Sentencia Social Nº 861/2014, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5679/2013 de 07 de Febrero de 2014

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

IL·LMA. SRA. JUANA VERA MARTINEZ

Barcelona, 7 de febrer de 2014

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 861/2014

En el recurs de suplicació interposat per Transplant Services Foundation (TSF) a la sentència del Jutjat Social 11 Barcelona de data 17 de juny de 2013 dictada en el procediment núm. 110/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Gervasio , Imanol , José i Luis , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 31 de gener de 2013 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre conflicte col·lectiu, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 17 de juny de 2013 , que contenia la decisió següent: ' Estimo la pretensión principal de los Representantes de los Trabajadores Don Gervasio , Don Imanol , Don José y Don Luis , contra la Fundación TRANSPLANT SERVICES FOUNDATION, declarando improcedente e inadecuada la aplicación al personal de la misma, de los criterios de reducción de la retribución salarial extraordinaria correspondiente al mes de diciembre del 2012 establecidos por el Real Decreto Ley 20/12 de 13 de julio, en la forma efectuada por de la Fundación TRANSPLANT SERVICES FOUNDATION dejando sin efecto tal supresión aplicada a todo el personal incluido dentro del ámbito del Convenio Colectivo, reconociendo el derecho de los trabajadores a percibir de forma íntegra la paga extraordinaria de diciembre del 2012 '

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

1. El personal afectado por el presente conflicto colectivo es el que presta servicios en la Fundación Privada TRANSPLANT SERVICES FOUNDATION (en adelante, TSF). Tiene una plantilla de 32 de trabajadores y se rige por el Convenio Colectivo Nacional de Catalunya para los establecimientos sanitarios de Hospitalización y Asistencia en el ámbito de la Sanidad Privada (2012/2013).

2. Esta entidad es una fundación sin ánimo de lucro de tipo asistencial y con fines científicos. Fue constituida el 1 de febrero de 1994 ante la notaría de Bartolomé Masoliver. Fue inscrita en el Registro de Fundaciones Privadas de la Generalitat de Catalunya. Los estatutos fundacionales la definen como fundación privada atribuyéndose el gobierno a un Patronato. Dentro de sus actividades figura la 'promoure la captació dels recursos económics necessaria a les finalitats de l'entitat i procurar-ne la millor administratió, juntament amb la del capital fundacional' (Doc. nº 1, 2 y 5 de la actora)

3. En fecha de 4 de febrero de 1997 se modificó el Art. 9. 2 de los Estatutos expresando que: 'Integraran el Patronat, gaudint de la condició de Patrons, les persones que ostentin els següents carrecs: El Gerent de l'Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, qui n'ocupará la Presidéncia, el Director Médic del mateix Hospital, a qui corresponderà la Vicepresidencia, el President del Comité de Recerca, el Director Administratiu i de Gestió, el Directo de Programas i el Director de Relacions Laborales de l'Hospital Clínic' (Doc. nº 3 de la actora)

4. En fecha de 7 de mayo del 2001 se modificó nuevamente el Art. 9. 2 de los Estatutos expresando que: 'Integraran el Patronat, gaudint de la condició de Patrons, les persones que ostentin els següents carrecs de l'Hospital Clínic següents: El Gerent, Director General o responsable del Centre, el Director Econòmic-Financer, el Director Mèdic, el Director de Recerca, el Director de Docència ii el Director de Recuros Humans. Els canvis de denominació no modificaran la composició del Patronat sempre que conti acreditada la seva equivalencia' (Doc. nº 4 de la actora)

5. En fecha de 7 de mayo del 2002 se dictó Resolución del Departament de Justicia autorizando la modificación de Estatutos referida, para expresar que la modificación solo consiste en prever la participación en el Patronato de nuevos cargos directivos el Hospital Clínic. (Doc. nº 5 de la actora)

6. En fecha de 16 de octubre del 2012, la Dirección de TSF dirigió correo electrónico al Comité de Empresa que obra en el Doc. nº 6 de la actora y que doy por reproducido, manifestándose en el mismo que dado que se había finalizado sin acuerdo el periodo de consultas, se procedería a suprimir el pago de la paga extra de diciembre. Ello sería en aplicación del Real Decreto Ley 20/12 de 13 de julio de medidas para garantizar la estabilidad presupuestaria y de fomento de la competitividad.

7. Según el Inventario de entes dependientes de las Comunidades Autónomas, la FST no forma parte del Sector de la Administración Pública (Pág. 128 del Doc. nº 7 de la actora que se da por reproducido)

8. En la Ley de Presupuestos de la Generalitat de Catalunya la TFS no aparece en el listado de fundaciones recogidas en el Art. 1 apartado H. Sí aparecía en las Leyes de Presupuestos de los años 2010 y 2011 (Doc. nº 8 de la actora y Doc. nº 11 a 16 de la demandada)

9. Según el certificado de fecha 18 de diciembre del 2012, emitido por el Departament de Justicia de la Generalitat de Catalunya, FST se rige por sus Estatutos que la definen como una fundación privada. La última composición del Patronato está formada por el Director General, Director Médico, Secretario General y Director de Recerca del Hospital Clínico de Barcelona. (Doc. nº 5 de la demandada)

10. Según la web del Departament de Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, TSF es un ente dependiente de esta Comunidad Autónoma al igual que el Hospital Clínico (Doc. 9 y 10 de la demandada)

11. Por Decreto 1267/2007 se traspasaron las funciones y servicios de la Administración del Estado relativas al Hospital Clínico de Barcelona a la Generalitat de Catalunya, y por Decreto 8/2008 se asignaron al Departament de Salut las funciones y servicios relativas al Hospital Clínico de Barcelona. (Doc. nº 7 y 8 de la demandada).El Hospital Clínico de Barcelona se rige por el Convenio de la 'Xarxa d'Hospitals d'Utilització Pública' (XHUP)

12. En fecha de 1 de junio del 2010 se acordó por la Generalitat de Catalunya la desaparición de 63 entidades del sector público, de acuerdo con una plan de racionalización del gasto, siendo que dentro del Anexo I de tal acuerdo se dispuso que la entidad TSF pasaría a ser fusionada con el Banco de de Sangre i Tejidos, fusión que no se ha producido. (Doc. nº 16 a 21 de la demandada)

13. Se realizó el intento de conciliación previa sin efecto ante el Tribunal laboral de Catalunya el 19 de diciembre del 2012 resultando el mismo sin efecto.

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Contra la sentència que estima la demanda de conflicte col lectiu i declara improcedent i inadequada l'aplicació al personal afectat dels criteris de reducció salarial extraordinària corresponent al mes de desembre de 2012, efectuada per TRANSPLANT SERVICES FOUNDATION, deixant sense efecte la supressió de la paga extra aplicada al personal afectat, presenta recurs de suplicació l'empresa demandada, que ha estat impugnat. Se centra la controvèrsia en si és aplicable als treballadors de la fundació demandada la normativa legal de contenció del dèficit del sector públic, dictada per la Generalitat de Catalunya, en base a què la fundació privada pugui ser considerada com a part del sector públic de la Generalitat, no obstant admetre que s'aplica als seus treballadors el conveni de sanitat privada no concertada.

SEGON.El primer motiu del recurs es presenta per la via de l' article 191 b) de la LRJS i es dirigeix a combatre la redacció del fet provat vuitè proposant una redacció alternativa. Sustenta la pretensió en els documents que cita obrants als folis 17 a 21, 16, 43, 204, de les actuacions. Demana el recurs que s'afegeixi un paràgraf que indiqui que TSF va deixar de constar en els Pressupostos de la Generalitat de 2012, ' siendo una de las 11 entidades que causó baja, en su caso, por hallarse incursa en un proceso de integración en otra entidad existente, Banc de sang i teixits, en cumplimiento de los Acords de Govern de 1 y 29 de junio de la Generalitat en relación con el 'Pla de racionalització i simplificació de l'estructura del Sector Públic' y de 2 de agosto de 2011 'sobre mesures de racionalització i simplificació del sector públic'.

Aquesta proposta no pot ser estimada ja que el fet que pretén incloure està expressat en el fet provat 12, que fa referència al procés de fusió de l'entitat demandada amb el Banc de Sang i Teixit, fent referència a que encara no s`ha produït. Per tant, no s'aprecia cap error de la jutjadora, que ha valorat els mateixos documents que cita el recurrent incloent l'acord del procés de fusió també en el relat fàctic de la sentència, fent constar a més a més que el procés no ha estat realitzat, tal com també es dedueix de la documentació aportada.

TERCER.El segon motiu del recurs es presenta per la via de l' article 193 c) de la Llei reguladora de la jurisdicció social , i al.lega la infracció normativa i jurisprudencial de les normes següents: Article 2 apartat 3 del Reial Decret Llei 20/2012, de 13 de juliol , de mesures per a garantir l'estabilitat pressupostaria i foment de la competitivitat, en relació amb l' article 212 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (LO 6/2006 , de reforma de l'EAC), en relació amb les Lleis de pressupostos de la Generalitat de Catalunya, dels anys 2010, 2011 i 212 (Llei 1/2012, de 22 de febrer).

Aquest motiu no pot ser estimat ja que tota la argumentació del recurrent és la suposada pertinença de la fundació privada demandada al sector públic de la Generalitat, fet sobre el qual no consta cap dada objectiva, doncs la designació de patrons de l'entitat en persones que dirigeixen l'Hospital Clínic, hospital que tampoc acredita que sigui de titularitat pública o pertany a la xarxa hospitalària del sistema nacional de la salut, o a la XUPH, no acredita la seva qualitat pública. Per altra banda, no consta en la Llei de pressupostos la fundació amb capital públic o l'assignació a la fundació de pressupost públic pel seu funcionament regular. Tal com s'admet, la justificació de integració en un altre entitat (Banc de sang i teixits) en ser un projecte de futur, acordat l'any 2010, i la prova de la seva efectiva integració corresponia a la part demandada, que és qui disposa dels elements a l'efecte ( article 217 de la LEC ), prova que no ha estat aportada, per la qual conclou la sentència que no s'ha realitzat.

Amb contradicció amb les al.legacions fetes pel recurs, s'admet pacíficament al caràcter de fundació privada de 'TRANSPLANT SERVICES FOUNDATION' (TSF), mentre que l' article 2 del RDL 20/12 al legat per la demandada indica en l'apartat 3 que: ' La reducción retributiva contenida en los apartados anteriores será de aplicación, asimismo, al personal de las fundaciones del sector público y de los consorcios participados mayoritariamente por las Administraciones que integran el sector público, así como al Banco de España y al personal directivo y resto de personal de las mutuas de accidentes de trabajo y enfermedades profesionales de la Seguridad Social y de sus entidades y centros mancomudados'.

No consta doncs que TSF es qualifiqui com a 'fundació del sector públic', ni que sigui aplicable, en conseqüència al seu personal l'Estatut bàsic de l'empleat públic, Llei 7/2007, de 12 d'abril, que regula de manera expressa que: '1. Aquest Estatut s'aplica al personal funcionari i, en el que sigui procedent, al personal laboral al servei de les administracions públiques següents: - L'Administració General de l'Estat. - Les administracions de les comunitats autònomes i de les ciutats de Ceuta i Melilla. - Les administracions de les entitats locals. - Els organismes públics, agències i altres entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, vinculades o dependents de qualsevol de les administracions públiques. - Les universitats públiques'

Tampoc es descriu a la demandada com a una entitat que reuneixi els requisits per a ser considerara part de les administracions públiques, segons el Reglament CE 2223/96, del Consell de 25-06-96, que considera com a tals les entitats sense ànim de lucre, no productores de mercat, controlades per l'administració pública i financiades per l'administració pública. En el cas jutjat no es compleixen els requisits de la financiació pública ni el control o direcció d'administració pública, atès la composició del patronat, persones físiques que ni tenen la condició de funcionaris, ni representen una administració o corporació pública.

Per altra banda, i aquesta és la qüestió decisiva també per resoldre el cas, no es pot admetre que la demandada vingui aplicant pacíficament un conveni de centres d' hospitalització privada i, en canvi, respecte a les mesures de contenció de la despesa i les 'retallades' salarials al legui la limitació de la despesa pública. L'esmentat conveni col.lectiu de centres d'hospitalització privada (Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya Núm. 6277 - 19.12.2012 EMO/2790/2012, de 3 de desembre, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Conveni col lectiu de treball d'establiments sanitaris d'hospitalització, assistència, consulta i laboratoris d'anàlisis clíniques per als anys 2012-2013 (codi de conveni núm. 9000815011994), indica respecte al seu àmbit d'aplicació el següent: Article 1.- Àmbit funcional: 'Aquest Conveni col lectiu s'aplica als centres que a continuació es detallen que estiguin compresos en l'àmbit territorial a què fa referència l'article 2:Tots els establiments sanitaris d'hospitalització, assistència, consulta i laboratoris d'anàlisi clínics, sempre i quan el centre no pertany a la xarxa hospitalària d'utilització pública de Catalunya.Centres sociosanitaris i centres de salut mental que no acreditin uns ingressos habituals i continuats superiors al 50% de la seva facturació provinents de l'activitat concertada i/o contractada amb el CatSalut.Residències de tercera edat ...'.

És a dir, es descriuen dins de l'àmbit del conveni els centres privats tant per la seva destinació dels usuaris com per la titularitat de la seva financiació.

Per tant, l' extensió dels efectes de l' article 2 del Reial Decret Llei 20/2012 , que literalment no serien aplicables a l'entitat demandada, no es pot fer més enllà del que permet una interpretació finalista, que seria la equiparació salarial entre els empleats públics i els de centres concretats o subvencionats, tal com ha establert la jurisprudència, ( STS 19-06-2012 , ( RJ20128733), 23/02/2012 (RJ 2012, 3905), entre d'altres), per tal que la despesa en personal de la administració pública que finança en part o totalment els salaris, no sigui superior als empleats dependents de l'administració. Però no és el cas, tal com es dedueix de les actuacions. La part demandada ni aplica el conveni de la XHPC, ni tant sols al lega que es tracti el fons del conflicte d'un problema d'equiparació salarial amb el personal de la xarxa sanitària pública.

Tampoc es diu que als treballadors els sigui aplicable l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, ni la equiparació salarial reconeguda en conveni propi o un pacte a l'efecte. Per tant no és aplicable al cas el raonament jurisprudencial que admet l'aplicació a centres concertats per aquest motiu.

STS 9100/2012, número de recurs 195/2011, data de la resolució 18/12/2012

'...permiten entender practicable la reducción salarial acordada por la ley autonómica porque fue el propio Convenio, precisamente, el que se marcó como objetivo la equiparación salarial con los empleados públicos. Por ello, en la misma línea doctrinal que hemos expresado, por ejemplo, en nuestras sentencias de 1-12-2009 y 27-12-2011 ( R. 34/08 y 207/10 ), esta Sala comparte y hace suyo el razonamiento de la sentencia impugnada cuando sostiene que 'si el salario de los trabajadores públicos a los que ha de igualarse se disminuye en un 5%, la disminución correlativa ha de producirse en los trabajadores de centros concertados [de educación especial], precisamente para mantener la analogía retributiva'.

En el mateix sentit, la sentència del TS de STS 24 de juny de 2013, recurs 13/2012 .

'El punto de partida para llegar a esa conclusión debe ser por fuerza el artículo 25.2 del I Convenio Colectivo de Personal Docente e Investigadoren régimen laboral de las Universidades Públicas de la Comunidad de Madrid, en el que se dice que 'Las cantidades económicas previstas en la tabla anterior corresponden al año 2.002. Anualmente, experimentarán la misma variación que la de los funcionarios de los cuerpos docentes universitarios'. En cumplimiento de tal norma de homogeneización, el personal laboral afectado venía percibiendo una paga adicional en junio y otra en diciembre, que se correspondía con el hecho de que al personal funcionario se le venía incorporando paulatinamente el complemento específico en sus remuneraciones extraordinarias, y para paliar la diferencia y homologar remuneraciones en su conjunto, se abonaba esa paga al personal laboral independientemente de las dos extraordinarias de junio y diciembre'.

En el cas que ens ocupa, reiterem, la fundació privada demandada no tracte de homogeneïtzar, equiparar ni homologar els salaris amb els funcionaris o personal laboral públic, sinó únicament d'aplicar mesures de contenció salarial que no resulten de la negociació col lectiva que vincula com a font del dret a les parts ( art. 87 , art. 3-1-b), art. ET i art. 37-1 CE ), que és el conveni de sanitat privada, sense base legal que les empari.

En conseqüència, en haver estimat la magistrada de instància que no era aplicable la disposició que al lega el recurs, ha actuat conforme a dret i ha de ser desestimada la pretensió de la fundació privada demandada.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per TRANSPLANT SERVICES FOUNDATION (TSF) contra la sentència de 17 de juny de 2013, dictada pel Jutjat Social 11 dels de Barcelona, en el procediment número 110/2013, presentat per conflicte col.lectiu per Gervasio , Imanol , José I Luis , contra la part que recurrent.

Confirmar íntegrament la sentència impugnada i acordar la pèrdua del dipòsit, quantitat a la que es donarà la destinació legal, quan sigui ferma la sentència, sense costes ja que es tracta d'un procediment especial de conflicte col.lectiu.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.