Sentencia Social Nº 8523/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 8599/2005 de 30 de Noviembre de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 30 de novembre de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8523/2006

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la

sentència del Jutjat Social 22 Barcelona de data 18 d'abril de 2005 dictada en el procediment núm. 813/2004 en el qual s'ha recorregut contra la part Salvador , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 22 de novembre de 2004 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Seguretat Social en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 18 d'abril de 2005 , que contenia la decisió següent: " Que estimando la demanda presentada por D. Salvador , contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, declaro el derecho del actor a percibir la pensión de invalidez reconocida por resolución de 28-04-04 y, en consecuencia condeno al INSS al pago de la citada pensión reconocida por importe de 1.369,41 euros más revalorizaciones con efectos de 08-03-04, debiendose abonar regularmente en tanto no recaiga resolución judicial que la suspenda "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- El actor D. Salvador , D.N.I. nº NUM000 se halla en situación de incapacidad permanente absoluta, gran invalidez según resolución del I.N.S.S. de fecha 28-04-04, hoy firme.

2.- El actor afiliado al RETA se hallaba al tiempo de su reconocimiento de incapacidad permanente, al descubierto en el pago de sus cotizaciones correspondientes a los periodos 1 a 9/91 y del 7/00 al 1/04 por un importe total de 13.487,13 euros.

3.- El actor solicitó y obtuvo de la Tesoreria General un aplazamiento extraordinario de su deuda, en fecha 20-04-04. Desde entonces viene abonando los plazos estipulados, además de haber sido objeto de un procedimiento de apremio que no se paralizó (U.R.E. 08/08).

4.- En fecha 03-05-04 se le notifica la resolución de la Tesoreria General de 20.04.04 por la que se deja sin efecto la resolución de aplazamiento concedido el 16-04-04. En base a ello el INSS no ha abonado al actor la pensión de incapacidad permanente absoluta reconocida.

5.- El actor ha recurrido ante la jurisdicción contencioso-administrativa la resolución por la que se deja sin efecto el aplazamiento del pago de la deuda inicialmente reconocido. El Juzgado de lo Contensioso Administrativo nº 13 de Barcelona que entiende de la reclamación ha declarado la suspensión cautelar de la resolución impugnada ( la de 20-04-04 que dejaba sin efecto el aplazamiento de pago).

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que estima la demanda i acull la declaració de dret a percebre la prestació d'incapacitat suspensa, postula la defensa de la part demandada INSS, com a únic motiu de recurs, a l'empara de l' article 191 a) de la LPL , la nul litat de la sentència i la reposició de les actuacions al moment anterior a dictar-se, al legant la infracció dels articles 421 en relació al 222 i al 225 de la LECivil , interessant que s'estimi la excepció de litispendència que no ha estat acollida pel jutjat de instància.

SEGON. Sobre la excepció de litispendència, l'escrit de impugnació indica que és extemporània, ja que no ha estat al.legada en la instància. Cal destacar però, que consta ímplicitament plantejada en l'acta del judici, per la qual cosa ha de ser examinada. Es coneguda, la subordinació de la institució de la litispendència a la de cosa jutjada, tal i com forma reiterada ha posat en evidència la doctrina unificada (entre d'altres, SSTS 13.10.1994, 28.12.1994, 14.03.1995, 12.04.1995, 15.05.1995, 25.10.1995 i 20.12.1995 ). En altres paraules, aquella institució processal només opera quan aquesta segona desenvolupa la seva eficàcia legal.

La "més perfecta identitat" referida -que contemplava el derogat art. 1252 CC - ha comportat, així, que la doctrina cassacional tradicional hagi rebutjat l'aplicació de la cosa jutjada de no donar-se aquesta absoluta similitud (com es pot veure, per exemple, en les SSTS 30.06.1987 o la més recent de 03.04.2001 ). Si bé, no cal oblidar que la dita interpretació rígida ha trobat excepcions en la pròpia doctrina unificada, en casos concrets d'aplicació de l'efecte positiu de cosa jutjada; així, per exemple, pel que fa a procediments declaratius d'existència de responsabilitat solidària en grups d'empresa, respecte a actuacions posteriors, sempre que es doni la identitat subjectiva, que es contempla en la coneguda i important sentència TS 29.05.1995 ; o en la sentència de 26.12.2000 , que determina l'efecte positiu de cosa jutjada d'una sentència ferma d'acomiadament i extinció sobre un procediment posterior relatiu a l'alta d'ofici. O en l'encara més recent STS UD 14.04.2005 , en la què es determina l'eficàcia de cosa jutjada respecte la declaració de contingència en incapacitat temporal i el posterior procediment d'incapacitat permanent.

Amb tot, el canvi més substantiu en la matèria ha vingut de la mà del redactat de l' art. 222 de la LEC 2000 , atès que el seu apartat primer suavitza en forma clara l'anterior del Codi Civil i, molt especialment, tenint present que en el seu apartat quart amplia l'aplicació de l'analitzada institució als processos posteriors que "apareguin com conseqüència lògica" de l'objecte dels anteriors, sempre que existeixi identitat subjectiva.

Aquesta línia "flexibilitzadora" o menys rígida -que comparteix la Sala- és cada cop més necessària atesa l'evident complexitat d'assumptes en el marc laboral, així com l'encadenament de conflictes amb elements coincidents que es produeix en els darrers anys, per la pròpia evolució del iuslaboralisme, com a símptoma de la seva maduresa. D'aquesta manera amb la generalització de l'efecte positiu de la cosa jutjada -i per tant, de litispendència- s'eviten clars conflictes d'aplicació i/o interpretació de dos pronunciaments judicials sobre qüestions processals diferents, però que aborden un determinat aspecte comú, connex o derivat en forma contradictòria, el què és contrari al dret de tutela judicial efectiva, ex art. 24.1 CE (entre d'altres, SSTC 24/1984, 171/1991, 219/2000 i 151/2001 ).

En aquesta línia, la més recent doctrina del Tribunal Suprem en la matèria ha afirmat (per totes, SSTS 21.12.2000 ó 17.09.2002 ) que "la excepción de litispendencia tiene por finalidad impedir que puedan producirse resoluciones contradictorias sobre unos mismos hechos de seguirse, simultáneamente, dos causas para enjuiciar la misma pretensión. Así entendida la excepción no puede producir indefensión, pues recaerá una resolución judicial que dará respuesta a las pretensiones deducidas. Pero, si éstas no son las mismas, el primer litigio no puede enervar la tramitación del segundo, pues, caso contrario, quedarían sin resolver las acciones ejercitadas en el postrero" .

TERCER. En el cas que ens ocupa, no es pot estimar l'excepció de cosa jutjada formal, per tractar- se de jurisdiccions distintes. Tampoc es pot admetre la prejudicialitat per la via de la cosa jutjada material, ja que la decisió impugnada no és de caràcter definitiu (no es discuteix el dret a la pensió), sinó provisional (es tracta de una suspensió cautelar de la mateixa). Si bé es pot valorar que la sentència que dicti la jurisdicció contenciosa administrativa confirmant o no la suspensió de l'aplaçament de quotes té efecte directe en el pagament de la pensió, també en aixecar-se aquesta suspensió pel Jutjat Contenciós Administratiu, l'efecte immediat és que l'INSS ha de procedir a abonar-la, tal com ha entès el jutjat de instància. En conseqüència, s'ha de rebutjar la litispendència al legada, doncs la decisió judicial de no donar força executiva immediata a la resolució de la Entitat Gestora, fins que recaigui sentència ferma, ha de donar lloc a establir el dret del beneficiari a percebre la pensió, sense perjudici de què de confirmar-se la resolució administrativa, desplegui els seus efectes i es pugui procedir a una nova suspensió per incompliment de la normativa.

QUART. Tal com evidencia la lectura dels fets provats, la causa de la suspensió del pagament de la pensió, consistent en la decisió de la TGSS de deixar sense efecte la resolució d'aplaçament del deute, ha estat deixada sense efecte per la resolució del Jutjat Contenciós Administratiu, de forma cautelar. En conseqüència, l'INSS està obligat al pagament de la pensió que el demandant té reconeguda, mentre no existeixi la causa de suspensió impugnada. Una altra conclusió donaria lloc a no donar efectes a la decisió cautelar judicial, que ha de ser executada. Sense perjudici de que una nova situació creada per unes possibles quotes impagades pugui donar lloc a un altra procés de suspensió, si fos el cas, per aplicació de l' article 42 del Reglament general de recaptació de recursos del sistema de la seguretat social, que determina els efectes de la concessió del aplaçament del deute, en relació als articles 22 y 23 de la O.M. de 26 de maig de 1999 , que desenvolupa aquell reglament indicant els efectes de l'incompliment de les condicions del aplaçament, d'acord amb la doctrina del Tribunal Suprem, dictada en la sentència de 12 de juny de 2002 , que indica que tindran eficàcia les quotes aplaçades, en tant es compleixin les condicions.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Desestimem el recurs de suplicació interposat per L'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la sentència dictada en data 18 D'ABRIL DE 2005, en el procediment núm. 813-2004, seguit en el Jutjat Social nº 22 de Barcelona per incapacitat permanent, a instància de Salvador contra l'entitat demandada i confirmem la sentència en tots els seus punts.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.