absoluta, derivada de enfermedad común, con derecho a percibir una pensión mensual del 100% de su base reguladora de 1.101,51 euros, más mejoras y revalorizaciones legales, y con efectos desde que se produzca el cese en la actividad profesional, condenando al INSS a estar y pasar por tal declaración".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Teodosio está afiliado a la Seguridad Social.

SEGUNDO.- Tramitado el correspondiente expediente administrativo, se procedió al reconomiento médico de Teodosio , emitiéndose dictamen por la UVAMI en fecha 04/04/07 con el siguiente resultado: trastorno por angustia con agorafobia en tratamiento y control estabilizador.

TERCERO.- El día 14/05/07 el INSS dictó resolución por la que se declaraba a la parte actora no afecta de incapacidad permanente en ninguno de sus grados.

CUARTO.- Contra dicha resolución fue interpuesta la oportuna reclamación en vía previa, que fue desestimada por resolución de por los mismos motivos que la primitiva.

QUINTO.- La profesión habitual de Teodosio es conserje.

SEXTO.- Teodosio acredita el período mínimo de cotización para causar derecho a la prestación. La base reguladora no controvertida de la prestación, de ser estimada la demanda, asciende a la cantidad de 1.101,51 euros para la incapacidad permanente total y 1.101,51 euros para la absoluta, siendo los efectos desde el día del cese en la actividad, al haberse reincorporado y causado alta nuevamente como trabajador del AJUNTAMENT DE PARETS DEL VALLES el día 15/05/07 (folio 106).

SÉPTIMO.- Teodosio padece trastorno de pánico con agorafobia de larga evolución, actualmente fundamentalmente con sensación de ansiedad y ansiedad anticipatoria junto con una clara agorafobia en tratamiento farmacológico y psicoterápico.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'Institut Nacional de la Seguretat Social demandat planteja recurs de suplicació contra la Sentència que estima declarar el demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és la revisió dels fets declarats provat de la sentència, i examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l'article 191 b) i c) de la Llei de procediment laboral aprovada per Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon.- Postula las revisió del fet provat setè de la sentència, que es refereix a les lesions que pateix i proposa un text alternatiu que digui que pateix: " Trastorn d'angoixa amb agorafòbia en tractament I control. Estabilitzat." Basa la modificació en els documents que cita.

Aquesta Sala ha vingut assenyalant, en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, que davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, que no s'aprecien en el present cas, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d'instància, ateses les facultats que li atorga l'article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil .

En el cas present la modificació que postula la part es basa en certificats mèdics que el titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés, tal com raona de forma extensa i acurada en el tercer fonament de dret. Per tant, en aplicació de la doctrina jurisprudencial esmentada, procedeix la desestimació d'aquest motiu de recurs.

Tercer.- El segon objecte del recurs te com a motiu la denuncia per infracció en l'aplicació de l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social aprovada pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny i de la jurisprudència que cita. Argumenta que el trastorn d'angoixa amb agorafòbia i l'ansietat generalitzada son en grau moderat de molts anys d'evolució amb tractament farmacològic que permet la seva estabilització i no és invalidant. Conclou que no alterat el relat fàctic, les limitacions funcionals no l'inhabiliten per a tasques retribuïdes de caràcter marcadament sedentari.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la mateixa Llei, la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

La relació fàctica no ha sigut modificada i ens trobem que el demandant pateix Trastorn de pànic amb agorafòbia d'evolució llarga, actualment amb sensació d'ansietat i ansietat anticipatòria, i una agorafòbia clara en tractament farmacològic i psicoteraupeutic.

Les lesions i limitacions es basen en els informes mèdics que valora la sentència de la instància de forma extensa i completa en el tercer fonament de dret, i comporten una incidència funcional determinant perquè redueixen de forma molt àmplia l'habilitat per a dur a terme activitats lucratives per compte d'altre o pròpia amb rendiment acceptable i són condicionants clares per impossibilitar una activitat laboral sedentària o semisedentària amb normalitat, hàbit, un mínim d'eficàcia i professionalitat exigible a qualsevol treballador per compte d'altre. No es pot oblidar que malgrat el tractament estabilitzador de fa anys, amb brots i millores, la agorafòbia impeditiva es troba instaurada de forma permanent. Tal com raona la sentència de la instància el que la patologia psiquiàtrica estigui estabilitzada no comporta per aquest sol fet que no sigui invalidant, sinó que es troba controlada quant als possibles brots i empitjorament. Així ho dona a entendre també el recurs, en assenyalar que 'no modificat el relat fàctic, el demandant podria fer treballs sedentaris', de manera que ve a reconèixer implícitament una limitació permanent per a la seva professió. No podem oblidar que la professió del demandant ja és de tipus sedentari perquè és conserge, i es troba impedit de dur-la a cap com qualsevol altre degut a la agorafòbia que l'impedeix inclòs sortir al carrer per anar al lloc de treball.

Per tant, en el cas present concorren les condicions exigides per l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social (RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar el treballador en situació d'incapacitat permanent absoluta, de manera que hem de desestimar aquest motiu del recurs i confirmar la sentència de la instància.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar el Recurs de Suplicació interposat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 31 de Barcelona de data 13 de desembre de 2007 dictada en el procediment núm. 701/2007, seguit a instància Don. Teodosio contra l' esmentat Institut, i que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.