Sentencia Social Nº 863/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 612/2006 de 31 de Enero de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 31 de gener de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 863/2007

En el recurs de suplicació interposat per María Antonieta a la sentència del Jutjat Social 4 Barcelona de data 11 de novembre de 2005 dictada en el procediment núm. 593/2005 en

el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social), MUTUA UNIVERSAL i Instituto Dexeus S.A., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 2 de setembre de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 11 de novembre de 2005, que contenia la decisió següent:

"Que desestimando la demanda formulada por Sra. María Antonieta contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD D SOCIAL; TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, MUTUA UNIVERSAL y INSTITUTO DEXEUS S.A. , absuelvo a la parte demandada de las pretensiones contra ella ejercitadas. Sin expresa condena en costas."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- Sra. María Antonieta , nacida el día 18.9.1955, con D.N.I. n° NUM000 , figura afiliada al Régimen General con profesión habitual de Limpiadora.

2.- El día 16.1.2004 sufrió un accidente de trabajo, mientras trabajaba para la empresa Dexeus, S.A.

3.- La empresa tenia cubierto el riesgo de accidente de trabajo con la Mutua universal, y se hallaba al corriente en el pago de las cuotas.

4.- Fue dada de alta médica el día 16.1.2005, y tras pasar el oportuno reconocimiento médico por la UVAMI se dictó Resolución por el I.N.S.S. en fecha 4.5.2005 en la que se declara que no está afecta de grado alguno de incapacidad permanente.

5.- Formulada reclamación previa, fue desestimada por Resolución definitiva de fecha 23.8.2005, quedando agotada la vía administrativa.

6.- Las lesiones que acredita la demandante se concretan en: condromalacia rotuliana grado IV derecha. Osteocondritis condilofemoral. Degeneración mixoide menisco interno rodilla derecha. Marcha conservada. Gonalgia persistente.

7.- La base reguladora de la prestación solicitada asciende a 1.423,12 euros mensuales, y la fecha de efectos es la de 6.4.2005.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma MUTUA MUGENAT . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- La demandant que recorre interposa recurs de suplicació contra la Sentència que li denega el dret a percebre la prestació d'incapacitat permanent en el grau de total perquè no acredita lesions invalidants. L'objecte del recurs és revisar els fets declarats provat de la Sentència i examinar la infracció de les normes substantives i de la jurisprudència en empara en l' article 191 b) i c) de la Llei de Procediment laboral el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon.- Qui recorre postula la revisió del sisè fet provat de la Sentència que recull les lesions que pateix. Proposa una modificació consistent en treure del text que manté la marxa conservada. Basa la modificació en els documents que cita i en els informes i proves pericials mèdiques de les dues parts.

Aquesta Sala ha vingut assenyalant, en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, que davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstàncies que no s'aprecien en el present cas, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància dels elements de convicció aportats per les parts, que és un concepte més ampli que les proves practicades, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil . La part recurrent no pot pretendre seleccionar y extreure dels diferents informes mèdics aquelles apreciacions que li interessen per a construir un quadre clínic residual adaptat al seu criteri parcial i subjectiu. Per aquest motiu s'ha de desestimar la primera proposta de modificació fàctica.

Tercer.- El segon objecte del recurs és la denúncia per infracció de l' article 137.núm.4 del mateix article de la Llei General de la Seguretat Social, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny , perquè considera que les lesions que pateix impossibiliten que pugui dur a terme les tasques bàsiques de la seva professió de netejadora, degut a la condromalàcia rotuliana dreta IVº, a la osteocondritis condilofemoral i a la degeneració mixoide del menisc intern del genoll dret, així com la gonàlgia persistent.

L'article 137, núm.4 de la Llei General de la Seguretat Social que considera infringit per no aplicació, d'acord amb la Disposició Transitòria cinquena bis que manté la definició dels graus d'incapacitat permanent segons l'anterior normativa, s'ha de relacionar amb l' article 136.1 de la mateixa norma de la Seguretat Social que estableix que per a declarar una incapacitat permanent ha de concorrer l'existència de lesions físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, i també en relació amb el treball que ha de dur a terme, en connexió amb l'article 137. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat total suposa la impossibilitat relativa d'executar el propi treball habitual, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. L'objectivació d'unes lesions que per la seva pròpia gravetat comportin determinades limitacions a qui les pateix, i que aquestes limitacions, en aquest cas físiques, en posar-se en relació amb les exigències del treball propi de la professió de l'afectada, determinin la seva ineptitud per a continuar duent a terme aquelles tasques principals o fonamentals de la professió en les condicions de exigència de rendibilitat pròpia del treball per compte d'altre.

En el cas present, les lesions que pateix la demandant no es consideren amb entitat determinant de la incapacitat permanent total que postula per a la professió habitual de netejadora, perquè si be la professió requereix la bipedestació i deambulació constant, les lesions queden concretades en el genoll dret, que en tot cas dificulten o fan dolorosa la flexió de l'extremitat esquerra que no te impedida. Efectivament el fet de tenir la marxa conservada no és rellevant, perquè en cas de no tenir la marxa conservada potser s'hagués plantejat un grau superior d'incapacitat permanent degut a la impossibilitat de desplaçaments. Ara per ara, i amb independència dels brots de gonàlgia que requereixin un tractament mèdic puntuals, la Sala entén que no és d'aplicació l'article l' article núm. 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social , raó per la qual s'haurà de desestimar aquest objecte del recurs.

Per tant, hem de conformar la sentència de la instància en la seva totalitat.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per la Sra. María Antonieta contra la Sentència de 11 de novembre de 2005 dictada pel Jutjat Social núm. 4 de Barcelona en el procediment núm. 593/2005 seguit a instància de l' esmentada Sra. Recurrent contra l' Institut Nacional de la Seguretat Social, la Tresorería General de la Seguretat Social, Mutua Universal i l' Institut Dexeus S.A. , la qual confirmem en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.