Sentencia Social Nº 8738/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5770/2006 de 12 de Diciembre de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08187 - 44 - 4 - 2005 - 0001835

cl

IL·LMA. SRA. Mª DEL CARMEN FIGUERAS CUADRA

IL·LM. SR. IGNACIO MARÍA PALOS PEÑARROYA

IL·LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA

Barcelona, 12 de desembre de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8738/2006

En el recurs de suplicació interposat per FADERS SA a la sentència del Jutjat Social 2 Sabadell de data 8 de novembre de 2005 dictada en el procediment Demandes núm. 589/2005 en el qual s'ha

recorregut contra la part Jesús Carlos , Juan Ramón i Pedro Francisco , ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. DANIEL BARTOMEUS PLANA.

Antecedentes

Primer. En data 15 de juliol de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 8 de novembre de 2005 , que contenia la decisió següent:

" Que ESTIMANDO en parte la demanda interpuesta por DON Jesús Carlos , DON Juan Ramón y DON Pedro Francisco , contra FADERS S.A debo declarar y declaro declarar y declaro la improcedencia de los despidos objetivos de fecha 31 de Mayo de 2005, condenando a la demandada en el plazo de cinco días desde la notificación de la presente resolución a que opte entre la readmisión del trabajador o a que le abone una indemnización de 45 días de salario por año de servicio prorrateándose por meses los periodos inferiores a un año, cifrada en 15.910,71 euros, respecto de D. Jesús Carlos , en 33.098,21 euros, respecto de D. Juan Ramón , y en 39.997,8 euros respecto de D. Pedro Francisco así como a los salarios de tramitación dejados de percibir desde la fecha del despido hasta la notificación de esta sentencia o hasta que hubiera encontrado otro empleo si tal colocación fuera anterior; derecho de opción que deberá ejercitar mediante escrito o comparecencia ante la Secretaría de este Juzgado en el plazo indicado y sin esperar a la firmeza de la presente sentencia, advirtiendo a la demandada de que en el caso de no optar en el plazo y forma indicado se entenderá que procede la readmisión" .

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

" PRIMERO.- D. Jesús Carlos , ha venido prestando servicios por cuenta ajena bajo la dependencia de la empresa demandada, con antigüedad de 02.03.00, con categoría profesional de Grupo 5, percibiendo un salario bruto mensual con prorrata de pagas extras de 2.020,42 euros.

SEGUNDO.- D. Juan Ramón , ha venido prestando servicios por cuenta ajena bajo la dependencia de la empresa demandada, con antigüedad de 27.08.90, con categoría profesional de Grupo 5, percibiendo un salario bruto mensual con prorrata de pagas extras de 1.487,57 euros.

TERCERO.- D. Pedro Francisco , ha venido prestando servicios por cuenta ajena bajo la dependencia de la empresa demandada, con antigüedad de 27.01.92, con categoría profesional de Grupo 5, percibiendo un salario bruto mensual con prorrata de pagas extras de 1.975,20 euros.

CUARTO.- El día 31 de Mayo de 2005, la empresa hizo entrega a los actores sendas cartas de despido con el siguiente contenido, especificando para cada uno de los actores la indemnización correspondiente:

" ... Señor:

La empresa lamenta tener que comunicarle que al amparo de lo que dispone el artículo 52 c) del Estatuto de los Trabajadores , ha tomado la decisión de extinguir su contrato de trabajo por causas objetivas con efectos de la fecha de la notificación de este escrito, es decir, 31 de Mayo de 2005. Efectivamente, la situación económica negativa de la empresa impone la necesidad de amortizar su puesto de trabajo, así como el de otros trabajadores de la empresa, y así intentar superar las constantes pérdidas generadas.

Efectivamente, la situación de pérdidas ha sido sostenida en los últimos años y concretamente, han sido de 271.102 euros al cierre del ejercicio 2003 y de 25.502 euros al cierre del ejercicio 2004. Desgraciadamente, la situación negativa se ha agravado durante el primer trimestre de este ejercicio 2005, que presenta unas pérdidas de 102.350 euros, tal como puede examinar en la documentación contable que ponemos a su disposición.

Además, durante los últimos años se han reducido las ventas, situación. negativa que ha empeorado en el transcurso de este ejercicio 2005 y, con toda seguridad, seguirá empeorando durante e/ resto de ejercicio, al haber perdido algunos de los clientes más importantes de la empresa, como ahora las firmas Industrias Ponsa S.A, Irudek 2000 S.L, Industrial Starter España S.L y otras con la lógica disminución de demandas y de la facturación correspondiente.

Para intentar superar esta situación económica negativa, la empresa se ha visto obligada a adoptar una serie de medidas entre las cuales, la extinción de su contrato de trabajo y la amortización de su puesto de trabajo ... ".

CUARTO.- En fecha 22 de Noviembre de 2004, se dictó sentencia por el Juzgado de lo Social n° 1 de esta ciudad, en virtud de la cual se declaró improcedente el despido disciplinario de Don Jesús Carlos , llevado a cabo por la empresa demandada FADERS S.A.

QUINTO.- En fecha 01 de Junio de 2005, se acordó por el representante de la Compañia y por el Delegado de Personal de la empresa, tras escuchar a la totalidad de los trabajadores de producción, la modificación del horario de trabajo siendo éste de jornada partida, de 08.00 horas a 13.00 horas y de 15.00 horas a 18.00 horas, de lunes a viernes, con efectos el día 02 de Junio de 2005 (documento nº 60 de la demandada).

SEXTO.- Mediante escritura notarial de fecha 16 de Junio de 2005, se elevaron a públicos los Acuerdos de la Junta General Universal y Extraordinario por los que se procedía al aumento de capital social de la compañía, mediante aportación dineraria, en 71.278,60 euros, con una total prima de emisión de 188.574 euros, mediante la creación y puesta en circulación de 1.186 acciones nominativas de 60,10 euros de valor nominal cada una, más una prima de emisión de otros 159,00 euros asimismo cada una de ellas.

SEPTIMO.- La Empresa ha procedido a externalizar los puestos de trabajo de los tres actores.

OCTAVO.- Presentada papeleta de conciliación ante el CMAC, se celebró el acto en fecha 11 de Julio de 2005, con el resultado "sin avenencia",

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada Faders, S.A. va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i es va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- L'empresa condemnada en instància FADERS SA, presenta recurs de suplicació parcial contra la sentència que va declarar improcedents els acomiadaments de Jesús Carlos , Juan Ramón i Pedro Francisco , de manera que assenteix a la decisió pel que fa a aquests segons i solament impugna la sentència pel que fa a Jesús Carlos .

El treballador Jesús Carlos presenta escrit d'impugnació del recurs en el qual s'oposa a tots els motius de suplicació.

SEGON.- Com a primer motiu de suplicació l'empresa demana l'addició d'un nou fet provat en el qual haurà de constar que l'empresa va tenir pèrdues a l'exercici 2003 en quantia de 271102 euros, al 2004 en quantia de 252002 euros i al 2005 en el període de gener a agost en quantia de 260822,94 euros.

La sol licitud de revisió es fonamenta en l'informe pericial documentat a folis 39 a 90 en el qual en efecte consta una anàlisi financera en la qual consten les dades indicades les quals no han estat impugnades de contrari llevat una advertència de que la dada del període 2005 no correspon a un període de 12 mesos sinó de 8.

La sala doncs, atesa l'evidència de la prova aportada accepta la revisió proposada i dona per incorporat a la relació de fets provats un nou paràgraf amb les dades de pèrdues indicades.

TERCER.- El segon motiu de recurs pretén la revisió del fet provat setè de la sentència d'instància a fi que se suprimeixi en absolut. L'empresa defensa que de l'anàlisi de diversos documents i en especial del que consta incorporat a foli 161 es desprèn que s'ha produït en els darrers temps una disminució de la xifra de facturació de les empreses que efectuen treballs externs.

La Sala no pot admetre aquest motiu de recurs, ja que el fet que la xifra global de facturació d'empreses externes hagi disminuït no significa automàticament que no s'hagi externalitzat el treball que realitzava el treballador Jesús Carlos , i consta a fonament de dret quart de la sentència d'instància que el fet que l'empresa ha procedit a externalitzar la feina que realitzaven els acomiadats s'ha deduït de la prova d'interrogatori dels propis treballadors, de manera que si la jutgessa d'instància ha considerat adequadament provat a través d'aquest mitjà de convicció el que reflexa a fet setè i no s'observa contradicció entre aquesta afirmació i la prova documental assenyalada, la Sala no pot per menys que ratificar la decisió de la jutgessa i abstenir-se de fiscalitzar la avaluació que ha fet la jutgessa que és qui ha presenciat la pràctica de la prova en judici.

QUART.- Com a tercer motiu de recurs i a l'empara de l' apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral es denuncia infracció per inaplicació de l' article 52.c de l'Estatut dels treballadors . En resum diu l'empresa que, acreditada la situació de crisi econòmica i evidenciat que l'amortització del lloc de treball significa un estalvi en despeses socials cal entendre justificat l'acomiadament per causes econòmiques.

En primer lloc la sala ha de declarar que si be s'ha acreditat adequadament la situació de pèrdues, en canvi no consta enlloc que la funció que realitzava el treballador acomiadat ja no sigui necessària, contràriament consta que s'ha externalitzat amb la qual cosa no resulta automàticament certa l'afirmació que es fa al recurs de que s'hagi produït un estalvi gràcies de la mesura adoptada. El treballador diu a l'escrit d'impugnació que no s'ha acreditat que la mesura d'extinció del contracte ajudi raonablement a superar la situació negativa de l'empresa i que l'acomiadament s'explica per causes absolutament alienes al propòsit de superar la crisi.

CINQUÈ.- La redacció dels articles 52.c i 51.1 de l'Estatut dels treballadors fa una clara distinció entre les causes justificatives de l'acomiadament objectiu en distingir d'un cantó les econòmiques i de l'altre les tècniques, organitzatives o de producció, aquestes últimes justifiquen l'extinció contractual quan aquesta extinció contribueixi a "superar las dificultades que impidan el buen funcionamiento de la empresa, ya sea por su posición competitiva en el mercado o por exigencias de la demanda, a través de una mejor organización de los recursos", en canvi l'extinció per causes econòmiques simplement es justifica en tant que té "el fin de contribuir a la superación de situaciones económicas negativas".

La jurisprudència havia establert ( sTSJ 24.4.1996 -RJ 19965297 ) que en cas que s'acreditin pèrdues econòmiques continuades i significatives l'amortització de llocs de treball contribueix directament a alleugerir el compte de resultats i per tant l'acomiadament objectiu que té per finalitat l'amortització de llocs de treball és justificat. En sentències posteriors s'ha precisat però que és necessari que hi hagi una connexió de funcionalitat entre l'extinció del contracte i la superació de la situació econòmica negativa ( sTS 14.6.1996 -RJ 19965162- i sTS 30.9.2002 -RJ 200210679 -). I així s'afirma a la sTS 14.06.1996 que "En el supuesto en que la amortización de puestos de trabajo pretenda sólo la reducción de la plantilla, la conexión entre la situación desfavorable existente en la empresa y los despidos acordados ha de consistir en la adecuación o proporcionalidad de éstos para conseguir la superación de aquélla, en el marco del plan de recuperación del equilibrio empresarial expuesto por el empresario. Tal conexión funcional de adecuación ha de apreciarse en concreto, respecto del despido o de los despidos de trabajadores determinados acordados por la empresa" i s'ha d'entendre per "contribució" l'equivalència a "ayudar y concurrir con otros al logro de algún fin" la qual cosa determina que "No es preciso, [...], que el despido objetivo adoptado sea por sí solo medida suficiente e ineludible para la superación de la crisis, pues basta a tal fin que esa rescisión contractual "contribuya" a la mejoría de la empresa, es decir, que ayude o favorezca la consecución de esa mejoría; si bien tal contribución ha de ser directa y adecuada al objetivo que se persigue, no debiendo tomarse en consideración la contribución meramente ocasional, tangencial o remota" (interlocutòria TS 23.04.1997).

SISÈ.- Quan a les causes en general, aquesta Sala ha tingut ocasió d'abordar la qüestió de la procedència dels acomiadaments objectius en múltiples sentències i singularment a la de 10.2.2003 (R. 7784/2002 [AS 20031797 ]) i les posteriors que la citen. La doctrina consolidada estableix que l' article 52 c) de l'Estatut dels treballadors preveu la possibilitat d'acomiadar treballadors per causes objectives quan existeix la necessitat objectivament acreditada d'amortitzar un lloc de treball per alguna de les causes recollides a l' article 51.1 del propi Estatut dels treballadors però en número inferior al que estableix aquest article, i en aquests cassos l'empresari ha d'acreditar que la decisió extintiva es fonamenta en causes econòmiques negatives o en causes tècniques, organitzatives o de producció per tal de superar les dificultats que impedeixen el bon funcionament de l'empresa. Aquest Tribunal superior de justícia de Catalunya en interpretació d'aquests preceptes ha establert, pel que fa a les causes econòmiques, els següents criteris:

Si les causes adduïdes per l'empresa són de caràcter econòmic, s'exigeix la concurrència de dos requisits: a) Existència d'una situació econòmica negativa i b) Que la mesura adoptada contribueixi a superar-la.

El primer dels requisits és un fet passat (o present) i per tant és susceptible de prova plena i la càrrega d'aquesta prova correspon a l'empresari per aplicació del que disposa l' article 105 de la Llei de Procediment laboral en relació al 217.5 de la Llei d'Enjudiciament civil . I consta efectivament en el cas present acreditat aquest extrem.

El segon requisit no és pròpiament un fet sinó una previsió de futur, sobre aquesta previsió no es pot exigir la mateixa contundència provatòria que respecte als fets passats, és per això que el Tribunal considera que n'hi ha prou amb acreditar l'existència d'una expectativa raonable de que l'amortització dels llocs de treball contribuirà a superar la situació econòmica negativa, en conseqüència cal estar a cada cas concret i cal valorar si la mesura proposada es presenta com a raonablement adequada per ajudar a sortir de la crisi econòmica atesa la dimensió de l'empresa, el número de treballadors, la naturalesa i abast del conjunt de mesures adoptades, circumstàncies concretes del desplegament de l'activitat empresarial, etcètera, ben entès que ni ha prou amb acreditar que l'amortització dels llocs de treball pot contribuir a la solució o la minoració dels problemes econòmics de l'empresa i no s'exigeix la total i absoluta garantia de la consecució d'aquests fins.

En el cas present consta la situació econòmica negativa reiterada i greu (fet provat incorporat a través d'aquesta sentència), però consta també que la mesura d'acomiadament del demandant és aïllada (l'empresa ha assentit a la improcedència dels altres dos acomiadaments), i no s'acredita la relació directa entre aquesta aïllada extinció de contracte de treball i l'objectiu d'aconseguir una milloria en els resultats econòmics de la companyia, de forma que no es pot predicar que l'acomiadament del recurrent obri una expectativa raonable de superar la situació econòmica negativa.

SETÈ.- La carta de comiat explica que l'empresa s'ha vist obligada a prendre una sèrie de mesures per a superar la crisi, però no concreta quines són aquestes mesures i no explica la relació que podria haver-hi entre l'acomiadament del treballador, la resta de mesures hipotèticament adoptades i la superació de la crisi econòmica. Per altra part ha quedat acreditat que la feina que realitzava el treballador acomiadat ha estat externalitzada la qual cosa no es deia a la carta de comiat, i no consta de quina manera aquesta externalització pot contribuir a la superació de la situació econòmica negativa.

La Sala IV del Tribunal suprem, en sentència d'11.10.2006 (RCUD 3148/2004 ) ha tingut ocasió de declarar que "la mera decisión empresarial de externalizar unos determinados servicios es desde luego legítima, pero ha de recordarse que el repetido artículo 52 c) del texto estatutario determina la necesidad de que exista una necesidad objetivamente acreditada de amortizar puestos de trabajo, lo que significa que el precepto no ampara opciones enraizadas en la mera conveniencia del empleador." Així doncs, en el cas present la Sala ha de seguir aquesta doctrina i declarar que la simple externalització de la feina realitzada per un determinat treballador no justifica l'acomiadament per causes objectives en tant que no s'acrediti raonablement que aquesta decisió ha de contribuir directament a superar la situació econòmica negativa greu de l'empresa de forma que es pugui afirmar que era necessari objectivament amortitzar aquest lloc de treball.

Per aquests motius, correspon desestimar el recurs i confirmar la sentència impugnada.

VUITÈ.- Per disposició de l' article 233.1 de la Llei de procediment laboral correspon imposar les costes del procediment a la part vençuda en el recurs, inclosos els honoraris de l'advocat que impugna el recurs que s'estableixen en 400 euros.

NOVÈ.- Atès l' article 202.1 de la Llei de procediment laboral correspon imposar la pèrdua de les consignacions o asseguraments efectuats per l'empresa les quals s'han de destinar a pagar al treballador les responsabilitats derivades de la sentència.

DESÈ.- Atès l' article 202.4 de la Llei de procediment laboral correspon imposar la pèrdua del dipòsit constituït per recórrer de 150,25 euros el qual ha de ser ingressat al Tresor Públic.

Atesos els raonaments anteriors,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació interposat per la representació de FADERS SA i confirmar la sentència de 8.11.2005 del Jutjat Social número 2 de Sabadell dictada a les actuacions 589-05 . Decretem la pèrdua de dipòsits i consignacions i condemnem la recurrent a pagar els honoraris de l'advocat advers en quantia de 400 euros..

Contra aquesta sentència es pot interposar un recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.