Sentencia Social Nº 854/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6529/2007 de 30 de Enero de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 30 de gener de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 854/2008

En el recurs de suplicació interposat per Pedro Francisco a la Sentència del Jutjat Social 1 Manresa de data 2 de maig de 2007 dictada en el procediment núm. 701/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part Iberpotash, S.A. i Hugo ,

Antecedentes

Primer. En data 13 de desembre de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 2 de maig de 2007, que contenia la decisió següent:

"Desestimo la demanda dirigida por Pedro Francisco y Hugo contra Iberpotash S.A. y no declaro que la extinción de la relación laboral por jubilación forzosa acordada por la empresa respecto de los trabajadores respectivamente el 9- 11-06 y el 6-11-06 sea constitutiva de sendos despidos improcedentes".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO. El Sr. Pedro Francisco ha venido prestando servicios laborales a la demandada desde el 1-12-69 con la categoría profesional de ingeniero y por un salario mensual con inclusión de prorrata de pagas extras de 7.311'71 euros.

El Sr. Hugo ha venido prestando servicios laborales a la demandada desde el 1-8-72 con la categoría profesional de técnico titulado y por un salario mensual con inclusión de prorrata de pagas extras de 6.528'64 euros.

No ostentan ni han ostentado el último año representación alguna de los trabajadores.

(Hechos indiscutidos.)

SEGUNDO. El Sr. Pedro Francisco disponía de un despacho en el centro de Sallent y de otro en el centro de Suria. De forma habitual y normal trabajaba todas las mañanas en Sallent desde aproximadamente las 8 hasta las 13 horas y por las tardes en Suria desde las 14:30 hasta las 17/18 horas.

(Verosímil testifical coincidente de los Sres. Cesar -director de recursos humanos-, Adolfo -delegado sindical de CGT-, Jorge -director de seguridad, amigo de los actores según declaración propia y en todo caso testigo propuesto por ellos, que concretó de forma verosímil el horario declarado probado-, Jesús María -jefe de producción en el centro de Suria-, y Germán -director de planta, que concretó un horario casi idéntico al declarado por Don. Jorge -.)

TERCERO. El Sr. Hugo trabajaba normalmente en el centro de Sallent, y sólo acudía al centro de Suria -donde carecía de despacho- para una reunión semanal.

(Verosímil testifical coincidente de Don. Cesar -director de Recursos Humanos-, Adolfo -delegado sindical de CGT-, Iván - director financiero, con sede en el centro de Suria-, Jorge -director de seguridad, amigo de los actores según declaración propia y en todo caso testigo propuesto por ellos, que precisó de forma verosímil la frecuencia semanal declarada probada-, Pedro Antonio -jefe de mina en Suria-, Jesús -director facultativo en Suria-, y Luis Angel -jefe de calidad con sede en el centro de Suria-.)

CUARTO. El 31-10-06 la representación de la empresa, el Comité de Empresa, los delegados sindicales de CCOO, UGT, CGT y USOC, y un representante de la Federación Minero Metalúrgica de CCOO, firmaron un Acuerdo en que, entre otras medidas como la incentivación de la prejubilación de trabajadores con 64 y 63 años de edad ficticia, se establecía que sin perjuicio de lo regulado en cada momento por la normativa vigente de la Seguridad Social para la jubilación anticipada se establece durante la vigencia del Convenio Colectivo 2006-2009 para todo el personal del Centro de Sallent la extinción del contrato de trabajo por jubilación forzosa a los 65 años de edad referenciada a la resultante de añadir a la edad real las bonificaciones correspondientes.

(Indiscutido acuerdo.)

QUINTO. El 9-11-06 y el 6-11-06, respectivamente, la empresa entregó a los Sres. Pedro Francisco y Hugo sendos escritos fechados el mismo día en que comunicaba las extinciones de sus contratos con efecto de la fecha, en ejecución del Acuerdo de 31-10-06, e informándoles de que podían acceder a la situación de jubilación.

(Indiscutidas cartas aportadas como documentos 8 y 9 por la empresa en juicio.)

SEXTO. El Sr. Hugo , que el 6-11-06 firmó no conforme la carta de extinción, el 17-11-06 firmó sin salvedad un documento de saldo y finiquito por el que percibiendo mediante transferencia bancaria diversas cantidades entre las que se hallaba una gratificación excepcional tributable de 8.306'60 euros y una gratificación excepcional exenta de 5.537'74 euros, declaró que se daba por totalmente saldado y finiquitado con Iberpotash por todos los conceptos, comprometiéndose a nada más pedir ni reclamar por concepto alguno.

(Indiscutido documento 10 aportado por la empresa.)

SÉPTIMO. Los acuerdos de 18-1-06 y 31-10-06 fueron incorporados como anexos 22 y 23 al Convenio colectivo para el centro de trabajo de Sallent de Iberpotash para los años 2006-2009 suscrito por la empresa y los trabajadores el 16-2-07, y cuya inscripción y publicación en el DOGC fue ordenada por el Departamento de Trabajo e Industria de la Generalidad de Cataluña el 8-3-07.

(Indiscutidos documentos 2 y 5 presentados por la empresa en juicio.)

Tercer. Contra aquesta sentència l'actor Don. Pedro Francisco va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- El demandant recurrent, Don. Pedro Francisco planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima la demanda d'acomiadament improcedent amb absolució de l'empresa demandada.

L'objecte del recurs és revisar els fets declarats provats en la Sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191 b) i c) de la vigent Llei de Procediment laboral LPL., el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon.- En el primer objecte del recurs planteja l'addició d'un nou fet provat amb el text que transcriu: "Fins el mes de setembre de 2006 consta en els rebuts salarials del Sr. Pedro Francisco com a centre de treball el de Súria.També apareix el seu nom en el llistat de telèfons del centre de treball de Súria i en el llistat de previsió de jubilació als 65 anys en aquest centre." Basa la modificació en els documents que cita, tan referits en els rebuts salarials, com en el llistat del centre de treball de Súria de previsió de jubilació als 65 anys, a més del llistat de telèfons.

La modificació de fets provats únicament pot ser conseqüència d'un error de fet evident i ha de derivar de la prova pericial o documental eficaç i eficient, sense haver de recórrer a deduccions llògiques o raonables atès el caràcter extraordinari del recurs de suplicació i del fet que no es tracta d'una segona instància, raó que impedeix dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats (Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999), perquè això suposaria la substitució del criteri objectiu del jutge d'instància que, com s'ha dit, aprecia els elements de convicció segons l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral , que és un concepte més extens que el de mitjans de prova, ja que compren tan els mitjans de prova que enumera l' article 299 de la LEC. 1/2000 com el comportament de les parts en el transcurs del procés i també les seves omissions, davant l'anàlisi de la part, lògicament parcial i interessada, cosa que no es pot acceptar perquè suposa un desplaçament de la funció judicial ordenada per l' article 2.1 de la Llei orgànica del Poder Judicial i per l'article 117.3 de la Constitució Espanyola de manera exclusiva als jutges i tribunals. La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisoris, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova.

En el cas present l'addició fàctica postulada es basa en proves documentals que no han sigut atacades i no consta ni en la relació fàctica ni en els fonaments de dret que el jutge de la instància les considerés determinants. Entenem que s'ha d'estimar aquest objecte del recurs, sense perjudici del canvi dels ordinals fàctics de la sentència que comporti, ja que haurà de ser el quart fet provat i s'hauran d'ordenar de forma correlativa la resta de fets provats. Amb independència del sentit de la decisió judicial, la modificació postulada resulta transcendent per a la controvèrsia plantejada en la demanda sobre el frau de llei de la decisió empresarial, ja què el recurrent basa l'acció contra l'acomiadament en la no aplicació de la normativa laboral del centre de treball de Sallent, Pacte de 31 d'octubre de 2006 i conveni col lectiu d'aquest centre, perquè no és d'aplicació al centre de treball de Súria al qual considera que està adscrit de forma real i formal en el qual no existeix cap Pacte de jubilació obligada.

Per tant als efectes de completar la relació fàctica per poder respondre la pretensió, estimem aquest objecte del recurs.

Tercer.- L'altre objecte de suplicació és per denunciar la infracció per interpretació errònia de l' article núm. 82.3 de l'Estatut dels Treballadors, en relació amb l'article núm. 3 del Conveni col lectiu de Iberpotash, SA . per al centre de treball de Sallent que regula l'àmbit territorial, en relació amb l' article núm. 1.282 del Codi Civil , a més de doctrina jurisprudencial.

Combat els raonaments de la sentència d'instància perquè entén que no s'ha produït l'extinció del contracte de treball segons l' article núm. 49 de l'Estatut dels Treballadors per jubilació obligada pactada. L' article núm. 3 del Conveni d'empresa del centre de Sallent es refereix exclusivament a les activitats que l'empresa Iberpotash, SA. desplegui en el centre de Sallent i Balsareny. Parteix de què el seu centre de treball real és el de Súria, i n'és prova el que se li abonessin les despeses de desplaçament d'un a l'altre centre, de què des de 5 de febrer de 1992 no haguessin variat les circumstàncies de treball i de què els projectes als quals es dedicava es referien principalment a la mina de Súria. Segueix raonant que, no obstant la seva llarga antiguitat adscrit en el centre de treball de Súria, el setembre de 2006, un mes abans de signar-se el Pacte de jubilació anticipada forçosa del centre de Sallent, se'l assigna a aquest últim centre de treball, fet que considera una maniobra empresarial fictícia i contrària a l' article núm. 6.4 del Codi Civil , ja què no va existir cap circumstància fàctica que modifiqués i justifiqués aquesta variació contractual. Prova del frau és la seva permanent adscripció al centre de Súria en els rebuts salarials des de 1992, la seva inclusió en el llistat de jubilacions als 65 anys d'aquest centre i en el llistat de telèfons.

També denuncia la infracció per interpretació errònia de la Disposició Addicional 10.3 de l'Estatut dels Treballadors en relació amb la Llei 14/2005 i doctrina jurisprudencial. Recorda el que disposa aquesta Disposició Addicional respecte a què en els convenis col lectius es podran establir clàusules que possibilitin l'extinció del contracte de treball pel compliment de l'edat ordinària de jubilació del treballador sempre que es vinculi la mesura en política d'ocupació, en la contractació de nous treballadors o en qualsevol raó dirigida a afavorir la qualitat de l'ocupació, sempre que el treballador afectat tingui cobert el període mínim de cotització o el que es pacti, i compleixi els requisits legals per a tenir dret a la prestació de jubilació contributiva. Conclou que únicament te validesa aquesta clàusula si es pacta en conveni col lectiu estatutari a diferència amb l'anterior regulació que es referia a la negociació col lectiva, tal com ha interpretat el criteri jurisprudencial que cita, de forma que els Acords derivats de la negociació col lectiva han quedat fora d'aquesta possibilitat perquè tenen caràcter extraestatutari. L'acord de 31 d'octubre de 2006 entre el Comité d'Empresa del centre de Sallent i la demandada no s'havia publicat en el moment de l'acomiadament el dia 9 de novembre de 2006, de forma que no tenia força erga omnes encara que reunís el requisit de legitimitat i majories legalment establertes. Conclou doncs que no li és d'aplicació el Pacte perquè no es troba inclòs en el seu àmbit i perquè no és estatutari, de manera que la decisió unilateral extintiva de l'empresa constitueix un acomiadament improcedent.

Quart.- Hem de partir de que ha quedat provat que el recurrent estava adscrit en els rebuts de salari al centre de treball de Súria com a enginyer i compaginava la jornada laboral en el despatx assignat en aquell centre durant unes tres o tres hores i mitja diàries aproximadament, amb el treball al centre de Sallent els matins on estava durant unes cinc hores. Que en els rebuts salarials en que constava com a centre de treball el de Súria, existeix un concepte salarials de Plus distància. Figurava en llistats de jubilacions als seixanta cinc anys i de telèfons del centre de Súria. Que el setembre de 2006 en el rebut salarial consta Sallent com a centre de treball. Que el dia 31 d'octubre del mateix any el Comité d'empresa i representacions sindicals del centre de treball de Sallent van signar un Pacte amb l'empresa demandada que, entre d'altres mesures, establia la prejubilació dels treballadors de 64 i 63 anys d'edat fictícia. Que aquest Acord juntament amb l'anterior de 18 de gener de 2006 va ser incorporat com annex al Conveni col lectiu de l'empresa per al centre de treball de Sallent vigent per als anys 2006-2009, signat el 16 de febrer de 2007.

En primer lloc hem de decidir sobre si la decisió empresarial de jubilar-lo de forma anticipada segons l'Acord de 31 d'octubre de 2006 de Sallent és procedent legalment o respon a frau de llei com planteja el recurrent, atesa la seva pertinença al centre de treball de Súria des de 1992, que és fet conforme, i la decisió empresarial de canviar-lo de centre al de Sallent el setembre de 2006 un mes abans del Pacte del centre de Sallent, sense haver hagut cap canvi de les seves circumstàncies de prestació de serveis en els dos centres. L'estimació d'aquesta primera raó estalviaria d'entrar a examinar la validesa estatutària del Pacte del centre de Sallent en relació amb la Disposició Addicional 10.3 de l'Estatut dels Treballadors ( RDLegislatiu 1/1995 ).

Considerem que la valoració de la instància per decidir sobre la seva pertinença al centre de Sallent en funció de la major jornada laboral, és un criteri objectiu indiscutible i admès pel recurrent. Aquest no ha demostrat altres elements de convicció que cita, com el tipus de feina lligada al centre de Súria i no de Sallent, o que el seu treball revertís exclusivament a l'activitat industrial del centre de Súria i que l'ocupació d'instal lacions en el centre de Sallent fos conjuntural com afirma. La inclusió del recurrent en el llistat de jubilats del centre de Súria no és rellevant perquè la previsió arranca de 2004 i entretant han pogut produir-se situacions i fets que hagin variat la relació. És llògic que el recurrent consti en el llistat de telèfons del centre de Súria, ja que hi treballa, de la mateixa manera que deu constar en el llistat de Sallent. Que en els rebuts salarials constés el centre de Súria s'explica per la mateixa dinàmica de l'adscripció a aquest centre l'any 1992, però no consta des de quan i en quines condicions compaginava la seva feina en els dos centres per poder apreciar si la nova adscripció de centre respon a actuació fraudulenta de l'empresa o a una regulació de la situació real que segons els rebuts salarials aportats es produïa ja l'octubre de 2005.

Que l'assignació al centre de treball de Sallent doni cobertura a l'empresa per aplicar el Pacte de prejubilació al recurrent, no comporta per si mateixa que constitueixi un acte contrari a norma o que persegueixi un resultat contrari a norma sota una aparença de legalitat amb vulneració de l' article núm. 6.4 del Codi Civil . La llibertat d'organització empresarial es regeix pel principi de bona fe i lleialtat entre les parts de les obligacions recíproques, que ha de presidir la relació laboral segons l' article núm. 4, 2 a) i núm. 5, a) i c) de l'Estatut dels Treballadors en relació amb l'art. núm. 20.2 de la mateixa norma . El canvi d'assignació de centre de treball pot respondre a l'interès empresarial de que el recurrent quedi afectat per la prejubilació del Pacte del centre de Sallent, però considerem que en el cas present no comporta el frau que es denuncia, perquè hi ha un fet objectiu i determinant que és la major jornada laboral en aquest centre respecte al de Súria sense que constin provats altres fets més concloents. Per tant considerem que el raonament del magistrat de la instància en no apreciar el frau de llei denunciat s'ajusta als fets provats, de forma que hem de desestimar aquest motiu.

Cinquè.- L'altre motiu d'aquest objecte del recurs és si el Pacte del centre de Sallent de 31 d'octubre de 2006 que regula l'extinció contractual per jubilació obligada a l'edat ordinària de jubilació, en aquest cas anticipada per bonificació del temps de cotització que se li va aplicar per notificació de 9 de novembre de 2006, compleix amb la previsió de la Disposició addicional 10ena. de l'Estatut dels Treballadors.

Coincidim amb la sentència de la instància sobre que aquest motiu no constitueix cap qüestió nova respecte a la demanda contra el que va oposar l'empresa i argumenta en la seva impugnació. A la demanda s'exigeix la constatació de fets i no fonaments legals segons l' article núm. 80,1 c) de l'Estatut dels Treballadors . L'ampliació feta de la demanda te caràcter principalment jurídic, la procedència del qual correspon determinar en seu judicial. La invocació de normes jurídiques en que es basa el dret o interès reclamat o l'aplicació de normes no invocades per les parts, no causa indefensió. Per altra banda l'òrgan judicial va donar trasllat de l'ampliació dels fonaments de dret en què es basava la pretensió a l'empresa, tot i que aquesta en l'acte del judici no podia invocar indefensió per ignorància legal.

Sisè.- Sobre el fons del motiu jurídic invocat, la Disposició addicional 10ena. 3 de l'Estatut dels Treballadors regula la possibilitat de que els convenis col lectius estableixin normes d'extinció de la relació laboral dels treballadors amb edat ordinària de jubilació que reuneixin els requisits de la normativa de la Seguretat Social per a la jubilació contributiva, i sempre que la jubilació es vinculi a objectius de política d'ocupació. La redacció vigent donada per l' article únic de la Llei 14 /2005 de 1 de juliol ( BOE. de 2 de juliol ) es refereix a l'habilitació legal als convenis col lectius estatutaris tramitats segons el Títol III de l'Estatut dels Treballadors per regular les clàusules referides a la jubilació forçosa dels treballadors en edat ordinària de jubilació amb els límits esmentats. La Disposició Transitòria Única de la Llei 14/2005 rehabilitat les anteriors regulacions convencionals pactades en conveni col lectiu estatutari, tal com ho ha interpretat la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem en referència a convenis col lectius anteriors o posteriors a la derogació de la Disposició Addicional 10ª del ET . ( SSTS. de 5 de març de 2007, Rec. 187/2004; de 29 de juny de 2006, Rec. 5380/2004; de 31 de gener de 2006, Rec. 656/2004, de 25 d'cotubre de 2005, Rec. 1129/2004 , per totes).

Hem de partir de què la jubilació és un dret personal del treballador del qual no es pot disposar per tercers ( STC 22/1981 de 2 de juliol o la núm. 58/1985 de 30 d'abril ), si be el Tribunal Constitucional en les sentències 280/06 de 9 d'octubre (RTC 2006280) i núm. 341/06 de 11 de desembre (RTC 2006341) ha establert condicions de constitucionalitat que poden justificar el tracte diferent i el sacrifici de la jubilació forçosa pel treballador afectat sempre que no es lesioni desproporcionadament el seu dret a la prestació de jubilació perquè compleixi amb els requisits legals del sistema de la seguretat social, que es garanteixi l'ocupació per a la població en atur i no persegueixi l'amortització de llocs de treball, sinó que la mesura quedi vinculada a polítiques d'ocupació.

Per tant la referència a la negociació col lectiva de la Disposició Addicional 10ª de l'Estatut dels Treballadors habilita la regulació del dret indisponible i de carácter necessari de la jubilació, i explica la voluntat del legislador de restringir el concepte mes ampli de l'anterior redacció referida a les clàusules de la negociació col lectiva en general, perquè restringeix aquest dret de carácter necessari ( STSJ. del País Basc de 13 de setembre de 2005, Rec. 1726/2005, que cita la part recurrent i STSJ d'Andalucia de 13 de febrer de 2006, Rec. 2689/2006) .

En el cas present hem d'examinar si el Pacte d'empresa del centre de Sallent de 31 d'octubre de 2006 tenia la qualitat de conveni estatutari en el moment de la comunicació de l'extinció del contracte el dia 9 de novembre de 2006, o si aquest Pacte d'empresa per al centre de Sallent va ser rehabilitat amb efectes retroactius per tot el període de vigència temporal que s'estén des de gener de 2006 amb la signatura del Conveni col lectiu estatutari per al Centre de Sallent de 8 de març de 2007, posterior a la decisió de jubilació forçosa del treballador recurrent.

Els pactes d'empresa, com el de 31 d'octubre de 2006 del Centre de Sallent que es discuteix, no segueixen la tramitació establerta en el Capítol III de l'Estatut dels Treballadors, de forma que no es veuen afectats per les limitacions estatutàries de unitat de negociació, de concurrència amb altres convenis o pactes vigents, de requisits de legitimació, validesa o publicació obligada, etc.. Tal com assenyala la Sentència del TSJ d'Andalucia de 13 de febrer de 2006 ja citada, la regulació laboral espanyola admet dos tipus de pactes reguladors de les relacions laborals entre l'empresa i els treballadors: els convenis col lectius regulats en el Titol III de l'Estatut dels Treballadors que tenen eficàcia erga omnes per mandat legal segons l' article núm. 82.3 de la norma , i els pactes extraestatutaris negociats al marge de les exigències legals que no tenen altra regulació que l' article 37.1 de la Constitució Espanyola i les normes del Códi Civil que regulen els contractes i la seva eficàcia , sobre tot els articles núm. 1.254 a 1.258 que limiten els seus efectes als treballadors i empreses inclosos en la negociació per vincles d'afiliació o apoderament. Aquests pactes són constitucionalment vàlids ( SSTC núm. 39/1986 (RTC 198639), 104/1987 (RTC 1987104), 9/1988 (RTC 19889) o la de 8 de juny de 1989 (RTC 1989108 ) com també ha dit el Tribunal Suprem «la negociación extraestatutaria está constitucionalmente protegida, al menos cuando quien negocia es un sindicato», en Sentència de 8 de juny de 1999 (RJ 19995208), de 18 de febrer de 2003 (RJ 20033372) o en la sentència de 25 de septembre de 2003 (RJ 20037201), que declara que "el pacto atípico o extraestatutario presupone un acuerdo plural entre los representantes de los trabajadores y de los empresarios, no ajustado a las exigencias formales del Título III del Estatuto de los Trabajadores, sino acogido genéricamente al artículo 37 de la Constitución , y al carecer en nuestro sistema positivo de un soporte normativa específico y suficiente, habrá de disciplinarse por las normas generales de la contratación del Código Civil, si bien con la aplicación necesaria de las reglas y principios del Derecho del Trabajo que confluyen en el caso, pero siempre influenciado de manera acusada por el principio de libertad de contratación que admite la celebración de acuerdos, individuales o colectivos, incluso cuando se negocian al margen de las previsiones del Título III del Estatuto de los Trabajadores, pero esa peculiar naturaleza del pacto extraestatutario lo sitúa fuera de la normativa legal en cuando a su vigencia y permanencia en el tiempo, de manera que el ordenamiento no ha previsto para el caso una garantía de estabilidad y de bloqueo, aunque sea temporal, frente a pactos futuros de la misma índole, en un sentido y un alcance semejantes a los previstos en los artículos 82.3 y 84 del Estatuto de los Trabajadores .".

Aquests pactes están sotmesos al principi de jerarquia normativa prevista en l' article núm. 3 de l'Estatut dels Treballadors que no els equipara de forma absoluta amb els convenis col lectius estatutaris ja que no tenen eficàcia normativa i la seva vinculació únicament és obligacional entre qui els acorden, els seus representats o els treballadors adherits al pacte.

Referint-se a l'ordre jeràrquic de les normes de l' article núm. 3 de l'Estatut dels Treballadors sobre les fonts de la relació laboral, la sentencia del Tribunal Suprem de 20 de novembre de 2003 (RJ 200429) estableix que "el puesto que corresponde a los convenios colectivos extraestatutarios es el tercero, es decir, después de las normas legales y reglamentarias y de los convenios colectivos de eficacia general, situándose al mismo nivel que el contrato de trabajo, aunque su ámbito de aplicación excede de lo individual".

Per raons de jerarquia normativa aquests pactes no poden contradir una norma de rang superior, tal com recorda la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem de 18 de febrer (RJ 20033372), de 11 de septembre (RJ 20039030) i de 13 de novembre de 2003 (RJ 20041773) i són acords sense eficàcia respecte a les clàusules contràries als drets fonamentals o que impliquin condicions menys favorables que les establertes en les normes laborals en perjudici dels treballadors, sense que aquesta falta d'eficàcia afecti la resta de clàusules segons l' article núm. 9.1 de l'Estatut a no ser que l'eliminació alteri l'equilibri aconseguit en la negociació. Les clàusules d'un pacte contràries a normes de dret necessari són nul les segons doctrina jurisprudencial ( STS. de 24 de febrer de 1992 ( RJ. 19921052) i no es poden aplicar encara que el treballador s'hi hagi adheriut o consti en el contracte de treball, perquè ho prohibeix l' article núm. 3.5 de l'Estatut dels Treballadors .

Recorda la STSJ del País Basc de 13 de setembre de 2005 citada que la doctrina unificada del TS. ha assenayalat respecte a la jubilació forçosa (SSTS. de 9 de març de 2004 (RJ 2004841 y 873), s de 4 de mayo y 1 de junio de 2005 (Recursos 1832/04 [RJ 20056325] 15/04 [RJ 20057320]),]), els següents punts: "1º) los Convenios Colectivos están obligados a respetar no sólo las disposiciones legales de derecho necesario, sino también el mandato de reserva de Ley que impone la Constitución (RCL 1978 2836), en la que tiene su fundamento la propia negociación colectiva; 2º) la limitación del derecho al trabajo reconocido en el artículo 35.1 de la Constitución pertenece al ámbito de reserva de Ley establecida en el artículo 53.1 de la norma fundamental; 3º) la fijación en la negociación colectiva de edades máximas para trabajar, por causas objetivas y razonables, requiere una habilitación legal, que resulta indispensable para no incurrir en discriminaciones prohibidas."

Coincidim amb aquest criteri i és així que en aquest cas l'acord de jubilació forçosa del Pacte d'empresa del centre de Sallent de 31 d'octubre de 2006 no pot restringir normes de caràcter necessari sobre la regulació de l'edat de jubilació ni contradir la Disposició Addicional 10ª de l'Estatut dels Treballadors que autoritza la regulació de la jubilació forçosa a través de la negociació col lectiva estatutària.

Setè.- La incorporació del Pacte com Annex al posterior conveni estatutari de l'empresa d'aplicació en àmbit funcional al centre de Sallent, reafirma la necessitat de regular aquesta problemàtica en conveni estatutari com va fer-se en l'empresa. Un pacte extraestatutari no te eficàcia respecte a clàusules i condicions que comportin un perjudici als treballadors afectats amb posicions més desfavorables que les establertes en normes de rang superior, legals, reglamentàries o convencionals, d'acord amb l' article núm. 3,1 c) de l'Estatut dels Treballadors que fa referència a què no es podrán establir condicions menys favorables o contràries a les disposicions legals o convenis col lectius en perjudici del treballador.

Segons l' article núm. 90.2 de l'Estatut dels Treballadors la validesa dels convenis estatutaris vinculen els treballadors sotmesos als seu àmbit funcional des del moment de la signatura, i el conveni entrarà en vigor en la data que les parts acordin. El Pacte de 31 d'octubre de 2006 del centre de Sallent es va incorporar al conveni estatutari a la signatura del conveni el 16 de febrer de 2007. A partir d'aquí el Pacte va tenir validesa estatutària i per tant era d'aplicació, sense que es pugui estendre la eficàcia del Pacte amb efectes retroactius al inici de la vigència temporal del Conveni estatutari el gener de 2006, precisament perquè en aquest punt de jubilació forçosa s'ha d'aplicar de forma restrictiva ja què restringeix normes de rang superior de caràcter necessari reguladores de drets indisponibles dels treballadors.

Hem de concloure per tant que en el moment de la decisió de l'empresa de jubilar forçosament el recurrent, no existia norma convencional estatutària que l'habilités legalment per adoptar aquesta facultat restrictiva del dret del treballador a la jubilació en el moment que decidís, sense que en aquest cas es pugui recórrer a la vigència del conveni estatutari amb efectes retroactius a la signatura del dia 16 de febrer de 2007 que li va donar validesa.

Vuitè.- La decisió de l'empresa ha de considerar-se com un acte unilateral de rescissió de la relació laboral que constitueix un acomiadament improcedent d'acord amb l' article núm. 55.4 de l'Estatut dels Treballadors. En aplicació de l'article núm. 56 1 a) i b) de la mateixa norma , s'haurà de condemnar l'empresa a què, a la seva opció readmeti el recurrent en les mateixes condicions que regien abans de l'acomiadament de 9 de novembre de 2006 o l'indemnitzi amb l'import de la màxima indemnització de 42 mensualitats degut a la seva l'antiguitat des del dia 1 de desembre de 1969 a raó de 7.311,71 euros mensuals que suposa el total de 307.091,82 euros.

Per tant hem de revocar de la sentència de la instància, hem de declarar la improcedència de l'acomiadament de 9 de novembre de 2006 i hem de condemnar l'empresa Iberpotash, SA. a què a la seva opció readmeti el treballador o l'indemnitzi amb l'import de 307.091,82 euros, i a pagar en tot cas els salaris deixats de percebre des de l'acomiadament de 9 de novembre fins a la notificació de la resolució present, sense perjudici de què un cop ferma aquesta sentència en d'execució es descomptin les rendes pel treball o les prestacions de la seguretat social incompatibles amb el treball, o es retornin a l'ens responsable les prestacions de la jubilació forçosa que hagi pogut percebre el treballador.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes invocats d'especial i general aplicació,

Fallo

Estimar el recurs de suplicació presentat pel demandant recurrent Sr. Pedro Francisco contra la Sentència de 2 de maig de 2007 dictada pel Jutjat socialde Manresa en el procediment núm. 701/2006 seguit a instància de l' esmentat recurrent i Don. Hugo contra IBERPOTASH S.A., la qual revoquem.

Declarar la improcedència de l'acomiadament de 9 de novembre de 2006 i condemnar l'empresa a què a la seva opció readmeti el treballador en les condicions laborals que regien abans de l'acomiadament, o l'indemnitzi amb l'import de 307.091,82 euros, i la condemnem a pagar en tot cas els salaris deixats de percebre des de la data de l'acomiadament el 9 de novembre de 2006 fins a la notificació de la resolució present.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.