Sentencia Social Nº 8740/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5732/2008 de 21 de Noviembre de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 21 de novembre de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8740/2008

En el recurs de suplicació interposat per Jose Daniel a la sentència del Jutjat Social 20 Barcelona de data 9 de maig de 2008 dictada en el procediment núm. 159/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Construcciones, Pavimento y

Obras Publicas Falcón S.L., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA .

Antecedentes

Primer. En data 26 de febrer de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament disciplinari, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 9 de maig de 2008, que contenia la decisió següent:

"Que estimando la excepción de caducidad de la acción alegada por CONSTRUCCIONES, PAVIMENTO Y OBRAS PUBLICAS FALCON S.L. frente a la demanda por despido interpuesta frente a ella por Jose Daniel , debo desestimar y desestimo la demanda sin entrar en el fondo del asunto".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El actor ha venido prestando servicios por cuenta ajena bajo la dependencia de la empresa demandada con una antigüedad de 20 de julio de 2007 y categoría profesional de peón especialista.

SEGUNDO.- Resulta de aplicación a la relación laboral el Convenio Colectivo de trabajo de la industria de la construcción y obras públicas de Barcelona.

El salario anual bruto con inclusión de prorrata de pagas extraordinarias previsto en dicho Convenio Colectivo para la categoría profesional de peón especialista es de 19.111'33 euros anuales.

El demandante postuló en demanda un salario anual bruto con inclusión de prorrata de pagas extraordinarias de 18.007'87 euros.

La empresa demandada postuló un salario mensual de 1.286'28 euros brutos con inclusión de prorrata de pagas extraordinarias.

TERCERO.- La empresa demandada notificó al actor en fecha 4 de enero de 2008 carta, obrante a documento 1 de los aportados por la empresa al acto del juicio a cuyo contenido me remito y doy íntegramente por reproducido, comunicándole su despido disciplinario con efectos de 4 de enero de 2008 por falta de asistencia a su puesto de trabajo los días 2, 3 y 4 de enero de 2008.

CUARTO.- El demandante no acudió a su puesto de trabajo los días 2, 3 y 4 de enero de 2008 en la obra sita en la provincia de Tarragona en la que la empresa demandada estaba subcontratada por la empresa CONSTRUCCIONES CALER S.A., sin preavisar en modo alguno a la empresa demandada de su falta de asistencia a su puesto de trabajo.

QUINTO.- El demandante no ha ostentado en el último año la condición de representante legal o sindical de los trabajadores.

SEXTO.- Presentada papeleta de conciliación en fecha 22 de enero de 2008, se celebró el acto en fecha 11 de febrero de 2008, con el resultado de "intentado sin efecto".

Por la parte actora se presentó demanda de despido ante el Juzgado Decano de lo Social de Barcelona en fecha 26 de febrero de 2008.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la Sentència d'instància, que desestimà la demanda presentada per la part actora, en la qual sol.licitava es declarés improcedent el seu acomiadament, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació que s'estructura en un únic motiu.

Cal dir que la desestimació de la demanda la basa el jutge, tal com assenyala en els fonaments jurídics de la sentència, en que l'acció de l'actor havia caducat perquè va interposar la demanda 22 dies hàbils posteriors a l'acomiadament. Això no obstant, també entra a examinar el fons de la demanda i afirma que l'acomiadament, en tot cas, s'hauria de declarar procedent perquè el demandant va deixar d'anar al treball 3 dies, sense avisar i sense aportar cap tipus de justificació.

SEGON.- El recurs es basa en un únic argument (sic), que no es troba emparat en cap dels apartats de l' article 191 de la Llei de Procediment Laboral , en el qual s'afirma que la sentència ha infringit les següents normes i garanties del procediment i se li ha causat indefensió: 1) L' article 135.1 de la Llei d'Enjudiciament Civil , perquè segons el que disposa l'esmentat article la demanda es va presentar dins dels 20 dies que la llei preveu. 2) No es va acreditar que l'actor rebés la carta d'acomiadament que l'empresa li va enviar per burofax el dia 4 de gener de 2.008, per la qual cosa no va tenir coneixement de l'acomiadament el dia citat i 3) Art. 76.2 del Conveni col.lectiu d'aplicació a les parts perquè la categoria professional de l'actor és de peó, per la qual cosa la seva responsabilitat és mínima i la conducta de l'actor no es pot qualificar com greu perquè no ha causat perjudici a l'empresa ni a la resta de treballadors.

En l'escrit d'impugnació de l'esmentat recurs, la demandada considera que el recurs no compleix amb els requisits mínims que la llei processal assenyala perquè barreja totalment la revisió dels fets provats i l'examen de les infraccions de normes substantives.

TERCER.- Te raó la demandada amb aquesta al.legació. És cert que en aplicació del principi de tutela judicial efectiva, que estableix l' article 24.1 de la nostra Constitució , el Tribunal Constitucional ha assenyalat que els Tribunals no han d'aplicar amb rigor formalista les estipulacions que regulen el procediment i requisits per interposar els corresponents recursos. Ara bé, en el present cas és cert que resulta molt difícil a la Sala comprendre en que es basa el recurs que s'està analitzant, perquè: a) no s'empara en cap dels apartats que enumera l' article 191 de la Llei de Procediment Laboral . b) Indica que la sentència li produeix indefensió, però no demana la seva nul.litat i c) argumenta que no s'han acreditat els fets provats, concretament que hagués rebut la carta d'acomiadament el dia 4.1.2008, però no sol.licita la revisió del relat fàctic de la sentència.

Això no obstant, la Sala entrarà al seu examen, en aplicació del principi de tutela judicial efectiva, consagrat a l' article 24 de la Constitució Espanyola , encara que sigui per desestimar-lo.

QUART.- Pel que fa a la denúncia de la infracció de l' article 135.1 de la Llei de Procediment Laboral , cal dir que en cap cas s'ha produït aquesta infracció. En efecte, tal com correctament assenyala el magistrat d'instància, la carta d'acomiadament va ser lliurada a l'actor el dia 4 de gener de 2.008. Doncs bé, la papereta de conciliació fou presentada el dia 22 del mateix mes, és a dir 11 dies després de l'esmentat acomiadament. A partir d'aquesta data, el termini de caducitat de l'acció d'acomiadament es va suspendre fins el dia en que es va celebrar l'intent de conciliació, que fou el dia 11 de febrer de 2.008 i la demanda es va presentar en el Deganat dels Jutjats Socials el dia 26 del mateix més (fet provat sisè), és a dir, després d'11 dies hàbils més. En conseqüència, doncs, els dies hàbils transcorreguts des de l'acomjiadament fins la interposició de la demanda en total van ser 22, la qual cosa significa que l'acció ja havia caducat, d'acord amb el que estableix l' article 59.3 de l'Estatut dels Treballadors .

Així doncs i sense que calgui entrar a examinar el fons del litigi, el motiu ha de ser desestimat totalment, el que comporta la desestimació del recurs i la ratificació de la sentència d'instància.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat pel Sr. Jose Daniel contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 20 de Barcelona, en data 9 de maig de 2.008 , que va recaure en les Actuacions nº 159/2008, en virtut de demanda presentada a instància d'aquell contra CONSTRUCCIONES, PAVIMENTO Y OBRAS PÚBLICAS FALCÓN, S.L., per acomiadament i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.